Democràcia.

      Vivim moments complexos. Hi ha molts interessos d'una banda i de l'altre. El poder sempre intenta mantenir el control sobre la població; A vegades ho fa amb tacte i a vegades massa descaradament. De fet, el % de població amb poder és minúscul comparat amb la resta. Però ja se sap, qui te el poder no el vol perdre i a vegades cedeix petits espais perquè la gent ens creiem més lliures. Jo parteixo de la base de que no som lliures. Vivim en societats modernes amb moltes comoditats i aquestes, si no estan ben gestionades, ens acaben convertint en esclaus. 

   A dia d'avui tinc clares algunes coses:

- En un país democràtic el problema entre Catalunya i Espanya no hagués arribat al punt on som avui. Hi ha 9 persones que formaven part del govern de Catalunya en presó preventiva acusades de rebel·lió, sedició i malversació. Estan sent víctimes d'un judici polític en tota regla i sense garanties de ser just. El president d'aquest govern és un ciutadà lliure per l'espai europeu ja que les euroordres emeses per la justícia espanyola no van tirar endavant. Un tribunal alemany va sentenciar que no veia ni rebel·lió ni sedició i que el cas de la malversació necesitava proves.

- Espanya enlloc d'afrontar el problema a través de la política ho traslladat a la justícia i s'ha creat una bola impossible de parar. Està quedant demostradíssim que les altes esferes judicials son una part de l'aparell de l'estat. Segur que hi ha milers de jutges que fan bé la seva feina, però en temes com el de la independència la farsa judicial ratlla el surrealisme. Només cal veure trossets del judici per fer-se'n una idea.

- Representa que els polítics son la representació de la voluntat popular, no? Doncs això, només representa ja que els polítics no deixen de ser titelles en mans dels veritables poderosos. Son els canalitzadors de les voluntats populars i si aquestes voluntats superen els límits tolerables pels poders, aquells polítics no serveixen i acaben essent culpables. El que està passant a Catalunya n'és un clar exemple. Puigdemont ha passat de ser desconegut per als espanyols (i gran part dels catalans) a ser el dimoni, el diable, l'anticristo i perquè? Doncs sembla bastant clar. Va obeïr un mandat popular sorgit d'unes eleccions on la població vem exercir el nostre dret a vot. Certament a Puigdemont al 2015 no el va votar ningú. Va guanyar la llista de Junts pel Si. Artur Mas era qui anava a ser president però gràcies a la pressió de la CUP va fer un pas al costat i va designar a Puigdemont com a president. La CUP és un partit anti capitalista, entre moltes d'altres coses, que te com a objectiu transformar la societat i gràcies als milers de persones que els van votar van tenir prou força com per a fer fora a Mas (polític al servei dels poders) i això va començar a posar nerviosos als poderosos, que veien que algo estava canviant. Això ja sembla més una democràcia.

- En qualsevol societat moderna l'educació és un tema bàsic. Crec que un dels problemes que hi han és que el tema educació i espanya no lliguen gaire. No vull dir que els espanyols siguin mal educats, ja que d'aquest n'hi han en tots els països, vull dir que els valors de la societat espanyola son molt justets. I els polítics, que representa que haurien de ser un exemple, son precisament l'antítesis del que haurien de ser uns representants polítics. Tot comença en el punt en que la població vota uns representants per a que gestionin els diners i adaptin les lleis a les necessitats de la pròpia societat. Si mires els partits i els representants polítics espanyols actuals no se qui és pitjor; Casado, Ribera, Sánchez, Abascal y Iglesias. Per a mi evidentment l'únic que es salva és Iglesias. Precisament aquest no te pinta de ser el pròxim presidente del gobierno (espero equivocar-me). Cada dia que passa les declaracions que fan aquesta gent, que representa que han de ser els representants de les voluntats populars espanyoles, son més radicals, mes hooligans, mes fatxes, mes autoritaris, i sobretot menys demòcrates. És un veritable reflex de la societat espanyola? Si és així el panorama del futur no pinta gaire bé.

   La reflexió final és que els governants han de respondre a les voluntats populars. Si hi han diferents interessos, els representants polítics han d'arribar a acords, empatitzar, buscar solucions per a fer la vida més fàcil i lleugera a la gent, adaptar les lleis a les necessitats ciutadanes, treballar per la millora de qualitat de la vida dels seus conciutadans...... i tot això seria molt bonic si realment vivissim en democràcia. La llàstima és que vivim en societats ultracapitalistes, amb uns poders econòmics que estan per sobre qualsevol dret funamental o humà i aquí, qui mou un dit per a canviar o transformar alguna cosa ho acaba pagant.

   Tot i així a lluitar per a canviar-ho tot!!

   Visca la República Catalana!!!

                                                      (imatge extreta del Poblenou, Barcelona)