dilluns, 18 de novembre del 2019

Judicis polítics i mes.




      Avui hem tornat a viure un judici polític a Catalunya. Fa massa temps que la política s'ha judicialitzat i ara estan a punt d'inhabilitar al President de la Generalitat Quim Torra per no despenjar una pancarta a favor dels presos polítics i de la llibertat d'expresió durant un periode electoral on la Generalitat no hi tenia cap paper. A aquest punt és on està arribant la "democràcia" espanyola. El problema està en que en aquests judicis polítics, com en tots, hi han dos parts; els que acusen i els que es defensen. La part de les acusacions son, mai tan ben dit, de part i estan polititzades. El tema de la separació de poders és inexistent i ja pots tenir un dels millors advocats com Gonzalo Boye que, amb les seves brillants argumentacions (i espero equivocar-me), no aconseguirà l'absolució, quan seria el mes just. A més, és escandalós saber que els magistrats que han de jutjar i dictar sentència, han anat escampant les seves opinions sense cap mena de complexe. Qui es pot defensar així?  On son les garanties d'un judici just? Queda clar que cap judici polític és just. Per mes voltes que donguem fins que no es torni la política al seu lloc la cosa cada cop anirà a pitjor.

     A nivell polític s'està en un moment molt complex. El preacord Sánchez-Iglesias ha agafat descolocat a mitja espanya i només cal sentir a gent com Felipe González o Aznar per veure per on van el tirus. Aquests dos prefereixen clarament un pacte PSOE-PP sense Sánchez. Es veuen varies coses, entre elles la por que tenen a que PODEMOS formi part d'un govern espanyol (tot i lo descafeïnat que està PODEMOS ara mateix, si, si, aquells de acabar con la casta i el régimen del '78 i tot allò que van vendre). On està el podemos que qüestionava la monarquia espanyola heredera d'un règim feixista i posada a dit del dictador, que qüestionava el model territorial i defensava un referèndum d'autodeterminació (o això semblava) per a Catalunya? Aquell PODEMOS sembla que ha passat a ser una crosa mes del règim del '78. I amb tot aquest panorama que han de fer els partits catalans? Donar suport a aquest govern? Abstenir-se? Negar completament els seus vots? Tot dependrà del que es pugui aconseguir negociant però sincerament, tindran el que s'ha de tenir els polítics espanyols per a resoldre aquest problema polític? A mi m'agradaria pensar que si però veient i escoltant-los no tinc molt clar que pot passar. Penso que Iglesias podria fer concessions, Sánchez no tantes i per descomptat ni Casado ni Abascal ni Rivera, ah no, que Rivera ja no hi és....doncs ni Arrimades tindrien prou altura política com per fer-ho. S'ha de confiar amb Sánchez (que fa poc se li va escapar allò de que la fiscalia depen del govern, igual que se li va escapar, o mes ben dit, el van pillar a Fernández Díaz del PP que la fiscalia te lo afina...) veient que la repressió no s'ha aturat sinó que s'ha endurit? No dona gaire confiança, la veritat. De Iglesias algú es pot fiar després de deixar aparcat el tema de la monarquia, del referendum, de la llei mordassa, de la reforma laboral........em sembla que tampoc. Vaja, que no es veu gaire llum a l'horitzó.

   Només els temps ens ensenyarà com es debloquejarà la situació, si algun dia s'acaba desbloquejant.

    Salut i República Catalana!!!

             
                                                                                 (imatge extreta de twitter)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada