Van passant els dies i el conflicte segueix encallat. Seguim amb presos polítics, exiliats i represaliats i la judicialització no s'atura. No es va poder implementar la República per no tenir un exèrcit (propi o extern) que ens pogués defensar de la barbàrie espanyola. Aquesta és a la conclusió que he arribat. Si, segur que es van fer coses malament i ja hem fet bastanta autocrítica però la voluntat popular és la voluntat popular. Ara, després d'anys des d'aquell Octubre del 2017, s'està intentant buscar la manera d'encarar una negociació amb l'estat espanyol, amb un govern de coal·lició socialista i amb PODEMOS. En teoria algú podria creure que pot ser més fàcil. No és el meu cas. Sincerament penso ( i ja ho han deixat clar tant els Socialistes com Podemos) que no hi ha res a negociar; Bé si, unes millores en el finançament, un nou estatut, traspassar més competències..... molles, molles molt seques ja. I tristament el govern català, també de coal·lició entre JxCat i ER sembla que tampoc estan pel mateix camí. Mentres l'entorn de JxCat demana la figura d'un relator o mediador (o digueu-li com vulgeu) ER no ho veu necessari. Molts espanyols d'"esquerres" comencen a veure intolerable que Junqueras estigui a la presó però, oh, quina curiositat, els mateixos creuen que el President Puigdemont és un prófugo i segons ells com abans desapareixi millor. Em sembla bastant sospitós. Sembla que s'estigui teixint una aliança entre socialistes, podemistes i gent d'Esquerra Republicana. No em fa gens de bona pinta. Rufián i Tarda fa dies que estan callats i potser millor perquè ultimament cada cosa que deien era per criticar l'entorn del president Puigdemont. Està clar que aquí hi ha una lluita per veure qui serà primera força a Catalunya en unes eleccions que potser no trigaran molt a venir. De fet el President Torra està inhabilitat, encara sense sentència ferma, i per a uns quants tant del PP com de Ciudadanos ja no és el president. De fet li han retirat l'acta de diputat però això no treu que encara sigui el President de la Generalitat. I ja ha anat rapidament el PP a posar una querella contra el President Torra per usurpación de cargos. Tot molt hardcore.
Penso que estem en un moment de negociacions secretes i sense grans titulars (a part de les barbaritats que arriben del país veí). Està tot com en una mena de standby esperant veure com reacciona la gent. Va haver-hi moments molt potents després de la sentència i amb el Tsunami democràtic i tot això ha deixat pas a una calma tensa. Cal recordar que en tot aquest procés hi han milers de represaliats i gent citada als jutjats per a diferents motius. La represió de l'estat espanyol ha fet afecte, tant sobre la població com sobre els polítics. És fàcil parlar des d'una posició anònima però quan estàs en política, la gent et fa confiança i venen temps dolents no pots o no has de deixar de banda allò pel que et va votar la gent fent el contrari. I això ultimament sembla que a ER és el que està passant, sobretot amb gent com Torrent, Aragonés o el mateix Rufián. Es van presentar dient Amnistia, llibertat i autodeterminació. De moment ni amnistia, ni llibertat (amb resolucions del TJUE) ni autodeterminació. I tot i així donen suport a la investidura de Pedro Sánchez que en campanya fins i tot va arribar a dir que ell s'encarregaria de portar a Espanya al President Puigdemont, entre moltes d'altres barbaritats. Sánchez, que ja fa temps titllava al President Torra de Supremacista i xenòfob i fa una setmana li feia una visita al Palau de la Generalitat com si res. Es pot ser mes cínic? Si, i tant!!!
Vaja, que el procés continua el seu curs i alguns tenim la sensació que part de la clase política no està a l'alçada. Sembla que es vulguin oblidar del que va passar l'1 d'Octubre del 2017. Els únics que segueixen, sota el meu punt de vista, parlant de tot allò son JxCat i una miqueta la CUP (tampoc gaire...). Les properes eleccions catalanes seran clau per veure com continua el procés. Alguns diuen que si guanya ER firmaran una rendició (tot i que la vendran com una victòria) fent govern amb Comuns i PSC. Si guanya JxCat s'haurà de veure quin tipus d'aliança busca per continuar presionant a l'estat. Em sembla que aquí estarà la clau. Mentrestant seguirem veient com la injustícia d'un judici polític acaba amb la vida del major Trapero i que per mes bona que sigui l'advocada que et defensa no hi pot fer res. Saben que no el condemnaran per rebel·lió simplement perquè als polítics finalment els van condemnar per sedició. Tot i així mantenen l'acusació de rebel·lió per jutjar-lo a l'Audiencia Nacional. És tan escandalós que sincerament penso que tot el que està passant només pot acabar d'una manera i és amb la implementació de la República Catalana signada al parlament de Catalunya per una majoria de diputats el 27 d'Octubre del 2017. I si no doncs ja veurem com acaba.
Salut i República Catalana!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada