La Història.

 

    La història es repeteix i repeteix i repeteix com diu la reemisió nocturna d'un programa de la radio mes escoltada a Catalunya. La lluita del poder, pel poder, és una, segurament, de les mes antigues. Qui te el poder te el control. I per tenir el poder cal exercir la violència. Clar i català. Com mes violent siguis mes poder acumules. Ras i curt. D'aquí les dictadures i les monarquies absolutistes, entre d'altres sistemes. Qui te el poder no el vol perdre i utilitza la força per a mantenir a ratlla a l'oprimit. I per fer-ho es necessita humans disposats a exercir la violència cap als seus iguals. Ofereixen la seva violència a canvi d'uns privilegis. La història n'és plena d'exemples. Des de l'Imperi Romà fins a la Xina Comunista. I mireu que se'n ha vessat de sang al llarg dels segles!! A voltes, l'oprimit s'ha rebel·lat i ha acabat obtenint poder i que ha passat llavors? Doncs ha passat l'inevitable. Amb el poder aconseguit ha acabat dominant a uns altres oprimits que mes tard potser es rebel·len i acaben dominant a uns altres i per això el perquè de que la història es repeteix i repeteix i repeteix..,. suposo...   

   Arribats a aquest punt parlem del que passa a casa nostra, a Catalunya. Sense ser historiador ni res que se li assembli, diria que el poder a Catalunya fa segles que ens l'han arrabassat. Com a mínim des de la Guerra de Successió del 1700 al 1714. D'ençà cap aquí sabem que han passat moltes coses, masses coses. Sabem que Espanya hi han hagut monarquies absolutistes, dues Repúbliques que han acabat esmicolades per cops d'estat militars i finalment hi ha hagut una dictadura franquista que ha durat 40 anys. Al acabar la dictadura amb la mort de Franco al llit, de vell, no penjat de la plaça major com en d'altres llocs ha passat, va haver-hi un pacte per a una democratització del país. Un pacte entre vencedors i vençuts i, evidentment, els vencedors s'han passat el pacte per on han volgut. Ens van fer creure que vam recuperar les institucions, que tants anys havien estat amb els seus representants a l'exili. Ens van donar molletes d'un sistema perfectament construït sobre un règim franquista i nosaltres, il·lusos com som, ens pensàvem que érem alguna cosa mes que una comunitat autònoma. Pujol va fer molta feina per pujar l'autoestima catalana i va aconseguir moltes coses, però com no podia ser d'una altre manera, ha acabat esquitxat per la corrupció. I va avisar, -si es toca una branca pot caure tot l'arbre!! I encara estem esperant que parli. 

   Dit això i anat al present, qui te el poder a Catalunya? S'ha vist clarament que els polítics catalans no. I com ho hem vist? Doncs fem memòria. Després de retallar l'estatut del 2006 una part important de polítics catalans giren cap a l'INDEPENDENTISME, això si, empesos per la mobilització social contra la sentència de l'estatut. Artur Mas, convergent i de dretes, en aquell moment president de Catalunya amb Convergència i Unió (partit de dretes o centre dreta) agafa l'encàrrec que la societat demanda i s'erigeix com el portaveu de les demandes populars. Artur Mas va ser el que va negociar part de les retallades de l'estatut amb Zapatero, del PSOE. Com a President intenta fer un referèndum que acaba sent una consulta popular celebrada el 9 de Novembre del 2014 al qual voten un milió de persones a favor de la INDEPENDÈNCIA i anys mes tard, es jutjat per aquest fet. No se'l condemna però el Tribunal de Cuentas li imposa, a ell i uns quants mes d'aquell govern, una multa de mes de 4 milions d'euros. Avui en dia tenen els seus bens embargats i subhastaran la seva casa. Al 2015 es crea una coalició entre Convergència i ER que s'anomena Junts pel si. Hi han eleccions i es forma govern entre Junts pel Si i la CUP. La CUP pressiona i fa que Mas faci un pas al costat i doni pas al President Puigdemont. Aquest intenta pactar un referèndum amb l'estat, cosa impossible. Amb milers o milions de catalans pressionant, el govern de Puigdemont convoca un Referèndum Unilateral d'Independència. El vicepresident d'aquell govern és Oriol Junqueras. Arriba el dia 1 d'Octubre del 2017 i es celebra el referèndum sota una pluja de pals dels cossos i forces de seguretat de l'estat. Envien a policies a reprimir al poble que vol votar. Utilitzen la força, la repressió contra la població, que enlloc de tornar-nos-hi exercim la desobediència civil no violenta. La cosa acaba amb mes de mil ferits, amb uns polítics exiliats i els altres que s'entreguen al règim jutjats per rebel·lió, sedició i malversació. El judici acaba condemnant-los per sedició i malversació. Passen 4 anys a la presó, maltractats psicològicament i finalment el govern espanyol del PSOE i PODEMOS els indulten per les pressions d'Europa, no per gust. I ara ve el Tribunal de Cuentas de nou i els demana en total unes fiances de 5 milions d'euros... Ens peguen i ens arruïnen. I nosaltres tragant...

Durant aquest període que va de final del 2017 a encara avui en dia, hi ha hagut milers de represaliats. En els aldarulls del Tsunami Democràtic els Mossos d'esquadra van repartir molta llenya. Durant els aldarulls de la sentència del judici els Mossos van ser molt violents amb els manifestants independentistes. Qui te el poder? Era el propi Quim Torra, president accidental de Catalunya, el que enviava els Mossos a buidar ulls i ferir als independentistes? Jo diria que no, però no ho se. El que se és que qui te el poder te la força i acostuma a guanyar batalles. També se que si hi ha cent mil manifestants no violents només que se'n infiltrin 50 poden crear el caos. Ho hem vist. Això ha passat a Catalunya. També ha passat que hi ha gent que està fins als collons de tanta injustícia i ha sortit a protestar cremant contenidors. Això no és un problema. La Història es plena de barricades, pneumàtics cremats, cabines telefòniques destrossades.... l'oprimit vol ser lliure i a vegades cal anar un pas mes enllà. Com es va acabar amb el nazisme? Regalant roses no precisament. I amb el feixisme italià? Doncs això!! Per acabar amb el franquisme espanyol alguna cosa hem de fer. Ho hem intentat democraticament votant i ens han maxacat, però la història es repeteix i repeteix i repeteix.......

Salut i visca la República Catalana Lliure!!!    

                                                           (imatge extreta de twitter)
    

Futur Incert.

 

    Ens espera un futur incert. Les coses no pinten gaire bé. De fet, des del meu punt de vista, a partir del 4 d'Octubre del 2017 vam entrar en un terreny molt pantanós i desconegut. Vam ser prou forts i valents per a fer un referèndum unilateral d'independència i no vam saber (o voler) defensar el resultat, i ara ens trobem amb una gran part dels representants polítics d'aquells moments quasi renegant de l'1 d'Octubre. Com hem arribat fins aquí?

   Jo diria que, mirant amb prespectiva, n'hi havien molts que no es pensaven que s'arribaria a fer el referèndum. És mes, diria que n'hi havia molts que no volien que es fes el referèndum. Tot i així el vam fer. I el vam guanyar. De l'emoció i poder d'aquell dia n'han quedat imatges que mai podrem esborrar. Imatges de la Policia Nacional i la Guardia Civil pegant sense escrúpols a tot tipus de gent, imatges de gent gran emocionats votant, imatges de revolta popular sense armes, imatges d'un poble determinat votant el seu futur, imatges de una societat compromesa amb els drets i les llibertats barrejades amb imatges de repressió i violència per part d'un estat embogit. Encara m'emociono quan veig el que mes de dos milions de persones vàrem ser capaços de fer. Suposo que no soc l'únic. També diria que no soc l'únic que no entenc el canvi de pensament d'algunes persones claus en tot aquest procés. Suposo que si algú sortís i expliqués tota la guerra bruta que està fent l'estat espanyol contra l'independentisme ho entendríem millor però és clar, no crec que ningú s'atreveixi a parlar gaire. Sabem que l'estat (profund) espanyol està disposat a qualsevol cosa per tal d'evitar l'inevitable (ja ho va dir Rubalcaba), i sabem que morirà matant. De la repressió veiem el que ens arriba però podem deduïr que n'hi ha una de soterrada que encara fa mes mal i és molt mes cruel. Amb el temps s'ha demostrat que l'estat espanyol va infiltrar gent dins d'ETA. També se sap que es va crear els GAL i van fer terrorisme d'estat. Sabem tantes coses que diria que podem deduïr que dins l'independentisme hi ha infiltrats. I si algú no ho vol veure que tanqui els ulls o pensi en coses boniques.

   I qui son els infiltrats? Home, a mi no m'estranyaria gens que dins dels COMUNS n'hi haguessin uns quants. Això per començar. PODEMOS eren els únics que defensaven un referèndum a Catalunya (tampoc sabem si un referèndum d'independència) i ara ja diuen, per boca d'una de les poques que queda, Irene Montero, que un referèndum ara no toca. És un exemple com podria ser el de l'alcaldesa Colau, Jaume Asens i tota aquesta colla que es diuen d'esquerres i progressistes però que ha entrat al joc del règim i l'estan sostenint. També es curiós el cas d'ER. Rufián tenia que ser 18 mesos al congreso i ja en porta mes de 50. I cobrant. Roger Torrent es va negar a investir al President Puigdemont al 2018, després del 155 i les eleccions imposades pel govern espanyol. Junqueras que demanava 68 diputats i proclamaria la INDEPENDÈNCIA i ara l'únic que fa és anar fent pena per allà on passa i a sobre demanant a la gent que reactivi la caixa de solidaritat per a pagar les fiances del tribunal de cuentas. O Carme Forcadell, que va passar de dir allò de -President posi les urnes- a dir avui mateix que la via unilateral no funciona i que s'ha de negociar. Que els ha passat a aquesta gent? Els han amenaçat? Els hi han dit que el que ells han passat no és res comparat amb el que els passarà als seus familiars i amics si segueixen per aquesta via?  Sabem que l'estat profund espanyol és capaç de qualsevol cosa imaginable. Sabem que ha torturat fins a la mort, per tant estan disposats a qualsevol cosa. 

   Jo diria que el problema rau en un poder que ningú pot controlar. Vivim en un sistema dit monarquia parlamentària. Hi ha un rei perquè el dicatdor Franco, abans de morir, va traspassar els seus poders a un rei que ningú ha votat. Se'ns ha intentat convèncer que vivim en una democràcia i això no és cert. Sabem que el Ministerio del Interior sempre és el mes complicat de gestionar. I sabem perquè? Doncs crec que si però ningú s'atreveix a dir-ho. I ha un poder encara franquista que controla tan els cossos de seguretat de l'estat com la judicatura que ve d'aquella època. I de democràcia no volen ni sentir-ne a parlar. És mes, crec que quan senten la paraula DEMOCRÀCIA els hi corre un calfred pel cos. El poder que ningú pot controlar mou fils i es capaç de fer caure governs, com passarà segurament amb el govern de Sánchez. I des d'aquí ER està fent el joc al govern Sánchez creien que una altre Espanya és possible i mentres fan això a qui estan fent mal de debó és al moviment independentista. Però com el temps posa a cadascú al seu lloc veurem com acaba ER quan a Espanya mani PP i Vox i l'estat profund hagi aconseguit el seu objectiu. Jo no se que passarà però la traició d'uns quants quedarà per a la història com ha passat tantes i tantes vegades.

   Mentrestant, Salut i visca la República Catalana Lliure!!! 

                                                         (imatge extreta de twitter)