dilluns, 18 de novembre del 2019

Judicis polítics i mes.




      Avui hem tornat a viure un judici polític a Catalunya. Fa massa temps que la política s'ha judicialitzat i ara estan a punt d'inhabilitar al President de la Generalitat Quim Torra per no despenjar una pancarta a favor dels presos polítics i de la llibertat d'expresió durant un periode electoral on la Generalitat no hi tenia cap paper. A aquest punt és on està arribant la "democràcia" espanyola. El problema està en que en aquests judicis polítics, com en tots, hi han dos parts; els que acusen i els que es defensen. La part de les acusacions son, mai tan ben dit, de part i estan polititzades. El tema de la separació de poders és inexistent i ja pots tenir un dels millors advocats com Gonzalo Boye que, amb les seves brillants argumentacions (i espero equivocar-me), no aconseguirà l'absolució, quan seria el mes just. A més, és escandalós saber que els magistrats que han de jutjar i dictar sentència, han anat escampant les seves opinions sense cap mena de complexe. Qui es pot defensar així?  On son les garanties d'un judici just? Queda clar que cap judici polític és just. Per mes voltes que donguem fins que no es torni la política al seu lloc la cosa cada cop anirà a pitjor.

     A nivell polític s'està en un moment molt complex. El preacord Sánchez-Iglesias ha agafat descolocat a mitja espanya i només cal sentir a gent com Felipe González o Aznar per veure per on van el tirus. Aquests dos prefereixen clarament un pacte PSOE-PP sense Sánchez. Es veuen varies coses, entre elles la por que tenen a que PODEMOS formi part d'un govern espanyol (tot i lo descafeïnat que està PODEMOS ara mateix, si, si, aquells de acabar con la casta i el régimen del '78 i tot allò que van vendre). On està el podemos que qüestionava la monarquia espanyola heredera d'un règim feixista i posada a dit del dictador, que qüestionava el model territorial i defensava un referèndum d'autodeterminació (o això semblava) per a Catalunya? Aquell PODEMOS sembla que ha passat a ser una crosa mes del règim del '78. I amb tot aquest panorama que han de fer els partits catalans? Donar suport a aquest govern? Abstenir-se? Negar completament els seus vots? Tot dependrà del que es pugui aconseguir negociant però sincerament, tindran el que s'ha de tenir els polítics espanyols per a resoldre aquest problema polític? A mi m'agradaria pensar que si però veient i escoltant-los no tinc molt clar que pot passar. Penso que Iglesias podria fer concessions, Sánchez no tantes i per descomptat ni Casado ni Abascal ni Rivera, ah no, que Rivera ja no hi és....doncs ni Arrimades tindrien prou altura política com per fer-ho. S'ha de confiar amb Sánchez (que fa poc se li va escapar allò de que la fiscalia depen del govern, igual que se li va escapar, o mes ben dit, el van pillar a Fernández Díaz del PP que la fiscalia te lo afina...) veient que la repressió no s'ha aturat sinó que s'ha endurit? No dona gaire confiança, la veritat. De Iglesias algú es pot fiar després de deixar aparcat el tema de la monarquia, del referendum, de la llei mordassa, de la reforma laboral........em sembla que tampoc. Vaja, que no es veu gaire llum a l'horitzó.

   Només els temps ens ensenyarà com es debloquejarà la situació, si algun dia s'acaba desbloquejant.

    Salut i República Catalana!!!

             
                                                                                 (imatge extreta de twitter)

dimecres, 13 de novembre del 2019

Tsunami!!!




     Passen tantes coses que és impossible arribar a tot. Tsunami Democràtic ha tallat l'autopista AP7 a la Jonquera, banda francesa, ha muntat un escenari, cuina i un lavabo, hi han hagut concerts i la gent ha ressistit 30 hores ven bé, tot i el fred que fotia. Després, quan la gendarmeria francesa els ha desallotjat, després de petits talls a la NII i d'altres, hi ha hagut una jugada de despiste i s'ha tornat a tallar la AP7 a l'alçada de Salt, s'ha muntat l'escenari i hi han hagut mes concerts. A la vegada a la frontera basca hi ha hagut marxa lenta de cotxes que ha causat cues kilomètriques. I tot això convocat a través de l'aplicació de Tsunam Democràtic i les xarxes socials. Va començar el dia 11 al matí i ha acabat avui dia 13. Revolució digital. Noves formes de comunicació i talls de carreteres i autopistes com s'ha fet tota la vida. I així hem de seguir fins que algú es digni a afrontar el problema. Persistir!!!

    A nivell polític encara han passat mes coses. En les eleccions del 10N els resultats no han canviat massa. La millor notícia és que les dretes no sumen. Ciudadanos ha perdut 47 diputats (i amb això Alberto Rivera ha plegat de la política, per fi!!! I girauta també!!!) que han anat a parar a PP que n'ha aconseguit 88 i Vox que ha pujat fins a 52. El PSOE n'ha perdut 3, s'ha quedat en 120 i Unidas Podemos n'ha perdut 7 i s'ha quedat amb 35. A Catalunya ER ha perdut 150 mil vots, 2 escons i ha quedat amb 13 diputats. PSC ha perdut uns 100 mil vots i ha quedat 2a força amb 12 diputats. JxCat ha pujat en vots i ha aconseguit un diputat mes, ara en te 8. PPC'sVox han tret 2 cadascú i la CUP ha aconseguit 244 mil vots i 2 escons al congreso.  Curiosament 36 hores després de les eleccions Socialistes i Podemos han firmat un pre acord de govern. Fa una setmana semblava impossible que això passes basicament per l'actitud de Sánchez. I perquè no ho van fer a l'estiu? S'han hagut de repetir unes eleccions que han donat ales a l'extrema dreta de Vox gràcies al blanqueig que en fan tan PP, com Ciudadanos, com PSOE, PSC i tots els mitjans de comunicació espanyols. L'extrema dreta sempre ha existit a Espanya però abans estava dins del PP. Uns quants van passar a Ciudadanos i finalment, veient que el partit de Rivera havia perdut el nord han anat a parar a Vox, l'autèntic partit ultra dretà, xenòfob, homòfob, racista i franquista. La qüestió és que entre PSOE i UP sumen 155 diputats. Els falten uns quants per arribar a la majoria absoluta i qui pot tenir la clau d'això és ER. La pregunta és clara; Donarà ER els seus vots? Si ho fa serà a canvi de res? (tothom sap que en política res és gratis). Aquí està el dubte que omplirà tertúlies i pàgines de digitals d'aquí fins al dia del debat d'investidura. Jo no se que faran. Fagin el que fagin rebran elogis i crítiques. El meu vot, un cop mes, estic segur que no servirà per a investir a Pedro Sánchez. 

    Ja per últim destacaria que l'advocat de la UE ha resolt que un europarlamentari ho és des de que rep els vots dels electors. Això obre la porta a que el President Puigdemont i el Conseller Comín puguin ser europarlamentaris. En el cas del vicepresident Junqueras no està molt clar ja que està sentenciat amb 13 anys de presó pel Tribunal Supremo. Ara el tribunal haurà de decidir quin és el seu parer. 

    I mentres tot això passa la societat catalana segueix mes mobilitzada que mai. I així és com hem de continuar. I presionar al govern de la Generalitat que, per mes que estigui lligat de mans i peus i agafat pels collons per part de tot l'aparell judicial i represiu de l'estat, sabien on es fotien. Si no volen desobeïr i acabar a la presó o inhabilitats (en el millor dels casos) doncs que marxin!!! 


    Salut, República Catalana i TSUNAMIIII!!!

                                                            (imatge extreta de twitter)

divendres, 1 de novembre del 2019

La lluita continua.




      Si algú pensava que amb la sentència del procés l'independentisme abaixaria els braços anava equivocat. A nivell polític si que pot semblar que mes d'un ha abaixat els braços però a nivell social, la sentència, diria que ha reforçat el sentiment independentista. Hi han mobilitzacions per tot arreu (uns llocs mes que d'altres), talls de carreteres, concentracions a places, llançament de globus amb pintura i una llarga llista d'aconteixaments. Una que va començar ahir és una acampada a plaça Universitat de Barcelona. Joves estudiants plantant tendes i fent assamblees. Espero que duri.

   Estem a una setmana i poc d'eleccions espanyoles. Es parla que, dependent dels resultats, s'intentarà fer una coalisió de govern de PSOE i PP. És la última (o penúltima, o avantpenúltima.....) bala que te l'estat espanyol abans de desfer-se com un sucre a l'aigua. Està tot tan viciat i tan malament que poca gent veu una sortida democràtica al conflicte entre Catalunya i Espanya. El president en funcions Pedro Sánchez està fent, de llarg, un dels pitjors papers en la política espanyola. Per mi molt pitjor que Rajoy i Aznar, que ja és dir. Sánchez se'n en fot de les trucades del president Torra i no deixa de repetir que el conflicte de Catalunya és entre catalans. Quins collons!!! El conflicte és amb l'estat espanyol, amb la policia espanyola, amb els indigents mentals que hi han a la política espanyola, començant per Sánchez, seguint per Casado, Rivera, Iglesias, Garzón, Carmen Calvo, Cayetana Álvarez de Toledo, Inés Arrimadas, Borrell, Ábalos, i una llarga llista de noms. El conflicte és amb ells, fills del franquisme, que continua mes viu que mai tot i que fa una setmana van treure al dicatdor del Valle de los Caídos a crits de Viva Franco, Viva España i totes aquestes proclames que, en una democràcia consolidada, serien delicte. El conflicte és amb tota aquesta colla d'inmorals que van de demòcrates quan, en una democràcia consolidada, la meitat estarien a la presó per lladres i corruptes i l'altre meitat serien inhabilitats per ocupar càrrecs públics. També una menció especial per a Iceta i tota la gent del PSC que al 2012 defensaven un referèndum pactat amb l'estat (perquè segons ells en les democràcies avançades com l'espanyola s'ha de poder fer) i uns anys després es manifesten amb Societat Civil Catalana (extrema dreta). Iceta és de les pitjors persones que he vist. És fastigós, un cínic, un vividor del diner públic sense ofici ni benefici. El problema entre Catalunya i Espanya son totes aquestes coses i algunes mes. Especial menció també als Comuns, que tot i defensar la democràcia, es posen de perfil no sigui cas que els taqui la sang dels joves i no tan joves apallisats per la policia aquests dies. Molt defensar les llibertats però en el fons son espanyolistes, republicans espanyolistes i com a tals han tingut, tan ells com Podemos, una oportunitat per a posar en escac al règim del 78 i s'han cagat a sobre. Doncs a pendre pel sac!!!

    Per últim menció a la política catalana; Patètics. Sembla que també s'han cagat alguns. Rufián fa 4 dies volia donar suport a la investidura de Pedro Sánchez a canvi de res. Avui critica obertament al PSOE/PSC com si hagués oblidat que fa uns mesos donava els seus vots (i els dels seus votants) gratis. Tardà donant lliçons i presionant per a fer eleccions a Catalunya, pendre el lloc al president Torra i negociar a Madrid la rendició. Torra trucant a Sánchez sense que aquest li agafi el telèfon. Buch intentant fer veure que els mossos han actuat com han actuat perquè sinó Madrid els podia treure les competències sobre els mossos (com si no ho haguessin fet ja)... Els polítics catalans penso que no estan a l'altura del moment. Sabien on es posaven quan es van presentar a les eleccions i no han fet el que van dir que farien. Espero que això els passi factura a les urnes. I parlant de urnes, com ara venen eleccions, de repent sembla que ER torna a ser mes independentista que ningú. Segons les enquestes ER guanyaria a Catalunya per sobre del PSC. Fins al dia 10N no sabem que pasarà però segur que el dia 11N la cosa continuarà igual (o pitjor, ja que sempre va a pitjor).

     Si la gent continuem movilitzats això serà imparable. Ja han intentat, tan des de dins com des de fora, parar-nos. Ens reprimeixen, ens peguen, ens maltracten, ens detenen, ens empresonen i nosaltres seguim. I aquesta és la clau, seguir. Desbordar primer als polítics d'aquí i després als d'allà. Tsunami democràtic ja està considerada per la Guardia Civil com una organització criminal. Una organització que te mes de 380 mil seguidors a Telegram. Ja els han censurat pàgines web. Intentaran decapitar-los ràpid i sembla que els costarà. Se'ns titlla de violents i terroristes, quan els unics violents son la PN i els Mossos i els terroristes son els que van atacar a les Rambles al 2017 i ningú ho vol investigar. Se'ns titlla de violents i els centenars de videos que hi han d'aquest dies demostra qui son aquí els violents (AQUÍ).

   I acabo perquè em poso dels nervis!!

   Salut i República Catalana!!!

                                                    (imatge de Jordí Calvís extreta de Twitter)