És trist, molt trist veure la rendició de gran part dels polítics catalans. Com pot ser que una gent que s'ha passat mes de tres anys i mig a la presó ens vinguin ara amb la història que no és moment de la unilateralitat i el que cal és seure a dialogar? Però que es pensen, que som burros? A veure, als catalans, després de la sentència de l'estatut (que ja va ser un intent de diàleg) i de passar-nos anys mostrant que som pacífics i demòcrates i intentant acordar un referèndum amb Madrid, no ens ha quedat clar que l'estat espanyol no negociarà mai la INDEPENDÈNCIA? Ens calen mes proves? Ens cal que ens repeteixin una i mil vegades que a la "taula de diàleg" no es pot parlar ni d'amnistia ni d'autodeterminació? Jo diria que no, que ja ens ha quedat clar!!
A veure, si ara parlem d'unilateralitat som uns hiperventilats. Si no acceptem que ara el que cal és dialogar amb l'estat et diuen hiperventilat. Si critiques que els presos ara diguin que no es moment de la unilateralitat sinó que és moment de seure i dialogar et diuen hiperventilat. Doncs bé, jo soc un hiperventilat. I que? Passa alguna cosa?
Realment quan hem avançat i hem posat a l'estat contra les cordes ha estat quan hem actuat UNILATERALMENT. Això és així. També és cert que, segons diverses informacions i llibres que s'han anat publicant durant aquests temps hi ha una cosa fàcilment deduïble; una part dels polítics catalans estaven convençuts que el referèndum no es podria fer. I sense parpadejar dic que Junqueras era dels primers. Que feia reunint-se en secret a Madrid amb Pedro Sánchez o Soraya Saenz de Santamaría a esquenes del president Puigdemont? I com ell uns quants que al veure el que fèiem l'1 d'Octubre es van cagar a sobre i es van entregar ràpidament, esperant clemència que no van trobar. Al final la classe política no ha estat a l'alçada dels esdeveniments quan un poble tossudament alçat ha fet uns dels actes de desobediència mes besties dels nostres temps. I ara tots a plorar. No, ara no toca la unilateralitat no paren de repetir tant la Carme Forcadell (president posi les urnes...), Dolors Bassa o el mateix Jordi Sànchez (empresonat per haver pujat al cotxe de la Guardia Civil). A veure, de veritat pensen que l'estat negociarà alguna cosa? És que no m'ho puc creure. Ells, que han patit la repressió en primera persona potser el millor que podrien fer seria plegar, no?
Total que ara s'imposa el mantra de -no, ara no es moment de la UNILATERALITAT i tots, absolutament tots els mitjans de comunicació se'n fan resó. I surten tertulians dient -no, ara no és moment de UNILATERALITAT. I surten columnes digitals escrites per mesells del Junquerisme a dir -no, ara no és moment de la UNILATERALITAT. I si goses criticar aquesta actitud et fan callar com a un hiperventilat que ets o un nacionalista, extremista que fas mal al moviment independentista. Si amics, així està la cosa. Si això que passa ara ens ho haguessin dit al 2017 no ens ho creuríem. Divide i vencerás que deien...
Ni ER, ni CUP ni Junts representen ara mateix el clam de una bona part de l'independentisme. Recordem que a les últimes eleccions l'independentisme, tot i treure un 52% dels vots, en va perdre mes de 600.000, i diria que la majoria d'aquests vots no era per la por de la pandèmia que va fer que la gent no votés. Va ser perquè la gent està farta de mentides i de veure com després de la UNILATERALITAT s'han entregat i ens han venut. Així de clar.
I ara s'acosten unes dates on veurem si el carrer encara està amb les institucions o ja han pres camins diferents. I si és així no serà culpa del carrer, ara que ens ho faran pagar segur, no en tinc cap dubte però les revoltes, amics, no les fan els polítics...
Salut i visca la República Catalana!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada