Passen els dies i tot i que es desmunten fets i proves, el procés cap al judici continua imparable. És escandalós que ningú pari els peus ni als jutges polititzats ni als polítics que utilitzen als jutges per no fer política. 
L'altre dia es va saber que uns documents que anaven a destruïr els mossos l'any passat i els quals havien omplert hores i hores i hores de tertúlies i de declaracions de gent com l'Arrimades titllant als mossos de policia política i que estaven al servei de Puigdemont i no se quantes barbaritats més, al final un jutge conclogui que aquells papers no demostraven res de tot això i s'arxivi la causa. No ha sortit ningú a demanar disculpes. Seria extrany que passes. No ha dimitit ningú. Seria extrany, molt extrany que passes. També s'ha sapigut que la instrucció d'en Llarena es basa en informes de la guardia civil encarregats pel jutjat nº13 de Barcelona, curiosament un jutjat que primer deia que investigava el referèndum, després ho negava i a més resulta que l'adjudicació d'aquest jutjat ha estat irregular i només per això s'hauria d'anul·lar la causa però clar, la justícia espanyola.....hi ha tanta merda que la fortor es deu sentir desde l'altre punta de mon, on per sort, gràcies a les xarxes socials entre d'altres, estan al corrent del que passa a Catalunya, encara que les grans institucions mantinguin un silenci fastigós. Esperem que tard o d'hora el silenci es converteixi en fets cap a Espanya i poguem sortir d'aquesta situació.

  Pel que fa als d'aquí....crec que n'hi ha uns quants que estem bastant fins als ous de tanta picabaralla que no porta a enlloc. Ara estan amb el tema dels pressupostos. Que si si, que si no.......volem gestos del president Sánchez....No veuen que Espanya no negociarà mai? Que no veuen que el PSOE és com el PP i Ciudadanos? (o pitjor!!). Potser si algú extern força una negociació no els hi quedarà més remei però el que tinc clar és que si al final els grups polítics catalans acaben permeten tramitar els pressupostos i després votar-los no aconseguirem que ningú obligui a Espanya a negociar res. El No ha de ser rotund. El No ha de ser CLAR!! Hi han presos/es polítics, exiliats i represaliats. No hi ha res a negociar mentre es mantingui la situació. És més, segurament el primer interessat en no aprovar el pressupostos és el mateix Sánchez per molts motius diferents. Però des d'aquí no cal fer-li el joc. Cal parlar clar. Qui vulgui ser autonomista que ho digui. Qui vulgui República que ho digui. Que es deixin de cullonades. El 21D ja sabien on es posaven. I va quedar clar el que va votar la gent. Si ara les coses han canviat que ho diguin. Que ho diguin clarament. Que JxCat parli, que ERC parli i que la CUP parli. Que ens expliquin que volen fer i si s'ha de tornar a votar votarem, tants cops com fagi falta, sense oblidar que l'1Oct vem votar i vem guanyar. 
   
   I encara queda un més per saber si es tramitaran o no els pressupostos....així que sorpreses n'hi hauran segur. 
   
  Jo de mentres, a fer República!!

                 
                                                                   (imatge extreta de twitter)

   Després de les vacances de Nadal podem dir que tot continua igual. Els presos (que ja van acabar la vaga de fam) i les preses segueixen tancats preventivament a l'espera d'un judici que no trigarà a començar i on quasi tothom ja sap com acabarà. Els exiliats segueixen a Brusel·les, Escòcia i Suissa intentant treballar per construïr la República que esperem que un dia s'implementi. Segueix la gent perseguida per escriure tuits o cançons o cagant-se en Deu.... 

  I el que ve d'Espanya no fa gaire bona pinta. Tripartit d'ultradreta a la vista amb l'aplicació sense límits d'un 155 que acabi amb tot el que defensem. Ha estat un any dur i complicat. Han passat tantes coses excepcionals que ja ni ens en recordem i tard o d'hora el malson acabarà. Però mentres dura haurem de seguir aguantant les mentides (per dir-ho suaument) que venen d'en Casado, Rivera, Abascal, Sánchez, Iglesias, Sardà, Èvole, Pérez Reverte, Ana Rosa, Griso, Ferreras, Marhuenda, Inda.... entre d'altres. O vivim en realitats diferents o no se que és el que veu aquesta gent. El mal que estan fent els mitjans de comunicació a la societat espanyola i catalana és tan gran que trigarem molt de temps a recuperar-nos (si algun dia ens en recuperem). En altres èpoques ja sabem com hagués acabat tot això. Ara és diferent. Ens hem modernitzat. Ja no depenem solament dels mitjans de comunicació tradicionals. Hi han moltes més vies d'informació i això diria que és el que ens està salvant, però a l'hora existeix també molta contaminació i cal destriar bé el que lleigim i com ens informem. Dins de Catalunya i dins de l'independentisme hi ha també confusió. Hi han diferents maneres d'afrontar la situació i s'ha de triar bé el camí. Tot el que hem avançat crec que ja no ho podem perdre però no ens podem permetre cavar-nos la nostra pròpia tomba. 
Cada dia apareix una nova sorpresa o un nou artícle, o una nova declaració i embolica encara més la situació però això és com un got d'aigua que al final hi ha una gota que el fa vessar. Doncs hi haurà alguna cosa que farà saltar-ho tot pels aires. I a partir d'aquell dia podrem començar a construïr. A veure si és durant aquest 2019.

Salut i República!!!

                                                   (imatge extreta de twitter)

   Després d'un any ple d'injustícies, d'aberracions jurídiques, d'abús de poder i de tot tipus de maltractaments la societat catalana tanca el 2018, des del meu punt de vista, mes a prop que mai de la República. Ha estat un any dur per a molta gent. Gent que està vivint en primera persona tota la injustificable falta de moral i de ètica de certs personatges amb poder i de tot un estat anclat al passat, al franquisme. Han passat tantes coses que caldrà temps per a digerir-ho. Per mi res tornarà a ser com era, i suposo que per a molta gent tampoc. El 2019 ens tocarà seguir lluitant amb els de fora i alguns dels de dintre però estic segur que, més tard o més aviat, acabarem fent efectiva la República Catalana i l'esforç haurà merescut la pena. Per viure nosaltres i tots els que vindran en una societat més justa. 
Potser és la utopia de la pròpia humanitat però s'ha anat avançant gràcies a la lluita de la gent organitzada. 
Així doncs bon any 2019 a tothom i a fer República!!

 

   A poques hores del Consejo de Ministros hi ha incertesa. Normal, ningú sap que pasarà. N'hi ha que desitgen molt que hi hagi violència per seguir amb el relat de que l'independentisme és violent, que a Catalunya no s'hi pot viure, que si els CDRs son terroristes, que la societat catalana està en peu de guerra..... i mil històries que inventen per vendre el relat de la violència que en 6 anys de manifestacions multitudinàries ha estat la gran absent. Hi havien més disturbis quan el barça guanyava una lliga o una Champions que no pas en cap manifestació independentista. Els interessats en la violència son com sempre Ciudadanos (on Inés Arrimadas dimecres va dir que presentaria una querella per la violència que hi hauria divendres però sembla que al final no ho ha fet per problemes tècnics, no perquè presentés una querella abans de que passes la violència!!) i el PP, que amb el llenguatge que utilitza Pablo Casado, no podem esperar res de bo d'aquesta gent. Estan molt cremats, veuen que marxem i no hi poden fer res, només crear conflicte, violència i  alderulls. Ja s'ho faran. Pel que fa al PSOE..... poden canviar les formes però el contingut és el mateix.

   Pel que fa als d'aquí crec que tots coincidim; Ens movilitzarem, sortirem al carrer, exercirem el nostre dret a protesta, tapats o destapats però sempre desde la no violència (i no serà per falta de ganes pensaran alguns!!). Seguirem reclamant allò que fa anys vem començar. Ningú sap que pasarà. Segurament hi haurà disturbis, provocats pels mateixos que venen, un any després d'unes eleccions imposades, sense respectar els resultats i a celebrar un Consejo de ministros que fa 42 anys que no es fa a Barcelona. I per fer-ho s'han de blindar amb 8000 mossos d'esquadra i 1000 policies i guardia civil. Si això no és provocar..... 

   També és cert que avui hi ha hagut una trobada entre el govern d'Espanya i el govern de Catalunya. Una trobada de paper. Una trobada per escenificar unes ganes de diàleg (que des d'aquí sempre hem demanat i reclamat) per part del president espanyol Sánchez, que quan ha acabat ja ha deixat clar que un referèndum és impossible (paraules de la ministra Batet) Una escenificació patètica d'un govern català posant cara de diàleg quan el que hauria de fer és enviar-los a pendre pel sac. Aquesta gent no negociaran mai. Tot i així, veient lo nerviosos que estan alguns....potser no anem per tant mal camí. Només el temps ens ho dirà.

Salut i República!!

                                                                                 (imatge extreta de twitter)

    Després de veure el documental "Causa Especial 20907/2017" (Causa Especial) queda molt clar que en l'estat espanyol el tema de separació de poders està sota mínims. També queda molt clar que tota la instrucció de la causa és una xapussa escandalosament lamentable amb l'única intenció de fer escarni d'uns polítics que, vista la incapacitat per fer política de l'estat espanyol, van decidir tirar pel dret, promoure un referèndum d'autodeterminació i finalment declarar la independència de Catalunya (resumint molt!!). Això seria un petit resum de tot el que està passant. Veient i escoltant diferents catedràtics de dret penal i juristes es veu clarament que el poder judicial, a part de no haver-se reciclat, reinventat, reestructurat... desde la dictadura, és una part fonamental del poder polític i més en el tema territorial. "La unidad de España está por encima de cualquier derecho humano individual y colectivo". És tan escandalós tot el que han arribat a fer abusant del poder que, a part d'haver creat un enorme distància entre Catalunya (part de Catalunya) i Espanya han creat un conflicte de molt difícil solució. I més difícil encara quan uns poders tan barrocs com els espanyols s'enrroquen en les posicions més autoritàries que ja es van viure en el passat. I ja hi ha molta gent que veu injustificable una presó preventiva de més d'un any ( ja tocava!!!) però a ells els hi rellisca totalment. Viuen en una bombolla i no s'adonen del mal que estan fent a la pròpia societat espanyola que, el dia que reaccioni, ja serà massa tard. Però bé, la història està plena d'aconteixaments impresionants i aquest estic segur que en serà un més. 

   Recomano veure el documental i després que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, que per això pensem i tenim criteri propi, no?

   Així doncs, a fer República!!

 
  

   Semblen insuperables les barbaritats que arriben a dir alguns dirigents polítics. Tot i així cada dia la diuen més i més grossa. Partint d'Aznar que l'altre dia deia que calia un 155 dur i sense límit de temps, passant per Rivera, Girauta, Carrizosa i Arrimades que basicament diuen el mateix, amb un estil mes naïf però igual de autoritaris, continuant per Pablo Casado que ja ha dit que el primer que farà quan sigui president del govern serà aplicar l'article 155 i carregar-s'ho tot i continuant per Pedro Sánchez que, a part de titllar de supremacista, racista, xenòfob i mil descalificatius més al President Torra, va ara i diu que el independentisme no es posa d'acord ni per fer una vaga de fam. Realment aquesta gent no tenen cap tipus de moral. Han embogit por la unidad de España. A cada declaració que fan encenen més els ànims dels que creiem que una República Catalana, no només és possible, sinò que és bàsica per a sobreviure com a poble. Aquesta gent vol acabar amb tot. Estan cegats d'odi i l'escupen cada cop que parlen. El més trist és que tot això se'ls hi permet i no passa absolutament res. A cada declaració la reconciliació està més lluny.  L'únic del panorama polític espanyol que diu coses constructives es Pablo Iglesias però és clar, venir a veure al presos polítics per tal d'aprobar un presupostos ja diu massa d'ell. 

   No hi veig solució política possible a no ser que per tossuts i per cullons ens plantem davant d'aquesta ona repressiva i autoritària, que pel meu gust ja fa massa temps que dura. El 21 tothom al carrer a protestar, a queixar-se, a mostrar la indignació que portem. Resistència pacífica. Al feixisme se'l combat. No podem cedir. 

   Visca la República Catalana!!

                                                        (imatge extreta de twiter)

   Passen els dies i l'ambient està molt carregat. Es prepara un Consejo de Ministros per al 21 de Desembre a Barcelona i la gent ja s'està preparant. Hi ha tensió i no és per a menys;, Hi ha presos polítics, 4 d'ells en vaga de fam desde fa ja 13 dies (i el TC ha començat a revisar alguns dels recursos que s'havien presentat però no pas els dels interessats), segueixen havent-hi exiliats i represaliats. La situació és tan escandalosa que no trobo paraules per a definir-ho. Fot fàstic i ràbia, molta ràbia. A més, des de l'altra banda, el govern espanyol del PSOE està demostrant que és un aparell d'estat enlloc d'un partit polític. Alguns dels seus barons ja parlen obertament d'il·legalitzar els partits independentistes. No cal extranyar-se, el PSOE també és el partit dels GAL i de la cal viva. A Espanya no s'hi veu un futur positiu per al conflicte. PP i Ciudadanos estan desbocadíssims demanant l'aplicació del 155 un altre cop amb mes vehemència. Per a ells la solució és eliminar-nos, humiliar-nos fins al infinit, com van fer fa uns anys afussellant als republicans que van perdre la guerra. Per sort ara no poden. I per sort ara existeixen molts mes canals de comunicació. I les xarxes socials. Ens enterem al cap d'uns segons que en Rivera fa el ridícul al Congreso de los Diputados preguntant-se que hagués passat si algú hagués demanat l'indult per al Tejero (aquell si que va fer un cop d'estat). També ens enterem quan la Arrimades treu un cartellet amb el 155 (la seva proposta si és la presidenta de tots els catalans). També ens enterem quan criden a consultes a l'ambaixador espanyol a Eslovènia i també ens enterem quan surt en Tardà i diu que es pot fer un referèndum amb 3 respostes, entre d'altres declaracions vergonyants...També ens enterem quan els mossos carreguen en les manifestacions i disparen bales de Foam a gent de la CUP. També ens enterem que 500 parlamentaris de diferents països donen suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, tancada injustament per promoure debats parlamentaris. Per sort ens enterem de moltes de les coses que passen (igual que no ens enterem de moltíssimes coses que també passen) però podem tenir molta més informació que la que tenien els nostres avis quan lluitaven contra el feixisme. I com podem tenir molta més informació podem estar mes organitzats i preparats. Tal com ens vem organitzar l'1 d'octubre. Així que pel 21D cal organització, serenitat, reivindicació, protesta i mostrar que estem fins als cullons, això si de forma pacífica no sigui cas que gent com la Rahola i d'altres (amb tots els respectes) s'enfadin. La violència ja sabem d'on ve. 

Així doncs Salut i República!!

                                                                         (imatge extreta de twitter)