Detingut

 

   Doncs si, ahir a la nit van detenir al President Puigdemont a Sardenya, Itàlia. Va haver-hi nervis, confusió notícies de tot tipus.... Algunes tertúlies espanyoles ja el donaven, com no, per a extradit. Uns quants tuits de polítics espanyols alegrant-se de la detenció. Uns quants tuits de demòcrates europeus posant-se les mans al cap i demanant l'alliberament immediat del president, les xarxes van bullir com feia temps que no passava i a tots aquells que deien que el procés havia mort diria que se'ls ha quedat cara de...

  Bé, la qüestió és que ha tornat a passar. Espanya dona una versió, el govern espanyol dona la seva versió, tard i malament, i diuen que ells no tenen res a veure amb això. Sospitós? No ho sé. Representa que les euroordres estan suspeses mentre el TGUE no resolgui les prejudicials de Llarena. El govern espanyol així ho va informar. L'altre versió és que Llarena mai ha retirat les euroordres. En sortir el president de Brusel·les va saltar l'alarma que es dirigia cap a Sardenya i allà l'esperaven policies de paisà. En principi italians. Com sempre no sabrem fins d'aquí a un temps qui ha donat l'ordre de detenir-lo. Amb les euroordres suspeses diuen que és una detenció il·legal i que l'han de deixar en llibertat. Des del primer moment l'advocat Gonzalo Boye, entre d'altres, així ho han expressat. Se'ls veia molt segurs i això dona confiança però veient com se les gasta Espanya un ja no sap que pensar de la justícia. Ahir en les tertúlies, també d'aquí, ja n'hi havien uns quants amb un somriure que se'ls deu haver glaçat quan avui, a mitja tarda, l'han deixat en llibertat i sense mesures cautelars. Pot viatjar lliurament i el dia 4 d'Octubre haurà de declarar telemàticament. Una altre victòria de la justícia a Europa i una altra derrota de la justícia espanyola. 

  La detenció ha fet mobilitzar a la gent. ER s'ha solidaritzat amb el president (tot i que en paraules de Junqueras això no te perquè afectar a la taula de diàleg) i la societat civil ha respost. Encara algú pot creure en la taula del diàleg? Tristament si. Encara n'hi ha que defensen que Espanya dialogarà i no podem tenir mes evidències que Espanya mai acceptarà la INDEPENDÈNCIA de Catalunya. Ens l'haurem de guanyar!! Com l'1 d'Octubre del 2017 però continu i sense complexos. Serà la única manera. De fet Pedro Sánchez en campanya electoral ja va dir que ell portaria al president Puigdemont per seure'l davant la (in)justícia espanyola. Faran el que sigui deia el difunt Rubalcaba. Molta pressa tenen en caçar al president i els hi és igual el rei fugat. Quin collons!!! A si, i els COMUNS avui ni una paraula, excepte Jaume Asens, però ja sabem que aquests son molt de paraules i pocs fets. De fets els COMUNS de Colau van tallar l'accés a la plaça Sant Jaume pel pregó de la Mercè per no escoltar l'esbroncada que li hagués caigut al damunt després de tot el que està fent a Barcelona i a la política en general. Patètics!!!

  En resum, la detenció i mes tard posada en llibertat del President Puigdemont ha revifat el moviment català i ha engrandit encara mes la seva figura. Ha estat portada a molts mitjans internacionals. Qui donava el procés per mort s'està menjant les seves paraules amb patates i suposo que amb mal de panxa. La lluita continua i diria que aquesta vegada anirem fins al final. Encara haurem de veure i escoltar moltes coses, passar moments difícils i tot el que vingui però tenim un president a l'exili que no s'ha donat per vençut. No ho fem nosaltres.

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                             (imatge extreta de twitter)
 

(DES)UNITS

 

   Quina setmana!!! No cal ser molt viu per a veure la desunió de l'independentisme. De fet ja ve de molt lluny, diria que ni a JuntsXSi, allà al 2015, el moviment, a nivell polític, estava unit. La base social independentista te un objectiu clar, la INDEPENDÈNCIA de Catalunya però tristament, els partits polítics que ens han de representar, estan per a una altra cosa o això sembla. I aquesta setmana ho hem pogut veure amb el tema de la famosa Taula del diàleg. Espectacle lamentable.

   Anem per parts; no cal que ara ER s'atribueixi el fet d'haver assegut a Pedro Sánchez, contra la seva voluntat, a una taula de diàleg. Recordem que al mes de Febrer, si no recordo malament, del 2020, abans de la pandèmia, ja van seure a una taula el president Sánchez amb el president Torra i unes quantes personalitats mes. No era taula de governs i ara, oh sorpresa, el president Aragonès diu que ha de ser una taula de governs. Aclarim-nos si us plau. ER ven la trobada com una victòria quan, a parer meu, l'únic que estan fent és capitular davant del règim del '78, encapçalat per un PSOE que ha incomplert sistemàticament tots els acords als quals havia arribat amb ER. Trist és poc. En aquesta segona trobada s'han vetat als membres de JuntsxCat. Qui els ha vetat? Doncs uns diuen que ha estat el mateix PSOE. Segons sembla a l'acord de govern entre ER i Junts no diu a enlloc que la taula seria de governs. Junts ha presentat a Jordi Sànchez, Miriam Nogueras, Jordi Turull i el vicepresident Puigneró. Com els han vetat a la taula només hi havia membres d'ER i del PSOE. Sospitós? No, gens!! Veient l'estratègia dels últims tres anys d'ER no és gens sospitós. I escoltant declaracions com les de Sergi Sol equiparant el discurs de PP i Vox al de Junts la cosa no sembla que estigui per a la UNITAT. Tot plegat és vomitiu. A veure, hi ha mes de tres mil represaliats, no s'ha aturat la repressió i ER es veu forta per anar a una taula on no s'hi pot parlar ni d'AMNISTIA ni de AUTODETERMINACIÓ. I ens ho venen com una victòria. No tenen vergonya. Ni uns ni altres!!! Ja hi ha les trobades bilaterals per a parlar d'altres coses. En una taula de negociació d'un conflicte polític crec que haurien d'estar representades les parts en conflicte i quan s'intenta excloure a una part la cosa ja queda coixa. A mi em sembla que el que li agradaria a ER és fer autonomisme amb PSC i Comuns. Aquests últims, per boca de la seva representant, Jèssica Albiach, estan molt contents que ER exclogui a Junts de la taula. Els Comuns, que tenen 6 o 8 diputats contents d'excloure a Junts que te 32 diputats. Molt democràtic, si senyor!! I al final de la trobada surt Pedro Sánchez a dir que el que acabi essent Espanya ho hauran de votar tots els espanyols. I després se'n va a prendre un cafè tranquilament. Algú te dubtes encara que això és una pèrdua de temps? Collons, que trist!!

  Que més... a si, dimarts, just un dia abans de la trobada, la fiscalia decideix dur a judici als detinguts el 23 de Setembre del 2019, abans de la sentència, acusats de terrorisme. Bon detall de la fiscalia que ja sabem tots de qui depèn. I ER tragant. Molt bonic. També hi ha tota la història de l'ampliació de l'aeroport, els 1700 milions d'inversió que primer si, després no, amb merder entre el propi govern espanyol i dins del propi govern català també. A si, i tot el tema de l'espionatge rus...Total, de desastre en desastre i qui dia passa anys empeny, que diuen.

  Vaja, que la desunió de l'independentisme és total i així no anirem a enlloc. Encara podem tenir una mica de confiança amb l'exili, que son els que realment estan lluitant. Clara Ponsatí parlant clar al Parlament Europeu, el President Puigdemont fent feina de formigueta visitant París i explicant allà on pot els efectes de la repressió espanyola, Toni Comín animant a la gent a apuntar-se al Consell Per la República i escrivint articles aclaridors. Sort que encara ens queden alguns que no s'han rendit.

Tot i així queda camí però cal persistir per a vèncer. Ens enfrontem a Espanya, que segurament està en el seu pitjor moment però encara falta que vagi a molt pitjor, segur!! 

Salut i visca la República Catalana Lliure!!! 

                                             (imatge extreta de twitter)
 

Una Diada més.

 

    Doncs si, ha passat una Diada més i els catalans independentistes hem tornat a sortir als carrers. No hi érem tots però érem molts. Ningú sabia com aniria el dia, els mes optimistes pronosticaven una gentada i tot i així han quedat curts. Jo no se si n'érem 108 mil, com diu la Guàrdia Urbana, o 400 mil com diu la ANC. El que sé és que Via Laietana era un riu de gent. A mes era un riu de gent exigint la Independència i no pas una taula de diàleg. Ara cadascú farà la lectura que vulgui, tinguem-ho clar. 

  Va haver-hi una mica de tot; escridassada a dirigents d'ER (i amb tota la raó) i a dirigents de Junts (també amb raó). També van haver-hi aplaudimets per al President Torra i Laura Borràs entre d'altres. Els que no es van deixar veure diria que van ser en Rufián i en Tarda. Potser estaven massa ocupats, dic jo. També va ser curiós veure com els d'ER anaven envoltats per escortes... Corren vídeos de moments de tensió entre gent anònima i Junqueras i tristament no m'estranya. Sembla que viuen en una bombolla, quan diuen que la bombolla és Twitter, però perquè serà que no ha sortit a cap mitja l'escridassada de la gent a ER? Només ho he vist a VilaWeb, aquí hi ha l'enllaç (AQUÍ )

  Sincerament pensava que a la nit hi haurien disturbis i alguna cosa va haver-hi però res comparat amb el que va passar al 2019. I ja està bé, som un moviment pacífic i democràtic però no podem acceptar que tant els polítics espanyols com els catalans se'ns pixin a la boca. I em sembla que és el que estan fent.

  Ara haurem de veure com es va posicionant i movent el taulell de joc. Jo penso que la única via és la unilateralitat, ja que la via pactada portem molts anys intentant-la i només ha servit per desenmascarar l'autèntic estat espanyol i a molts suposadament progressistes que quan ha arribat el moment del xoc han vist que de progres tenen el mateix que jo d'escandinau, és a dir res. Ara ve la (farsa) taula de diàleg o negociació i on  fa una estona, corre una informació que diu que el president Pedro Sánchez no hi assistirà. A que espera la part catalana a aixecar-se i marxar? No s'ha de resoldre un conflicte polític? No ha de ser-hi el president del gobierno mas progresista de la historia? És que de veritat no ho puc entendre. La gent exigim el que vam guanyar l'1 d'Octubre, i els polítics mercadejant amb els nostres vots. Fotem pena!!!

  El consol que tinc és que la gent hi som, hi érem i hi serem. Veure milers de persones unides per una causa noble i justa, després de patir ja quasi quatre anys de repressió  salvatge per part d'un estat podrit, em dona forces per seguir creient que mes aviat que tard tornarem a vèncer. 

 Visca la República Catalana!!! 

                                    (imatge extreta de twitter)
 

  PD: Pedro Sánchez anuncia que si anirà a la taula de diàleg on no es podrà parlar ni d'amnistia ni d'autodeterminació. Potser parlaran de l'aeroport. Li podríem donar la benvinguda d'una manera espectacular, no??

La roda que roda....

 

   Doncs si, som a la roda que roda. Fa anys anàvem a Espanya a demanar un referèndum pactat i la resposta era no. Sembla que alguns encara creuen que un dia, el govern mes progressista de la història d'Espanya, s'aixecarà de bon humor i acceptarà fer un referèndum. Però a veure, ja ens ho han repetit mil vegades des de Pedro Sánchez, Carmen Calvo, la ministra Yolanda Díaz i fins i tot l'alcaldessa Colau, que recordem que fa anys era activista i defensava el dret a l'autodeterminació, entre moltes altres coses, va dir ahir mateix que ara per ara no veu les condicions per a fer un referèndum (a part de dir que la gent ja no està per tonteries, quins collons!!!). Ella, que representa als COMUNS, una derivada de PODEMOS, que formen govern amb PSOE. Si ara no hi han les condicions quan hi seran? Quan governi PP amb Vox o amb PSOE? Deixem-nos de collonades. Ja que ens neguen el fet de fer un referèndum l'únic camí és la desobediència, que és el que vam fer l'1 d'Octubre. Espero que en Jordi Cuixart i tots els de les lluites compartides n'hagin pres bona nota. Siguem realistes i clars; No hi ha camí possible que no sigui el de la DESOBEDIÈNCIA i la UNILATERALITAT. I això implica sacrificis, sacrificis que no es van fer el mes d'Octubre del 2017 però que si realment volem ser INDEPENDENTS ho haurem d'acceptar.

  El que em té amb la mosca rere l'orella és arribar a saber que coi ha passat i com tenen de collats a alguns dels presos polítics perquè arribin a dir el que diuen. Com poden Junqueras o la Carme Forcadell o la Dolors Bassa  o en Jordi Sànchez haver canviat tant el seu discurs? M'imagino que la presó passa factura però perquè han canviat tan el seu discurs? No passa el mateix amb Jordi Turull o Josep Rull. Quina en porten entre mans? Aquestes coses em tenen despistat. Analitzant els fets diria que hi havien dues estratègies; una era la d'ER i l'altre la de l'entorn del president Puigdemont. Tot això son especulacions personals. La d'ER diria que era la següent; Sabien que Espanya no negociaria res i estaven disposats a fer el que fos perquè l'1 d'Octubre no es produís. Tenien contactes amb Madrid i diria que fins i tot tenien alguna cosa pactada. Al veure que finalment es produïa el referèndum es van descol·locar i després ja tot feia pujada. Junqueras va brillar per la seva absència els dies posteriors i quan els van citar a declarar van ser els primers en anar. I allà van pringar. Van pringar molt, tot sigui dit. Diria que ER volia la GENERALITAT al preu que fos i per això, després de no guanyar les eleccions imposades per Espanya del Desembre del 17 van deixar caure al president Torra casi be sense despentinar-se. I ara que Aragonès és President no veig jo que el critiquin tant com ho feien amb el president Torra. És mes, i espero equivocar-me, no crec que Aragonès acabi inhabilitat. Això ja ho veurem. 

Aquesta imatge és del dia que es va saber que el president Torra seria inhabilitat i Pere Aragonès seria president en funcions.
Diria que una imatge val mes que mil paraules. 

 

   L'altre estratègia, la del President Puigdemont, no se ben bé quina era però llegint els seus llibres n'he extret algunes conclusions; Tenia dos anys per portar el país a la INDEPENDÈNCIA, o a les portes. Les va veure de tots els colors i va descobrir en qui podia confiar i en qui no. Va fer malabars amb la CUP per tirar la legislatura endavant. Un cop arribat el mes de Setembre no va deixar de treballar per culminar un procés com el que varem viure. L'1 d'Octubre va poder votar despistant la policia que el seguia. Després tot es va precipitar. Informacions creuades d'uns i d'altres. Al 10 d'Octubre es proclama la República i es suspèn (error que ell mateix ha reconegut) esperant obrir negociacions que mai arriben. Pressions per tot arreu. Molts països interessats en intervenir, tots menys Espanya. Està atrapat entre uns i altres i a títol personal, crec que va prendre la millor decisió; firmen la resolució d'INDEPENDÈNCIA el 27 d'Octubre i el dilluns 30 apareix a Brussel·les, acompanyat d'uns quants membres del seu govern buscant justícia a Europa. No és un camí fàcil, fins i tot l'empresonen a Alemanya i quinze dies mes tard el deixen en llibertat, la primera victòria a l'exili. Després d'aquesta vindran unes quantes mes i a dia d'avui és eurodiputat (amb tots els entrebancs que ha viscut) i el seu discurs no ha canviat. Continua lluitant per la INDEPENDÈNCIA de Catalunya i marcant el camí.

 

 

 

 

  I aquí és on som, atrapats entre dos estratègies; una la de la rendició i acatament i l'altre la de confrontació des de l'exterior. I per a mi tots els que segueixen la rendició estan sent col·laboracionistes del règim. Així de clar.

Salut i visca la República Catalana Lliure!!!

                          (imatge extreta de twitter)