Decepcionant.

 

     Decepcionant seria la paraula. 

    Penso que és decepcionant com la classe política catalana ha portat el conflicte amb l'estat. Un conflicte llunyà, molt llunyà que durant l' època daurada del pujolisme semblava oblidat per molts. Un conflicte on els catalans hem estat maltractats sistematicament pels governants espanyols i que ara sembla que n'hi ha uns quants que creuen i ens volen fer creure que aquesta vegada serà diferent. Sabem com actua Espanya. Sabem com actua la política espanyola, la justícia espanyola, els tribunals espanyols i gran part de la societat espanyola. Sabem de que son capaços i em sembla molt decepcionant que polítics d'Esquerra Republicana ens venguin la moto que forçaran l'estat a negociar. Jo penso que si un dia l'estat negocia no serà precisament gràcies a ER i puc estar equivocat. ER està avalant la política represiva d'Espanya, els està donant estabilitat i no es pot abaixar mes els pantalons perquè ja se'ls van treure fa molt temps. A més, sembla que el mateix enèmic d'Espanya sigui també l'enemic d'ER. El president Puigdemont és la peça de cassa major per als espanyols i sembla que per a uns catalans també. Decepcionant.

     A més tenim "el govern mes republicà" com a Espanya hi ha "el gobierno mas progresista de la historia" que tan uns com altres demostren dia si dia tambe que han triat uns eslògans molt bonics però els seus actes reflexen el contrari del que haurien de ser i aquí, ER un cop trencada la coalició amb Junts ha incorporat a l'executiu gent gens partidaria de la INDEPENDÈNCIA. Han fitxat a gent que s'ha declarat obertament en contra de la INDEPENDÈNCIA i que de republicans deuen tenir el mateix que jo tinc de basc, és a dir, absolutament res. Tots els mitjans tan públics com privats repeteixen els mateixos mantres i l'objectiu està clar; Fer veure que ER és el pragmàtic, el realista i que Junts és un descontrol (que en part ho és) on hi ha masses lluites pel poder (que les hi ha) i que desetabilitzen el dia a dia de la política. Però ni una paraula lletja cap en Junqueras, ni un video dels que corren per twitter per deixar-lo en evidència, res de res. Decepcionant.

      I per a mes voltes que li donem no sabem que passarà però el camí no hauria de tenir marxa enrera. De fet l'altre dia va ser ja el cinquè aniversari de la declaració d'INDEPENDÈNCIA signada al parlament. Se'n han dit moltes coses. Uns diuen que no serveix de res, altres diuen que allò es el principi de la fundació de la Republica Catalana. Se'n diuen moltes coses però el cert és que al parlament no hi ha hagut una majoria diferent a aquella per a retirar la resolucio. 5 anys han passat i el govern de Pere Aragonès no en va fer ni una menció, ni una. Decepcionant? No gens. A mi em va servir la que va fer el President legítim de Catalunya, Carles Puigdemont des de l'exili. Una declaració d'intencions. Sabem que uns s'han rendit però n'hi ha d'altres que mantenen la flama i per a mi aquest és el camí. Tot el demés, DECEPCIONANT.

     Salut i visca la República Catalana!!!

                                            (imatge extrta de twitter)
 

     

Trencament.

     Doncs si, s'ha trencat el govern. Ja tocava. Ha estat una setmana marcada per la consulta de Junts als seus militants sobre si tenien que seguir al govern o trencar amb ell i després d'una participació de casi el 80% s'ha decidit sortir del govern. La cara i les paraules d'analistes i tertulians ha estat el millor dels resultats. Molts d'ells deien aquell argument típic de els convergents volen el poder, els convergents son gent de seny, els convergents son gent d'ordre i no se quantes tonteries mes que s'han acabat menjant amb patates al veure el resultat. Un plaer visual i auditiu.

   Una cosa està clara; ER va començar la legislatura amb 74 diputats donant-los suport i ara mateix en son només 33. I diuen que seguiran treballant per a ser al costat de la gent. Ja, com van ser al costat de la gent a la diada o a la concentració de l'1 d'Octubre. Diuen que governaran en solitari amb suports externs. Molt bé, amb suport externs dels COMUNS i del PSC, el partit repressor del 155. I de tot això que en diuen els militants i votants d'ER? Doncs sembla que fins que no els diuen el que han de fer o dir ningú diu res.

   Aquests dies s'ha tornat a veure clar que tot l'establishment mediàtic te com a únic enemic a Junts. Doncs molt bé. Que vagin fent mentre molta de la gent independentista veu cada vegada mes clar que l'únic camí per a assolir la INDEPENDÈNCIA, paraula que no ha sortit ni una vegada de la boca del president de la Generalitat, és la DUI, la via unilateral portada a l'extrem. No hi ha terme mig. S'ha provat durant masses anys buscar un referèndum pactat i es veu clar que això és impossible i a part, jo ja començo a pensar, i no dec ser l'últim, que si algun dia s'acaba fent aquest referèndum pactat serà perquè el perdem els independentistes. Ho tinc molt clar.

   També ha passat mig inadvertit als mitjans de comunicació (o de desinformació) l'actuació de Josep Costa al tribunal que jutja l'antiga mesa del parlament. Josep Costa que és acusat i advocat a la vegada, va fer un al·legat espectacular dient veritats com un temple a la cara dels jutges, es va alçar i va marxar. Va dir que no reconeixia una justícia que te al cap de l'estat penjat en un retrat que presideix la sala. Amb dos collons. Allò que ningú va fer ni al judici del procés ni ningú de la CUP, els grans "antisistema" han fet. Un gran aplaudiment per al senyor Costa!!! 

   I així estan les coses, tots contra tots i Pedro Sánchez i Espanya en general veient-ho des de la distància. El trencament ara mateix no sabem si afavorirà a ER o a Junts, només el temps ho dirà però com a observador dels moments que vivim diria que el fet de renunciar al poder pot ser beneficiós per a Junts ja que molts votants, no militants de Junts feia temps que ho demanaven. ER no ha complert allò per qual va ser investit el president Aragonés i primer la CUP i ara Junts li han retirat el suport. I si algú no li agrada parlar de botiflers i traïdors doncs que es tapi les orelles però el temps ens demostra que a part de botiflers i traïdors també hi han col·laboracionistes i per mi son tots aquells que, en moments com els actuals, donen suport a un govern espanyol que del que promet no compleix res, absolutament res. I tots som lliures de pensar el que vulguem.

   Així doncs, Salut i visca la República Catalana Lliure!!!

                                                               (imatge extreta de twitter)