Ens espera un futur incert. Les coses no pinten gaire bé. De fet, des del meu punt de vista, a partir del 4 d'Octubre del 2017 vam entrar en un terreny molt pantanós i desconegut. Vam ser prou forts i valents per a fer un referèndum unilateral d'independència i no vam saber (o voler) defensar el resultat, i ara ens trobem amb una gran part dels representants polítics d'aquells moments quasi renegant de l'1 d'Octubre. Com hem arribat fins aquí?
Jo diria que, mirant amb prespectiva, n'hi havien molts que no es pensaven que s'arribaria a fer el referèndum. És mes, diria que n'hi havia molts que no volien que es fes el referèndum. Tot i així el vam fer. I el vam guanyar. De l'emoció i poder d'aquell dia n'han quedat imatges que mai podrem esborrar. Imatges de la Policia Nacional i la Guardia Civil pegant sense escrúpols a tot tipus de gent, imatges de gent gran emocionats votant, imatges de revolta popular sense armes, imatges d'un poble determinat votant el seu futur, imatges de una societat compromesa amb els drets i les llibertats barrejades amb imatges de repressió i violència per part d'un estat embogit. Encara m'emociono quan veig el que mes de dos milions de persones vàrem ser capaços de fer. Suposo que no soc l'únic. També diria que no soc l'únic que no entenc el canvi de pensament d'algunes persones claus en tot aquest procés. Suposo que si algú sortís i expliqués tota la guerra bruta que està fent l'estat espanyol contra l'independentisme ho entendríem millor però és clar, no crec que ningú s'atreveixi a parlar gaire. Sabem que l'estat (profund) espanyol està disposat a qualsevol cosa per tal d'evitar l'inevitable (ja ho va dir Rubalcaba), i sabem que morirà matant. De la repressió veiem el que ens arriba però podem deduïr que n'hi ha una de soterrada que encara fa mes mal i és molt mes cruel. Amb el temps s'ha demostrat que l'estat espanyol va infiltrar gent dins d'ETA. També se sap que es va crear els GAL i van fer terrorisme d'estat. Sabem tantes coses que diria que podem deduïr que dins l'independentisme hi ha infiltrats. I si algú no ho vol veure que tanqui els ulls o pensi en coses boniques.
I qui son els infiltrats? Home, a mi no m'estranyaria gens que dins dels COMUNS n'hi haguessin uns quants. Això per començar. PODEMOS eren els únics que defensaven un referèndum a Catalunya (tampoc sabem si un referèndum d'independència) i ara ja diuen, per boca d'una de les poques que queda, Irene Montero, que un referèndum ara no toca. És un exemple com podria ser el de l'alcaldesa Colau, Jaume Asens i tota aquesta colla que es diuen d'esquerres i progressistes però que ha entrat al joc del règim i l'estan sostenint. També es curiós el cas d'ER. Rufián tenia que ser 18 mesos al congreso i ja en porta mes de 50. I cobrant. Roger Torrent es va negar a investir al President Puigdemont al 2018, després del 155 i les eleccions imposades pel govern espanyol. Junqueras que demanava 68 diputats i proclamaria la INDEPENDÈNCIA i ara l'únic que fa és anar fent pena per allà on passa i a sobre demanant a la gent que reactivi la caixa de solidaritat per a pagar les fiances del tribunal de cuentas. O Carme Forcadell, que va passar de dir allò de -President posi les urnes- a dir avui mateix que la via unilateral no funciona i que s'ha de negociar. Que els ha passat a aquesta gent? Els han amenaçat? Els hi han dit que el que ells han passat no és res comparat amb el que els passarà als seus familiars i amics si segueixen per aquesta via? Sabem que l'estat profund espanyol és capaç de qualsevol cosa imaginable. Sabem que ha torturat fins a la mort, per tant estan disposats a qualsevol cosa.
Jo diria que el problema rau en un poder que ningú pot controlar. Vivim en un sistema dit monarquia parlamentària. Hi ha un rei perquè el dicatdor Franco, abans de morir, va traspassar els seus poders a un rei que ningú ha votat. Se'ns ha intentat convèncer que vivim en una democràcia i això no és cert. Sabem que el Ministerio del Interior sempre és el mes complicat de gestionar. I sabem perquè? Doncs crec que si però ningú s'atreveix a dir-ho. I ha un poder encara franquista que controla tan els cossos de seguretat de l'estat com la judicatura que ve d'aquella època. I de democràcia no volen ni sentir-ne a parlar. És mes, crec que quan senten la paraula DEMOCRÀCIA els hi corre un calfred pel cos. El poder que ningú pot controlar mou fils i es capaç de fer caure governs, com passarà segurament amb el govern de Sánchez. I des d'aquí ER està fent el joc al govern Sánchez creien que una altre Espanya és possible i mentres fan això a qui estan fent mal de debó és al moviment independentista. Però com el temps posa a cadascú al seu lloc veurem com acaba ER quan a Espanya mani PP i Vox i l'estat profund hagi aconseguit el seu objectiu. Jo no se que passarà però la traició d'uns quants quedarà per a la història com ha passat tantes i tantes vegades.
Mentrestant, Salut i visca la República Catalana Lliure!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada