Si, avui és 20 de Setembre i fa cinc anys el carrer bullia amb les intervencions de la Guardia Civil a la conselleria d'economia i a la seu de la CUP. Va ser un dia llarg, molt llarg. Van haver-hi escorcolls i detencions. Cada minut que passava s'aplegava mes gent davant de la seu d'economia. La GC pretenia entrar a la seu de la CUP sense cap ordre judicial. Va haver-hi mobilització popular per evitar-ho. Allà tots anàvem a una. Pensàvem que els polítics també. Aquest, en part, va ser l'error.
Avui, cinc anys mes tard, corren per twitter missatges de membres d'ER dient que la repressió no els aturarà i no se quines històries mes. Creuen que encara queda algú que els cregui? Doncs penso que si, tristament si. Cinc anys enrere semblava que tot era possible. És mes, vam acabar fent el referèndum i el vam guanyar. Allà va ser quan, vist amb perspectiva, la classe política es va cagar i van aturar allò que semblava una estocada, potser definitiva, a l'estat espanyol. I a partir de llavors només hem anat de malament en pitjor. Hem culpat a Espanya de tots els mals, i en part és així, però hem exculpat als d'aquí que no van fer el que tocava. El 20 de setembre del 2017 tan Jordi Cuixart com Jordi Sànchez, van fer que la gent marxés, que la gent reprimís la ràbia continguuda, que deixessim que ens violessin les institucions sense oposar resistència. Van fer crear un passadís per deixar sortir a la comitiva. I de que va servir? De res. I els polítics que s'havien compromès a declarar la INDEPENDÈNCIA si el resultat del referèndum era favorable tampoc van fer el que tocava. I de que va servir? De res. I amb l'excusa de la presó preventiva i els presos polítics es va desviar l'atenció cap a Espanya sense rendir comtes amb els d'aquí. I l'exili, amb molts intents d'acabar amb ells, silenciant-los i deixant-los en ridícul masses vegades per part també d'alguns d'aquí, manté encara una mica la flama d'allò que va ser i no es va acabar. També està be recordar en aquest punt que Anna Gabriel, de la CUP, ha passat quatre anys a Suïssa, que per a ser ella d'esquerres i anticapitalista podria haver buscat un altre destí, doncs ha passat de dir que no reconeixia els tribunals espanyols a presentar-se davant del jutge Llarena. Tot això hauria de tenir conseqüències i no te pinta. Cert és que en les últimes eleccions l'independentisme va perdre 700.000 (que es diu ràpid) vots. Vots de gent desenganyada i cabrejada i tot i aquesta pèrdua de vots l'independentisme va assolir el 52% dels vots i te majoria absoluta al parlament. El que farien si fossin independentistes de debó seria declarar la DUI amb tota la legitimitat i afrontar les conseqüències. Si no ho fan deu ser que no son independentistes.
Arribats a aquest punt i a falta de pocs dies per a l'1 d'Octubre, cada dia que passa la classe política catalana està mes per les seves baralletes internes que no pas pel bé comú de gran part de la societat catalana. I això no pot acabar bé. Ahir, en un acte a Girona que va aplegar a tot el govern del 2017, amb l'absència de Junqueras (misteri...) va sortir una noia represaliada que els va cantar la canya com hauríem de fer tots cada vegada que ens els trobem pel carrer. Diuen que no hi ha represaliats de segona? I uns collons, n'hi ha mes de 4 mil. Que la Generalitat fa d'acusació en molts d'aquests casos és aberrant i indignant. Gent que ens vam mobilitzar pel moviment i que ara afronten penes de presó. ER defensant la taula del diàleg que tots sabem que no serveix per a res i donant estabilitat al govern d'Espanya a canvi dels seus indults és simplement fastigós, repugnant, execrable. La classe política ens ha deixat tirats per mantenir els seus privilegis i això acostuma a no acabar bé.
Si realment un dia hi ha una majoria absoluta INDEPENDENTISTA al parlament , no calen mes referèndums ni històries, la legalitat internacional avala les DUI. Això és per a tots aquests que es pregunten com es fa la INDEPENDÈNCIA. Doncs així, amb la legitimitat de les urnes i defensant el territori, que veien l'1 d'Octubre del 2017 o el 3 d'Octubre o en mobilitzacions posteriors no tinc cap dubte que en som capaços.
Salut i visca la República Catalana!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada