dijous, 28 de febrer del 2019
Judici dia 8.
Vuitè dia de judici i ha començat l'espectacle dels testimonis. Destacaria quatre coses;
El primer ha estat Joan Tardà. Ha parlat clar i català (bé, català no perquè no li han permès). Ha dit que ERC és un partit Republicà, demòcrata i d'esquerres. Ha deixat en evidència als fiscals i ha repartit canya amb el seu to habitual.
Després ha estat el torn de Mas. Pel meu gust ha fet massa el convergent (cosa esperable).
Ara, el mes destacable, sense dubte, ha estat l'aparició estel·lar de M. Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria. Aquests personatges eren president i vicepresidenta del Gobierno de España. I ha quedat clar que no tenen ni idea de com és la societat catalana ni del que vol dir Democràcia. Son corresponsables de tot el que ha passat, està passant i passarà però per a ells la única culpa és dels polítics catalans que van enviar a la gent com a muralles humanes contra els cossos de la Policia Nacional i Guardia Civil. Ells no tenen cap mena de responsabilitat. A més representa que un testimoni no pot mentir i ha quedat clar que tant l'un com l'altre han mentit i no sols una vegada. Però és igual, seguirà sense passar res. És tan vergonyós que sembla que no pugui ser. Soraya ha començat amb aquella rialla de mala persona responent als fiscals i a l'abogacia de l'estat, ara, quan ha estat el torn de les defenses li ha anat canviant la cara i ha acabat reconeixent que no sabia si la Declaració d'Independència havia estat publicada al Diari Oficial de la Generalitat ni al BOE (patètic però cert). De fet ella mateixa ha dit que una declaració no publicada no te validesa jurídica. Llavors, com és que es va aplicar el 155? Bé, han demostrat un cop mes la farsa que s'està cometent amb aquest judici. Per la seva banda M. Rajoy ha fet el que feia sempre: Mire ushted..... No lo recuerdo..... Podria sher..... i així tota la declaració. L'han enganxat també quan li han preguntat per Urkullu. No ha aclarit si es van veure o no (i així queda clar que si). Després ha aparegut el ex-ministre Montoro per acabar d'arrodonir la situació. Vaja, patètic és poc. És quedar-se molt curt.
I com no el millor del dia d'avui han estat Eulàlia Reguant i Antonio Baños de la CUP. Havien estat citats per part de l'acusació popular VOX, un partit feixista, racista i d'ultradreta. S'han negat a declarar i els hi han imposat una multa de 2500 euros a cadscú. Han deixat clar que per dignitat democràtica no podien respondre les preguntes d'un partit antidemocràtic com VOX. Hi ha hagut una mica d'enrenou però s'han mantingut ferms i no han declarat. Ole vosaltres, ole vosaltres!!
I avui la farsa continua......
Visca la República Catalana!!
(imatge extreta de twitter)
dimecres, 27 de febrer del 2019
Judici dia 7.
Avui setè dia de judici. Un judici on s'intenta demostrar una rebel·lió inexistent. Ha estat el torn de Jordi Cuixart i Carme Forcadell. El primer ha fet una defensa aferrissada de la llibertat d'expresió, de la llibertat de manifestació i dels drets cívils que passarà a la història del nostre petit país, parlant clar, directe i amb la desobediència cívil i la protesta pacífica com a arma de destrucció massiva. El fiscal ja no sabia com preguntar-li. La Carme ha fet una defensa del parlament, de les funcions de la presidència del parlament amb el reglament en ma. Una defensa de la llibertat de debatre de qualsevol tema sempre amb el màxim respecte a la llibertat d'expressió i als drets humans. Ha estat una sessió més per veure la diferència entre els acustats i els acusadors.
En quan als acusadors......sembla que l'única manera que tenen per intentar provar una rebel·lió (cosa inprovable sense una alçament violent amb armes) son uns tuits. Si, si, uns tuits de twitter. És patètic però és així. A més uns tuits on surten frases com:
-resistència sempre amb els braços alçats
-resistència pacífica
-tots a Rambla Catalunya amb Gran Via
-No pasaran!
-Ara arribarà abituallament d'aigua i entrepans de butifarra....
I així podriem seguir. També molt interessant la cara que fan els acusadors quan passen algun video amb imatges de Cuixart i Sànchez desconvocant la concentració del 20 de Setembre o imatges de la Policia Nacional i la Guardia Civil fotent hòsties a la gent que pacificament vem anar a votar. Fan cara de desconcert, de no entendre bé que va passar a Catalunya aquells dies. I el que està clar és que no tenen ni idea del que va passar. Si s'han cregut els informes de la Policia Nacional i la Guardia Civil junt amb la instrucció de Llarena és normal que fagin cara d'extranyats amb el que veuen i amb el que senten per part dels acusats. És un despropòsit total aquest judici i acabi com acabi només serà un pas mes cap a la independència de Catalunya. Ara, provocarà tal sacsejada que no es pot preveure com serà la relació Catalunya-Espanya ja que per culpa d'una classe política incompetent s'ha portat al terreny judicial un problema polític. I demà l'esperpent continua.
Salut i República Catalana!!
(imatge extreta de twitter)
divendres, 22 de febrer del 2019
Judici dia 5 i 6 i vaga general.
Portem ja 6 dies de judici i encara és hora que tan el fiscal general com l'abogacia de l'estat treguin alguna prova de violència tumultuaria per poder acusar de rebel·lió als presos polítics. És un escàndol tant majúscul que el dia que se'n donguin comte serà massa tard. Ahir van declarar fins a les 21:30 de la nit i deurien arribar a la presó sobre les 23h i avui s'hauran llevat a les 6 (com cada dia de judici) per anar cap al Tribunal Supremo. Tot molt normal. Ahir Rull, Bassa, Borràs i Mundó van cumplir. Van respondre amb grans arguments i van deixar en evidència un cop mes el poc preparat que porten el judici les acusacions. Avui ha estat el torn de Santi Vila (no coment) i de Jordi Sànchez, que ha fotut una repassada de les bones. Estan en forma i preparats per rebatre qualsevol insinuació de la (no)violència durant el 20 de Setembre i dies posteriors. Aquí sabem que la única violència que ha existit ha estat la de la Policia Nacional i la Guardia Civil. Això és demostrable amb els centenars de videos que hi han del dia 1 d'Octubre. La setmana que ve declararan la Carme Forcadell i per últim en Jordi Cuixart. Després començaran a aparèixer els testimonis de les dos bandes. Allà segur que sentirem relats que ens posaran els pels de punta però tot i així intentar demostrar que aquí hi ha hagut una rebel·lió tal i com està descrit aquest delicte en el codi penal és molt difícil però com ens tenen acostumats a que fan el que volen res ens pot sorpendre. Seguirem atents al que vagi passant durant la farsa de judici.
A part avui s'ha convocat vaga general amb un gran seguiment segons els mitjans. No ha estat tan forta com la del 3 d'Octubre però hi ha hagut un gran seguiment. S'han produït talls de carreteres i hi ha hagut aldarulls amb els mossos. És lo mínim amb tot el que està passant!! Mes tard hi han hagut manifestacions amb molta afluència. Aquest és part del camí. L'altre es plantar-se. Aquí o ens plantem o ens intentaran fulminar. O caixa o faixa!!
A fer República!!!
(imatge extreta de twitter)
dimecres, 20 de febrer del 2019
Judici dia 4.
Tercer dia de judici i tercer dia de repàs dels polítics catalans a fiscals i advocats espanyols. És vergonyós veure com actuen les acusacions. Sembla que no hagin preparat res i cometen errades d'escàndol. Es veu clarament que és un judici polític basat en informes falsos de la guardia civil i la policia nacional. És un problema polític on el govern espanyol, segurament per incapacitat, ha renunciat a fer política i ha deixat encarregats de resoldre la qüestió a uns jutges i fiscals hereus del franquisme. Per tant no té cap sentit intentar trobar-li un sentit a aquest judici. Acabi com acabi el problema continuarà fins que algú amb un parell de collons agafi el toro per les banyes. Mentrestant els catalans diria que no podem esperar res de bo. Del que si podem estar orgullosos és que els nostres polítics, tot i les errades comeses després del referèndum i els dies posteriors i tot i passar engarjolats més d'un any per pura venjança van al judici i parlen clar. Parlen tant clar que realment es veu que l'altra banda no te ni idea del que ha passat a Catalunya des del 2012. Viuen en una bombolla i aviat o tard els hi esclatarà.
Només cal saber una mica d'història per veure que el que està passant és una repetició (en el fons) del que va passar durant els anys '30. Hi han matisos però el fons és el mateix. Qui diu que Espanya és indisoluble? A si, la constitució redactada sota l'atenta mirada (i altres coses) dels militars. Espanya sense Catalunya no és concebible i Catalunya sense Espanya sembla una utopia. Però s'ha arribat lluny, molt lluny, tant lluny que tornar enrera és impossible. Haurem d'aguantar encara una mica més però estic segur que serem testimonis de la fi d'Espanya tal i com la coneixem desde fa segles. De fet aquesta Espanya és fruit de cops militars, d'imposició a la força i això diria que te els dies contats. En part ens hem de sentir orgullosos del que vivim perquè d'aquí a uns anys la història posarà les coses al seu lloc i tota aquesta ignomimia i aquest patiment es transformaran en llibertat. No en tinc cap dubte.
Salut i República Catalana!!
(imatge extreta de twitter)
dijous, 14 de febrer del 2019
Judici dia 3.
Avui hem pogut tornar a escoltar la veu de Junqueras, després de casi un any i mig en presó preventiva, acusat de rebel·lió i amb una condemna on li demanen fins a 25 anys de presó. Ha sortit a respondre les preguntes del seu advocat. El primer que ha dit és que és un pres polític. A sortit a fer una defensa política (segons diuen els entesos) i no pot ser d'una altre manera en un judici polític. De discurs clar i amb ganes de parlar ha estat repetint que ells (membres del govern) segons el seu criteri no han comés cap delicte i que ho mantindran fins a les últimes conseqüències. La història es repeteix. Un cop més el govern de Catalunya assegut al banc dels acusats acusats de rebe·lió.
Després ha estat el torn de Joaquim Forn, conseller d'interior i cap dels mossos. Ha fet una defensa tècnica i ha anat responen a les preguntes del fiscal i les de l'abogacia de l'estat. Intenten vendre la moto de la violència quan tothom sap (o hauria de saber) que aquí la única violència és la comesa per la policia nacional i la guardia civil. Hi han centenars de videos que ho corroboren. Esperem que puguin mostrar les imatges i els videos a veure quina cara fan els jutges i els fiscals.
Després d'aquests tres dies m'ha quedat clara una cosa; el nivell dels polítics i advocats catalans està molt per sobre del nivell de l'acusació. És increïble com en un judici com aquest el fiscal digui que el dia 1 Oct la Crida Nacional va fer una crida a la gent per mobilitzar-se a defensar els llocs de votació. La crida no existia en aquell moment. Doncs com aquestes unes quantes. És un teatre però del dolent, i fins i tot el jutge Marchena sembla progressista. Vaja un escàndol de judici que mai s'hauria d'haver produït ja que la qüestió és política però ja que es fa s'ha d'intentar desmuntar la farsa de sistema judicial que té Espanya.
Salut i República!!!
(imatge extreta de twitter)
Judici dia 2.
2 dies de judici i ja es veu per on va la cosa. En les qüestions prèvies els advocats defensors aprofundint en les vulneracions de drets viscuts durant tota la instrucció i els fiscals i l'acusació parlant de lleis. Com encara algu pot dir que això no és un judici polític? Com algú pot defensar que és un judici penal (que també ho és) intentant treure-hi la part política? No veuen que l'acusació popular és VOX, un partit feixista, racista i homòfob? A més diuen que es jutgen un fets, un fets que, segons el fiscal general i l'abogada de l'estat, s'han acompanyat de violència en forma de muralles humanes contra la policia que tenia que parar el referèndum. Vaja un despropòsit monumental. Una vergonya que durarà generacions. Un nus cada cop més apretat que al final només el pots treure tallant el cordó.
Pel que fa a la política espanyola finalment els partits catalans no han deixat que es tirin endavant els presupostos. Era el mínim que calia fer. Podem veure el video d'en Borrell en bucle fins a cansar-nos. Si, si, aquell video on assegurava que s'acabarien aprovant els pressupostos. Ja ens hem baixat prou els pantalons tot i que la prespectiva que es divisa a l'horitzó son unes eleccions amb una possible victòria del tripartit de dretes. Però com es tenien que aprovar aquests pressupostos amb presos/es polítics, exiliats i represaliats? No hi han gestos per part de Pedro Sánchez doncs no hi han pressupostos. Estava dit des del primer dia (lo difícil era cumplir-ho suposo) però s'ha complert. No es vol parlar d'autodeterminació doncs no hi ha pressupostos. Punt. La situació no pinta bé però estem més lluny que mai. I quan sents algun socialista o podemita dient que no entenen que fan els independentistes per a mi és bo. Dels primers no es pot esperar res de bo i sembla que dels segons tampoc, ja que no han fet ni una referència al judici que afecta a més de 2 millons de persones que el dia 1 Oct vem anar i vem votar. Els podemos venien a trencar el règim del 78 però sembla que un cop dins no hi estan tan malament. Doncs que s'ho quedin tot ells. No en volen ni una engruna. Volem implementar la República i si l'hem de tornar a votar la votarem però del Reino com més lluny millor.
Així doncs, Salut i República!!
(imatge extreta de twitter)
dimarts, 12 de febrer del 2019
Judici dia 1.
Finalment ha arribat el dia. Avui començarà el judici del procés. No sabem com acabarà (o si). Veient com ha anat tota la instrucció de la causa podem fer-nos una idea. De fet, veient com ha anat tot el procés podem fer-nos una idea. Tot i així ningú sap el futur per tant ningú sap del cert com acabarà.
N'hi ha de pessimistes igual que de molt pessimistes. Sabem que tot parteix d'una base erronea i no te sentit intentar saber que passarà. Se'ls acusa de rebel·lió i sedició basicament (i jutjaran a part del govern sense jutjar al president d'aquest govern) i aquests delictes necessiten un alçament amb força i armes cosa que fins i tot ells (les acusacions, els jutges i bastants polítics) saben que no ha passat. Per tant és inútil intentar deduïr que passarà. Pot acabar amb condemnes de 25 anys o pot acabar amb la nul·litat de la causa. Entre aquests dos extrems hi han molts matissos. Espanya sap que s'ha posat en un gran problema i els acusats aniran a acusar. No intentaran defensar-se de delictes que no han comés. Sortiran a acusar les vulneracions de drets que han i estan patint. Seran les pròpies acusacions qui hauran de defensar el relat de la violència i és complicat defensar allò que no ha passat. Però com hi han hagut tantes irregularitats ja no vindrà d'una més. Passi el que passi seguirem denpeus i tossudament alçats. La partida continua. Demà primer capítol.
Salut i República!!
(imatge extreta de twitter)
divendres, 8 de febrer del 2019
És increïble. Un espectacle lamentable. T'expliquen tot el que està passant i no t'ho pots creure. Les declaracions de Casado i Rivera sobre el relator, sobre Pedro Sánchez com a traïdor de la pàtria espanyola per gosar promoure un "diàleg" amb Catalunya, les velles glòries del PSOE (Guerra i Gonzalez) i mig partit llançant-se contra el secretari general, España Global fent uns videos per demostrar que Espanya és una democràcia en tota regla (amb presos/es polítics i exiliats), el President del govern anant a visitar a Estrasburg els tribunals europeus per comental's-hi que Espanya és un estat democràtic i la justícia és independent, la farsa de judici a 4 dies per començar (se'l podrien saltar ja que sembla que les sentències ja estan escrites), tots el mitjans de comunicació intoxicant a saco la realitat....vaja, un trist relat de la veritable Espanya. Passen els segles i no canvia. Ja ens podem preparar si hi han eleccions i el trio d'ultradretans guanyen. La cosa te pinta d'anar molt malament. Està clar que no tenen ni un gram de demòcrates aquesta gent. ¿Que vol dir que la unidad de Espanya està per sobre de tot? ¿Cal recordar que la unidad de Espanya és un putu invent? ¿Cal recordar que la monarquia parlamentària és un invent d'un putu dictador que a dit va assenyalar al seu successor? ¿Cal recordar que es va viure en dictadura durant 40 anys? ¿Cal recordar que mai es van fer pagar els crims dels franquistes? I on son els demòcrates espanyols? En queda algun? On és la gent del 15M que venien a cargar-se a la casta i a regenerar Espanya amb molta il·lusió? Fot tot tant de fàstic que donen ganes de marxar d'aquest país.
Per cert, demà marxo a la capital del reino fins diumenge. Si, si, fins el dia on hi ha una manifestació de PP, Ciudadanos i Vox per posar presió a Sánchez perquè convoqui eleccions. Una manifestació per demostrar la força de l' ultradreta i l' extrema dreta que segurament governarà el país i no precisament a mode democràcia. La cosa no pinta gens bé però ja que hem arribat fins aquí no ens podem rendir. Hem de deixar aquest passat horrible i començar de nou, lluny de les urpes d'un estat corrupte i feixista anclat encara al segle XVIII. Quin fàstic!!
Salut i República!!
(imatge extreta de twitter)
divendres, 1 de febrer del 2019
Cal recordar que a Catalunya estem vivint una revolució. Una revolució democràtica i pacífica. No hi ha volta enrera i cada dia que passa queda més clar. A vegades ens perdem amb les (des)informacions varies que corren en tots els sentits però la veritat és que formem part d'un estat on una gran part de la societat viu desinformada i manipulada pels mitjans de comunicació. Vivim en un estat que no va fer net del feixisme i de la dictadura i n'estem pagant les conseqüències. Com diu el meu sogre, vivim en una monarquia parlamentària, per tant parlar d'estat democràtic com a tal no es ven bé una realitat. El rei va ser nomenat a dit pel dicatdor i el rei actual ha succeït al seu pare. El feixisme com més lligadet millor. A Catalunya ens hem cansat (també ha ajudat la crisis econòmica del 2007 i la caiguda de Pujol i Convergència) i des de fa una anys hi ha una lluita contra l'estat. Una lluita desigual d'una gran part de la societat catalana contra un estat en estat de descomposició, podrit de corrupció i gestionat nefastament pels fills i nets dels poderosos durant la gris època del franquisme. Qui no vulgui veure això que tanqui els ulls molt fort i pensi en coses boniques però que no negui l'evidència.
Seria fàcil acabar amb el problema; Referèndum d'autodeterminació i acceptar els resultats però això a Espanya és impensable. Prefereixen aniquilar-nos (aquest cop judicialment) i aplicar mesures dràstiques com acabar amb el sistema educatiu, tancar els mitjans de telecomunicació públics i 4 barbaritats mes que el dia que ho fagin si que petarà tot. És com fer un nus i cada cop apretar-lo més. El mes trist és que encara hi ha molta gent dubtosa de la República com a solució al greuge que vivim. Prefereixen no opinar i pensar que Espanya canviarà. Doncs molt bé, que vagin fent, ja s'ho trobaran. Nosaltres hem destapat les màsqueres dels suposats demòcrates tant espanyols com catalans i n'estem pagant les conseqüències però tota revolució implica trencar amb lo establert i això estem fent. Trencar amb un règim hereu del franquisme, amb un punt de precaució però determinats. I així seguirem fins a poder implementar la República Catalana. Qui vulgui que s'hi apunti i qui no doncs que ho respecti.
Així doncs, Salut i República!!
(imatge extreta de twitter)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)