Incerteses.

 

    Vivim temps d'incerteses. Estem rebent la segona onada de la pandèmia del coronavirus i el futur, si ja era incert abans, ara ho és molt mes, almenys per a mi. No sabem com ens acabarà canviant la vida, si sobrevivim, que esperem que així sigui. Pensar mes enllà fa respecte i mes veient com està tot.

   A nivell polític hi ha un bon merder. No tenim President de la Generalitat. Aquest cop no l'han afusellat com van fer avui fa 80 anys amb el President Companys, sinò que l'han inhabilitat per no despenjar una pancarta. Ara, enmig de la pandèmia!! Molt normal!! El vicepresident Aragonès (ER) és el que està fent la representació de President. Ara parlen de superar el 50% dels vots perquè passi alguna cosa quan em sembla que ja sabem que a Espanya els és igual que siguem el 20, 30 40, 50, 60, 70 0 80%, Ells no canviaran. Ni amb el Gobierno mas progresista de la història que s'ha petat les poques competències que queden com la dels Bombers. A Europa que siguem el 50% o més no se si tampoc li importarà gaire. No li importen les vulneracions de drets que passen a altres paisos menys li importaran les que fagi Espanya, o això sembla. En quant a Espanya l'ambient polític està molt crispat, però molt. Segurament massa. És de vergonya aliena escoltar les coses que es diuen al Congreso de los Diputados, com és de vergonya aliena escoltar certes coses que diuen Ciudadanos al Parlament. També és una mica de vergonya aliena veure que tenim un polítics que s'han encarregat de desmobilitzar l'independentisme amb promeses de taules de diàleg que s'han reunit una sola vegada en 8 mesos. És de vergonya aliena veure videos del 2016 de Rufián i Tardà defensant certes coses i veure'ls ara amb els pantalons abaixats i amb Pedro Sánchez disfrutant. Fa ràbia pensar que no es va anar fins al final costés el que costés, però s'enten que no hi anessin si no hi havia unitat. Fa ràbia sentir a parlar dels neoconvergents referint-se a JxCat quan hi ha molts independents. Fan ràbia moltes coses i ens hem de fotre, no podem o no volem sortir a capgirar la situació. Amb els líders de ANC i Omnium a la presó ja es van encarregar de tallar les mobilitzacions massives. Amb l'excusa de la pandèmia s'ha aturat bastant. També fa molta ràbia veure manifestacions feixistes a Barcelona on la policia no hi actua i veure després com la BRIMO carreguen contra els CDRs. Fa molta ràbia sentir a l'alcaldesa Colau dir que no permetran que entri el feixisme a Catalunya quan ella és alcaldesa gràcies als vots del racista de Valls. Fan ràbia masses coses. Fa ràbia pensar que fa un any va sortir la sentència injusta de la farsa del judici del procés que va condemnar a presó als presos polítics i que allà continuen, a la presó sense que ningú dels qui tenen les claus vagi i obri. Fa ràbia el que va ser un engany com el Tsunami Democràtic.....i mira que pintava bé.....

   I paro perquè m'estic calentant massa.

   Visca la República Catalana!!!