dilluns, 29 d’abril del 2019

El dia després.





       Si, finalment ha arribat. Ja és aquí el 29A. I com està el panorama? Doncs podria ser molt pitjor. Finalment després de les eleccions espanyoles el tripartit de dretes (PPC'sVOX) no suma prou escons com per a governar. El PSOE ha estat la primera força amb 123 escons (n'ha pujat 38), la segona PP amb 66 (n'ha perdut 70), tercer Ciudadanos amb 57 (n'ha pujat 25), quart UnidasPodemos amb 42 (n'ha perdut 29), cinquena força VOX amb 24 (no tenia representació). Deixa això un Congreso de los diputados molt dividit i fragmentat. Hi han clares dues opcions. PSOE i Ciudadanos podrien formar un govern estable però com sempre en política algú s'haurà de menjar les seves paraules. En la campanya electoral i durant els debats Alberto Carlos Rivera (C's) va deixar clar que mai governaria amb Pedro Sánchez. Volia fer-li un cordó sanitari, preferia pactar amb PP i VOX però els números no quadren. El PSOE mai va tancar la porta a pactar amb C's però ahir, mentres celebraven la victòria els votants de Sánchez li cridaven -Con Rivera No, -Con Rivera NO! però Sánchez no va tancar la porta a res. Recordem el No és No de Sánchez a Rajoy que va acabar amb Sánchez expulsat del partit. Veurem com avança.

   Una altre opció és PSOE+UnidasPodemos+ERC+Altres. Cosa altament improbable veient l'estat de crispació generalitzat. Segurament als poders els hi interessa mes un pacte de Sánchez i Rivera que no pas amb Podemos i independentistes. 

   Una tercera opció és un govern en solitari de PSOE. Ja ho han comentat avui, un dia després de les eleccions. Ara s'obren unes setmanes d'especulacions, negociacions, titulars de tot tipus, declaracions en totes direccions.......vaja soroll de fons que només farà que crear estats d'opinió fins al dia que es formi un govern, si se'n forma algun.

   En quan a Catalunya els resultats han estat clars; ERC ha estat la primera força a Catalunya per primera vegada. Ha passat de 9 escons a 15. La segona força ha estat el PSC que ha passat de 7 a 12. La tercera ha estat En Comú Podem que ha passat de 12 a 7. La quarta ha estat JxCat que n'ha obtingut 7. Cinquena força ha estat C's amb 5 (ha quedat igual). La sisena força ha estat el PP que s'ha quedat amb 1 escó de 6 que en tenia i l'última força ha estat VOX que ha entrat amb 1 escó. La formació Front Popular no ha aconseguit representació degut a la alta participació. També és cert que no se'ls ha donat ni un segon de veu en cap espai i s'han hagut de muntar una campanya amb els mínims recursos. Tot i així han tret prop de 100 mil vots. Fent recompte l'independentisme aconsegueix 22 escons. Mes dels que tenia abans.

    I tot això quin panorama deixa? 

   És algo que s'anirà veient amb el temps. Després de com estava l'ambient els últims dies de campanya i veient els debats electorals diria que els resultats no son dolents. Tan a Catalunya com a Espanya. El daltabaix mes espectacular és el del PP i no m'extranya. Arroseguen massa merda i això els hi passa factura, igual que els hi ha passat factura a Catalunya presentar una persona com la Cayetana Álvarez de Toledo. Era horrible escoltar-la parlar. Ciudadanos penso que creien que tindrien mes força de la que al final han tingut. Podemos en general ha acusat totes les baralles internes que ha tingut durant aquests anys i ho ha pagat també. El PSOE s'ha beneficiat de les circumstàncies i ha tret un bon resultat tant a Catalunya com a Espanya. JxCat ha aguantat el tipus i es manté, tot i ser un partit nascut en les últimes eleccions, ser el partit del president Puigdemont, venir de Convergència i el PdCat i tot el liu que comporta. ERC semblava que podria pagar a les urnes el seu "frenassu" cap a la independència amb crítiques molt dures per part d'alguns i les urnes han dit el contrari. Per primera vegada a la història han guanyat unes eleccions generals. Del que fagin amb els vots ja ho veurem.

   I per si fos poc tot això avui la Junta Central Electoral a prohibit presentar-se a les eleccions europees a Puigdemont, Comín i Ponsatí. La llista de JxCat ha sigut impugnada per un recurs de Ciudadanos i PP. Alguns experts diuen que és una aberració jurídica. Jo, com no en tinc ni idea, penso que és un moviment més de l'estat per cargar-se al president legítim Puigdemont. Quan creiem que no podrien fer res pitjor sempre surten amb algo nou. A més ho han fet quan faltava 1 hora i mitja per a tancar llistes. Sense temps per a actuar; però ja estaven avisats i tenien els recursos preparats. En el seu lloc provisionalment hi aniran Boye, Trias i Talegon. Jo sincerament penso que no el deixaran presentar per mes recursos que presentin i com no en tinc ni idea no se com acabarà. El que em sembla si que se és que Espanya s'està autodestruïnt. I si no el temps ens ho dirà. Tots els grans imperis acaben destruïts, desde dins o desde fora. Això ja ho veurem.

Demà mes.

Salut i República Catalana!!!


                                                        (imatge extreta de twitter)

 

Judici dies 34, 35 i 36.




       Aquests tres dies de judici han servit per a posar una mica de llum després de setmanes escoltant falses declaracions de PN i GC. Hi han anat a declarar diferents testimonis de les defenses i el to ha canviat com de la nit al dia. Hi han anat demòcrates compromesos amb la llibertat i la democràcia. Hi ha hagut enganxades per part del jutge Marchena amb l'advocat Salellas entre d'altres. El tribunal no soporta classes magistrals de dret constitucional on es parli del dret a l'autodeterminació i ho veu com una burla. Patètic és poc per al paper de Marchena i els fiscals i l'advogacia de l'estat. Dels de VOX no cal ni parlar-ne. Jo destacaria sobretot la declaració de David Fernàndez. Aquí la teniu. Disfruteu-la!!

Declaració de David Fernàndez. 

   Salut i República Catalana!!! 

                                                       (imatge extreta de twitter)

dijous, 18 d’abril del 2019

Ostatges.




      Imatge d'un ostatge. D'un pres polític.

                                                 
                    
                                                                                        (imatge extreta de twitter)

Judici dia 33.




       Per fi. Avui ha estat l'últim dia de les declaracions de PN i GC. S'ha repetit el que porten setmanes repetint. No cal perdre més el temps. El jutge Marchena segueix amb la seva imparcialitat tallant als advocats defensors quan aquests posen en evidència la versió dels policies. És un frau de judici, una estafa, un escàndol, una forma d'escarment cap als presos/es. No se com tenen paciència per aguantar aquesta farsa. Quin fàstic.

   La setmana que ve serà el torn dels últims testimonis de l'acusació. I a partir del dia 30 em sembla que comencen els testimonis de les defenses. Veurem com va evolucionant la cosa però fins ara l'esperpent que representa aquest judici diria que serà recordat durant molts anys.

   Per una altre banda s'està parlant molt del tema Puigdemont si podrà ser o no escollit europarlamentari i si tindrà inmunitat just al ser proclamats els resultats de les eleccions o bé quan passi per Madrid a recollir l'acte i jurar la constitució. Hi han arguments per a les dues versions. Veurem quin s'acaba imposant (amb Espanya pel mig no pots mai fiar-te de res). A part la junta central electoral ha permés tant a Junqueras com Sànchez fer dues entrevistes ja que s'està en periode electoral i representa que els presos/es polítics tenen els seus drets intactes, només estan privats de llibertat (com si fos poc!!!). Podrem escoltar com fan campanya i demanen el vot als electors indecisos, que segons diuen n'hi ha uns quants. Jo, que no soc de cap partit, tinc clar que aquestes tres eleccions que venen votaré tres partits diferents. I seguiré creient que no trigarem a veure la República Catalana.

    Així doncs, Salut i Visca la República Catalana!!! 

                                                      (imatge extreta de twitter)

dimecres, 17 d’abril del 2019

Judici dies 31 i 32.





        Dos dies mes de judici que l'únic que intenten, poc a poc, és justificar, a través dels testimonis de GC i PN, el relat de la sedició. Vist que el de la rebel·lió no hi ha per on agafar-ho intenten apuntar cap al segon dels delictes dels que se'ls acusen. I és un escàndol escoltar a PN i GC explicar un relat totalment contrari als fets que van passar l'1 Oct. Menteixen sense cap mena de vergonya. Hi han centenars de videos (CLICK) on es demostra totalment el contrari. És més, en un judici normal, just i amb garanties no estaria vetat posar videos durant l'interrogatori als testimonis per demostrar que menteixen però el jutge Marchena no deixa posar-los. Serà perquè saben que es veu als videos? 

     La veritat és que admiro als advocats de les defenses per la paciència que demostren. Ha de ser molt dur veure com s'estan rient a la teva cara ja que ells tenen un relat inventat, totalment falsejat i amb una de mentides i escàndols que és insoportable i l'aplicaran sigui com sigui. Està clar que, o canvien molt les coses fruit de fets inesperats, o hi haurà una sentència condemnatòria basada en totes les mentides que portem escoltant fa ja 10 setmanes de judici i  un any i mig desde un dels dies que quedarà i pasarà a la història del nostre petit país. Els acusaran d'algo com conspiració per la sedició amb alçament tumultuari, o algo d'aquest estil (sense tenir jo ni idea i només treien conclusions del que llegeixo, escolto i veig) i no seran 25 0 17 anys però si potser 8 o 10 (tampoc sense tenir ni idea). M'agradaria equivocar-me. M'agradaria molt equivocar-me però vist el que està passant això no te pinta d'acabar bé. 

      Ara venen eleccions i s'ha de veure com influirà tot això en el moviment cap a la República. Està clar que si a Espanya a part de Podemos hi hagués un altre partit amb la idea vertadera de canviar el sistema espanyol podriem tenir una visió més optimista del futur, però vist que PPSOEC'sVox son tot el mateix, igual de rancis, de drtetes i de represors i que amb ells és inconcebible parlar d'autodeterminació o referèndum la única via que queda és la unilateral. Però per a via unilateral cal unitat, no se si m'explico. De veritat que son mes importants unes sigles que un país? Aquí cal fer crítica als partits catalans, sobretot des del meu punt de vista a ERC (Esquerra Republicana). Han demostrat ja moltes vegades (o això sembla per les informacions i desinformacions que corren) que no volen anar junts en unes llistes amb JxCat. Si anessin junts donaria una imatge molt potent crec jo. Quan siguem República que cadascú es presenti com vulgui però per a ser República cal unitat, com va haver-hi l'1 Oct. Durant molt temps va haver-hi una gran unitat (amb llums i ombres segur, segurissim, com tot en la vida) però va portar a mes de 2 millons de persones a votar en un referèndum d'autodeterminació sense acord amb un estat que ha reaccionat de la pitjor manera que pot, privant de llibertat i lluny de la seva terra i els seus, a gent que va fer possible que tot això passes. I ara som incapaços de tornar-nos a unír? Jo penso que no hauria de ser així. I mentres seguim desunits Jordi Sànchez i Jordi Cuixart porten 18 mesos de presó preventiva. Puta Injustícia!!!

      Salut i República Catalana!!!

                                               (imatge extreta de Òrrius)

dissabte, 13 d’abril del 2019

De veritat?




      El mon que coneixia fins ara s'està anant a la merda a gran velocitat. Cada dia passen coses que ho demostren. Ja sabem que cap democràcia és perfecte i que un mon just per a tothom és una utopia. Tot i així s'ha de lluitar per defensar els drets que s'han aconseguit al llarg de la història. 
De fet, mirem on mirem, hi podem trobar pobresa, guerres, fam, malalties, desigualtat, racisme, xenofòbia.... sembla que no haguem après res de la pròpia història. Tant a Europa, com ha Estats Units, com a la Xina, Rússia, Àfrica o a la India hi ha molt i molt poc. A la India hi ha milions de persones en l'extrema pobresa i també hi ha gent molt rica (pocs però n'hi han). Hi han explotats i explotadors. A Europa hi ha gent morint per culpa de les guerres pel poder. I no cal mirar tant lluny, a Espanya hi ha pobres. A Espanya hi ha gent sense res, vivint al carrer, famílies que no arriben a final de mes. A Estats Units hi ha un president que ni aquelles pel·licules del gran Leslie Nilssen. A la Xina molta tecnologia i molt poca llibertat i drets humans. A Rússia......I així està el mon. Molts països sudamericans gobernats per polítics de dretes o d'extrema dreta, molts països d'europa gobernants per la dreta o extrema dreta, Estats Units gobernants per una dreta rancia, capitalista, xenòfoba i racista. I tothom dient que no s'ha de donar ales al feixisme (i segurament, veient i escoltant als analistes, ja anem tard). A Espanya ens van voler fer creure que no hi havia ultradreta o que n'hi havia molt poca però la qüestió és que sempre hi ha estat. Abans era dins del PP i ara s'ha diversificat. Hi és al PP, a Ciudadanos i a Vox i fins i tot al mateix PSOE. Pot ser que el que ens digui tot això és que la gent, el poble, els ciutadans son d'extremadreta? D'ultradreta? I si no és així, com és que gobernen a diferents llocs? A tants països diferents? En principi al final de la segona guerra mundial es va acabar amb el nazisme i amb el feixisme italià peró no amb l'espanyol. Aquí va haver-hi un dictador durant 40 anys i molts dels qui ara estan en llocs de poder venen de les mateixes families que eren al poder durant la dictadura. És horrible. 

   Una altra cosa horrible és quan certs analistes o tertulians o digueu-li com vulgueu, equiparan l'extremadreta amb l'extremaesquerra. Això és imperdonable. No és el mateix gent que defensa els drets i llibertats que gent que defensa restringir drets i llibertats. No és el mateix gent que defensa el nazisme o el feixisme que gent que defensa el comunisme. No, no és el mateix. D'acord que els comunistes també mataven si, però les idees, les formes, el contingut son totalment oposats. No és el mateix defensar la llibertat d'un poble a autodeterminar-se que defensar la unitat d'un territori por la gracia de Dios. No és el mateix defensar lleis socials i d'igualtat que defensar lleis restrictives amb els diferents. No és el mateix creure en el poder de les urnes que en el poder de les armes, en una societat democràtica no és el mateix. Per això, quan hi ha gent que es queixa perquè la senyora Cayetana Alvarez de Toledo, acompanyada de gent que va fent la salutació NAZI, va a la universitat de Barcelona a provocar i els antifeixistes reaccionen foten un bon escàndol i demostrant que al feixisme se'l combat, em foto de mala llet, de molt mala llet. Quan un representant públic va acompanyat de gent que fa la salutació NAZI aquell representant polític està demostrant que la democràcia li sua totalment. En una democràcia salutacions NAZIS, simbologia feixista o organitzacions o associacions relacionades amb el feixisme o nazisme haurien d'estar prohibides i castigades en el còdig penal. Això és de calaix. Doncs no, aquí se li dona mes importància al fet de que els antifeixistes sortin a demostrar el seu compromís amb la llibertat que no pas al fet que una representant política d'un dels grans partits del país vagi acompanyada de NAZIS, perquè la gent que fa salutacions nazis deu ser per algo, no?. I a sobre ens venen amb la cantarella que som els catalans els NAZIS, SUPREMACISTES i no se quantes merdes més. Aneu a cagar!!! La indignació és molta.

   A més ahir van arrestar a Julian Assange, que portava casi 7 anys dins l'ambaixada d'Ecuador a Gran Bretanya. És a dir, aquell que revela secrets, aquell que mostra la veritat, aquell que es juga la vida perquè la gent s'enteri de moltes mes coses que comprometen als estats poderosos acaba fregit. Visto lo visto, com diuen alguns, encara creieu que podem tenir esperança? Jo penso que si. El món està en continú canvi.

                                                         (imatge exterta de twitter)

divendres, 12 d’abril del 2019

Judici dies 28, 29 i 30.




      9 setmanes de judici, 30 sessions, mentides, mentides i mes mentides. Sembla increïble que a 2019 les coses vagin així. Està clar que qualsevol tribunal imparcial veuria el montatge que s'ha fet per a matxacar l'independentisme. Està clar que és una qüestió d'estat. Volen atemorir a la gent i estan fent pagar als presos polítics, exiliats i represaliats el fet d' haver posat contra les cordes el règim del 78 i la "democràcia" espanyola. Un escàndol majúscul.

   Pel que fa a aquests tres dies de judici res de nou. Han desfilat Policies Nacionals explican les mateixes mentides que va explicar la Guardia Civil. Que si la gent estava com muralles humanes, cares d'odi, llançament de pedres i objectes varis, joves encaputxats amb cascs i cadenes esperant a la PN, que els insultaven, els escupien, agredien.......i només cal recordar que al venir cap a Catalunya la gent animava als GC amb la cançoneta de a por ellos, i ara resulta que tant la PN com la GC es van acollonir molt al veure a la gent a les escoles. Mai havien viscut situacions tant complicades. Quins Collons!!! Només cal veure els 700 i picu videos aquests (click) per veure l'actitut dels catalans. No tenen ni vergonya ni raó.

   També durant aquests tres dies ha quedat demostrat que tant GC com PN venien amb un pla de fotre hòsties sense esperar requeriments del mossos i després acusar-los d'innacció. A lo bestia. Clar, amb un passat feixista i franquista que es pot esperar d'aquesta gent. Res de bo.

    Avui comença la campanya electoral per a les eleccions del 28A a Espanya. Les enquestes diuen unes coses i haurem d'esperar a veure que diu la realitat. És incert el futur que ens espera però el camí el tenim davant. S'ha fet tan gran la bola que és impossible parar-la. A més a Espanya sembla que no hi ha intenció de parar-ho sinó al contrari, com mes repressió millor. Després toparan amb la dura realitat. Ara tots parlen molt, gesticulen, diuen que faran el que sigui per acabar amb l'independentisme. Veurem on possen el límit, ja que els de vulneracions de drets ja se'ls han saltat. Fins on poden arribar?

   Jo ho seguiré però de lluny, no sigui cas que acabi més indignat del que ja estic, que em sembla que és moltíssim.

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                                                (imatge extreta de twitter)

dimarts, 9 d’abril del 2019

Democràcia.




      Vivim moments complexos. Hi ha molts interessos d'una banda i de l'altre. El poder sempre intenta mantenir el control sobre la població; A vegades ho fa amb tacte i a vegades massa descaradament. De fet, el % de població amb poder és minúscul comparat amb la resta. Però ja se sap, qui te el poder no el vol perdre i a vegades cedeix petits espais perquè la gent ens creiem més lliures. Jo parteixo de la base de que no som lliures. Vivim en societats modernes amb moltes comoditats i aquestes, si no estan ben gestionades, ens acaben convertint en esclaus. 

   A dia d'avui tinc clares algunes coses:

- En un país democràtic el problema entre Catalunya i Espanya no hagués arribat al punt on som avui. Hi ha 9 persones que formaven part del govern de Catalunya en presó preventiva acusades de rebel·lió, sedició i malversació. Estan sent víctimes d'un judici polític en tota regla i sense garanties de ser just. El president d'aquest govern és un ciutadà lliure per l'espai europeu ja que les euroordres emeses per la justícia espanyola no van tirar endavant. Un tribunal alemany va sentenciar que no veia ni rebel·lió ni sedició i que el cas de la malversació necesitava proves.

- Espanya enlloc d'afrontar el problema a través de la política ho traslladat a la justícia i s'ha creat una bola impossible de parar. Està quedant demostradíssim que les altes esferes judicials son una part de l'aparell de l'estat. Segur que hi ha milers de jutges que fan bé la seva feina, però en temes com el de la independència la farsa judicial ratlla el surrealisme. Només cal veure trossets del judici per fer-se'n una idea.

- Representa que els polítics son la representació de la voluntat popular, no? Doncs això, només representa ja que els polítics no deixen de ser titelles en mans dels veritables poderosos. Son els canalitzadors de les voluntats populars i si aquestes voluntats superen els límits tolerables pels poders, aquells polítics no serveixen i acaben essent culpables. El que està passant a Catalunya n'és un clar exemple. Puigdemont ha passat de ser desconegut per als espanyols (i gran part dels catalans) a ser el dimoni, el diable, l'anticristo i perquè? Doncs sembla bastant clar. Va obeïr un mandat popular sorgit d'unes eleccions on la població vem exercir el nostre dret a vot. Certament a Puigdemont al 2015 no el va votar ningú. Va guanyar la llista de Junts pel Si. Artur Mas era qui anava a ser president però gràcies a la pressió de la CUP va fer un pas al costat i va designar a Puigdemont com a president. La CUP és un partit anti capitalista, entre moltes d'altres coses, que te com a objectiu transformar la societat i gràcies als milers de persones que els van votar van tenir prou força com per a fer fora a Mas (polític al servei dels poders) i això va començar a posar nerviosos als poderosos, que veien que algo estava canviant. Això ja sembla més una democràcia.

- En qualsevol societat moderna l'educació és un tema bàsic. Crec que un dels problemes que hi han és que el tema educació i espanya no lliguen gaire. No vull dir que els espanyols siguin mal educats, ja que d'aquest n'hi han en tots els països, vull dir que els valors de la societat espanyola son molt justets. I els polítics, que representa que haurien de ser un exemple, son precisament l'antítesis del que haurien de ser uns representants polítics. Tot comença en el punt en que la població vota uns representants per a que gestionin els diners i adaptin les lleis a les necessitats de la pròpia societat. Si mires els partits i els representants polítics espanyols actuals no se qui és pitjor; Casado, Ribera, Sánchez, Abascal y Iglesias. Per a mi evidentment l'únic que es salva és Iglesias. Precisament aquest no te pinta de ser el pròxim presidente del gobierno (espero equivocar-me). Cada dia que passa les declaracions que fan aquesta gent, que representa que han de ser els representants de les voluntats populars espanyoles, son més radicals, mes hooligans, mes fatxes, mes autoritaris, i sobretot menys demòcrates. És un veritable reflex de la societat espanyola? Si és així el panorama del futur no pinta gaire bé.

   La reflexió final és que els governants han de respondre a les voluntats populars. Si hi han diferents interessos, els representants polítics han d'arribar a acords, empatitzar, buscar solucions per a fer la vida més fàcil i lleugera a la gent, adaptar les lleis a les necessitats ciutadanes, treballar per la millora de qualitat de la vida dels seus conciutadans...... i tot això seria molt bonic si realment vivissim en democràcia. La llàstima és que vivim en societats ultracapitalistes, amb uns poders econòmics que estan per sobre qualsevol dret funamental o humà i aquí, qui mou un dit per a canviar o transformar alguna cosa ho acaba pagant.

   Tot i així a lluitar per a canviar-ho tot!!

   Visca la República Catalana!!!

                                                      (imatge extreta del Poblenou, Barcelona)

   

divendres, 5 d’abril del 2019

Judici dia 27.




   De veritat cal que segueixin passant PN i GC pel Tribunal Suprem a mentir descaradament? De veritat cal seguir escoltant com inventen relats? De veritat que algú encara creu que és un judici just? De veritat algú pensa que els acusats tenen totes les garanties?

  No se com ningú pot aturar el que està passant. Un judici retransmès per la TV i els testimonis mentint. Justícia? Imparcialitat? Separació de poders? Quines cullonades!!! Normal que els advocats, en aquest cas Jordi Pina, acabin fent coses com les d'avui. Preguntava a un GC sobre uns fets i aquest mentia descaradament. Mentia tant que el propi Sr Pina li ha dit que estava veient les imatges per l'ordinador ja que Marchena no deixa posar videos. Aquest s'ha enfadat i li ha deixat anar unes frases d'autoritari escaròs.

  S'acaben les paraules i els adjectius per intentar donar una visió (sempre personal) del que estem vivint. Tots sabem que al llarg de la història les injustícies han estat moltes, i segueixen essent, però quan les vius tant de prop (sabent que hi ha gent que ho està vivint en primera persona) veus que estàs indefens contra un estat amb tots els seus poders; mediàtics, judicials, policials.....i sents una impotència exagerada. Fot tot molt de fàstic. 

  I alguns encara es pregunten perquè volem marxar. Doncs que mirin ni que sigui un tros del judici i se'n faran una idea. 

  El 28 d'abril hi han eleccions espanyoles. Tant PPSOEC'sVox estan que trinen. Crec que juguen a veure qui la diu més grossa per a després veure qui la fa mes grossa. L'escenari que es presenta és incert i sobretot fosc, molt fosc. Però aquí estem i estarem, esperant-los. El camí obert no te volta enrera. 

  Vaig a descansar sabent que encara tenim presos/es polítics, exiliats i represaliats. I que la batalla serà dura i llarga, però amb la convicció de que no defallirem.

   Salut i República Catalana!!!

                                                   (imatge extreta de twitter)

dijous, 4 d’abril del 2019

Judici dies 25 i 26.




   El dia 1 d'abril va fer 80 anys que es va acabar la guerra civil espanyola, amb uns clars i sangunaris guanyadors que, 80 anys després, sembla que encara mantenen el poder. No en van tenir prou amb una dictador durant 40 anys que, abans de morir al llit de vell, va traspassar el seus poders a Juan Carlos I de Borbón i aquest els va traspassar al seu fill Felipe VI. Tot lligadet per a mantenir la "sagrada unidad de España".

  Aquests mateixos poders veiem que son els que estan actuant en una causa general contra l'independentisme. Queda clar que les velles ferides no s'han curat. I si ha estat així és per manca de voluntat política. El PSOE (que representava l'esquerra espanyola) no va fer el que tocava, i ara ja és massa tard ja que mig (o més) del propi PSOE no entraria en l'ideal d'esquerres. El bipartidisme de PPSOE ha estat una manera de repartir-se els poders i mentres ha funcionat creiem viure en democràcia. Ara, per mi, ha petat tot.

  Ho estem veient clar cada dia que passa d'aquest judici. GC i PN mentint descaradament sobre els fets de l'1 Octubre i no passa res. Els advocats defensors fent preguntes mentres veuen els videos en els seus portàtils (ja que Marchena no deixa visionar proves) i ells mentint tranquilament. Dient que la massa els pegava patades, que la gent estava amb actituts molt hostils, que hi havien nens i gent gran com a escuts i muralles humanes.....escandalós.

   Aquests dos dies ha tornat a quedar clar una cosa; Tant la GC com la PN van venir a causar disturbis, problemes, a fer mal i a part a desprestigiar als Mossos d'esquadra. Avui Ferran López, número 2 dels mossos ha declarat. La seva versió ha estat molt semblant a la del Trapero. Els 3 cossos policials tenien les mateixes ordres, i tant la PN com la GC tenien que actuar a requeriment de Mossos, cosa que es van passar pel forro des del minut cero. El que es veu clar escoltant les declaracions de mossos son varies coses:
 -Era impossible aturar el referèndum.
 -Mossos va muntar un dispositiu per tenir una parella en cada centre de votació. Hi havien uns 2300 centres aproximadament.
 -Era impossible arribar a tancar tots els centres abans de l'1 Oct.
 -Entre Mossos, PN i GC i haurien aproximadament uns 16000 agents. Algú creu que podrien aturar a 2 milions de persones disposades a votar?
  
  Escoltant a GC i PN queda clar que ells venien amb la idea de fer cumplir el mandat de la jutgesa a qualsevol preu, i així ha quedat reflexat en els centenars de videos que hi han d'aquell dia. Realment penso que ignoraven el que es trobarien i segurament no van entendre ni  han entès la determinació de la gent. Son incapaços d'entendre algo així.

   A més, la declaració de Ferran López és tan contrària a la del Pérez de los Cobos que l'advocat Melero ho ha posat de relleu demanant un acarament (que segurament no passarà) entre López i Pérez de los Cobos. Una proba més que evidencia la farsa. Intenten fer creure que aquí hi havia un govern, una societat civil i uns mossos disposats a arribar fins al final. La realitat (o almenys això crec jo) és que qui estava disposat a arribar fins al final era només la societat civil, la gent, el poble. També una cosa destacable de la declaració d'avui és que López ha comentat que en una reunió del 28 de setembre Puigdemont va dir que si hi havia un escenari de violència com el que pensaven mossos que passaria declararia la Independència. 
I així ha quedat la cosa.

   Demà i passat i l'altre seguiran venint GC i PN a dir que la gent els hi deia "fil de put", "votareng", fora les forces d'ocupació i que els miraven molt malament i que mai ho havien passat tant malament. I nosaltres seguirem tenint presos/es polítics, exiliats, exiliades i represaliats. A mes volen imputar a votants de l'1 Oct. 
L'agredit passa a ser agresor. Democràcia?

   Visca la República Catalana!!

                                                              (imatge extreta de twitter)