Exili.

 

    Una setmana mes l'exili ens porta bones notícies. El TGUE ha tornat provisionalment la immunitat al President Puigdemont, Comín i Ponsatí. Diuen els experts que és bona senyal. practicament sense precedents a Europa. I un dia després, el Consell d'Europa fa un informe on demana a Espanya que alliber-hi als presos i que abandoni els processos d'extradició dels exiliats. PAM!! Tot això en dos dies!! Queda clar que l'estratègia de l'exili, mal que els pesi a tants, és bona, molt bona diria. No puc entendre que hi hagin recels per part d'alguns i que mantinguin la boca tan tancada. Serà que no volen que els hi entrin mosques?? Ni Rufián, ni Tardà, ni Junqueras, ni Marta Rovira han piulat. Silenci. Qui calla otorga, diuen. Tampoc han piulat res els que al març es van alegrar de la decisió del parlament europeu de retirar la immunitat als europarlamentaris però és clar, que han de piular aquests? Son incapaços d'acceptar la derrota.

   I aquí mentrestant seguim amb la cantarella dels indults. Dels indults "reversibles". Si, si, costa d'entendre. Els indults a Tejero o als dels GAL no eren reversibles. Aquella gent era innocent i no tenien que ser a presó, no?? O com va això? Fins i tot membres del PSOE van dir a Sánchez que fes un referèndum entre els afiliats al PSOE per a veure que decidien. Sembla una broma, una broma de mal gust però és la realitat. El que és una broma de mal gust és la política espanyola així en general. Evidentment Pedro Sánchez sap que faci el que faci li cauran osties per totes bandes. Segons diuen Europa pressiona i Sánchez no te opció. Te molta cara però no te opció. De fet ja fa anys que Amnistia Internacional està demanant l'alliberament sobretot de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i el govern espanyol com si sentís ploure. Ara sembla que la presisó ja és massa i Sánchez concedirà els indults. I aquí cadascú que fagi el que cregui.

   Últimament sento la idea de que Espanya vol vendre'ns una segona (falsa) transició. És uns idea recurrent que cada cop pren mes sentit. El govern espanyol se sent còmode amb el govern català. De fet son socis a Madrid. De fet ER ha donat el seu suport a Sánchez a canvi de que els hi prengui el pel una vegada si i una altra també. En algunes informacions parlen de que com el govern català ha aparcat la UNILATERALITAT el govern de Sánchez està mes còmode. I no m'estranyaria gens que així fos. De fet avui ja s'han trucat Aragonès i Sánchez. Han fet el teatret perquè diria que tots sabem que, a no ser que EUROPA forci la situació, Sánchez no permetrà ni l'AMNISTIA ni EL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ. Això ho sabem perquè ho han repetit mil vegades, o dos mil, ja he perdut el compte... És mes, de tant repetir-ho al 2017 vam fer un referèndum unilateral. I el vam guanyar. Que passa, que per Europa no val? Doncs d'acord, acordem un referèndum amb Europa i votem. Tornem a votar, això si, sense òsties de la Policia Nacional ni la Guardia Civil!!!

   Bé, qui no vulgui veure que l'estratègia de l'exili posa en evidència les mancances de justícia i llibertat que patim a Espanya que no ho vegi però almenys que no faci el ridícul intentant justificar allò que és injustificable, amb arguments que, de veritat, a vegades fan vergonya aliena, de com s'està gestionant la crisis política que vivim a Catalunya no des del 2017 sinó sabent que és un conflicte històric, carregat de sang, de presó i d'exili que molta gent pensava que eren coses del passat. Doncs no, a ple segle XXI tenim presos polítics, exiliats i represaliats per haver posat urnes. Així de simple i de cruel a la vegada.

   Salut i Visca la República Catalana, lliure i INDEPENDENT!!!