Ja han passat 5 anys dels atemptats de les Rambles i Cambrils i l'estat espanyol segueix sense voler fer una investigació a fons del que va passar. Per a mi amb això ja n'hi ha prou per a deduir que amaguen informacions. Sabem que Margallo va dir que "a mediados de agosto pasarían cosas en Catalunya". També saben que l'Imam de Ripoll era confident del CNI fins al mateix dia de l'atemptat. També s'ha sabut recentment gràcies als audios de Villarejo que "querían asustar a los Catalanes pero se les fue de las manos." Sabem masses coses com per no sospitar res. És terriblement trist. I també és trist que en l'acte que s'ha celebrat avui en honor als familiars dels morts en l'atemptat dues persones, perquè han estat dues, no hagin respectat el minut de silenci. Ara, d'aquí a dir que l'independentisme ha rebentat l'acte hi ha un mon. D'aquí a dir que en l'acte si ha anat a fer partidisme per part d'uns també hi ha un mon. Partidisme en fan tots i mes trist és, per mi, que siguin els propis que no volen investigar els fets els que vagin a donar el condol a les famílies. Mes que trist ho trobo cínic.
Però és clar, estem en un conflicte. Vam fer un referèndum per la Independència, el vam guanyar però ningú n'està aplicant els resultats. I ja han passat 5 anys. No només no apliquen els resultats sinó que a mes alguns podem dir que treballen contra tot allò que es va construir durant uns quants anys. Hi ha dia si dia també baralles partidistes entre ER, Junts i CUP. Junqueras, que tan deia al 2012, 13, 14 que Espanya mai seuria a negociar i que Espanya mai complia la seva paraula ara és el ferm defensor del diàleg. És un pres indultat. Potser el millor seria que deixés la política, no? Igual Jordi Sánchez. Perquè enlloc de marxar es queden treballant contra el moviment independentista? Ens ho haurien d'explicar molt a poc a poc per poder entendre alguna cosa. Fotem pena. Bé. foten pena i com a representants electes als qui hem votat per a culminar el procés nosaltres també fotem pena. Potser hem cregut massa que a través de la política es poden canviar coses però el cert és que si volem canviar-ho tot aquí cal una revolta popular, una revolució. Cremar-ho tot per a tornar a començar. Així de simple i complicat a la vegada. I mentre tinguem una vida mes o menys digna, una feina encara que sigui de merda amb un sou de merda, aigua calenta, un sostre i uns mitjans de comunicació manipulant exageradament la veritat, aquí no hi haurà revolta ni res, només submissió, com ara.
I mentre continuen les baralletes de partits. ER, CUP i PSC s'alien per a fer fora a Laura Borràs de la Presidència del Parlament. Sembla que els incomode. Paral·lelament apareixen informacions que diuen que en unes naus de la família del President Pere Aragonès s'hi cultivava marihuana i, sorpresa, silenci absolut. També es diu que les mateixes naus és on el piolins aparcaven les furgonetes durant l'octubre del 17 i oh sorpresa, silenci absolut. A mi que em diguin el que vulguin però tot això em fa molt mala pinta. De col·laboracionistes i traïdors la història en va plena i l'actualitat no podia ser una excepció. El temps posarà a cadascú al seu lloc i espero veure-ho per saber si anava equivocat o no.
Sigui com sigui només hi ha un camí, la INDEPENDÈNCIA.
Visca la República Catalana Lliure!!!
