Avui és el 70è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans i el que està clar és que a la majoria de països no es respecta. És un bon punt de partida per viure en societats justes, on tothom tingui les mateixes oportunitats, els mateixos drets i obligacions però tristament no es pot duur a terme per la incompetència de la pròpia humanitat. Pot ser la llavor per crear un món just però ara per ara no deixa de ser una declaració d'intencions.
Si es cumplís no hi haurien a Catalunya presos polítics en vaga de fam, com n'hi han a molts d'altres països. Si es cumplís no hi hauria a Catalunya presos preventius acusats de delictes inexistents, com segur que n'hi han en molts d'altres països. Si es complís no hi haurien exiliats en d'altres països europeus, com segur que passa en d'altres països. Si es cumplís no hi hauria gent encausada injustament en una macrocausa contra l'independentisme català, com segur que n'hi han en molts d'altres països i així podriem seguir fins a l'infinit.
Han estat uns dies mogudets. Des del dijous passat, quan van haver-hi enfrontaments entre el mossos i els antifeixistes, fins a avui han passat diverses coses. Dissabte es va presentar formalment el Consell per la República a Brusel·les. Neix com a entitat privada i com a resposta dels resultats del 21 de Desembre del 2017. Està fora de l'abast espanyol i ha de servir per.....(veurem per a que acaba servint). El President Torra va fer unes declaracions sobre la "via Eslovena" i més de la meitat del Reino d'Espanya ja està demanant l'aplicació del 155 però de veritat. S'han fet molts artícles i editorials (i només fa dos dies) sobre les paraules de Torra titllant-lo d'incendiari, de guerracivilista, de radical....vaja, que li han dit de tot. Recordem que a Eslovenia va haver-hi un referèndum amb un 90% de la participació i els resultats van ser aclaparadors. Una gran majoria volia la independència. Va haver-hi una DUI uns mesos després. Va entrar l'exèrcit Iugoslau i va haver-hi una guerra de 10 dies. Van morir en total 62 persones on 40 eren militars iugoslaus. Els Eslovens es van defensar. I van aconseguir ser lliures. Aquí les paraules de Torra han encés les alarmes dels Comuns i de La Vanguardia. Clar, ells prefereixen ser súbdits i no lluitar per la llibertat. També han encés les alarmes de ERC que en paraules del president del Parlament, Roger Torrent, ha dit que ells prefereixen la "via Escocesa" i està molt bé, tots la voldriem. Tots voldriem votar-ho en un referèndum però sembla que no vulguin acceptar que amb Espanya és impossible. Des de Madrid ja preparen la resposta a aquestes paraules de Torra. Deu ser cert que el pitjor encara està per arribar. A més ahir els CDRs van aixecar totes les barreres dels peatges de Catalunya. Totes. Una gran acció. Això sembla que ha molestat molt a Madrid i veient la "inoperància" dels mossos ja parlen obertament d'intervenir-los (com si no ho estiguessin... Veient les imatges de l'altre dia a Girona i a Terrassa on fins i tot un cap del mossos estava pegant amb una porra extensible (prohibida) i sense casc, mentres per la radio interna es cridava "A por ellos" segons algunes (des)informacions...) Parlen de pendre'n les competències de seguretat de la Generalitat, cosa que demostra que fer autonomisme no serveix de res.
Vista la situació només queda que sortir al carrer, protestar, fer-nos ingovernables i tensà la corda al màxim. Quan alguns diaris ja parlen d'una segona intervenció de l'autonomia podem mig intuïr el que vindrà i segur que no serà agradable però algun camí cap a la independència ha estat agradable? S'ha aconseguit alguna independència amb un lliri a la mà?
No cal respondre. Cal seguir construïnt la República!!
(imatge extreta de twitter)
Avui s'ha celebrat el 40è aniversari de la Constitución Española. Una Constitució que ja una majoria de la gent d'avui en dia no ha votat. Una Constitució reformada en dos ocasions i no pas per afavorir ni drets ni llibertats. Una Constitució que fa 40 anys va servir per iniciar un nou projecte de país i que amb el temps ha quedat obsoleta, i el país també. Una Constitució que necessitaria una bona reforma i que, ara com ara, sembla que si es reformés, vistes les majories al Congreso de los Diputados, seria per anar encara mes enrrera del 1978. I apareix el rei emèrit al Congreso i rep una gran ovació quan tothom sap que ha estat un corrupte entre moltes altres coses més. Espanya involuciona i a Catalunya en rebem les conseqüències. Igual que rebem les òsties dels mossos d'esquadra en resposta a les manifestacions feixistes que s'estan fent a les nostres ciutats. Avui ha estat a Girona i a Terrassa. Vergonyós, inacceptable, fastigós que els mossos acabin carregant contra els antifeixistes. S'haurien de prohibir les manifestacions feixistes, els símbols feixistes, les salutacions feixistes. Tot això és apologia fastigosa de valors inmorals. El nostre govern no fa res. Moltes paraules i accions simbòliques però això no porta a enlloc. Farà un any de les eleccions del 21 D i se'ns estan pixant a sobre. Un estat antidemocràtic en ple atac a les llibertats dels catalans i catalanes. És lamentable.
Mentres tant hi han 4 polítics en vaga de fam. Ja porten 6 dies en Sànchez i en Turull. Hi ha veus que comenten que fan la vaga buscant l'unitat del moviment independentista. Hi ha masses rumors i massa (des)informació. La clau està en el poble, en la gent. Ahir en un acte de Ciudadanos al Liceu va haver-hi uns quants estudiants que es van plantar. Van plantar cara. Van mostrar que no volem a aquesta gent. Els hi van tocar la Marxa Imperial de Star Wars quan abandonaven el lloc. També en un acte a Arenys de Munt van mostrar a Ciudadanos que no son benvinguts. També a les universitats s'estan fent referendums simbòlics sobre monarquia o república, amb uns resultats molt clars. Avui a Girona i Terrassa s'ha demostrat que no volem el feixisme a Catalunya. Si tant estimen Espanya doncs ja saben cap a on poden anar.
I com va dir l'Adri en un acte de Societat Civil Catalana (organització d'ultradreta) on parlava en Borrel de la Constitució.... -La Constitució és una puta farsa. Clar que si! Amb dos collons!
Al feixisme se'l combat.
Així doncs, bona nit i visca la República!!
(imatge extreta de twitter)
Avui 4 de desembre del 2018 a Catalunya seguim tenin exiliats i presos/es polítics. A més, 4 d'aquests presos han començat una vaga de fam. És una de les poques accions de protesta no violenta que poden fer des d'allà dins. Una vaga de fam implica riscs i estan disposats a patir-los. Qui diria que 45 anys després estariem en aquest mteix punt però amb una lleugera diferència; en aquella època es demanava llibertat, amnistia i estatut d'autonomia. Ara sembla que es demana llibertat i independència. No volem ni amnistia ni estatut d'autonomia. L'estatut ja se'l va carregar el PPSOE al 2006-2010. Volem fer efectiva la República firmada al parlament el 27 d'Octubre del 2017. S'estan vulnerant tant repetidament els drets funamentals d'aquests polítics (i de la ciutadania que els vam votar) que costa d'imaginar quelcom mes escandalós. Però després d'una en ve una altre i després encara una altre i segur que en vindran moltes mes. Ara, una vaga de fam és seriós. El cos te un límit. La ment també. Estan disposats a arribar fins al final? Servirà d'alguna cosa a ulls de l'estat espanyol? I als ulls d'europa? Realment moren milers d'inmigrants al mar mediterrani i europa mira cap a una altra banda. Li importarà la vida de 4 presos polítics? Son coses que anirem veient en els pròxims dies.
Igual que anirem veient com es posen d'acord en el repartiment del poder les forces polítiques que han deixat el resultats de les eleccions andaluses. PSOE primer lloc perdent 13 escons. PP segon lloc perdent 7 escons. Ciudadanos tercer lloc guanyant 9 escons. Adelante Andalucia (exPodemos) quart lloc perdent 3 escons. Cinquè lloc Vox entrant al parlament amb 12 escons. Una participació del 58% (molt baixa segons diuen). La dreta suma amb la ultradreta (si no és tot ultradreta) majoria absoluta després de 36 anys de governs socialistes. I diuen que la culpa és de l'independentisme català. Que hem despertat al feixisme. Que es pensen? Que no hi era abans el feixisme? Està tot tant liat que poc es pot predir del que acabarà passant. A mes ja han sortit els de Podemos, amb la figura del gran Pablo Iglesias, demanat als grups independentistes que aprovin els pressupostos mes socials de la història d'Espanya per frenar l'ultradreta rancia espanyola. I des d'aquí ja els haviem avistat. I van mirar cap a una altra banda. Total, entre uns i altres han donat ales al feixisme i a l'extrema dreta i això crearà un problema encara mes gran del que hi ha.
Però com el temps acaba posant les coses al seu lloc veurem en que acaba tot això. Mentrestant a fer República!
(imatge extreta de twiter)
És molt difícil intentar explicar a nivell social que estem vivint desde fa ja mes d'un any. Després de l'1Oct, el 10 d'Octubre, el 27 d'Octubre i el 21 de Desembre s'ha entrat en un espiral d'autodestrucció del propi estat espanyol. Passen tantes coses que es fa difícil d'assimilar. Només en les últimes setmanes es poden destacar varies coses;
-Tot el liu judicial amb la sala segona del Tribunal Suprem i els magistrats. El nomenament del president del Consejo del Poder Judicial abans del nomenament dels magistrats que hauran de triar al president (separació de poders??).
-Watsaps d'un senador del PP on explica que controlaran per darrera els tribunals que jutjaran als presos polítics i també controlaran la sala 61, l'encarregada d'il·legalitzar partits polítics (gens sospitós). I no dimiteix ningú.
- Ciudadanos fa circular un autobus amb la cara somrient de Junqueras amb el lema Indultos No. Molt democràtic, gens incitador d'odi.
-Creixament incontrolat de la ultradreta. Tan donar-li ales és el que te.
-Espectacle al Congreso perquè Rufian diu veritats com punys i no s'ho prenen bé. L'expulsen i ha d'aguantar que li diguin golpista i l'insultin.
-PPSOECiudadanos fent un front comú. Podemos s'ho mira desde fora.
-El Rei emèrit fotografiat amb el Príncep Saudí (aquell que diuen que està darrera de l'assassinat d'un periodista).
-Borrell, ministre d'exteriors cagant-la cada cop que obre la boca. Diu que pateix mes per la unitat del Regne Unit que per la d'Espanya. Fent el ridícul amb el tema del Brexit i Gibraltar i la última ha estat dir que a Estats Units només es van matar 4 indis abans de ser una democràcia.
-43 anys de la mort del dictador Franco i el franquisme segueix mes viu que mai.
-Un "humorista" linxat i portat a declarar per fer un gag on es mocava amb una bandera d'Espanya.
-Atacs a unes activistes de Femen quan protestaven davant d'una manifestació feixista.
-Pintades amb simbologia Nazi a la seu d'Omnium i evidentment ningú de PPSOECiudadanos surt a condemnar-ho. Pots de pintura a casa del jutge Llarena i bueno, que si som uns radicals.
Es fa difícil controlar la mala llet que corre per dintre.
Mentrestant, aquí estem esperant. No sabem ben be què però estem esperant. Els partits semblen no estar a l'altura de les circimstàncies. Corren (des)informacions de tot tipus. Corre una molt evident que parla de la renúncia de ERC a la via unilateral. Jo no se si creure-ho o no, el temps ens ho dirà. Els presos polítics continuen tancats i els exiliats continuen lluny. ANC i Omnium deixen anar missatgets però no concreten. La CUP ha dit clarament que passa de fer autonomisme. Molt bé. Doncs que hem de fer amb aquest panorama? Està tot tan empantanegat que ningú sap que serà el detonant. Potser les sentències?
El que està clar és que Catalunya ha fet petar l'estat. Ha fet petar el règim del 78. Ha fet petar el que se'n deia democràcia espanyola. Ha fet petar al PSOE d'esquerres, socialista i obrer. Ha trencat tots els ponts amb Espanya i no cal reconstruïr-los. Creem el nostre propi estat. Portem anys de lluita i el xoc era inevitable. S'ha produït el xoc i estem en xoc, tan catalans com espanyols. Si Espanya no vol avançar doncs que no avanci però que ens deixi a nosaltres ser el que volguem. L'1 d'Octubre ho vem fer. No hi ha excusa per no tornar-ho a fer. La Independència està declarada. Només depen de nosaltres.
Salut i República!!
Avui hi ha hagut renovació a la Cupula General del Poder Judicial (CGPJ) i oh quina sorpresa!!; Serà l'autor intel·lectual de la causa de l'1 Oct Manuel Marchena el nou president i qui jutjarà als presos polítics serà el Sr Martínez Arrieta, un jutge que d'entre d'altres coses és el que va arxivar la causa contra Fernández Díaz per allò de "la fiscalia te lo afina" (carregant-se la sanitat catalana i alguns polítics independentistes). A més PSOE i PP ja s'han repartit els seus representants. Tot lligadet. També el Tribunal de Cuentas ha imposat una multa de 4'9 milions d'euros (mes interessos) als responsables del 9-N (si, si, aquella consulta ciutadana que segons deia el govern d'espanya era totalment inútil) Rigau, Homs, Ortega i Mas entre d'altres (que recordem que van quedar absolts en el judici que els hi van fer). L'estat espanyol està en caiguda lliure, primer era per culpa de la corrupció en la política i ara se li ha juntat amb tota la corrupció judicial i trigarà molt de temps a recuperar el prestigi (si és que algun dia en va tenir). Una de les bones notícies potser seria les amenaces del comite olímpic a espanya, dient-li que no podrà acollir competicions si no reconeix a Kosovo. L'altre potser seria que l'entrevista d'ahir de TV3 a Inés Arrimadas va fer una pèssima quota d'audiència.
Així van passant els dies i la repressió no s'atura. Ens estem acostumant a viure en una anormalitat política extraordinària. Hauriem de llegir llibres d'història per trobar moments com els actuals. Presos polítics, exiliats i milers de represaliats. Hi ha una calma tensa, a l'espera segurament de les sentències dels judicis. I encara falten uns quants mesos. Mentrestant hem de seguir lluitant per, més d'hora que tard, fer efectiva la República Catalana.
És questió de temps.
Salut i República!!
(imatge extreta de twiter)
Si Espanya no cau, amb tot el que està passant, serà una clara demostració que a la societat ben poc li importa que li robin drets i llibertats. Hauria d'estar la societat espanyola als carrers lluitant contra la corrupció instaurada en els partits, lluitant contra la monarquia, lluitant contra la (in)justícia (on el Tribunal Europeu de drets humans ha donat la raó a Otegui), lluitant contra el feixisme....Però sembla que no tenen gaires ganes de sortir. O això o estan massa entretinguts veient Gran Hermano, Sálvame deluxe o Operación triumfo. Potser també estan distrets amb el Madrid de Florentino, de Vinicius, de Lopetegui......a no d'aquest ja no. La cosa està mes bruta que mai. Un excomisari a la presó deixant anar tota la merda que te gravada a través d'un mitjà digital, el Tribunal Suprem reunint-se per canviar el sentit d'una sentència en ferm (que feia pagar als bancs un tema d'hipoteques), la monarquia esquitxada per tot arreu, PPCiudadanosVox fent un trio ultradretà provocant a la població d'Alsasu.....La cosa està calenta, calenta. Però per més merda que surti aquest país no passa absolutament res. És més, avui s'ha sapigut que hi ha un ciutadà de Terrassa detingut fa un mes i mig per voler assassinar al president del govern Pedro Sánchez. I es veu que l'Audiència Nacional no el vol acusar de terrorisme (com si que fan amb l'independentisme) tenint un arsenal d'armes a casa seva. Es veu que és un vell conegut de l'ultradreta. Però aquí no passa res. Fa tot tant de fàstic que m'està agafant urticaria.
A Catalunya tampoc estem gaire fins. Sembla que s'ha relentitzat la independència. Ja sabem que el dels presos no serà un judici just i ens podem imaginar les condemnes. Segur que per sota es mouen coses però a simple vista sembla que alguns polítics vulguin esperar a que els tribunals internacionals ens donguin la raó. Per una banda està molt bé però cullons, si han de passar 7 o 8 o 12 anys no anem gens bé. S'ha d'anar a per totes i amb les conseqüències que comporti. Aixecar la suspensió de la proclamació de la independència, obrir les presons i esperar a que arribi l'enemic. Espanya només ens pot retenir a la força i així ho està demostrant. És fàcil dir-ho i complicadíssim fer-ho. N'estic segur, però si vem ser capaços de l'1 d'Octubre podem ser capaços de qualsevol cosa. I mes aviat que tard acabarà passant; esdevindrem un estat independent en forma de República i aquell dia ho celebrerem com mai.
Salut i República!!
(imatge extreta de twiter)
Avui, que fa un any que els representants del govern que no van anar a l'exili després de declarar la independència al parlament, van ser segrestats per l'estat espanyol, s'han complert els pronòstics. La fiscalia acusa a Junqueras de rebel·lió i demana una pena de 25 anys de presó i 25 d'inhabilitació. A Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Carme Forcadell els demana una pena de 17 anys de presó també per rebel·lió amb la mateixa inhabilitació de 17 anys. A Jordi Turull, Josep Rull, Raúl Romeva, Quim Forn i Dolors Bassa 16 anys pel mateix delicte i 16 anys d'inhabilitació. A Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila se'ls acusa de malversació i es demana una pena de 7 anys de presó i 7 anys d'inhabilitació. I per delicte de desobediència, amb multa de 100 euros diaris durant 10 anys i inhabilitació per 1 any i vuit mesos, s'acusa a Mireia Boya, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Juan Josep Nuet. A la cúpula dels Mossos, que es jutja a l'Audiencia Nacional, demanen 11 anys de presó i inhabilitació per delicte de rebel·lió a Josep Lluís Trapero, Pere Soler i César Puig. Per Teresa Laplana demanen 4 anys de presó i 5 d'inhabilitació per delicte de sedició.
Per la seva banda l'advocacia de l'estat demana penes de 12 anys de presó per delictes de sedició, malversació i deobediència greu. El gest que es reclamava al govern de Pedro Sánchez ha estat no acusar de rebel·lió però ha pujat de només malversació a incluïr també la sedició. Gran gest del govern per si algú confiava en el PSOE.
Vist això qui pot esperar algo positiu? Qui pot esperar un judici just? Qui pot confiar en la (in)justícia espanyola? Caldrà veure la reacció de la societat. Els polítics ja han reaccionat amb discursos com sempre plens de eufemismes i en to de queixa, normal, però falta una reacció forta, un bon puny sobre la taula. Avui és un dia més d'aquells que marquen un abans i un després. Després d'això ja ha petat tot el règim corrupte del 78. No pots creure res del que vingui d'espanya. Del govern espanyol. De l'estat espanyol. Dels partits polítics espanyols i de gran part de la societat espanyola. Es pensen que ens quedarem plegats de braços veient com es podreixen un munt d'anys a la presó? Jo espero que no. Ara cal una resposta unitària, no només de partits sinó de país. I això s'ha de gestionar i organitzar bé. Cada dia més a prop de l'objectiu. Cal saber-ho fer.
Visca la República Catalana!!
(imatge extreta de twiter)
