Estem en un punt de no retorn. Mai mes tornaran a ser les coses com les hem conegut. De fet això és el que va passant al llarg de la història, que les coses canvien. Hi ha maneres i maneres de canviar les coses. Sembla que Espanya ha triat la pitjor manera per a canviar les coses. No volen acceptar una realitat democràtica que vol transformar la societat.

    El món es ple de conflictes. Hi ha guerres molt cruentes. Milers de persones han de fugir dels seus països. Fa anys també ho van fer els catalans i els espanyols, fugint del feixisme. Existeix sempre una lluita desigual entre el poder i la població. I quan el poble pren el poder de ser lliure als poderosos no els hi agrada, els fa por. Està ple de llibres on s'expliquen històries d'aquestes. Ple.  

   La qüestió de la Independència de Catalunya també te llibres. No és una tema de fa pocs anys, no. De fet fa segles que dura. També te els seus llibres i mes que en tindrà amb tot el que està passant. 

   Partint de l'1 d'Octubre del 2017 fins a dia d'avui han passat tantes coses que caldrà temps per digerir-ho. Ja uns dies abans, el 20 de Setembre la Policia Nacional i la Guardia Civil van registrar tota la Conselleria d'Economia i van començar a crear un clima molt perillós. El registre va durar moltes hores i cada cop s'hi va concentrar mes gent. Ja a la nit en Jordi Sánchez (ANC) i en Jordi Cuixart (OMNIUM CULTURAL) van pujar sobre uns cotxes de la Guardia Civil per dir li a la gent que marxés a casa. Porten des del dia 16 d'octubre a la presó acusats de sedició. L'1 d'Octubre la Policia Nacional i la Guardia Civil van apallissar a la gent que vem anar a votar. Per votar vam haver de defensar les escoles des del divendres i conseguir entrar les urnes i les papeletes. Volien fer caure el sistema informàtic i no ho van aconseguir. Amb molts esforços per part de tots vam aconseguir fer el referèndum d'autodeterminació,. Un referèndum que va ser convocat pel Govern aprovant la famosa LLei del Referèndum i la LLei de transitorietat jurídica al Parlament els dies 6 i 7 de Setembre. La Carme Forcadell (ERC) porta casi un any a la presó per permetre aquells debats i aquelles votacions. Després de votar sota una pluja de pals que curiosament va parar al migdia, el dia 3 d'Octubre es va fer una aturada de País. El dia 10 d'Octubre el MHP Carles Puigdemont va proclamar la Independència i al cap d'uns segons la va suspendre esperant negociacions que li havien promés des d'Europa. Les negociacions no van arribar mai. A Madrid el PP era el partit que governava amb M.Rajoy com a president del Gobierno, el PSOE la oposició amb un Pedro Sánchez lamentable, Podemos era la tercera força amb uns revolucionaris d'etiqueta amb Pablo Iglesias al capdavant i la quarta força era Ciudadanos, neofeixistes destructius amb un català com a president del partit, l'Albert Rivera. La única solució que veien era aplicar l'article 155 de la Constitució. Dues setmanes de no saber gaire que passava i finalment el 27 d'Octubre del 2017 es va votar i firmar la declaració d'independència per part d'una majoria al parlament català. Calia defensar-la i no es va fer. El temps dirà si va ser una bona opció.

  El mateix dia 27 d'Octubre el PP, PSOE i Ciudadanos apliquen l'article 155 i a l'instant destitueixen a tot el govern. Imposen eleccions per al dia 21 de Desembre. El dilluns 29 d'Octubre busquen al MHP Puigdemont i apareix a Bèlgica, junt amb uns quants membres del govern (Comín, Serret, Puig, Forn i Ponsatí). Uns altres es queden aquí entre ells Junqueras, Turull, Rull, Romeva, Bassa i Santi Vila i el dia 5 de Novembre els citen a declarar sense temps de preparar una defensa acusats de rebel·lió i sedició. Els dos delictes mes greus de la Constitució. Tal com van a declarar els posen a tots a la presó, excepte en Santi Vila que s'hi passa una nit. Porten casi un any en presó preventiva (en Forn també). En Forn i en Trapero que son els que van desarticular una cel·lula Islamista quan es va produïr un atemtat a Barcelona el 17 d'Agost del 2017. Un atemtat que no s'ha aclarit en el Congreso de los Diputados perquè PP PSOE i Ciudadanos han vetat una comissió d'investigació. Per alguna cosa serà.

  Es fa la campanya electoral amb presos polítics i exiliats.  Amb el PP dient que "hemos descabezado al independentismo" i C's amb un marqueting brutal acaba sent la primera força en vots però els independentistes, contra tot pronòstic, sumen majoria absoluta. La llista mes votada pels independentistes és JxCat, un partit nou format per Puigdemont al capdavant i amb poques setmanes de vida. Els segons son ERC que juntament amb la CUP permeten tenir una majoria absoluta al parlament. Passen masses coses abans no es pugui triar un president. De fet el legítim president és Carles Puigdemont però el PP utilitza tots els mecanismes legals i il·legals per impedir la seva investidura. A tot això cal recordar que el jutge LLarena dicta unes Euroordres per que enviín als exiliats cap aquí. Euroordres que retira quan veu que no els enviaran perquè acusar-los de rebel·lió i sedició és no entendre la realitat. S'intenta investir a Jordi Sánchez (número 2 de JxCat i en presó preventiva) i tampoc ens deixen. S'intenta amb Jordi Turull (número 3 de JxCat) i a mitg debat del ple d'investidura se'ls torna a posar a la presó. (Havien deixat sortir a uns quants en llibertat provisional). Finalment i després d'uns quants estira i arronsa entre l'independetisme (cosa crec molt normal en una situació tan anòmala) s'investeix com a President a Quim Torra (número 4 de JxCat). Durant tot aquest periode hi han discrepàncies entre JxCat, ERC i la CUP. Els que tenen mes clar que s'ha de desobeïr son la CUP. També una bona part de JxCat. ERC no ho te tant clar. Mentres tant al carrer la gent ens manifestem. Volem unitat d'acció per tirar endavant la República. Puigdemont crea la Casa de la República a Waterloo, Bèlgica, junt amb Comín, Serret i Puig. Durant aquest periode post electoral també s'exilien Marta Rovira (ERC) i Anna Gabriel (CUP). Ja veuen que els pasarà si es queden aquí. Fan bé de marxar. Amb l'elecció del nou president, Quim Torra comencen els atacs contra ell. Que si és un supremacista, que si és un xenòfob etc... Vaja, que pocs arguments. Puigdemont viatja per Europa i al Març del 2018 reactiven la euroordre i el detenen a Alemània. A Espanya tothom dona per fet que l'extreditaran. Estan molt contents. Aquí jo personalment no tenia molt clar que passaria. Mentres tot això passa no hem d'oblidar les xarxes socials. Son un tema clau en tot el que està passant crec. La informació corre molt ràpid. Existeixen molt mes canals que els tradicionals. La xarxa s'omple de suport a l'independentisme igual que s'omple d'odi cap al independentisme. Veurem quin pes poden tenir Tuiter o facebook. Finalment i després d'uns mesos de suspens el MHP Puigdemont queda lliure a Alemanya on diuen que si se'l extradita seria per malversació. El jutge Llarena i la cúpula judicial d'Espanya decideix que no els hi interessa i queda lliure per voltar per al mon, tot i que no pot trepitjar Espanya. Viatga cap a Bélgica i s'instala de nou a la casa de la República. Ara tenim un govern aquí i un govern a l'exili. 

    Es prepara una tardor potent ja que diuen que hi hauran els judicis dels presos polítics. Els jutjaran sense poder jutjar al que va ser el seu cap, Puigdemont. Unes quantes veus espanyoles estan escandalitzades amb el que passa però son molt poques. Espanya ha engegat una màquinària bestial cap als independentistes amb tots els seus medis i totes les forces.

    Això és un petit resum fet de memòria i poden haver-hi errors. Poc a poc aniré profunditzant amb dades i fets.