Ja ha passat una altra diada amb manifestació multitudinària on, segons alguns mitjans, l'independentisme està a la baixa ja que "només" hi han anat 600 mil persones. És igual el que diguin, la qüestió és intoxicar. És curiós com es fan els recomptes; Quan hi ha Piromusical a la plaça Espanya i avinguda Maria Cristina hi han sobre les 350 mil persones, quan hi ha una mani independentisme que va de plaça Espanya i carrers del costat fins passat el Passeig de Gràcia per la Gran Via (ho se perquè hi era) diuen que hi havia unes 600 mil......curiosa manera de comptar. El fet és que hi havia molta gent i també és cert que molta va decidir no assistir a una altra performance de colorins per descontentament amb la classe política, que tenien que implementar el resultat de l'1 Oct i el 21 de Desembre i no sembla que ho fagin. De fet ja es va veure el 30 de gener del 2018 quan es tenia que investir al President Puigdemont. Portem 2 anys de repressió i si, encara hi ha presos/es polítics, exiliats/des i represaliats. Ara s'espera la sentència (condemnatòria sense dubtes) i a l'hora esperem una resposta. Per mi una bona resposta unitària i de país seria, aprofitant que tornarà a haver-hi eleccions al Reino de España gràcies a la incompetència extrema dels polítics espanyols, una llista unitària de l'independentisme. Segurament és una utopia però penso que seria una bona resposta, a part de parar el país indefinidament fins que algú amb dos dits de front a Espanya es dignés a afrontar el problema d'una manera democràtica i política. Penso que mai acceptaran un referèndum pactat (ho penso perquè ho han dit per activa i per passiva tan PSOE, PP, C's i PODEMOS ja ho ha descartat) però amb presió popular pot passar qualsevol cosa. Parlo amb gent i hi han molts d'indignats amb els polítics d'aquí, i no és per menys. La gent no ens n'adonem del poder que tenim quan ens juntem però també és cert que els dos caps visibles del moviment social independentistes fa 23 mesos i 2 dies que estan en presó preventiva sense condemna en ferm. Vaja, que no es veu solució a curt termini; és més, ja des d'Espanya es parla de tornar a aplicar el 155 a la mínima que la Generalitat no fagi el que li manen. Així estan les coses.
Tot i així jo segueixo sent optimista. Crec que el que hem avançat no ho perdrem (encara que porten matxacan-nos des del mateix 1Oct). Estem veient moviments directament antidemocràtics i atacs constants a drets funamentals. Fent un repàs a aquests ultims dos anys la llista és tant llarga que em fa la sensació que ho hem normalitzat i això és un greu error. Dels errors se'n ha d'apendre.
El que passarà ara és una incògnita; se d'alguns que diuen que no pasarà res, ni bo ni dolent. Si, sortirem a protestar i què? Faran algo les nostres protestes? Repeteixo, alguns creuen que no i potser tenen raó. Encara ningú ho sap. Penso que hi ha molta gent disposada a deixar-ho tot per avançar en la República i si és així cal unitat i convicció. No volem lluitar com es feia antigament amb armes i violència. Volem lluita democràtica, exercir el dret a vot, autodeterminar-nos i governar-nos i per això lluitarem.
Així doncs, Salut i República Catalana!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada