NO A CAP GUERRA.

 

    M'agrada començar amb la frase que diu que "en una guerra la primera víctima és la veritat". A partir d'aquí que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

   Estic segur que si preguntéssim a la població mundial, un 80% de la gent diria que no vol guerres. Radicals n'hi ha a tot arreu però penso que la gran part de població no vol guerres. És mes, amb tothom qui parlo aquests dies no entén el perquè de les guerres sinó és per motius bàsicament econòmics, interessos econòmics. En una guerra no guanya ningú, o guanyen els de sempre. 

  Segurament estem assistint al pitjor escenari des de fa molt de temps. Aquí hi ha interessos dels EUA, interessos d'Europa, la OTAN, de Rússia, un mal final de la guerra freda, Xina com a super potència emergent... Hi ha un seguit de coses que ens han conduït fins aquí. Per mi quan s'arriba a conflicte armat és perquè la diplomàcia ha fallat. No ha sabut arreglar problemes molt complexos i al final tan uns com altres son culpables d'arribar al punt de la guerra. De fet un estudi diu que hi han 65 guerres actives en diferents parts del món, per tant jo dic NO A CAP GUERRA!!  

   I si ens centrem en la guerra entre Rússia i Ucraïna la meva visió està clara. Putin ha decidit envair Ucraïna i és l'agressor. Sabem que a Rússia no hi ha oposició. Sabem que a Rússia no hi ha llibertat de premsa. Sabem que a Rússia s'assassinen als opositors al règim.  Sabem que a Rússia no hi ha el dret a manifestació. Sabem que Rússia te armament nuclear. Sabem que l'exèrcit rus és un dels mes potents del mon (o això diuen). Sabem que Rússia te les mans tacades de sang al llarg de la història (com totes les grans potències, i països petits...)... però també sabem que EUA té armament nuclear, sabem que EUA és el major exportador d'armes al mon, sabem que per EUA la guerra és un negoci, sabem que EUA te guerres obertes a diferents llocs del mon, sabem que EUA te un dels exèrcits mes potents del món i sabem que EUA, ha utilitzat la OTAN per ampliar les seves bases d'armament. Sabem moltes coses dels dos països. i segurament el xoc, era inevitable. Ja va haver-hi la crisis dels míssils als anys seixanta i Cuba encara ho està pagant. De fet perquè existeix l'armament nuclear? Perquè volem tenir un arsenal de bombes atòmiques o nuclears capaces d'acabar amb l'existència humana? Per por? Per poder? Algú ens ho hauria d'explicar.

  Seguint amb l'actual conflicte es parla de grups neonazis a Ucraïna. Es parla que el president Zelensky no deixa de ser un titella de la OTAN i EUA posat allà per a desestabilitzar el país. Es diu que a la regió del Donbass hi ha conflicte armat des de fa vuit anys quan Donetsk i Lugansk van fer un referèndum per a proclamar-se repúbliques pro-russes. Es parla d'atacs i morts i que Europa no movia un dit. De fet al 2014 va haver-hi ja el conflicte a Crimea. I qui guanya en tot això? Penso que ni russos ni ucraïnesos civils. De fet son els que pringuen. 

   I que fa Europa? Doncs curiosament hi ha discurs únic. Putin dolent, Zelensky heroi. Europa no vol entrar en guerra però envia armament a Ucraïna perquè es defensi. Com s'entén això? La millor manera d'acabar amb un conflicte armat és enviar mes armament? Algú estarà guanyant milers de milions amb tot això i no son ni la població russa ni la ucraïnesa. Sancions econòmiques a Rússia que pagarà la societat. Sancions a nivell esportiu fent fora de totes les competicions als esportistes russos (com si tots fossin pro-Putin). Tot el que està passant no te gens pinta d'acabar mínimament bé. I paguen justos per pecadors. Guanyen els de sempre i perdem els de sempre. Tot s'encarirà. Recordem que Rússia te la clau del gas. Molts, per no dir masses interessos. I si, Rússia no és una democràcia, a Rússia no hi ha llibertat d'expressió, ni de manifestació, ni de premsa, però cal recordar que està passant en alguns països d'Europa? Cal recordar que aquí s'ha prohibit l'expressió Presos Polítics a la televisió pública? Cal recordar que s'ha prohibit dir President Puigdemont a la televisió pública? Cal recordar que hi ha cantants exiliats o a la presó per cantar contra el rei d'Espanya? Cal recordar que la deriva cap a la dreta mes retrograda i feixista està guanyant terreny a Europa? Jo diria que no cal recordar-ho però sembla que hi ha gent que se'n oblida. 

    I els mitjans de comunicació quin paper hi juguen? Doncs a parer meu manipular. Explicar mitges veritats. Posicionar-se en una línia i si algú s'hi aparta una mica és titllat de pro-rus. Hi ha gent que sap moltes coses però no se'ls dona veu. Twitter és un bon lloc per a veure tot tipus d'opinions. Des dels que defensen Ucraïna sense fissures fins als que son  pro-russos i tots ells, tan uns com altres desenvolupen els seus arguments. Gent experta en geopolítica que explica com s'ha arribat fins aquí. Gent d'una banda i de l'altre exposant les seves opinions i contrastant-ho amb fets. No hi ha mes ceg que qui no hi vol veure, diuen.

    

      I si parlem de Catalunya.... que voleu que us digui. Els Mossos, dirigits per ER, prohibint el tall de Meridiana, l'altre dia el President Pere Aragonès sopant amb el Rei i Pedro Sánchez durant el Mobile World Congres i cantant l'aniversari feliç al president del govern d'Espanya. Molt republicà. I mentre Gabriel Rufián diu al congreso estar en contra d'enviar armes a Ucraïna Pere Aragonès, del mateix partit, ho defensa. I Junts per Catalunya defensant uns jocs d'hivern per a l'any 2030 mentre diuen que treballen per a la INDEPENDÈNCIA. I els opinadors i tertulians dels principals programes seguint la línia oficial. Penós, llastimós i profundament decepcionant. No estan a l'altura del moment. 

   Només espero que tot el que està passant en general remogui consciències i d'això en surti un mon millor, amb  una Catalunya INDEPENDENT i LLIURE!!!

   Salut i visca la República Catalana!!!

 

                                                                 (imatge extreta de twitter)
 

  

 

    

   

Vergonya.

 

   Han passat moltes coses en els darrers dies i la paraula que millor ho descriu per a mi és vergonya. Vergonya veure com el govern presidit per Pere Aragonès en coalició amb Junts prohibeix el tall de meridiana on la gent porta mes de dos anys manifestant-se per la llibertat del poble de Catalunya. Primer van començar per la injusta sentència del procés, després per la llibertat dels presos polítics i han mantingut la flama encesa de la lluita pacífica i cívica. Tan que es queixaven alguns del departament d'interior quan estava en mans de Junts i tan callats que estan ara. Ni Junts, ni ER ni CUP estan a l'alçada del moment polític que vivim. S'han rendit, s'han baixat els pantalons i a sobre ens volen encolomar uns jocs d'hivern a l'any 2030. Fàstic!!

   També és vergonyós escoltar la opinió de masses tertulians seguint la línia "oficial" de taula del diàleg, hem de ser mes, a l'octubre del 17 es van fer moltes coses malament, etc etc etc...Prou!! Prou de llepar-nos les ferides. No hem vist clar que el gobierno de España, sigui el que sigui, no negociarà mai un referèndum d'autodeterminació ni l'amnistia? M'agradaria equivocar-me, equivocar-me molt però ens ho han dit milers de vegades i sempre que tenen la oportunitat ho repeteixen. De fet tenen un deute històric amb Catalunya i els hi és completament igual. No compleixen res del que diuen i ho sabem, ho sabem tots. L'altre dia queden per negociar nous traspassos i fan el ridícul entregant-nos, entre d'altres coses, l'estació metereològica del Turó de l'Home, que no funciona i que a mes representa que ja ens ho van retornar al 2009. De veritat, veure als representants d'ER fent-nos creure que el PSOE complirà és simplement vergonyós. Veure Rufián parlar mes d'Espanya que de Catalunya ja no és cap sorpresa. Veure a la Marta Vilalta dir sense riure els discursos buits que li escriuen és vergonyós. Veure com Pere Aragonès fa una conferència demanant UNITAT a l'independentisme no només és vergonyós sinó que a mes és de cínic. Una llista unitària a les eleccions de finals del '17 potser hagués estat la solució però qui no va voler? Vergonya infinita. I tot per partidisme. ER no s'ha quedat tranquila fins que ha aconseguit la Generalitat, deixant sol al President Torra. I fent de crossa del PSOE quan aquest realment no el necessita. ER està mes per la República Espanyola o Ibèrica que no pas per la República Catalana, i això és un fet. És un fet en cada gest i paraula del mateix Rufián, de Tardà i de tota aquesta colla. Per altra banda a Junts tampoc ho tenen gaire mes clar. Uns defensant uns jocs olímpics d'hivern amb l'estat espanyol i uns altres defensant la llibertat de Catalunya. La Miriam Nogueras els hi fot canya al congreso però després apareix Puigneró amb el rotllo dels jocs i aquí no hi ha qui concreti res. Juguen a dues bandes i això els passarà factura en les properes eleccions.

   I ahir reapareix Pujol en un acte amb els expresidents catalans i ja han sortit veus crítiques dins l'independentisme. Pujol va voler fer un agraïment  especial al president Puigdemont per la defensa de la causa catalana a Europa i això va arrancar uns sonors aplaudiments i curiosament avui els primers en criticar-ho, a part dels tertulians de torn, han estat Rufián i Tardà. Vergonyós.

   I tot això per no parlar del tema d'Ada Colau imputada o investigada com es diu ara, per un tema de contractes irregulars. Silenci informatiu. Ningú demana que dimiteixi. Ella mateixa reconeixia per allà el 2016 que qualsevol polític investigat hauria de dimitir. I oh, sorpresa, ara no creu que hagi de dimitir. ER carregant contra Laura Borràs i silenci en el cas d'Ada Colau. Sospitós. Que collons sospitós, si els COMUNS son el que son i estan pel que estan, impedir també la INDEPENDÈNCIA i curiosament ER se sent mes còmode amb COMUNS que amb JUNTS. Vergonyós.

  I no oblidem tampoc tot el xou del PP a Madrid. Ayuso, Casado, Garcia-Egea, Almeida, corrupció, espionatge, contractes a familiars, comisions.....i VOX fregant-se les mans. El país veí no te solució. Vergonyós.

   Evidentment tot és mes complexe del que sembla. Sabem que la INDEPENDÈNCIA de Catalunya no és un tema fàcil. De fet cap INDEPENDÈNCIA és un tema fàcil. És més, en les darreres hores hem vist com Putin reconeixia la INDEPENDÈNCIA de dues regions d'Ucraïna i no sabem com pot acabar. Van fer un referèndum al 2014 i la part pro-russa va decidir formar unes repúbliques independents dins de territori d'Ucraïna. De moment tan Europa com Estats Units no reconeixen a les dues Repúbliques i han anunciat sancions per a Rússia. No sabem que passarà. Putin ha enviat tropes a pacificar l'ambient diuen les informacions. Tot és complicat i de fet es mou per interessos. Potser quan la INDEPENDÈNCIA de Catalunya interessi canviarà la cosa d'un dia per l'altre. De moment, des del meu punt de vista, anem de vergonya en vergonya.

      Salut i visca la República Catalana Lliure!!!

                                                         (imatge de la vergonya extreta de twitter)

 

Perdent els temps.

 

   Doncs si, penso que estem perdent el temps. Veient com se les gasta l'estat espanyol només fem que perdre el temps, i pel camí ens fem mal. Només cal repassar el que ha passat aquesta darrera setmana per veure que la trencadissa és gran, molt gran. Retrets entre els dos grans partits polítics catalans que només fan que crear desafecció, impotència i ràbia. Uns per pragmàtics i els altres per bocamolls. Ja ho he dit masses cops però no em cansaré de repetir-ho. Penso que portem perdent temps des del 2017. I si molt m'apureu des del gener del 2018 quan no es va investir com a President a Carles Puigdemont. Tampoc sabem que hagués passat i on seriem ara però el que molts no podem entendre és aquest pensament sectari per part dels partits i militants polítics. És vergonyós i lamentable. 

   Vam posar l'estat contra les cordes i si, alguns ho han pagat amb presó i exili però que esperàvem? D'acord que tenim dret a equivocar-nos però repetir els errors és fer el burro. Sabem que Espanya no negociarà mai (a no ser que el forcin) un referèndum d'autodeterminació. Ens ho han dit mil i una vegades i ens ho repeteixen cada dia. Sabem que no acceptaran l'amnistia, també ens ho repeteixen cada dia. La única manera que tenim de ser INDEPENDENTS es guanyar-nos la nostra llibertat i els polítics que vam votar per fer-ho se'ns estan rient a la cara. Estan cagats, no volen desobeïr i si algú s'anima a fer-ho els altres els deixen caure. Viuen d'esquenes a la realitat i gaudeixen d'uns privilegis que no volen perdre. Tot i controlar els mitjans de comunicació cada dia ens assebentem de coses que no els hi interessa que sapiguem i això crea una desafecció generalitzada cap a la política que ningú sap com pot acabar. Penso que ja que vàrem arribar tant lluny hauriem d'haver continuat desobeïnt i tensant la corda en cada ocasió. Això implica mes presó? Doncs si!! Però que esperàvem? Els representants polítics sabien on es posaven i si Roger Torrent no volia desobeïr no haver-se presentat. I com ell tots. No és el mateix posar 9 persones a la presó que posar-ne 100. I penso que cap estat anomenat "democràtic" pot acceptar-ho. El tema és que si Espanya ho aguantés s'acabaria d'un cop per tots la discussió de si democràcia plena, democràcia exemplar i totes aquestes merdes de comentaris. La gent del carrer que no formem part de cap partit estem perplexos i fins als ous de veure tanta hipocresia i tant sectarisme. Estem cansats d'insults i retrets entre uns i altres. Estem farts de criticar a ER a Junts i a la CUP. Ells son els que poden desobeïr institucionalment i nosaltres pacíficament des dels carrers, però quan veiem que ells s'arronsen perquè ens hem nosaltres de jugar la nostra llibertat? Hi han milers de represaliats fins i tot acusats pel govern de la Generalitat. Això és normal? Penso que no. El Parlament, de que serveix el Parlament? Sincerament penso que avui en dia no serveix de res. Sap greu dir-ho però és així. Mana mes la JEC que el nostre Parlament. Mana mes qualsevol jutge que el nostre Parlament. Nosaltres escollim representants i els òrgans de l'estat se'n carreguen de posar-los i treure'ls. Assumim la realitat. Assumim que ara mateix tant el Parlament com la pròpia Generalitat de poc serveixen. Assumim que ens ho hem deixat prendre i a sobre tenim col·laboracionistes treballant-hi. Fem pena però millor assumir-ho per a revertir-ho. I no son les institucions les que es degraden sinó les persones que hi treballen. Elles, amb la seva rendició degraden les institucions. Aquí falta algú amb ganes, amb geni, amb valentia, capaç de fer allò que molts esperem; Donar un cop de puny sobre la taula i dir NO PASSARÁN!! I em sembla que el President Aragonès no te la pinta.

  I sembla que així anirà la cosa una temporada mes. No sabem quants dies o setmanes o mesos o anys han de passar fins que algú amb pit i collons digui prou. I quan arribi aquest dia brindarem i ho celebrarem com mai abans hem fet. Bé si, durant els segons que va durar la proclamació de la República al 2017, però aquest cop serà el definitiu. Això espero.

   Salut i República Catalana Lliure!!!! 

                                                         (imatge extreta de twitter)

    

Circ

 

   Vivim en un circ mal anomenat democràcia.  Cada dia apareixen noves informacions pitjors que les del dia anterior. Miris on miris, llegeixis el que llegeixis, la vergonya absoluta és total. L'interès del poder està mes que controlat a través dels mitjans de comunicació. No ens podem refiar del que escoltem, veiem o llegim. Tot està manipulat. Tot, absolutament tot. Crear estats d'opinió mai havia estat tan fàcil. Qui paga mana, no?

  La darrera setmana ha estat marcada pel tema de les llicències d'edat del parlament, una jugada legal però immoral perquè certs treballadors del parlament de Catalunya cobressin uns sous desorbitats sense treballar. S'ha muntat un gran rebombori arran de la publicació al diari ARA. Ara interessava treure això, segurament per a desviar l'atenció d'unes altres notícies també aparegudes fa dos setmanes on l'ex-comissari Villarejo relacionava els atemptats de les Rambles i Cambrils del 2017 amb el CNI espanyol, cosa que ja havia dit feia tres anys. Total, que les notícies es solapen i tenen distret al personal, als tertulians, als programadors de merdes televisives i radiofòniques. I no passa absolutament res. Ningú dimiteix. Tot continua com si no passes res. I nosaltres tragant. Tragant molt. I traguem perquè sabem que si sortim a protestar de poc servirà. Sabem que la violència no és el camí, a més, si cremem quatre contenidors els hi donem la foto que volen i això no ho podem permetre. Sabem que si fem això ens acusen de terrorisme. També sabem que la pròpia policia catalana te ganes de gresca i no s'arronsa a l'hora de detenir i acusar falsament als qui protestem. Sabem mes coses de les que sabíem abans. Sabem que quan el president de la generalitat, en Pere Aragonès, diu que el català no es toca, arran de la sentència que obliga a les escoles catalanes a fer un 25% de les classes en castellà, acabaran acatant (espero equivocar-me). Sabem que quan diuen que defenseran l'escò de Pau Juvillà de la CUP, ho faran fins que la sentència (injusta) sigui ferma. Sabem que els indults tenen un preu i el pagarem tots els catalans. Trist? Si però real. Sabem que agenollar-se davant del govern espanyol només serveix per fer encara mes visible la humiliació. Sabem que Espanya no negocia. Sabem que per al govern de PSOE i Unidas PODEMOS ER és el millor que li podia passar a Catalunya i evidentment això pels independentistes no és bo. Sabem que el govern espanyol ha enganyat una i cent vegades a ER i ho seguiran fent. Ara segurament amb la reforma laboral. Sabem alguna cosa de la taula del diàleg? Sabem alguna cosa de la agenda del reencuentro? Crec que no. el que si sabem és que la vuelta a Espanya començarà a Barcelona, que la selecció espanyola vindrà a jugar a Barcelona, al camp de l'Espanyol, mes de 60 anys després de fer-ho per última vegada i sabem que volen fer uns Jocs Olímpics d'Hivern entre Catalunya i Aragó. Fotem pena!!!

    Crec que ER, Junts i la CUP han vist les orelles al llop, i en part ho entenc. Han pagat les conseqüències de fer un referèndum unilateral d'INDEPENDÈNCIA. Que es pensaven, que Espanya negociaria? Si és així i ja han vist que no, que Espanya no negocia, el que podrien fer és apartar-se i deixar pas a la gent. S'ha vist, i més amb les informacions de la darrera setmana, que els partits polítics, TOTS, formen part d'aquest circ. Viuen d'aquest circ. I és clar, quan la gent, el poble, està tranquil no passa res però quan el poble es rebel·la comencen a patir. I aquí hi ha masses que no volen perdre els seus privilegis. Veiem com dia si dia també el President Aragonès fa proclames d'aquestes que ja comencen a cansar; L'escola no es toca, la llengua no es toca, blindarem el sistema educatiu català, no acceptarem que polititzin l'educació.....i al final patapam, acabant acatant. Com va acatar l'antic president de la mesa Roger Torrent les ordres que venien de mes amunt. I així funciona aquest circ. 

   Per sort hi ha un petit espai de lliurepensadors. També està controlat, evidentment, però el tenim al dispositiu mòbil (també controlat, evidentment). Es diu Twitter. Uns diuen que és un femer, d'altres diuen que només s'hi insulta, d'altres diuen que és pitjor que una barra de bar a les 4 de la matinada..... Per mi que diguin el que vulguin. Twitter per cadascú serà el que vulgui però és un espai d'expressió lliure. Cadascú s'ha de responsabilitzar del que diu. Gràcies a Twitter puc interactuar amb el President Puigdemont, o comentar a Gabriel Rufián que no estic d'acord amb el que escriu. Puc agraïr a Ramón Cotarelo la seva visió crítica de la política tan catalana com espanyola, puc dir-li a Tardà que em sembla que s'equivoca quan parla de Repúblicas Ibéricas ja que crec que no existeixen, puc felicitar a Gonzalo Boye per les victòries judicials a Europa, i a sobre em contesta, puc felicitar a Arnau Tordera pel concertàs d'Obeses, puc veure opinions totalment contràries a les meves i intentar entendre-les, puc assebentar-me de coses que no surten als mitjans de comunicació perquè no interessa que surtin ....i podria estar posant exemples fins demà.  

   Així doncs, Salut i República Catalana!!!

                                            (imatge extreta de twitter)
 

2022

 

      Doncs si, ja som al 2022 i encara hi ha exiliats i milers de represaliats. Han passat ja les vacances de Nadal amb restriccions per la pandèmia de la Covid i veurem que ens espera durant aquest nou any. Suposo que seguirem tenint el "govern mes republicà i d'esquerres" aquí i al "gobierno mas progresista de la historia" a allà, i ni un ni l'altre fent res per a resoldre el problema polític entre Catalunya i Espanya. Diuen que durant el 2022 s'aniran resolen algunes de les causes que son als tribunals europeus. Jo no tinc ni idea del que passarà però espero que passi el que passi estiguem a l'alçada de les circumstàncies, cosa que per a mi ha fallat des del 2017. Vam posar a l'estat contra les cordes i la repressió que han exercit cap a nosaltres ha passat factura. L'independentisme està dividit, sobretot el polític, però el social diria que no. Penso que milers de catalans, per no dir milions, no ens sentim representats per l'estat espanyol i això si que ja no te marxa en darrera i mes veient com està el país veí. De la política d'aquí poc espero però de la d'allà menys encara. No se com encara n'hi ha que creuen en taules de diàleg, no ho entenc, de veritat. Ja em rebut masses pedrades, no?

    A mi em sembla que Espanya, el Reino de España, és irreformable. De fet, dels fets del 2017 podria haver sorgit un moviment reformista a Espanya però ha passat el contrari. Fins i tot els partits anomenats progressistes han estat i continuen sent molt crítics amb l'independentisme. PODEMOS, que parlava de referèndums pactats per allà el 2016 ha canviat el seu discurs i ara que formen govern amb PSOE mantenen una línia vermella amb l'independentisme. De fet, partits reformistes a Espanya diria que no n'hi ha ni un, ja que a Espanya hi ha un estat profund capaç de tallar les ales o fer caure al primer que li passi pel cap reformar Espanya. Això ho estem veient dia si dia també des de fa ja uns anys. De fet fa ja no se quants anys que son els jutges els que van marcant el dia a dia polític a Espanya i de retruc a Catalunya. Aquí tenim al President Aragonès lligat primer per en Junqueras i després per l'aparell repressiu de l'estat i, és clar, si fa bondat potser pot acabar el seu mandat sense passar per la presó o l'exili. No com el cas del President Torra, que amb l'ajuda d'uns quants d'aquí se'l van carregar ràpid. Ho diré clarament, per mi ER s'ha venut al PSOE i aquest ja l'ha enganyat no se quantes vegades. Quan t'enganyen un cop d'acord, pot haver estat un error, però quan t'han enganyat tres o quatre o cinc vegades (tirant baix) ja és un problema. Espero que quan tornem a votar la gent sigui crítica amb la classe política que tenim. I parlant de la classe política podem fer un petit repàs; Vox ultra dreta que s'ha menjat molt vots de Ciudadanos, Ciudadanos a punt de desaparèixer, PP a Catalunya residual, PSC va quedar primera en vots però ja veiem que politicament és PSOE mes que res, els COMUNS mes del costat del règim que mai, a Junts hi ha merder intern i diferents caps visibles, ER amb els pantalons abaixats davant el PSOE dient si a tot, buscant la complicitat dels COMUNS i sabent que son en un carreró sense sortida, i la CUP fent assambleas internes per qüestionar-ho tot. Així ha acabat l'any 2021 i veurem que canvia aquest 2022.

Mentrestant Salut i visca la República Catalana!!!

                                                     (imatge extreta de twitter)

 

  

Quan direm PROU?

 

       PLANTEM-NOS!! Diguem prou!! Lluitem per la INDEPENDÈNCIA i deixem-nos de tonteries. El govern espanyol no voldrà negociar mai, mai, mai. Encara no ens ha quedat clar? Que coi fotem donant estabilitat a un govern que va dir que acabaria amb la judicialització, que respectaria els drets dels catalans i no se quantes coses mes que no ha complert? Jo, que no soc ningú, veig com se'ns estan pixant a la boca i em sento impotent amb els polítics que ens representen. Foten pena, llàstima, vergonya i ràbia, molta ràbia. En principi el govern "mes d'esquerres i republicà" sorgit de les últimes eleccions a Catalunya deia que treballaria per a acabar amb la repressió, amb la judicialització, que lluitaria per l'amnistia i no se quantes coses mes i tampoc està fotent res. Està sent enganyat dia si dia també pel "gobierno mas progresista de la historia" i ens venen com un èxit la quota de català a les plataformes. Quina gentussa!! També ens van dir que blindaven el català a les escoles i ara ja s'ha obert l'escletxa amb la imposició del 25% del castellà en una escola de Canet. I ells (els polítics) cobrant una pasta per a no fer res del que deien que venien a fer. Horrible. Diria que hauríem de començar a pressionar al nostre govern si no volem sortir gaire escaldats.

   D'Espanya jo no n'espero res. He perdut, fa ja massa temps, qualsevol esperança de que encarrilin el problema en la direcció correcte. És mes, veig que segueixen en la direcció contrària i evidentment no n'espero res. I menys escoltant algunes declaracions de Pablo Casado, que pot ser el futur president del govern espanyol, dient que a Catalunya, concretament a les escoles catalanes, no es deixa anar a fer un pipi als nens que ho demanen en castellà. Ah, i que se'ls hi posen pedres a les motxilles!! Aquest home és dolent. És dolent i perillós i com ell n'hi han milions. Estan intentant crear un problema de convivència des de fa ja massa temps. A veure, una família de Canet de Mar ha decidit que vol que el seu fill de 5 anys faci mes hores en castellà. Curiosament el pare d'aquest nen anava a les llistes de Ciudadanos. Un jutge els ha donat la raó i ara hi hauran 49 famílies mes que hauran de fer mes hores de castellà perquè una família ha utilitzat la (in)justícia per a fer política. I resulta que els nazis som nosaltres. Que els intolerants som nosaltres. Que els supremacistes som nosaltres. Aneu a prendre pel sac!!! No veuen la riquesa que suposa dominar dues llengües? No veuen que per a un nen de 5 anys no es problema aprendre el català i el castellà? Evidentment el problema els tenen els adults.

   Em fa la sensació que tard o aviat tot això acabarà esclatant. Si, és cert que fa temps també tenia aquesta sensació i certament va esclatar, va haver-hi foc als carrers, barricades, enfrontaments amb els mossos d'esquadra i en vam sortir encara mes escaldats. El nostre propi govern enviant-nos als mossos per a reprimir. I d'allò van sorgir encara mes represaliats. Però el problema s'està fent cada dia mes gros i ara que ja han començat a tocar la llengua i les escoles hauríem de PLANTAR-NOS!! O ens plantem o ens faran desaparèixer com tants cops han intentat i no han pogut. La part positiva que veig en tot el que està passant és que aquest cop tenim a uns exiliats treballant per Europa intentant donar veu a l'independentisme. És la peça que fa trontollar l'estratègia espanyola (i a una part catalana). Son lliures per parlar i explicar les vulneracions de drets que estem patint. I des d'aquí molts no només no li donen importància sinó que els ataquen com si fossin els seus pitjors enemics. A ER li sobra el President Puigdemont i el corrent aquest de confrontació amb l'estat. Per mi ER, una part de Junts (sobretot la que està al govern) i part de la CUP s'han rendit, s'han venut i el preu el paguem tots els catalans. No s'entén el canvi de discurs d'Oriol Junqueras o els silencis del mateix Jordi Cuixart. Aquest encara parla de lluites compartides amb els COMUNS i busca el suport del PSC amb el tema de la llengua. No ha vist ell com hem vist nosaltres que el PSC ja no està per aquestes coses? No ha vist ell com hem vist nosaltres que els COMUNS son espanyolistes? No ha vist que de lluites compartides amb l'esquerra espanyola no n'hi ha ni una? Si nosaltres ho veiem que ens volen fer creure? No serà els seu silenci el preu a canvi dels indults? Tot plegat llastimós!!! 

      Salut i visca la República Catalana!!!

 

                                           (imatge extreta de twitter)
 

De ridícul en ridícul.

 

    Doncs si, des del meu punt de vista anem clarament de ridícul en ridícul. Hem passat de reclamar la INDEPENDÈNCIA a negociar un % de català en les plataformes de streaming. Patètic és poc.  A sobre es carreguen la immersió lingüística i ens imposen un 25% de les classes en castellà. Que està foten ER pactant amb el PSOE? A mi que m'ho expliquin molt lentament perquè no entenc res. No entenc el canvi de discurs. Perquè Junqueras deia al 2016 que l'estat mai compleix les seves promeses i ara només fa que pactar amb PSOE sabent que incumplirà qualsevol d'elles? És a canvi dels indults? Jo no ho sé però no podem fotre mes el ridícul. Després d'haver despertat a la bèstia ferotge de l'estat no hem de recular, no hem de cedir, hem d'apretar, apretar i apretar. No donar suport a canvi de res, que ja ens ho coneixem no? I no, fem just el contrari. Bé, fan just el contrari. Rufián i companyia sustenten al gobierno mas progresista de la historia que ja han demostrat per activa i per passiva que de progressista  tenen el mateix que jo de xinès. De veritat que fot pena tot plegat.

     Ja ens van dir que veuríem coses que no entendríem però no se si es referien a aquestes precisament. La frenada ha estat tan bèstia que ara, veient com de còmode se sent el PSOE amb ER fa sospitar una mica. De fet al M'explico del President Puigdemont ja s'hi veuen coses lletges. Ja es veu una desconfiança entre Puigdemont i Junqueras. Els republicans tenen atravessats als convergents i això es veu clarament en diferents parts del llibre. Certament ningú ha sortit a desmentir res del que allà s'explica. També es veu una complicitat entre Puigdemont i la CUP que segurament a mes d'un convergent no deuria agradar gens.Van ser moments històrics, que, des de la meva prespectiva i amb la prespectiva del temps, van canviar el taulell de joc en la política catalana. ER ha volgut la Generalitat a qualsevol preu. Ho hem vist actualment i en la passada legislatura, on van deixar sol al president Torra. Ara que la tenen a Madrid estan tranquils i la única peça que no els encaixa és el President Puigdemont. S'estan saltant les regles europees per tal de detenir-lo i no se'n en surten. Penso que per a ER també és un problema el President Puigdemont. El curiós és que Meritxell Serret, exiliada durant tres anys, va tornar, es va presentar davant del jutge Llarena i ara es diputada al parlament de Catalunya per ER. Curiós, no? Digueu-me malpensat si voleu però no resulta estrany? A mi em grinyola. 

     I qui dia passa anys empeny deuen pensar a can ER. I a Junts també. Junts és una amalgama de pensaments on hi ha lliurepensadors com en Canadell (titllat de populista), Laura Borràs i pragmàtics com Puigneró o Calvet entre d'altres. Uns poden dir A i els altres B i no passa res. A ER si un diu A tots diuen A, encara que A grinyoli i mes tard es vegi que no era així (llei Celáa i protecció del català). I la CUP...que fa la CUP? Doncs no dona suport als pressupostos perquè ER no ha complert l'acord. Doncs molt ben fet. I el 52% del parlament INDEPENDENTISTA es veu trencat quan son els COMUNS els que aproven els pressupostos. De qui és culpa. CUP? ER? Treieu les vostres pròpies conclusions.

      Salut i visca la República Catalana LLiure!!!

                                                          imatge extreta de twitter