ESPionatge

 

    Setmana marcada per un escàndol mes. S'ha destapat un cas d'espionatge a unes 60 persones relacionades amb l'independentisme al qual s'ha anomenat CATALANGATE. I hi ha hagut conseqüències? Doncs no, de moment no, o com bé diu un dels meus fills, Si, claro que no!! És a dir, de moment no ha passat res. No sabem ben bé perquè ha sortit ara la notícia ja que el 2020 ja es va saber que uns quants independentistes van ser espiats amb el programa PEGASUS, un programa d'una empresa israeliana que només poden, en principi, comprar els estats. En aquella ocasió és va saber que Roger Torrent i Ernest Maragall entre d'altres havien estat espiats amb aquest programa. I ara es veu que hi ha, com a mínim, 65 persones mes que han estat espiades. En 65 persones que utilitzen els sistema IOS s'ha pogut veure que han estat atacades per aquest programa mentre que el sistema ANDROID encara no s'ha pogut veure, per tant la xifra de 65 potser es queda mes que curta. I que ha passat? Doncs res rellevant. Si, tuits amb gent escandalitzada, una roda de premsa a Brussel·les dels representants dels partits polítics "independentistes" i les entitats socials, on es va tornar a veure la falta d'unitat i unes quantes declaracions del president Aragonès dient que el govern català congela la taula de negociació (o rendició), com si aquesta no estigués mes que morta. Vaja, que s'ha tornat a perdre una oportunitat per posar a l'estat contra les cordes. Ha estat un escàndol a nivell mundial. Se'n han fet ressò els grans diaris internacionals, se'n ha parlat a diferents mitjans i curiosament als grans diaris i televisions espanyoles ni una paraula. Bé, el País i el Diario.es si que se'n van fer ressò però poc mes. Han parlat moltes mes hores del cas Piqué i Rubial d'unes comissions per dur la Copa del Rei de futbol a l'Aràbia Saudita que no pas de l'espionatge a l'independentisme però això no ens ha de sorprendre, igual que ja no ens sorprèn que no hi hagi una resposta política a tot això. Era un bon moment per trencar relacions, trencar pactes amb el PSC i deixar de ser humiliats però no, va sortir en Jonqueras a dir que ells, ER, seguirien apostant pel diàleg. I si, tots els demòcrates creiem que el diàleg és la millor manera per a resoldre els conflictes però quan davant hi tens un estat que no vol ni sap dialogar la meva opinió és que has de tirar pel dret, però bé, que sabré jo.

   Si fem un exercici d'imaginació, que hagués passat si els espiats haguessin estat els polítics unionistes? Bé, l'escàndol i les conseqüències podem intuir per on anirien. Hores, hores i mes hores de tertúlies posant a parir als responsables, querelles, judicis ràpids i injustos.... I que diu el govern espanyol de tot això? Doncs que ha de dir, el de sempre, que no en saben res, que en una democràcia com l'espanyola no s'espia als opositors, que Espanya és uns democràcia plena etc etc etc... Vaja, que ja no ens sorprèn res. Ens hem deixat humiliar tant que ja no ve d'aquí. I que farà el congreso de los diputados? Obrirà una investigació? Es posarà en marxa per saber que ha passat? Crec que no. Tenen molt a amagar. Si no van voler investigar l'atemptat de les Rambles no crec que vulguin investigar el cas d'espionatge. I els que ens representen, tragant i tragant. S'estan carregant el model educatiu amb la imposició del 25% del castellà, estan preparant uns Jocs Olímpics d'Hivern amb l'estat que t'espia, no es poden abaixar mes els pantalons ja que en cert moment se'ls van treure i no se'ls han tornat a posar. I mentrestant la ciutadania veiem perplexos com dia si dia també els que vam votar per culminar el procés d'INDEPENDÈNCIA s'han venut a l'estat espanyol i enlloc de marxar es queden fent mal a l'INDEPENDENTISME. Haurem d'aprendre dels errors i quan ens toqui votar fer que ho paguin.

   Total, que seguim d'escàndol en escàndol i la resposta política és zero, nul·la, molta declaració buida i cap resposta política i qui dia passa anys empeny. Tenim el que ens mereixem?

    Salut i visca la República Catalana Lliure!!!!

 

                                            (imatge extreta de twitter)
        

 

Obedients.

 

     Com mes cedeixes mes et trepitgen, no? Això ho estem veient dia si dia també amb els polítics catalans. S'han rendit i cada dia els trepitgen mes i mes, bé, ens trepitgen mes a tots. S'hagués hagut de continuar amb l'embat contra l'estat i potser seriem a un altre lloc però som on som i cada dia anem a pitjor. Tenim encara el 155 però ara s'aplica des del nostre govern. Els repressors tenen col·laboracionistes. Només cal seguir una mica el dia a dia. La última ha estat amb el pacte per a complir la sentència del 25% del castellà a les aules. Que serà el següent? El 50%? Com es pot vendre un país així? Foten pena!!

    S'han rendit i no volen perdre els seus privilegis. On son els que deien que no hi havien prou presons per a tots? Els vam votar per culminar el procés d'INDEPENDÈNCIA  i s'estan carregant tot el que tant havia costat aconseguir. Ha tornat a jugar la selecció espanyola a Catalunya divuit anys després, amb la demostració de que l'esport no s'ha de barrejar amb la política, veient el camp de l'Espanyol ple d'energúmens alçant el braç dret, banderes d'Espanya preconstitucionals i crits tan explícits com "Puigdemont a prisión"on diuen que l'ajuntament va pagar 300.000 euros per ajudar a omplir el camp i no van aconseguir-ho... estan organitzant uns jocs olímpics d'hivern amb gran part de la societat en contra i enlloc de tenir dignitat i desobeir, no, es carreguen  el poc que ens queda. Ja hi han articles en diaris espanyols que parlen de la "buena relación con Cataluña". La culpa en part també és nostra. Hauríem d'estar protestant dia si dia també en cada una de les seus dels partits que (en principi) ens representen, hauríem d'estar  a la plaça Sant Jaume dient PROU!!, hauríem d'encerclar el parlament i no marxar fins que els representants democràticament escollits amb uns programes de govern compleixin allò que prometien que farien... però amb prou feines segueix el tall a la meridiana amb repressió per part dels mossos d'esquadra manats per ER (tampoc ho feien millor manats per Junts). El que està clar és que mentre hi ha una base social mes que sòlida a favor de la INDEPENDÈNCIA la representació política s'ha rendit i no para d'obeir  les sentències d'uns tribunals que no busquen justícia sinó venjança. I com mes cedeixes mes et trepitgen. És la història de sempre. Tenen por de ser inhabilitats, jutjats o perseguits? Molt fàcil doncs, que deixin la política. El problema diria que és que molts d'aquests fora de la política no son res. I no ha de servir la política per a canviar les coses? I quina arma hi ha mes poderosa que la desobediència? La veritat és que amb tot el que estem vivint el que tinc clar és que n'hi ha molts que molta boqueta amb consignes grandiloqüents que a l'hora de la veritat son uns venuts, venedors de fum, sense moral ni ètica i disposats a dir A i demà B sense despentinar-se. Foten fàstic. Com tota l'"esquerra" de postal que a la hora de la veritat son igual d'intransigents que alguns feixistes.

   Els mitjans de comunicació expliquen el que expliquen, curiosament tots en la mateixa direcció. Una discrepància i et veten, com el cas del professor Ramón Cotarelo, politòleg, entre d'altres coses, gran defensor de la República Catalana, molt crític amb la classe política catalana en general i que ha estat vetat a TV3, Catalunya Radio i la majoria de mitjans per no seguir una línia de pensament. Pot expressar-se lliurament a Twitter i en algun digital català però poc mes. I som molts els que el seguim i estem contents de tenir algú com ell lluitant per la causa catalana, parla sense pels a la llengua i diu el que molts pensem. 

   Total que no sabem que passarà però sabem que ha passat i que està passant. D'acord, cadascú tindrà la seva opinió però hi ha fets que son incontestables. Un d'ells és que els polítics, gran part d'ells, s'han rendit i amb la seva rendició, obediència ens estan trepitjant a tots. La qüestió és saber fins quan ho permetrem.

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                                                   (imatge extreta de twitter)
 

Temps de guerra.

 

     Vivim temps de guerra. De fet, sempre hi han guerres al mon i quan comencen sempre son notícia però amb el pas dels dies, setmanes o mesos l'actualitat les deixa en un segon pla. Hi ha guerra a Síria, a Palestina, al Yemen, a zones d'Àfrica... no oblidem que la guerra és un negoci per a molts. La guerra entre Rússia i Ucraïna està obrint tots els telenotícies i omplint pàgines i pàgines (webs) d'informació o desinformació, de propaganda, de relats interessats i de imatges i vídeos que hom ja no sap si son certs o no. La guerra és la pitjor expressió de l'ésser humà. 

   Hi ha guerra amb armes, amb míssils, amb tancs, amb avions, amb drons, amb soldats disparant-se entre ells pels deliris de grandesa dels qui representen, però també hi ha guerres de paraules. L'independentisme fa temps que està en guerra de paraules però no contra l'estat que l'ha empresonat, maltractat, pegat i acusat injustament de delictes que no ha comés sinó que el mes trist és que l'independentisme està en guerra entre ell, entre els partits que en teoria representen l'independentisme. Sincerament no puc entende que Gabriel Rufián fes les declaracions que va fer l'altre dia emmerdant al President Puigdemont i els seus col·laboradors amb tot el tema de Rússia. Penso que traspassa tot els límits morals. Algú ens hauria d'explicar perquè els hi fa tanta ràbia el President Puigdemont. Centrem-nos. Si vols esdevenir un estat independent hauràs d'explicar al mon perquè vols fer-ho. Hauràs d'explicar com vols fer-ho. Hauràs de buscar suports internacionals quan arribi el moment dels reconeixements, no? Doncs bé, com és que algú pot dir que només s'ha de parlar amb democràcies occidentals? Com algú pot tenir tant de verí a la sang com per barrejar la guerra entre Rússia i Ucraïna amb la independència de Catalunya? Ei, que segurament hi ha molt mes del que nosaltres podem saber o intuir però d'aquí a comprar el relat de la Guàrdia Civil, de les clavegueres de l'estat i de l'extrema dreta mediàtica i a mes fer-ho amb aquesta prepotència, a que es deu tot això? Buscava Rufián que Junts trenqués el pacte de govern amb ER i així aquests poder governar amb els Comuns i suport extern del PSC? Doncs tranquil·lament podria ser però el mal que això suposa al moviment independentista i sobretot als implicats en el tema pot ser excessiu. Si m'haguessin dit al 2018 que ER seria capaç de fer el que està fent i dient el que diu en boca de Rufián, Tardà i el propi Junqueras m'hagués costat de creure. No m'esperava aquestes punyalades continuades que els hi estan clavant dia si dia també a Junts i de retruc a tot el moviment independentista. Recordem que Tardà va ser el primer en dir que "si hay que sacrificar a Puigdemont se sacrifica" i allò dels CDRS de "si hay siete locos que los metan en la càrcel". I ho digué sense despentinar-se, ni sense disculpar-se un cop s'ha demostrat que els CDRS no estaven preparant cap atemptat. Em vull la sang quan sento o veig segons que!!! A mes, com pot Gabriel Rufián anar amb aquests aires de superioritat moral quan ell i el partit que representa, ER estan apuntalant un règim com l'espanyol? Com pot criticar tant a Junts quan el maldit "gobierno mas progresista de la historia de España" està dia si dia també saltant-se qualsevol acord pactat amb ER i fen unes polítiques que de progressistes no tenen res? Es pensen que som imbècils? Es pensen que no ens adonem de les coses? Parla molt Rufián de les democràcies occidentals però cal recordar que ara mateix Espanya és una democràcia defectuosa, on no es respecten drets fonamentals bàsics i hi ha una persecució ignominiosa contra l'independentisme català. Cal recordar que el rei emèrit està fugat a Abu Dhabi i que la fiscalia ha arxivat els seus casos. Cal recordar que aquest mes els preus de la llum han assolit uns màxims històrics i el govern no ha fet absolutament res per a arreglar-ho. Cal recordar que Espanya te a Pablo Hasel empresonat des de fa mes d'un any, que te a un altre cantant exiliat, Valtònyc. Que ha estat sentenciat molts cops pels tribunals internacionals per no investigar casos de tortures, que te el partit mes corrupte d'Europa, que pega als immigrants que salten les tanques de Ceuta buscant un futur millor, que es un dels grans exportadors d'armes (armes amb les quals es fan guerres i es maten persones) i un llarg etcètera. Doncs si Gabriel Rufián, tu estàs donant suport a tot això. I et queixes dels senyoritos de l'antiga convergència. I tens tot el dret a fer-ho però no fotem. A si, i no oblidem que la ONU ja ha cridat la atenció a Espanya pel tema del Sàhara. Una mes al comptador. I no serà la última ni la penúltima....encara haurem de veure i suportar mes indecències.

Mentrestant seguirem creient que un mon millor és possible ja que "tot està per fer i tot és possible".

Salut i visca la República Catalana Lliure!!!!!

                                         (imatge extreta de twitter)
 

 

NO A CAP GUERRA.

 

    M'agrada començar amb la frase que diu que "en una guerra la primera víctima és la veritat". A partir d'aquí que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

   Estic segur que si preguntéssim a la població mundial, un 80% de la gent diria que no vol guerres. Radicals n'hi ha a tot arreu però penso que la gran part de població no vol guerres. És mes, amb tothom qui parlo aquests dies no entén el perquè de les guerres sinó és per motius bàsicament econòmics, interessos econòmics. En una guerra no guanya ningú, o guanyen els de sempre. 

  Segurament estem assistint al pitjor escenari des de fa molt de temps. Aquí hi ha interessos dels EUA, interessos d'Europa, la OTAN, de Rússia, un mal final de la guerra freda, Xina com a super potència emergent... Hi ha un seguit de coses que ens han conduït fins aquí. Per mi quan s'arriba a conflicte armat és perquè la diplomàcia ha fallat. No ha sabut arreglar problemes molt complexos i al final tan uns com altres son culpables d'arribar al punt de la guerra. De fet un estudi diu que hi han 65 guerres actives en diferents parts del món, per tant jo dic NO A CAP GUERRA!!  

   I si ens centrem en la guerra entre Rússia i Ucraïna la meva visió està clara. Putin ha decidit envair Ucraïna i és l'agressor. Sabem que a Rússia no hi ha oposició. Sabem que a Rússia no hi ha llibertat de premsa. Sabem que a Rússia s'assassinen als opositors al règim.  Sabem que a Rússia no hi ha el dret a manifestació. Sabem que Rússia te armament nuclear. Sabem que l'exèrcit rus és un dels mes potents del mon (o això diuen). Sabem que Rússia te les mans tacades de sang al llarg de la història (com totes les grans potències, i països petits...)... però també sabem que EUA té armament nuclear, sabem que EUA és el major exportador d'armes al mon, sabem que per EUA la guerra és un negoci, sabem que EUA te guerres obertes a diferents llocs del mon, sabem que EUA te un dels exèrcits mes potents del món i sabem que EUA, ha utilitzat la OTAN per ampliar les seves bases d'armament. Sabem moltes coses dels dos països. i segurament el xoc, era inevitable. Ja va haver-hi la crisis dels míssils als anys seixanta i Cuba encara ho està pagant. De fet perquè existeix l'armament nuclear? Perquè volem tenir un arsenal de bombes atòmiques o nuclears capaces d'acabar amb l'existència humana? Per por? Per poder? Algú ens ho hauria d'explicar.

  Seguint amb l'actual conflicte es parla de grups neonazis a Ucraïna. Es parla que el president Zelensky no deixa de ser un titella de la OTAN i EUA posat allà per a desestabilitzar el país. Es diu que a la regió del Donbass hi ha conflicte armat des de fa vuit anys quan Donetsk i Lugansk van fer un referèndum per a proclamar-se repúbliques pro-russes. Es parla d'atacs i morts i que Europa no movia un dit. De fet al 2014 va haver-hi ja el conflicte a Crimea. I qui guanya en tot això? Penso que ni russos ni ucraïnesos civils. De fet son els que pringuen. 

   I que fa Europa? Doncs curiosament hi ha discurs únic. Putin dolent, Zelensky heroi. Europa no vol entrar en guerra però envia armament a Ucraïna perquè es defensi. Com s'entén això? La millor manera d'acabar amb un conflicte armat és enviar mes armament? Algú estarà guanyant milers de milions amb tot això i no son ni la població russa ni la ucraïnesa. Sancions econòmiques a Rússia que pagarà la societat. Sancions a nivell esportiu fent fora de totes les competicions als esportistes russos (com si tots fossin pro-Putin). Tot el que està passant no te gens pinta d'acabar mínimament bé. I paguen justos per pecadors. Guanyen els de sempre i perdem els de sempre. Tot s'encarirà. Recordem que Rússia te la clau del gas. Molts, per no dir masses interessos. I si, Rússia no és una democràcia, a Rússia no hi ha llibertat d'expressió, ni de manifestació, ni de premsa, però cal recordar que està passant en alguns països d'Europa? Cal recordar que aquí s'ha prohibit l'expressió Presos Polítics a la televisió pública? Cal recordar que s'ha prohibit dir President Puigdemont a la televisió pública? Cal recordar que hi ha cantants exiliats o a la presó per cantar contra el rei d'Espanya? Cal recordar que la deriva cap a la dreta mes retrograda i feixista està guanyant terreny a Europa? Jo diria que no cal recordar-ho però sembla que hi ha gent que se'n oblida. 

    I els mitjans de comunicació quin paper hi juguen? Doncs a parer meu manipular. Explicar mitges veritats. Posicionar-se en una línia i si algú s'hi aparta una mica és titllat de pro-rus. Hi ha gent que sap moltes coses però no se'ls dona veu. Twitter és un bon lloc per a veure tot tipus d'opinions. Des dels que defensen Ucraïna sense fissures fins als que son  pro-russos i tots ells, tan uns com altres desenvolupen els seus arguments. Gent experta en geopolítica que explica com s'ha arribat fins aquí. Gent d'una banda i de l'altre exposant les seves opinions i contrastant-ho amb fets. No hi ha mes ceg que qui no hi vol veure, diuen.

    

      I si parlem de Catalunya.... que voleu que us digui. Els Mossos, dirigits per ER, prohibint el tall de Meridiana, l'altre dia el President Pere Aragonès sopant amb el Rei i Pedro Sánchez durant el Mobile World Congres i cantant l'aniversari feliç al president del govern d'Espanya. Molt republicà. I mentre Gabriel Rufián diu al congreso estar en contra d'enviar armes a Ucraïna Pere Aragonès, del mateix partit, ho defensa. I Junts per Catalunya defensant uns jocs d'hivern per a l'any 2030 mentre diuen que treballen per a la INDEPENDÈNCIA. I els opinadors i tertulians dels principals programes seguint la línia oficial. Penós, llastimós i profundament decepcionant. No estan a l'altura del moment. 

   Només espero que tot el que està passant en general remogui consciències i d'això en surti un mon millor, amb  una Catalunya INDEPENDENT i LLIURE!!!

   Salut i visca la República Catalana!!!

 

                                                                 (imatge extreta de twitter)
 

  

 

    

   

Vergonya.

 

   Han passat moltes coses en els darrers dies i la paraula que millor ho descriu per a mi és vergonya. Vergonya veure com el govern presidit per Pere Aragonès en coalició amb Junts prohibeix el tall de meridiana on la gent porta mes de dos anys manifestant-se per la llibertat del poble de Catalunya. Primer van començar per la injusta sentència del procés, després per la llibertat dels presos polítics i han mantingut la flama encesa de la lluita pacífica i cívica. Tan que es queixaven alguns del departament d'interior quan estava en mans de Junts i tan callats que estan ara. Ni Junts, ni ER ni CUP estan a l'alçada del moment polític que vivim. S'han rendit, s'han baixat els pantalons i a sobre ens volen encolomar uns jocs d'hivern a l'any 2030. Fàstic!!

   També és vergonyós escoltar la opinió de masses tertulians seguint la línia "oficial" de taula del diàleg, hem de ser mes, a l'octubre del 17 es van fer moltes coses malament, etc etc etc...Prou!! Prou de llepar-nos les ferides. No hem vist clar que el gobierno de España, sigui el que sigui, no negociarà mai un referèndum d'autodeterminació ni l'amnistia? M'agradaria equivocar-me, equivocar-me molt però ens ho han dit milers de vegades i sempre que tenen la oportunitat ho repeteixen. De fet tenen un deute històric amb Catalunya i els hi és completament igual. No compleixen res del que diuen i ho sabem, ho sabem tots. L'altre dia queden per negociar nous traspassos i fan el ridícul entregant-nos, entre d'altres coses, l'estació metereològica del Turó de l'Home, que no funciona i que a mes representa que ja ens ho van retornar al 2009. De veritat, veure als representants d'ER fent-nos creure que el PSOE complirà és simplement vergonyós. Veure Rufián parlar mes d'Espanya que de Catalunya ja no és cap sorpresa. Veure a la Marta Vilalta dir sense riure els discursos buits que li escriuen és vergonyós. Veure com Pere Aragonès fa una conferència demanant UNITAT a l'independentisme no només és vergonyós sinó que a mes és de cínic. Una llista unitària a les eleccions de finals del '17 potser hagués estat la solució però qui no va voler? Vergonya infinita. I tot per partidisme. ER no s'ha quedat tranquila fins que ha aconseguit la Generalitat, deixant sol al President Torra. I fent de crossa del PSOE quan aquest realment no el necessita. ER està mes per la República Espanyola o Ibèrica que no pas per la República Catalana, i això és un fet. És un fet en cada gest i paraula del mateix Rufián, de Tardà i de tota aquesta colla. Per altra banda a Junts tampoc ho tenen gaire mes clar. Uns defensant uns jocs olímpics d'hivern amb l'estat espanyol i uns altres defensant la llibertat de Catalunya. La Miriam Nogueras els hi fot canya al congreso però després apareix Puigneró amb el rotllo dels jocs i aquí no hi ha qui concreti res. Juguen a dues bandes i això els passarà factura en les properes eleccions.

   I ahir reapareix Pujol en un acte amb els expresidents catalans i ja han sortit veus crítiques dins l'independentisme. Pujol va voler fer un agraïment  especial al president Puigdemont per la defensa de la causa catalana a Europa i això va arrancar uns sonors aplaudiments i curiosament avui els primers en criticar-ho, a part dels tertulians de torn, han estat Rufián i Tardà. Vergonyós.

   I tot això per no parlar del tema d'Ada Colau imputada o investigada com es diu ara, per un tema de contractes irregulars. Silenci informatiu. Ningú demana que dimiteixi. Ella mateixa reconeixia per allà el 2016 que qualsevol polític investigat hauria de dimitir. I oh, sorpresa, ara no creu que hagi de dimitir. ER carregant contra Laura Borràs i silenci en el cas d'Ada Colau. Sospitós. Que collons sospitós, si els COMUNS son el que son i estan pel que estan, impedir també la INDEPENDÈNCIA i curiosament ER se sent mes còmode amb COMUNS que amb JUNTS. Vergonyós.

  I no oblidem tampoc tot el xou del PP a Madrid. Ayuso, Casado, Garcia-Egea, Almeida, corrupció, espionatge, contractes a familiars, comisions.....i VOX fregant-se les mans. El país veí no te solució. Vergonyós.

   Evidentment tot és mes complexe del que sembla. Sabem que la INDEPENDÈNCIA de Catalunya no és un tema fàcil. De fet cap INDEPENDÈNCIA és un tema fàcil. És més, en les darreres hores hem vist com Putin reconeixia la INDEPENDÈNCIA de dues regions d'Ucraïna i no sabem com pot acabar. Van fer un referèndum al 2014 i la part pro-russa va decidir formar unes repúbliques independents dins de territori d'Ucraïna. De moment tan Europa com Estats Units no reconeixen a les dues Repúbliques i han anunciat sancions per a Rússia. No sabem que passarà. Putin ha enviat tropes a pacificar l'ambient diuen les informacions. Tot és complicat i de fet es mou per interessos. Potser quan la INDEPENDÈNCIA de Catalunya interessi canviarà la cosa d'un dia per l'altre. De moment, des del meu punt de vista, anem de vergonya en vergonya.

      Salut i visca la República Catalana Lliure!!!

                                                         (imatge de la vergonya extreta de twitter)

 

Perdent els temps.

 

   Doncs si, penso que estem perdent el temps. Veient com se les gasta l'estat espanyol només fem que perdre el temps, i pel camí ens fem mal. Només cal repassar el que ha passat aquesta darrera setmana per veure que la trencadissa és gran, molt gran. Retrets entre els dos grans partits polítics catalans que només fan que crear desafecció, impotència i ràbia. Uns per pragmàtics i els altres per bocamolls. Ja ho he dit masses cops però no em cansaré de repetir-ho. Penso que portem perdent temps des del 2017. I si molt m'apureu des del gener del 2018 quan no es va investir com a President a Carles Puigdemont. Tampoc sabem que hagués passat i on seriem ara però el que molts no podem entendre és aquest pensament sectari per part dels partits i militants polítics. És vergonyós i lamentable. 

   Vam posar l'estat contra les cordes i si, alguns ho han pagat amb presó i exili però que esperàvem? D'acord que tenim dret a equivocar-nos però repetir els errors és fer el burro. Sabem que Espanya no negociarà mai (a no ser que el forcin) un referèndum d'autodeterminació. Ens ho han dit mil i una vegades i ens ho repeteixen cada dia. Sabem que no acceptaran l'amnistia, també ens ho repeteixen cada dia. La única manera que tenim de ser INDEPENDENTS es guanyar-nos la nostra llibertat i els polítics que vam votar per fer-ho se'ns estan rient a la cara. Estan cagats, no volen desobeïr i si algú s'anima a fer-ho els altres els deixen caure. Viuen d'esquenes a la realitat i gaudeixen d'uns privilegis que no volen perdre. Tot i controlar els mitjans de comunicació cada dia ens assebentem de coses que no els hi interessa que sapiguem i això crea una desafecció generalitzada cap a la política que ningú sap com pot acabar. Penso que ja que vàrem arribar tant lluny hauriem d'haver continuat desobeïnt i tensant la corda en cada ocasió. Això implica mes presó? Doncs si!! Però que esperàvem? Els representants polítics sabien on es posaven i si Roger Torrent no volia desobeïr no haver-se presentat. I com ell tots. No és el mateix posar 9 persones a la presó que posar-ne 100. I penso que cap estat anomenat "democràtic" pot acceptar-ho. El tema és que si Espanya ho aguantés s'acabaria d'un cop per tots la discussió de si democràcia plena, democràcia exemplar i totes aquestes merdes de comentaris. La gent del carrer que no formem part de cap partit estem perplexos i fins als ous de veure tanta hipocresia i tant sectarisme. Estem cansats d'insults i retrets entre uns i altres. Estem farts de criticar a ER a Junts i a la CUP. Ells son els que poden desobeïr institucionalment i nosaltres pacíficament des dels carrers, però quan veiem que ells s'arronsen perquè ens hem nosaltres de jugar la nostra llibertat? Hi han milers de represaliats fins i tot acusats pel govern de la Generalitat. Això és normal? Penso que no. El Parlament, de que serveix el Parlament? Sincerament penso que avui en dia no serveix de res. Sap greu dir-ho però és així. Mana mes la JEC que el nostre Parlament. Mana mes qualsevol jutge que el nostre Parlament. Nosaltres escollim representants i els òrgans de l'estat se'n carreguen de posar-los i treure'ls. Assumim la realitat. Assumim que ara mateix tant el Parlament com la pròpia Generalitat de poc serveixen. Assumim que ens ho hem deixat prendre i a sobre tenim col·laboracionistes treballant-hi. Fem pena però millor assumir-ho per a revertir-ho. I no son les institucions les que es degraden sinó les persones que hi treballen. Elles, amb la seva rendició degraden les institucions. Aquí falta algú amb ganes, amb geni, amb valentia, capaç de fer allò que molts esperem; Donar un cop de puny sobre la taula i dir NO PASSARÁN!! I em sembla que el President Aragonès no te la pinta.

  I sembla que així anirà la cosa una temporada mes. No sabem quants dies o setmanes o mesos o anys han de passar fins que algú amb pit i collons digui prou. I quan arribi aquest dia brindarem i ho celebrarem com mai abans hem fet. Bé si, durant els segons que va durar la proclamació de la República al 2017, però aquest cop serà el definitiu. Això espero.

   Salut i República Catalana Lliure!!!! 

                                                         (imatge extreta de twitter)

    

Circ

 

   Vivim en un circ mal anomenat democràcia.  Cada dia apareixen noves informacions pitjors que les del dia anterior. Miris on miris, llegeixis el que llegeixis, la vergonya absoluta és total. L'interès del poder està mes que controlat a través dels mitjans de comunicació. No ens podem refiar del que escoltem, veiem o llegim. Tot està manipulat. Tot, absolutament tot. Crear estats d'opinió mai havia estat tan fàcil. Qui paga mana, no?

  La darrera setmana ha estat marcada pel tema de les llicències d'edat del parlament, una jugada legal però immoral perquè certs treballadors del parlament de Catalunya cobressin uns sous desorbitats sense treballar. S'ha muntat un gran rebombori arran de la publicació al diari ARA. Ara interessava treure això, segurament per a desviar l'atenció d'unes altres notícies també aparegudes fa dos setmanes on l'ex-comissari Villarejo relacionava els atemptats de les Rambles i Cambrils del 2017 amb el CNI espanyol, cosa que ja havia dit feia tres anys. Total, que les notícies es solapen i tenen distret al personal, als tertulians, als programadors de merdes televisives i radiofòniques. I no passa absolutament res. Ningú dimiteix. Tot continua com si no passes res. I nosaltres tragant. Tragant molt. I traguem perquè sabem que si sortim a protestar de poc servirà. Sabem que la violència no és el camí, a més, si cremem quatre contenidors els hi donem la foto que volen i això no ho podem permetre. Sabem que si fem això ens acusen de terrorisme. També sabem que la pròpia policia catalana te ganes de gresca i no s'arronsa a l'hora de detenir i acusar falsament als qui protestem. Sabem mes coses de les que sabíem abans. Sabem que quan el president de la generalitat, en Pere Aragonès, diu que el català no es toca, arran de la sentència que obliga a les escoles catalanes a fer un 25% de les classes en castellà, acabaran acatant (espero equivocar-me). Sabem que quan diuen que defenseran l'escò de Pau Juvillà de la CUP, ho faran fins que la sentència (injusta) sigui ferma. Sabem que els indults tenen un preu i el pagarem tots els catalans. Trist? Si però real. Sabem que agenollar-se davant del govern espanyol només serveix per fer encara mes visible la humiliació. Sabem que Espanya no negocia. Sabem que per al govern de PSOE i Unidas PODEMOS ER és el millor que li podia passar a Catalunya i evidentment això pels independentistes no és bo. Sabem que el govern espanyol ha enganyat una i cent vegades a ER i ho seguiran fent. Ara segurament amb la reforma laboral. Sabem alguna cosa de la taula del diàleg? Sabem alguna cosa de la agenda del reencuentro? Crec que no. el que si sabem és que la vuelta a Espanya començarà a Barcelona, que la selecció espanyola vindrà a jugar a Barcelona, al camp de l'Espanyol, mes de 60 anys després de fer-ho per última vegada i sabem que volen fer uns Jocs Olímpics d'Hivern entre Catalunya i Aragó. Fotem pena!!!

    Crec que ER, Junts i la CUP han vist les orelles al llop, i en part ho entenc. Han pagat les conseqüències de fer un referèndum unilateral d'INDEPENDÈNCIA. Que es pensaven, que Espanya negociaria? Si és així i ja han vist que no, que Espanya no negocia, el que podrien fer és apartar-se i deixar pas a la gent. S'ha vist, i més amb les informacions de la darrera setmana, que els partits polítics, TOTS, formen part d'aquest circ. Viuen d'aquest circ. I és clar, quan la gent, el poble, està tranquil no passa res però quan el poble es rebel·la comencen a patir. I aquí hi ha masses que no volen perdre els seus privilegis. Veiem com dia si dia també el President Aragonès fa proclames d'aquestes que ja comencen a cansar; L'escola no es toca, la llengua no es toca, blindarem el sistema educatiu català, no acceptarem que polititzin l'educació.....i al final patapam, acabant acatant. Com va acatar l'antic president de la mesa Roger Torrent les ordres que venien de mes amunt. I així funciona aquest circ. 

   Per sort hi ha un petit espai de lliurepensadors. També està controlat, evidentment, però el tenim al dispositiu mòbil (també controlat, evidentment). Es diu Twitter. Uns diuen que és un femer, d'altres diuen que només s'hi insulta, d'altres diuen que és pitjor que una barra de bar a les 4 de la matinada..... Per mi que diguin el que vulguin. Twitter per cadascú serà el que vulgui però és un espai d'expressió lliure. Cadascú s'ha de responsabilitzar del que diu. Gràcies a Twitter puc interactuar amb el President Puigdemont, o comentar a Gabriel Rufián que no estic d'acord amb el que escriu. Puc agraïr a Ramón Cotarelo la seva visió crítica de la política tan catalana com espanyola, puc dir-li a Tardà que em sembla que s'equivoca quan parla de Repúblicas Ibéricas ja que crec que no existeixen, puc felicitar a Gonzalo Boye per les victòries judicials a Europa, i a sobre em contesta, puc felicitar a Arnau Tordera pel concertàs d'Obeses, puc veure opinions totalment contràries a les meves i intentar entendre-les, puc assebentar-me de coses que no surten als mitjans de comunicació perquè no interessa que surtin ....i podria estar posant exemples fins demà.  

   Així doncs, Salut i República Catalana!!!

                                            (imatge extreta de twitter)