Vergonya.

 

   Han passat moltes coses en els darrers dies i la paraula que millor ho descriu per a mi és vergonya. Vergonya veure com el govern presidit per Pere Aragonès en coalició amb Junts prohibeix el tall de meridiana on la gent porta mes de dos anys manifestant-se per la llibertat del poble de Catalunya. Primer van començar per la injusta sentència del procés, després per la llibertat dels presos polítics i han mantingut la flama encesa de la lluita pacífica i cívica. Tan que es queixaven alguns del departament d'interior quan estava en mans de Junts i tan callats que estan ara. Ni Junts, ni ER ni CUP estan a l'alçada del moment polític que vivim. S'han rendit, s'han baixat els pantalons i a sobre ens volen encolomar uns jocs d'hivern a l'any 2030. Fàstic!!

   També és vergonyós escoltar la opinió de masses tertulians seguint la línia "oficial" de taula del diàleg, hem de ser mes, a l'octubre del 17 es van fer moltes coses malament, etc etc etc...Prou!! Prou de llepar-nos les ferides. No hem vist clar que el gobierno de España, sigui el que sigui, no negociarà mai un referèndum d'autodeterminació ni l'amnistia? M'agradaria equivocar-me, equivocar-me molt però ens ho han dit milers de vegades i sempre que tenen la oportunitat ho repeteixen. De fet tenen un deute històric amb Catalunya i els hi és completament igual. No compleixen res del que diuen i ho sabem, ho sabem tots. L'altre dia queden per negociar nous traspassos i fan el ridícul entregant-nos, entre d'altres coses, l'estació metereològica del Turó de l'Home, que no funciona i que a mes representa que ja ens ho van retornar al 2009. De veritat, veure als representants d'ER fent-nos creure que el PSOE complirà és simplement vergonyós. Veure Rufián parlar mes d'Espanya que de Catalunya ja no és cap sorpresa. Veure a la Marta Vilalta dir sense riure els discursos buits que li escriuen és vergonyós. Veure com Pere Aragonès fa una conferència demanant UNITAT a l'independentisme no només és vergonyós sinó que a mes és de cínic. Una llista unitària a les eleccions de finals del '17 potser hagués estat la solució però qui no va voler? Vergonya infinita. I tot per partidisme. ER no s'ha quedat tranquila fins que ha aconseguit la Generalitat, deixant sol al President Torra. I fent de crossa del PSOE quan aquest realment no el necessita. ER està mes per la República Espanyola o Ibèrica que no pas per la República Catalana, i això és un fet. És un fet en cada gest i paraula del mateix Rufián, de Tardà i de tota aquesta colla. Per altra banda a Junts tampoc ho tenen gaire mes clar. Uns defensant uns jocs olímpics d'hivern amb l'estat espanyol i uns altres defensant la llibertat de Catalunya. La Miriam Nogueras els hi fot canya al congreso però després apareix Puigneró amb el rotllo dels jocs i aquí no hi ha qui concreti res. Juguen a dues bandes i això els passarà factura en les properes eleccions.

   I ahir reapareix Pujol en un acte amb els expresidents catalans i ja han sortit veus crítiques dins l'independentisme. Pujol va voler fer un agraïment  especial al president Puigdemont per la defensa de la causa catalana a Europa i això va arrancar uns sonors aplaudiments i curiosament avui els primers en criticar-ho, a part dels tertulians de torn, han estat Rufián i Tardà. Vergonyós.

   I tot això per no parlar del tema d'Ada Colau imputada o investigada com es diu ara, per un tema de contractes irregulars. Silenci informatiu. Ningú demana que dimiteixi. Ella mateixa reconeixia per allà el 2016 que qualsevol polític investigat hauria de dimitir. I oh, sorpresa, ara no creu que hagi de dimitir. ER carregant contra Laura Borràs i silenci en el cas d'Ada Colau. Sospitós. Que collons sospitós, si els COMUNS son el que son i estan pel que estan, impedir també la INDEPENDÈNCIA i curiosament ER se sent mes còmode amb COMUNS que amb JUNTS. Vergonyós.

  I no oblidem tampoc tot el xou del PP a Madrid. Ayuso, Casado, Garcia-Egea, Almeida, corrupció, espionatge, contractes a familiars, comisions.....i VOX fregant-se les mans. El país veí no te solució. Vergonyós.

   Evidentment tot és mes complexe del que sembla. Sabem que la INDEPENDÈNCIA de Catalunya no és un tema fàcil. De fet cap INDEPENDÈNCIA és un tema fàcil. És més, en les darreres hores hem vist com Putin reconeixia la INDEPENDÈNCIA de dues regions d'Ucraïna i no sabem com pot acabar. Van fer un referèndum al 2014 i la part pro-russa va decidir formar unes repúbliques independents dins de territori d'Ucraïna. De moment tan Europa com Estats Units no reconeixen a les dues Repúbliques i han anunciat sancions per a Rússia. No sabem que passarà. Putin ha enviat tropes a pacificar l'ambient diuen les informacions. Tot és complicat i de fet es mou per interessos. Potser quan la INDEPENDÈNCIA de Catalunya interessi canviarà la cosa d'un dia per l'altre. De moment, des del meu punt de vista, anem de vergonya en vergonya.

      Salut i visca la República Catalana Lliure!!!

                                                         (imatge de la vergonya extreta de twitter)

 

Perdent els temps.

 

   Doncs si, penso que estem perdent el temps. Veient com se les gasta l'estat espanyol només fem que perdre el temps, i pel camí ens fem mal. Només cal repassar el que ha passat aquesta darrera setmana per veure que la trencadissa és gran, molt gran. Retrets entre els dos grans partits polítics catalans que només fan que crear desafecció, impotència i ràbia. Uns per pragmàtics i els altres per bocamolls. Ja ho he dit masses cops però no em cansaré de repetir-ho. Penso que portem perdent temps des del 2017. I si molt m'apureu des del gener del 2018 quan no es va investir com a President a Carles Puigdemont. Tampoc sabem que hagués passat i on seriem ara però el que molts no podem entendre és aquest pensament sectari per part dels partits i militants polítics. És vergonyós i lamentable. 

   Vam posar l'estat contra les cordes i si, alguns ho han pagat amb presó i exili però que esperàvem? D'acord que tenim dret a equivocar-nos però repetir els errors és fer el burro. Sabem que Espanya no negociarà mai (a no ser que el forcin) un referèndum d'autodeterminació. Ens ho han dit mil i una vegades i ens ho repeteixen cada dia. Sabem que no acceptaran l'amnistia, també ens ho repeteixen cada dia. La única manera que tenim de ser INDEPENDENTS es guanyar-nos la nostra llibertat i els polítics que vam votar per fer-ho se'ns estan rient a la cara. Estan cagats, no volen desobeïr i si algú s'anima a fer-ho els altres els deixen caure. Viuen d'esquenes a la realitat i gaudeixen d'uns privilegis que no volen perdre. Tot i controlar els mitjans de comunicació cada dia ens assebentem de coses que no els hi interessa que sapiguem i això crea una desafecció generalitzada cap a la política que ningú sap com pot acabar. Penso que ja que vàrem arribar tant lluny hauriem d'haver continuat desobeïnt i tensant la corda en cada ocasió. Això implica mes presó? Doncs si!! Però que esperàvem? Els representants polítics sabien on es posaven i si Roger Torrent no volia desobeïr no haver-se presentat. I com ell tots. No és el mateix posar 9 persones a la presó que posar-ne 100. I penso que cap estat anomenat "democràtic" pot acceptar-ho. El tema és que si Espanya ho aguantés s'acabaria d'un cop per tots la discussió de si democràcia plena, democràcia exemplar i totes aquestes merdes de comentaris. La gent del carrer que no formem part de cap partit estem perplexos i fins als ous de veure tanta hipocresia i tant sectarisme. Estem cansats d'insults i retrets entre uns i altres. Estem farts de criticar a ER a Junts i a la CUP. Ells son els que poden desobeïr institucionalment i nosaltres pacíficament des dels carrers, però quan veiem que ells s'arronsen perquè ens hem nosaltres de jugar la nostra llibertat? Hi han milers de represaliats fins i tot acusats pel govern de la Generalitat. Això és normal? Penso que no. El Parlament, de que serveix el Parlament? Sincerament penso que avui en dia no serveix de res. Sap greu dir-ho però és així. Mana mes la JEC que el nostre Parlament. Mana mes qualsevol jutge que el nostre Parlament. Nosaltres escollim representants i els òrgans de l'estat se'n carreguen de posar-los i treure'ls. Assumim la realitat. Assumim que ara mateix tant el Parlament com la pròpia Generalitat de poc serveixen. Assumim que ens ho hem deixat prendre i a sobre tenim col·laboracionistes treballant-hi. Fem pena però millor assumir-ho per a revertir-ho. I no son les institucions les que es degraden sinó les persones que hi treballen. Elles, amb la seva rendició degraden les institucions. Aquí falta algú amb ganes, amb geni, amb valentia, capaç de fer allò que molts esperem; Donar un cop de puny sobre la taula i dir NO PASSARÁN!! I em sembla que el President Aragonès no te la pinta.

  I sembla que així anirà la cosa una temporada mes. No sabem quants dies o setmanes o mesos o anys han de passar fins que algú amb pit i collons digui prou. I quan arribi aquest dia brindarem i ho celebrarem com mai abans hem fet. Bé si, durant els segons que va durar la proclamació de la República al 2017, però aquest cop serà el definitiu. Això espero.

   Salut i República Catalana Lliure!!!! 

                                                         (imatge extreta de twitter)