Doncs si, penso que cada vegada anem pitjor. Però no ho penso d'ara sinó de fa ja massa temps. La setmana passada vam veure com Valtonyc finalment no serà lliurat a la (in)justícia espanyola i a la vegada vam veure com el rei emèrit fugat, perquè aquest si que es va fugar quan va haver-hi un intent de perseguir-lo per corrupció, ha tornat sense que gairebé ningú aixequi la veu. Això és un reflex del que és el país veí, Espanya. Uns exiliats per temes polítics o artístics que no poden tornar i un rei emèrit fugat, corrupte i caçador d'animals salvatges que torna entre aplaudiments dels seus súbdits que ben cofois i alegres el van a rebre entre i crits de "Viva España, viva el rey viva el orden y la ley". Molt del segle XXI.
I nosaltres, com a bons catalanets, discutin-nos tot el dia. Si no és per la llengua és per TV3, si no pels Jocs d'Hivern, si no per l'ampliació de l'aeroport...Total, que sembla que Espanya ha aconseguit allò que diuen de "divide y vencerás" perquè pel meu gust fa massa temps que ens han dividit. N'hi ha que pensem que contra Espanya només ens funcionarà la unilateralitat mentre que n'hi ha d'altres que segueixen defensant el diàleg amb el "gobierno mas progresista de la historia" que el formen uns socialistes molt monàrquics i uns d'esquerres que venien a acabar amb la casta i s'hi estan convertint en ella ràpidament. Total que penso que Espanya no te solució i que a Catalunya hi ha massa col·laboracionistes amb el règim espanyol i fins que aquí no ens plantem i diguem prou (l'octubre del 2017 semblava que era això) no ens en sortirem. Veure com s'arrosseguen pels terres dirigents d'ER és patètic, com igual de patètic és tot el rotllo de les eleccions a la ANC i el doble discurs de Junts. Fotem peneta i dit així encara és pitjor.
De ben cert que no sabem que passarà. Seguim escoltant declaracions d'en Villarejo que en qualsevol estat seriós causarien dimissions i presó per a uns quants però ja sabem que Spain is diferent. Seguim sabent les barbaritats que Espanya està fent i disposada a fer perquè els Catalans no puguem ser allò que volem ser, un estat. Ja no ens sorprèn gaire res del que passa o del que es diu. Hem assumit que tenim les de perdre sempre fins que finalment algú foti un cop de puny sobre la taula (no la del diàleg precisament), es planti i digui que ja n'hi ha prou. Llàstima que el president Aragonès no tingui la mes mínima intenció de fer-ho. De fet, l'anterior president, el president Torra ho va intentar, el van deixar sol, el van inhabilitar per unes pancartes i va marxar a casa seva. Tenia enemics dins del seu propi govern. Amb aquests precedents que podem esperar? Amb una mica de sort alguna sentència de la justícia europea que ens doni la raó i poca cosa mes. M'agradaria equivocar-me però no se...Alguns han reculat massa i ja fa quasi cinc anys que ho estem pagant.
I mentre ho paguem, Salut i visca la República Catalana lliure!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada