Fins quan?

 

 

 

       Fins quan durarà la paciència dels catalans? Amb tot el que veiem i escoltem dia rera dia és increïble com encara aguantem. Se'ns estan pixant a la cara i nosaltres i, encara mes trist, bastants dels nostres representants polítics, diuen que volen una taula de negociació. Està clar que el millor és negociar abans de triar altres camins però el gobierno más progresista de la historia ja ha dit per activa i per passiva que res de res, que no hi ha diàleg possible i si n'hi ha no és per a parlar d'autodeterminació. Doncs que hem de fer? Segurament l'opció mes eficaç serà la de la confrontació directa amb l'estat com es va fer al 2017. Perquè s'ha aturat? Potser algun representant d'ER ens ho hauria d'explicar.

     Avui sabem que la fiscalia investiga a la CUP per haver fet campanya per al referèndum. Si, casi tres anys després segueix la repressió i no s'aturarà. I com diuen alguns divide i venceràs i tristament és el que està passant. Estan dividint als polítics però diria que a la gent del carrer no. Ningú sap que passarà ni quin serà el següent pas però si que sembla que en les properes eleccions catalanes es veurà que tria la gent; una opció serà seguir la confrontació i l'altre serà abaixar el cap i deixar-ho per d'aquí a uns quants anys. Fins que no ens tornem a contar no sabem ben be com està la cosa. El que m'indigna és que s'hagi creat una batalla entre independentistes si, en el fons, algun partit representa ben bé l'independentisme. Jo m'he perdut. No entenc que tan ER com la CUP estiguin mes per a la política espanyola que no pas per a fer un front comú català. Utilitzen l'excusa dels convergents, dels neoconvergents, de la dreta catalana i no se quantes històries per intentar, segons diuen les males llengües, crear un tripartit d'esquerres. Tripartit d'esquerres amb qui? Amb COMUNS que han utilitzat els vots de la ultadreta de Valls per quedar-se amb l'alcaldia de Barcelona abans que pactar amb ER? Tripartit d'esquerres amb PSC? És realment el PSC un partit d'esquerres? Jo diria que no, potser m'equivoco. Entenc que és difícil i complexe la situació però havent-hi presos polítics i exiliats els partits polítics no estan a l'alçada de les circumstàncies. Estan passant moltes coses a Espanya que demostra que els poders tenen por i per això utilitzen la repressió i la violència cap a nosaltres. Estem veient com el gobierno más progresista de la historia ha ajudat a fugir el rei emèrit, estem veient que la premsa internacional s'està fent ressó de la mala gestió d'Espanya durant la crisi del Covid, estem veient com hi han moviments entre els dos gran partits espanyols per intentar aprovar uns pressupostos que els permetin tirar endavant una de les legislatures mes complicades que tindran, estem veient com al carrer, la ultradreta espanyola, acosa al vecepresident del govern Pablo Iglesias i la seva dona la ministra Irene Montero amb total impunitat, assistim, dia rera dia, al descrèdit de la justícia espanyola en els tribunals europeus, veiem al fiscal Zaragoza queixar-se d'una forma vehement de la justícia belga per dir una obietat que molts ja comentaven; que el Tribunal Supremo no es competent per jutjar als independentistes ......i així mil coses que estan passant. Aprofitem-ho!!

     També és certa una cosa. Espanya és de dretes, hi ha encara molts franquistes ja que no es va fer net. Republicans estic segur que n'hi ha. No se quants però n'hi ha. Això si, son minoria. A més a Espanya sempre que ha guanyat l'esquerra, l'esquerra de veritat, la dreta no ho ha acceptat i ha acabat fent un cop d'estat i arrebatant el poder. Ja ho va fer Primo de Rivera en la Primera República i Franco en la Segona. Ara penso que intentaran treure a PODEMOS del govern ja que PSOE no es pot considerar esquerra. Potser hi ha un acord entre PP-PSOE-Ciudadanos per a tirar endavant l'estat espanyol amb tot el que els vindrà damunt quan comencem a veure la llum i la pandemia estigui controlada. El futur és incert però la història ens pot donar pistes de com poden anar les coses. 

      Total, que aquí seguim distrets amb baralletes a twitter i articles i tertulians diversos, i per a tots els gustos, intentant donar-li sentit a la realitat que vivim. 

     Salut i República Catalana!!!

 

                                          (imatge extreta de twitter)

     

Encara més escandalós.

 

 

     Després d'uns dies de desconexió mental torno i oh, sorpresa, el rei emèrit Juan Carlos de Borbón, després de dues setmanes desaparegut, va i diuen que està als Emirats Àrabs Units. Quina sorpresa!!! Semblava primer que apuntava cap a República Dominicana però no, finalment i amb la complicitat del gobierno mas progresista de la historia de España, i del CNI ha fugit a un país sense tractats d'extradició amb Suissa, país que l'està investigant. I la gent a Espanya surt a protestar però no per això sinó per la obligatorietat de duur mascareta. Val a dir que eren només unes 2500 persones. Però i la resta d'espanyols? On son? Els és igual que el rei posat a dit pel dictador hagi fugit a un país dicatorial amb una fortuna feta durant el seu regnat? Suposo que si. I els d'Unidas Podemos, on son? Ah, si, formant part del govern que ho ha permés. No hi ha remei. No hi ha solució a Espanya. La única sortida que queda és la independència, la Independència en majúscules, LA INDEPENDÈNCIA. A més ho comuniquen avui, 17 d'Agost, dia del tercer aniversari dels atacs terroristes a Barcelona i Cambrils on van morir 16 persones innocents que passejaven tranquilament una tarda d'estiu. Atac terrorista amb molts punts foscos on ni PP ni PSOE/PSC ni Ciudadanos han volgut crear una comisió d'investigació per aclarir els fets. Sona molt a atac de falsa bandera i lamentablement no es vol investigar a fons (normal, hi ha masses implicacions). Es pot ser tan cínic com Miquel Iceta? Fent tuits repugnants sobre el dia dels atemptats i a l'hora negant una comisió d'investigació. S'ha arribat a un punt de tanta deixadesa moral que fa fàstic, molt de fàstic.

  Entre alguns d'aquí i molts d'allà la degradació política està arribant a extrems molt preocupants. El propis Comuns fent declaracions contra la fugida del rei quan ells formen part del Gobierno de España. Els socialistes dient que el gobierno no tiene nada que ver y que debe ser la Casa Real quien informe de lo ocurrido. Es poden tenir els collons mes quadrats?? Però no s'acaba aquí. Pablo Echenique, de (NO)PODEMOS o NO QUEREMOS es passa el dia fent tuits criticant que la (in)justícia espanyola investigui a PODEMOS per suposats delictes amb una caixa B (com la del PP). Tot el dia plorant per les xarxes quan va ser el primer en donar suport a la Guardia Civil quan el tema dels nois d'Alssasu o quan s'ha posat de perfil durant el judici mes ignominiós de la història recent d'Espanya contra l'independentisme català. Doncs a plorar a casa teva, guapu!!! La llista és plena de coses aberrants que qualsevol país seriós no es podria permetre però aquí tot s'hi val. També és culpa nostra, en part, per permetra-ho. I per tenir discussions absurdes que l'únic que fan és crispar encara mes els ànims. Com tuits del Rufián, tots en castellà, defensant a PODEMOS i ni un sol tuit defensant a Laura Borràs, com a petit però clar exemple.

    Pel que he lleigit, fa uns dies el parlament va aprovar unes resolucions contra la monarquia i els lletrats del parlament, al publicar-la la van escapçar. Això és possible? Quedarà en res? No és el parlamet sobirà? (Sembla que no) No és el parlament el que pren les decisions? El parlament no és la representació ciutadana? A Catalunya ja fa massa temps que no. Penso que l'últim cop que el parlament va ser sobirà fou entre el 2016 i 2017. A partir de llavors ens han liquidat a base de sentències aberrants i manipulades. I aquí no han volgut o no han pogut, (jo diria volgut) reaccionar amb fermesa. I així estem, amb unes institucions que em sembla que no serveixen per a gaire. I a sobre amb el conseller d'Interior, el Sr Buch amb un cos de Mossos d'Esquadra totalment fora del seu control.

     I després d'haver començat a llegir el llibre del President Puigdemont, M'explico, començo a veure clar que les revoltes no les fan els polítics (a no ser que siguin molt valents) sinó que les fan els pobles, la gent, els ciutadans. Nosaltres ens vem quedar a mitjes. Potser vam confiar massa en els polítics quan mes de la meitat d'ells no ho tenien gens clar. Recomano que el lleigiu i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. No és tan difícil.

    Salut i visca la República Catalana!!!

                                                        (imatge extreta de tuitter)