Avui la fiscalia de l'estat que, segons paraules del mateix president espanyol Pedro Sánchez, depen d'ells, s'ha carregat el tercer grau dels presos polítics. Segurament ja sabiem que passaria i no ens hauria de sorpendre. Si el gobierno mas progresista de la historia de España (dit per ells mateixos, recordant que son PSOE i Unidas Podemos) va així està clar que no podem esperar res. Jo ja fa temps que no espero res. El que no entenc és que hi hagi un sol independentista que pensi que algun dia Espanya s'asseurà i afrontarà el problema d'una manera democràtica. De veritat, no m'ho puc creure. No ho puc entendre.
Des del 21 de Desembre del 2017, ultimes eleccions catalanes imposades per Madrid després de cessar a un Govern escollit democraticament pel poble de Catalunya, només han fet que matxacar-nos i en part és per culpa nostra que ens hem deixat. Si tot l'independentisme s'hagués unit en aquell moment per fer un front comú contra un estat embogit i autoritari potser no seriem on som, o potser si, la veritat és que no ho sabem. Ara, em sembla que el que si sabem és que aquesta desunió ha portat a la situació actual. Algo hem de fer, alguna cosa hem de canviar. No és justícia, és venjança. I la seguirem patint, segur. S'han escrit molts llibres, s'han dit masses paraules, s'han fet masses tertúlies, s'han escrit moltes notícies i tot acaba igual; L'estat imposa la seva llei, la seva (in)justícia, la seva venjança. No en tenim prou?
A part no puc entendre la ràbia que li tenen alguns (fins i tot independentistes) al President Puigdemont. Que l'odiín unionistes espanyolistes és coherent però que alguns independentistes siguin tan veligerants amb la figura del President no ho puc entendre. I menys després de llegir el seu últim llibre (encara no l'he acabat) i veure'l com es deixa la pell desde l'exili. Tan ell com el presos polítics formen part de la mateixa lluita. Alguns s'empenyen en criticar el fet que marxés. Per mi va ser un encert. Només cal sentirlo, escoltar-lo, veure com analitza la situació i com fa autocrítica. Aquí la seva última entrevista a TV3 AQUÍ.
No faré comparacions amb ningu ni criticaré altres opcions. Jo mai he format part de cap partit i fa anys que voto diferent en cada elecció. Ara, tinc clar a qui votaré en cas que es presenti com a cap de llista encara que no torni. És mes, encara hi ha gent que segueix criticant el fet que no tornés després del 21D. Crec que ho va deixar clar. Tornaria o tornarà si l'investeixen President de la Generalitat. El 30 de gener del 2018 algú es va acollonir i no ho va fer. En part, aquí tenim les conseqüències de tot allò. Tornarem a caure al mateix parany? Espero que no. El que queda clar és que hi ha una lluita partidista entre dos espais historicament enfrontats per tenir el control i això al final ho paguem la societat civil. I si a sobre hi afegeixes els COMUNS aprofitant espais de disfusió per tirar encara mes merda a sobre uns que els altres, a mi, personalment, se'm passen les ganes de seguir lluitant. I això és alló tan famós de "divide i vencerás..." i espero que no puguin amb el poble català. Per tant, a seguir lluitant fins a la victòria final.
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada