Portem confinats, almenys nosaltres, des del dia 13 de març. Avui és 21 d'abril . Al principi semblava que se'ns faria difícil i el que ara em sembla difícil serà tornar a una "normalitat" si algun dia s'hi torna. La veritat és que durant aquestes setmanes de confinament no he encès la tele ni un dia. M'informo a través del telefon. Si engego la tele i veig als militars donant explicacions soc capaç de llençar-la pel balcó!!!
Hi han tantes coses inexplicables que prefereixo no perdre el temps ni fer-me mala sang intentant entendre com podem estar governats per una gent tant despreciable. No poden fer mes el ridícul!! A si, si que poden!! Avui anuncien que els nens podran sortir però per acompanyar als adults a comprar al supermercat o a la farmàcia. Però que collons hi tenen al cap aquesta gent?? No hi ha ningú amb dos dits de front al govern espanyol?? Vaig veient per twitter imatges de les rodes de premsa i la veritat és que veure militars intentant donar explicacions és d'uns altres temps, que jo per poc no vaig viure però els meus pares si. No tinc paraules (bé si que les tinc i els mes propers ja les saben) per descriure la situació. Només faria que insultar, insultar i insultar encara una mica mes fins que em desfogués però prefereixo invertir el temps en llegir, escriure, jugar amb els nens, estar amb la parella, cuinar, fer manualitats, posar-me en forma, fer videotrucades als amics, practicar el piano, cantar amb la guitarra, mirar pelis i sèries i desintoxicar-me de tanta (des)informació que corre per la xarxa. Si superem la pandèmia, cosa que espero, ja tindrem temps per analitzar el que ha passat. En l'últim post vaig escriure que hi haurien milers de morts i ja hem superat els 30mil. Ara entrarem en fase de desconfinament i com no es fagi bé igual ens haurem de confinar de nou i intentar no contagiar-nos desinfectant la compra i aprenent nous hàbits a l'hora d'entrar a casa. El futur és incert i el perill bastant gran. Després de la crisi sanitària que ha suposat tot això (que fins i tot alguns cínics han negat el colapse dels hospitals i la sanitat) vindrà la crisi econòmica. Ens afectarà a tots. Jo no se si podré tornar a la feina i si hi torno no se quant temps podrem aguantar. És tot tant incert que penso que el millor es viure el present, el dia a dia i mes amb la pandèmia que hi ha que igual pilles el coronavirus i la palmes en 10 dies. Carpe Diem!! Disfruteu tot el que pogueu!!
I com no seguiré lluitant i defensant la independència de Catalunya en forma de República. Tinc ganes de veure com ens reactivarem d'aquí a uns mesos i com el que va començar amb la retallada de l'estatut del 2006, passant per les manifestacions multitudinàries, rememorant el referèndum de l'1 d'Octubre i tota la repressió que ha vingut després que encara dura amb presos (sense permisos per passar el confinament en família) exiliats i represaliats acaba amb una revolta seria, plantan-nos davant dels repressors i lluitant fins a les últimes conseqüències, si cal, per defensar allò que demanem; l'autodeterminació del poble català.
Així doncs Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
PD; Caldrà analitzar amb calma els moviments polítics en els partits catalans. El moment és complex i confús però al final quan la gent vota és on es veu el camí que es tria. O pactes amb l'estat (a aquestes alçades??) com sembla que vol fer ER o tires pel dret. No hi ha mes. Jo se que vull!!
