Dos dies més de l'indecent judici als polítics catalans. Dos dies on han desfilat diferents persones amb diferents visions dels mateixos fets. Un judici on s'intenta imposar el relat de la violència per part de l'acusació quan la única violència que ha existit ha estat la dels cossos de seguretat de l'estat. Una indecència, una farsa, una gran mentida, un judici que marcarà un abans i un després.
El divendres van passar com a testimonis Gabriel Rufián, Albano Dante Fachín i l'ex-ministre d'interior Zoido entre d'altres persones. Els primers van estar molt fins, com sempre. Van explicar el que hem viscut milers (o més ben dit milions) de catalans durant la tardor del 2017, moments excepcionals que marcaran la història de Catalunya. Després va venir Zoido que va calcar l'estratègia de Rajoy i Soraya; Relaten la violència de les muralles humanes impedint a les forces de seguretat cumplir amb la seva feina d'aturar el referèndum "il·legal". I quan les defenses punxen i pregunten i repregunten utilitzen allò de ..... a mi no me consta, pues miré usted no me acuerdo, lo desconozco.... i això que eren els màxims responsables del Gobierno de España. A les preguntes de fiscalia i abogacia de l'estat no tenen problemes per contestar, a preguntes de les defenses suen per intentar mantenir el relat que porten estudiat fa mesos, per no dir anys. I queden en evidència. Igual que queda en evidència el jutge Marchena quan decideix que no es projectaran més videos (i això que son proves com qualsevol document o fotografia). Com queda alguna persona amb un punt de dignitat que pugui dir que és un judici amb totes les garanties? Que és un judici just? No m'ho puc creure.
Igual que tampoc m'he pogut creure avui la declaració de l'ex-secretari d'estat quan ha dit, entre moltes d'altres mentides, que no van haver-hi cargues policials l'1 d'Octubre (mireu aquí).
I demà la farsa continua....
Salut i República Catalana!!
(imatge extreta de twitter)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada