Masses divisions.

 

   Diria que l'estat espanyol ha aconseguit el seu objectiu. Dividir-nos. És clar que és un estat (lo de democràtic no em queda gens clar!!!) i te totes les eines per a fer-ho però això no treu que des d'aquí també s'hagi contribuït a la divisió.  Recordant l'1 d'Octubre i els mesos i setmanes previs, fa ràbia veure com estem avui. Han aconseguit dividir un moviment pacífic, democràtic i amb un objectiu clar, la INDEPENDÈNCIA de Catalunya. Qui digui que l'1 d'Octubre és una derrota vol dividir-nos. Qui digui que no som prou vol dividir-nos. Qui digui que ara és el moment del diàleg vol dividir-nos. I pràcticament ho estan dient tots els partits suposadament independentistes. Si, si els que deien que teníem que superar el 50% i no se quantes coses mes. No tenen vergonya.

  L'1 d'Octubre va ser la demostració mes gran de desobediència civil no violenta vista a Europa en molts anys. Gent indefensa amb l'única arma del vot vam rebre hòsties i no ens hi vam tornar. Vam veure com pegaven a avis i àvies que havien passat guerres, fam, dictadura i moments molt difícils. Vam veure com pegaven als nostres veïns, als nostres pares i mares, a les nostres cosines, fins i tot als nostres fills!! Vam veure com destrossaven escoles pel sol fet de voler exercir un dret com votar. Vam veure la impotència d'un estat que sols va poder parar el cop a cop de porra però que finalment va deixar d'actuar contra la població. Vam veure mirades d'odi per part dels cossos i forces de seguretat de l'estat i tot aquell moviment se'l van carregar, en un mes d'Octubre per a la història, els nostres representants polítics, incapaços d'assumir la responsabilitat que els tocava, ja que nosaltres, la gent, el poble vam fer el que tocava: lluitar pels nostres drets. Encara hi ha masses coses que no s'han explicat i que potser posarien llum a tot el tema però se'n han escrit unes quantes força interessants. 

   La qüestió és que després del gran moment viscut a l'Octubre la divisió va començar entre ER, CUP i la fundació d'un nou partit, Junts. Suposo que ANC i Omnium també tindran alguna cosa a veure. Ens haguéssim estalviat moltes coses si en aquell moment a les eleccions de 21-D l'independentisme hagués anat en una llista unitària, que és el que reclamàvem la gent al carrer. No hagués guanyat Ciudadanos i haguéssim demostrat ser imparables. Però el mes trist és que en les darreres eleccions ha tornat a passar el mateix. ER, CUP i Junts han anat per separat i, tot i sumar majoria absoluta, qui va sumar mes vots va ser el PSC, que en boca del seu representant el Sr. Illa ha dit que els últims 10 anys han estat els pitjors per a Catalunya en 300 anys. A si? Pitjors que la dictadura franquista? Pitjor que la guerra civil?? (per posar dos exemples només). Quins collons!!! I les xarxes bullen. Bullen amb els anomenats hiperventilats (m'incloc en aquest grup), els lliristes, els de "ara no toca", els de "la taula de diàleg és una victòria", els de "cremem-ho tot i comencem de nou", els de "el procés ha estat un engany", els de "ja t'ho deia jo que aquests no farien res..." i un llarg etcètera. Dividits, ens tenen dividits i si no recosim tot això la cosa no millorarà. Però com es pot recosir si dins de Junts hi ha una guerra entre dos visions diferents de com encarar el conflicte? Com es pot recosir si ER està mes per fer de crossa del PSOE que no pas per enfrontar-s'hi? Com es pot recosir amb tota la merda que s'han llençat uns sobre els altres a través d'articles d'opinió d'un tal Sergi Sol o Roger Heredia titllant de fanàtics als que pensem que em d'atacar de nou ara, sense perdre mes temps? Dividits ens volien i dividits ens tenen, amb l'ajuda inestimable d'uns quants catalans que la història, espero, els posarà al seu lloc. El que em molesta és el silenci de president Puigdemont. No te res a dir?

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                                                    (imatge extreta de twitter)

 

  

Trist, molt trist.

 

   És trist, molt trist veure la rendició de gran part dels polítics catalans. Com pot ser que una gent que s'ha passat mes de tres anys i mig a la presó ens vinguin ara amb la història que no és moment de la unilateralitat i el que cal és seure a dialogar? Però que es pensen, que som burros? A veure, als catalans, després de la sentència de l'estatut (que ja va ser un intent de diàleg) i de passar-nos  anys mostrant que som pacífics i demòcrates i intentant acordar un referèndum amb Madrid, no ens ha quedat clar que l'estat espanyol no negociarà mai la INDEPENDÈNCIA? Ens calen mes proves? Ens cal que ens repeteixin una i mil vegades que a la "taula de diàleg" no es pot parlar ni d'amnistia ni d'autodeterminació? Jo diria que no, que ja ens ha quedat clar!!

  A veure, si ara parlem d'unilateralitat som uns hiperventilats. Si no acceptem que ara el que cal és dialogar amb l'estat et diuen hiperventilat. Si critiques que els presos ara diguin que no es moment de la unilateralitat sinó que és moment de seure i dialogar et diuen hiperventilat. Doncs bé, jo soc un hiperventilat. I que? Passa alguna cosa? 

  Realment quan hem avançat i hem posat a l'estat contra les cordes ha estat quan hem actuat UNILATERALMENT. Això és així. També és cert que, segons diverses informacions i llibres que s'han anat publicant durant aquests temps hi ha una cosa fàcilment deduïble; una part dels polítics catalans estaven convençuts que el referèndum no es podria fer. I sense parpadejar dic que Junqueras era dels primers. Que feia reunint-se en secret a Madrid amb Pedro Sánchez o Soraya Saenz de Santamaría a esquenes del president Puigdemont? I com ell uns quants que al veure el que fèiem l'1 d'Octubre es van cagar a sobre i es van entregar ràpidament, esperant clemència que no van trobar. Al final la classe política no ha estat a l'alçada dels esdeveniments quan un poble tossudament alçat ha fet uns dels actes de desobediència mes besties dels nostres temps. I ara tots a plorar. No, ara no toca la unilateralitat no paren de repetir tant la Carme Forcadell (president posi les urnes...), Dolors Bassa o el mateix Jordi Sànchez (empresonat per haver pujat al cotxe de la Guardia Civil). A veure, de veritat pensen que l'estat negociarà alguna cosa? És que no m'ho puc creure. Ells, que han patit la repressió en primera persona potser el millor que podrien fer seria plegar, no?

  Total que ara s'imposa el mantra de -no, ara no es moment de la UNILATERALITAT i tots, absolutament tots els mitjans de comunicació se'n fan resó. I surten tertulians dient -no, ara no és moment de UNILATERALITAT. I surten columnes digitals escrites per mesells del Junquerisme a dir -no, ara no és moment de la UNILATERALITAT. I si goses criticar aquesta actitud et fan callar com a un hiperventilat que ets o un nacionalista, extremista que fas mal al moviment independentista. Si amics, així està la cosa. Si això que passa ara ens ho haguessin dit al 2017 no ens ho creuríem. Divide i vencerás que deien...

  Ni ER, ni CUP ni Junts representen ara mateix el clam de una bona part de l'independentisme. Recordem que a les últimes eleccions l'independentisme, tot i treure un 52% dels vots, en va perdre mes de 600.000, i diria que la majoria d'aquests vots no era per la por de la pandèmia que va fer que la gent no votés. Va ser perquè la gent està farta de mentides i de veure com després de la UNILATERALITAT s'han entregat i ens han venut. Així de clar. 

 I ara s'acosten unes dates on veurem si el carrer encara està amb les institucions o ja han pres camins diferents. I si és així no serà culpa del carrer, ara que ens ho faran pagar segur, no en tinc cap dubte però les revoltes, amics, no les fan els polítics...

  Salut i visca la República Catalana!!!

                                                                                     (imatge extreta de twitter)

 

Rendits.

 

    Doncs si, penso que molts s'han rendit. Segurament serà per la repressió de l'estat espanyol. És increïble escoltar certes declaracions després de tot el que ha passat. Al 2017 va haver-hi, o això va semblar, una gran entesa entre la societat civil i els partits polítics. Vam fer un referèndum unilateral d'Independència, no ens oblidem. I avui, a l'agost del 2021, tan ER com la CUP com JxCat sembla que no han suportat la pressió i s'han rendit. És trist i patètic però realista. Anem per parts:

  Els primers a frenar en sec tot el moviment, a parer meu, han estat els polítics. Tan d'ER com de Junts. La CUP semblava que pressionava i al final res de res. Han signat un acord de govern amb un marge de 2 anys per a dialogar amb l'estat espanyol, que tots sabem que no dialogarà mai, a no ser que el forcin.

  Els següents en frenar han estat la ANC i Omnium. L'altre dia, a les festes de Gràcia, la gent xiulava i amb raó a l'alcaldessa Colau, alcaldessa gràcies als vots de l'ultradretà Valls. I que va passar? Doncs que va sortir Jordi Cuixart a demanar a la gent que no xiulés. Si? De veritat? Si, si, va sortir amb no se quin rotllo de lluites compartides i no se quantes històries mes. A veure Cuixart, amb tot el respecte, Colau és alcaldessa gràcies als vots d'un partit xenòfob i anticatalà. Son crossa del PSOE a Espanya i tot i omplir-se la boca de paraules ben sonants a l' hora de la veritat son al costat de l'opressor, i fer servir l'argument d'haver-te menjat 3 anys i 8 mesos de presó no et dona superioritat moral per dir-li a la gent que pot xiular i que no. Patètic és poc!!

  També es pot veure la rendició amb el tema tan de l'ampliació de l'aeroport com el tema dels jocs olímpics d'hivern del 2030. Però que cony esteu fent donant suport a aquests projectes de l'estat espanyol?? No recordeu que el que volem és ser un ESTAT INDEPENDENT?

  Ja se que no deu ser fàcil està ara mateix amb càrrecs polítics però ningú us obliga a presentar-vos en cap llista ni en cap partit. La gent us votem, us fem confiança i després ens traïu. I això tard o d'hora acabarà petant. La gent estem farts de baralletes partidistes i merdes d'aquestes. Dos grans pensadors que curiosament tenen el mateix nom, Ramón, ja fa temps que ho diuen. Tant Ramón Cotarelo com Ramón Grosfoguel fa temps que parlen de la rendició junquerista. Si, a Junts també hi ha junqueristes i a la CUP també. ER és directament rendició total, crossa del PSOE i PODEMOS que no deixen de ser règim del 78. A Cotarelo el difàmen i l'insulten dia si dia també pel sol fet de dir allò que molts veiem, que ER s'ha rendit, que gran part de Junts s'ha rendit i que la CUP ni està ni se l'espera. Grofoguel parla de crear un moviment ciutadà que faci reaccionar als partits i tornar a posar al centre de la diana LA INDEPENDÈNCIA. Veurem si de cara a l'11 de Setembre i el que serà el quart aniversari de l'1 d'Octubre passa alguna cosa. Recordem que l'any passat ja ni el govern va fer res per a recordar aquest dia. De fet, tots aquests que diuen que l'1 d'Octubre va ser una derrota estan fent molt de mal al moviment independentista i estan donant oxigen al govern espanyol. Jo no se si ho fan expressament però en tot cas és lamentable, per dir-ho finament.

 I mentrestant al mon veiem a temps real com els talibans han pres el control d'Afganistan, els afganesos fugint desesperats si cal enganxats per fora d'un avió nord americà, dones executades per no dur burka, gent intentant marxar buscant un futur digne i amb tot això, el representant de la UE el senyor Borrell dient que s'haurà de parlar amb els talibans ja que han guanyat la guerra. Que pot anar malament??

  Jo intentaré seguir analitzant el present on cada dia, per poc que ho sembli, som mes a prop d'una REPÚBLICA CATALANA LLIURE!!! 

  Salut i República Catalana!!!

                                                               (imatge extreta de twitter)