Esperant algun moviment.

     Ja fa dies que el tribunal europeu ha resolt el cas de la inmunitat d' Oriol Junqueras. Segons uns el resultat és clar; Junqueras està il·legalment empresonat després de ser escollit eurodiputat a les eleccions europees de l'abril. Com a europarlamentari te inmunitat i si se'l vol jutgar s'ha de demanar un suplicatori al parlament europeu. Uns altres (molt pocs, certament) diuen que una cosa no afecta a l'altre ja que ja està sentenciat. Molts diuen que se l'ha de deixar en llibertat inmediatament i que ha de caure tota la causa i anul·lar la sentència del judici. Hi han opinions per a (casi) tots els gustos. Jo, sense tenir ni idea de dret, ni de jurisprudències, ni aplicació de certes lleis ni de moltes coses, tinc clar que tot el judici ha estat una farsa, que no s'aguanta per enlloc i que la justícia espanyola ha retorçat tant les normes que em sembla que ho començarant a pagar. El cas de Junqueras ha afectat també (en positiu, de moment) al president Puigdemont i a Toni Comín. També segurament a Clara Ponsatí. De fet, Puigdemont i Comín ja han anat a retirar la seva acreditació d'europarlamentaris mentre la premsa espanyola, tertulians i polítics treien espuma per la boca veient la situació. A si, i sense cap tweet ni cap referència de cap tipus de Rufián, ni Aragonès ni de Tardà, entre d'altres,  felicitant-los. El revés de la justícia europea deixà en molt mala posició a la Sala Segunda del Tribunal Supremo. Hauran de fer un moviment i encara estem esperant. S'han fotut en un liu judicial que s'ha de veure com se'n sortiran. Serà lent però espero que espectacular.

    L'altre tema son les negociacions entre ER i PSOE per al suport per a la investidura. N'hi ha que creuen que pot ser bo. N'hi ha que no. N'hi ha que creuen que ER no s'ha de baixar mes els pantalons. N'hi ha que creuen que no es poden baixar mes els pantalons. N'hi ha que creuen que fins que no alliberin a Junqueras no es pot pactar res. N'hi ha que creuen que si. Hi ha per a tots els gustos aquí també. Realment el futur és incert i no sabem que passarà (potser n'hi ha que si ho saben...). El que si sabem que està passant és que estan alliberant als detinguts el 23 de setembre en la Operación Judas on es van detenir a 9 persones acusades de terrorisme i en queden dos a la presó encara. A 2 ja els havien deixat lliures al mateix setembre i poc a poc (massa a poc a poc) han anat deixant anar als altres, això si, pagant fiança. S'està demostrant un cop mes que tot allò va ser una prèvia per al que podria venir després, just quan sortís la sentència. Gent acusada de terrorisme sense cap prova i amb tots els mitjans de comunicació criminalitzan-los, junt amb polítics espanyols i també alguns catalans, entre ells Tardà i Mas. I cap d'ells ha sortit a reconèixer que es van equivocar. No em soprpren. Vergonyós tot plegat. 

    Passen els mesos, i els anys i evidentment l'estat no ha acabat amb l'independentisme. Ens ha maxacat i molt però encara hi som. Amb lo fàcil que seria haver fet un referèndum. De fet el vem fer però a ulls de la comunitat internacional sembla que no va servir. Penso que el que ens està servint és a partir de tot el que va passar després. La lluita continua. Les ganes hi son. Parlo amb la gent que m'envolta i veig que som mes lluny que mai. Discuteixo opinions dels que pensen diferent. Busquem punts de trobada, analitzem, critiquem, busquem camins, critiquem, lloem, cadascú a la seva manera, tornem a criticar i a l'endemà hi tornem. L'únic camí és endavant. I la resta, caurà pel seu propi pes.

     Salut i República Catalana!!!

               
                                                         (BCN Desembre 2019)