Sense sobresalts.

       Ja ha passat l'1 d'Octubre sense sobresalts. Ha passat també el 3 d'Octubre. Hi ha hagut manifestacions, hi ha hagut protesta, hi ha hagut records......ara, el que no hi ha hagut, com no podia ser d'una altra manera, ha estat violència per part de l'independentisme. Tot el fum que es va vendre la setmana passada sobre terrorisme, Komandos i merdes generades pel règim han quedat en no res. Era d'esperar.

   Som un poble civilitzat, som un poble demòcrata, som un poble amb història pròpia. Som gent amb un objectiu i pel que em sembla no pararem fins a aconseguir-ho. Costa i costarà. Ara vindran temps convulsos quan surti la sentència. Sembla que s'està preparant una movilització massiva i duradera en el temps. Estic segur que per les espanyes no saben encara que es trobaran. Ara es viu com en una calma tensa però les coses tenen el seu curs. Fa dos anys vem votar i ens van apallissar. Ens han reprimit i vulnerat drets, encara hi ha presos polítics (sense sentència), exiliats i milers de represaliats que tard o d'hora tornaran a la vida civil I ho celebrarem molt fort. Espanya és un altre mon. Allò és ingovernable. Sembla que les úniques solucions que puguin venir d'allà son represió, mes represió i encara una mica mes de represió. Es parla de tornar a aplicar el 155 o el 116, l'estat d'excepció, la Ley de Seguridad Nacional....... vaja, tipical spanish!! Mentrestant la UE continua mirant a una altre banda (tot i que sembla que pot haver-hi algun moviment de fons). Està clar que qui es juga la llibertat és el poble i si volem ser un poble lliure hauren d'arriscar, protestar i guanyar-nos la llibertat, i aquesta no es guanya des de un sofà enviant missatgets pel les xarxes. Es guanya on sempre s'han guanyat les batalles. Al carrer.

   Penso que un dia tot el que ha vulnerat l'estat espanyol els passarà factura. Veurem com van caient les peçes d'un règim hereu d'una dictadura franquista. Veurem com els que han de pagar pagaran com no van fer fa 40 anys. I el dia que això passi serem una mica mes lliures. La clau està en no defallir i sabem que si volem, podem. 

     Salut i visca la República Catalana!!!