Bé, hem assistit al teatret per l'aprovació dels pressupostos. Entenc que cal aprovar uns pressupostos i entenc que, com diuen alguns, sigui la llei mes important de la legislatura. El que no entenc, (o si), és que s'hagi aprovat sense la majoria independentista. Finalment tira endavant la tramitació dels pressupostos amb l'acord entre ER, Junts i oh, sorpresa, els COMUNS. Si, si, els COMUNS, els que diuen que Junts és la dreta xenòfoba i supremacista catalana. Si, els COMUNS, que van dir que no pactarien res amb Junts. Si, els COMUNS, que donen suport a canvi que ER els aprovi els pressupostos de Barcelona, els que fa ni una setmana Ernest Maragall deia que eren uns pressupostos molt dolents i que hi votarien en contra. La política té aquestes coses i per això la gent estem cada vegada mes desenganyats i diria que cabrejats. Els COMUNS, que titllen a Junts de dreta quan la veritable dreta xenòfoba i supremacista és la que li ha donat l'alcaldia a Barcelona, el grup de Manuel Valls. Diria que no cal afegir res mes. A si, només una cosa, formen part del règim del 78. Ja ho han demostrat masses vegades. I la deducció lògica seria pensar que potser ER també forma part del règim del 78, no?
Veient com han anat les coses des de l'octubre del 2017 fins a dia d'avui podem pensar moltes coses. Podem pensar que alguns polítics mai haguessin cregut que la ciutadania catalana aniria tant lluny com vàrem anar aquells dies. També podem pensar que n'hi havia d'altres que potser suposaven el que podria passar després, presó, exili... També podem pensar que hi havien converses entre alguns personatges, que al 2016 deien A i ara diuen B, amb les altes esferes del poder... Per pensar i especular encara som lliures, crec. El que està clar és que hi ha fets que demostren certes coses. Una de les primeres coses és que el gobierno español mas progresista de la historia está molt còmode amb ER a la Generalitat. ER s'està portant bé. Fa cas. Progressa adequadament. Taula de diàleg? Ya si eso otro día... Quan va ser investit Quim Torra cal recordar l'actitud de Pedro Sánchez. A part de titllar-lo de supremacista i moltes d'altres coses no li despenjava les trucades. Van anar a per ell i se'l van carregar, amb la complicitat d'una part de l'independentisme, o suposat independentisme. Han passat tantes coses i tan grosses que cadascú, amb el seu criteri, faci l'esforç de treure les seves pròpies conclusions. Jo ho intento.
El panorama està així; en les últimes eleccions l'independentisme, o suposat independentisme, treu un 52% dels vots. Suma d'ER, Junts i CUP. Va haver-hi suor per a investir al president Pere Aragonès. Aquest volia un govern ampli, volia que els COMUNS s'hi sumessin. Aquests no ho van fer ja que amb Junts no podien pactar res. ER pacta primer amb CUP un acord d'investidura a canvi de certes reformes importants per la CUP. Mes tard ER pacta amb Junts. I entre els tres partits investeixen Aragonès. Aquest es compromet a pactar els pressupostos amb la majoria independentista i si pot a sumar mes "complicitats" (neollenguatge Orwelià) referint-se a COMUNS que insisteixen que ells amb Junts son com l'oli i l'aigua. Es donen un marge de dos anys per a negociar amb l'estat. De moment han passat sis mesos i només s'ha reunit una vegada la "taula del diàleg" que tothom sap que serà un fracàs. ER s'està portant bé. I ara encara mes ja que els vots dels COMUNS als pressupostos son a canvi dels vots d'ER a l'ajuntament de Barcelona. Maragall diu una cosa l'altre dia i avui la contrària i no passa res. Tant que parlen de les necessitats dels ciutadans i no serà que miren mes per les seves necessitats de partit? No se, dic jo.
La veritat és que de la política no se si en podem esperar gaire cosa. En cert moment vàrem creure o pensar que si però va ser un miratge. Després de l'acte de desobediència tan gran de l'1 d'Octubre, fet per mes de dos milions de persones, DOS MILIONS DE PERSONES, els polítics es van fer en darrera i encara ho estem pagant. I el que falta... Però amb tot el que hem après diria que el proper cop no fallarem, no ens farem enrera i aguantarem fins al final. I cauran algunes caretes mes...
Mentrestant Salut i República Catalana!!!
