Doncs si, han passat ja quatre anys de l'1 d'Octubre i aquí seguim, tocats però encara dempeus. Va ser un acte espectacular. Una victòria contra tot pronòstic de dos milions i escaig de persones contra un estat repressor incapaç de trobar una solució al conflicte polític. Molts ho han pagat passant anys a la presó i d'altres encara continuen exiliats. També hi ha mes de tres mil persones de la societat civil encausades en diferents procediments tots relacionats amb els fets d'Octubre i posteriors, com el Tsunami democràtic o la resposta a les sentències del procés. I Espanya ha tornat a ensenyar aquella cara franquista que molts pensaven que ja havia passat a la història. I avui, 3 d'Octubre, quatre anys després del discurs del rei i de la vaga de país, crec que es veu clar que dins d'Espanya ens espera un futur no negre no, el següent. Per això mes que mai a treballar per la INDEPENDÈNCIA.
A part d'això i tot el que ha passat, l'actualitat la marca el President Puigdemont. Està pendent de la possible extradició per part d'Itàlia, cosa que els seus advocats diuen que no passarà. Demà ens sabrem un capítol mes però queda clar que la peça de caça major per al Reino de España és el President Puigdemont. Son capaços de qualsevol cosa per tal de jutjar-lo i engarjolar-lo sense miraments. Per sort no se'n surten i estan creant un conflicte a nivell de justícia a Europa que diuen que portarà cua. Jo no en tinc ni idea però el ridícul de Llarena, Pedro Sánchez i tota la caspa espanyola quedarà escrita als llibres d'història. Ara mes que mai hem vist les diferents espanyes que hi ha. Una el gobierno (en principi mas progresista de la historia de PSOE i Unidas Podemos), enfrontat amb una espanya dels jutges, Lesmes, Marchena, Llarena i companyia, amb el mandat caducat del Consejo del Poder Judicial des de fa mes de tres anys, i com no, l'estat profund espanyol, representant a l'ombra els desitjos que el dictador Franco va deixar ben lligats amb el nomenament del rei Juan Carlos I, fugit fa ja mes d'un any per temes de corrupció. I així estem, vivint la decadència d'un estat que en boca de l'expresident Aznar no és ni plurinacional ni multinacional ni "la madre que los parió". Espanya és una nación, diu sense vocalitzar. Una sola nación. I entre això i paraules de l'exministre Ábalos l'altre dia, podem deduir clarament que l'estat MAI ACCEPTARÀ UN REFERÈNDUM A CATALUNYA I FARÀ EL QUE SIGUI PER EVITAR-HO. De fet ja ho va fer i amb violència es va assegurar que ningú reconeixes Catalunya com un estat independent en forma de República. Ens toca reinventar-nos i seguir lluitant per la llibertat de Catalunya.
I com ho farem? Jo no ho se, però el mes trist és que veient als partits polítics, suposadament independentistes, catalans tampoc ho saben. ER s'ho juga a una "taula de diàleg/negociació" que sabem que neix morta. La CUP proposa un referèndum pel 2023, que no ha aconseguit el suport ni de Junts ni d'ER, i Junts, que per una banda son els de No Surrender, diuen que el referèndum ja es va fer i només es pot substituir el resultat per un referèndum acordat amb l'estat (que saben impossible). Tot sembla indicar que des de la política autonòmica catalana no s'aconseguirà res i l'eina que s'ha de fer servir és el Consell per la República. Jo ja hi soc però el que no entenc és perquè som només 100.000 inscrits. Potser no s'entén la feina del consell? Potser des dels mitjans de comunicació se'l desvirtua? Se'l ridiculitza? Crec que si. I parlant dels mitjans... bé, no cal. Els mitjans es mouen per interessos i ja sabem que qui paga mana. La feina bruta que estan fent alguns diaris, ràdios i teles catalanes a l'estat espanyol és, per a mi, escandalós. Així de clar.
Bé, la lluita continua i continuarà. No sabem quan temps mes durarà però la clau és no defallir. Alçar-se i lluitar, persistir i mes val morir de peu que viure agenollat.
Així doncs Salut i Visca la República Catalana!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada