dimarts, 21 de maig del 2019

Estat de dret.




      D'aquí a una setmana estarem segurament escoltant tot tipus d'opinions respecte les eleccions europees i si el President Puigdemont pot o no ser eurodiputat. Falten just 7 dies per saber com aniran les eleccions. També seran municipals i veurem com es reparteix el poder entre els partits. La cosa està ben oberta. De moment només hi han especulacions. Jo confio en que Puigdemont porti la nostra veu a Europa (on potser tampoc serveix de res).

   De mentres del que s'està parlant és de l'estat de dret espanyol. Un estat que manté empresonats a 4 diputats i un senador catalans. Gent votada pel poble, els nostres representants. Avui han tingut permís per anar a recollir les actes i demà seran al congrés dels diputats prenen possessió del càrrec. Però quan s'acabi l'acte correns cap a la presó no sigui cas que montin un altre referèndum i crein una altre rebel·lió. Llastimós. Innarrable, esperpèntic..... no se com definir-ho. Si ets corrupte o has robat milers de millons d'euros o estas posat en màfies de la construcció i demés no passa res, pots representar tranquilament la voluntat popular (aquí també entra intentar entendre com la gent segueix votant tant al PP com el PSOE ja que la de casos de corrupció que tenen son totals) però si ets demòcrata ho tens xungo en un estat de dret com l'espanyol. És la meva opinió. A més serà la mesa del congres la que haurà de decidir que fer amb el presos polítics. Si vulnerar els seus drets (i els nostres) i suspendre'ls, com ja demanen abans de res Ciudadanos i PP o bé deixar-los exercir les seves funcions. El Tribunal Suprem ha dit que ha de ser la mesa qui ho decideixi i no ho farà fins passades les eleccions del 26M. D'aquí a allà només sentirem que contaminació i (des)informació.

    La República trigarà a consolidar-se però cada dia que passa és un dia menys que falta per a assolir-la; així doncs Salut i República Catalana!!!

                                                      (imatge extreta de twitter)

dimecres, 15 de maig del 2019

Judici dies 43 i 44 + el debat vergonyós.





       Aquesta setmana només hi ha dos dies de judici això si, els presos/es polítics seguirant dormint a la presó cada putu dia. Aquests dos dies han servit perquè el jutge Marchena treiés el pitjor de sí. S'ha posat massa nerviós, s'ha encarat a advocats i testimonis. Dels testimonis destacaria a Mireia Boya (ex diputada del parlament per la CUP), Jaume Asens (tinent d'alcalde de barcelona pels Comuns), Marina Garcés (filòsofa), Jordi Pesarrodona, Ramon Font i la que va deixar amb una cara de no saber a on mirar als allà presents la Maria LLuïsa Carrillo, que va explicar davant del "totpoderós" Marchena com li van trencar la pelvis. Testimonis que han donat la seva visió dels fets i han posat contra les cordes als fiscals i l'advogacia de l'estat. Marchena no s'ho ha pres molt bé i ha deixat sortir la vena fatxenda, feixista o no se com dir-ho, ah si, autoritària. El resum que en faig és que per més que vagin testimonis de les defenses al tribunal li és totalment igual. No els hi importa el que expliquen; A més la diferència de tracte amb els testimonis de les defenses és tan aberrant que fa vergonya veure-ho. D'això se'n diu un judici just? Quin fàstic collons!!! 

     L'altre afer del dia és el debat que va haver-hi a TV3 per les eleccions europees. No han deixat intervenir a Junqueras i Puigdemont va dir que si Junqueras no hi era ell tampoc hi seria. I així ha estat. Han justificat l'absència de Junqueras dient que per horaris de presó era imposible que participés al debat. Quins collons!! Presons depen del ministeri de l'interior que depen del govern. Vaja que el PSOE no ha permés a Junqueras participar al debat i així de pas han aconseguit que Puigdemont tampoc hi fos. Els sortirà gratis?? Segurament a nivell polític si però el que no han pogut evitar (això sembla de moment) és que ERC i JxCat hagin dit que no votaran a Iceta per fer-l'ho president del senat. A sobre s'ho prenen malament tant el PSC com el PSOE. Quin fàstic de gent. El millor del debat va ser quan durant el primer minut de cada candidat el de JxCat, Aleix Sarri, (que és el cap de premsa de JxCAt) va abandonar el debat dient que no podem tolerar la repressió ni justificar-la de cap manera. Va ser segurament el millor del debat. Va deixar un pen drive amb el minut del President Puigdemont per passar-l'ho al final. ERC no va abandonar el debat. Pons de PP va aprofitar per a llüar Junqueras i estripar a Puigdemont i va demanar explicitament que no possessin el video de Puigdemont i oh! ah! sopresa!! que va fer TV3? Doncs si, no va emetre el video de Puigdemont i si el de Junqueras. Puigdemont ha decidit querellar-se contra els dos representants de la JEC que els van voler vetar. A veure com deriva tot això.

   L'últim afer del dia és que la fiscalia demana de processar per organització criminal a quasi tots els investigats pel jutjat número 13 de barcelona. Vol endurir l'acusació a 28 investigats per l'oganització de l'1 Oct. Entre ells hi ha el director de TV3 i el de Catalunya Radio entre d'altres. Això és normal? És lògic d'un estat de dret? Fins a on arribarem? És un putu escàndol majúscul!!! 

   Quan ens plantarem?


                                                 (imatge extreta de twitter)
   
 

diumenge, 12 de maig del 2019

Judici dies 39, 40, 41, 42 i mes reflexions.




        Continua el judici amb els testimonis de les defenses. De sobte hi ha un silenci informatiu en els mitjans espanyols i ningú comenta res del que passa al Suprem. És una vergonya i un escàndol. No em cansaré de repetir-ho. 

    Fa mal escoltar els testimonis relatan els fets de l'1 Oct. Fa mal perquè ens pensàvem que seria més fàcil del que és. Fa mal perquè creiem que els polítics anaven en serio (sembla que no del tot). Fa mal quan revius aquells dies i veus les cares d'emoció i el sentiment de la gent d'estar fent algo històric (que ho vem fer) i el resultat que tenim de moment son 9 presos polítics i 7 exiliats i uns quants (centenars o milers) de represaliats. Fan mal moltes coses i fan tant de mal que només es curarà quan siguem República de dalt a abaix, quan trenquem amb el règim, quan obrim les presons o quan fem el que fagi falta per a aconseguir-ho. El camí iniciat no te aturador. De moment la repressió els funciona (i tant que els funciona) però hem de persisitir. 

   Del judici sobren les paraules. Marchena cada cop mes irritable, els fiscals i l'advogacia de l'estat no tenen cap intenció d'entendre que va passar l'1Oct. Els hi és igual. Tenen el relart creat. Fan cara d'extranyats quan un dels testimonis explica com van arribar les urnes, o com es van constituïr les meses de votació i no poden entendre el fet de que la gent ens autoorganitzessim i desobeïssim colectivament una interlocutòria del TC. Simplement no ho poden concebre. Els sobrepassa. I quan veuen que el relat inventat de GC i PN trontolla es posen nerviosos i evidencien la manca d'imparcialitat del tribunal. Així de clar. També es cert que desfila cada testimoni que vist desde fora potser sobta però això és un altre tema. La qüestió mes bàsica i fonamental és que tot és un putu teatre i que quan jugues a posar a prova un estat (no gaire o gens) democràtic passen aquestes coses. S'ha vist clar que ens volen calladets, escarmentats i que no es torni a produïr un desafiament com el que vam viure i el mes trist és que sembla que alguna formació política catalana està comprant el marc mental espanyol. Això només ho veurem amb prespectiva i temps, però corren rumors. I ja se sap que quan el riu sona.......

    D'aquí a 2 setmanes hi han les eleccions europees. Finalment el President Puigdemont podrà presentar-se en la llista de JxCat amb Toni Comín i Clara Ponsatí. La JEC va vetar la seva candidatura però els tribunals han donat la raó a Puigdemont. Almenys una bona notícia. El que ens toca és omplir les urnes amb vots i que puguin tenir veu a l'europarlament. A la vegada hi han eleccions municipals i la cursa per l'alcaldia de Barcelona està disputada sobretot entre Maragall (ERC) i Colau (EnComúPodem). Veurem cap a on es decanta la partida. Queden dos setmanes de ganivetades i atacs frontals entre uns i altres. Diuen que seria un bon cop d'efecte que Barcelona tingués un alcalde independentista. Suposo que ho deuen dir per Maragall. Recordem que abans era del PSC. Tot això va per la contaminació que hi ha ultimament amb ERC. Hi ha qui diu que s'han frenat i volen tornar a negociar un referèndum amb l'estat quan en paraules del seu president Junqueras l'estat mai s'assentarà a pactar un referèndum. Costa entendre que està passant. També queda clar que tots els atacs van cap a Puigdemont, tan els atacs espanyols com alguns catalans. Així m'ho posen fàcil. Ja se a qui votaré el 26M.

   I la última reflexió és que l'altre dia va morir Alfredo Pérez Rubalcava, de la família dels socialistes, històric ministre de l'interior en èpoques fosques i que va dir allò de que -"el estado està dispuesto a llegar hasta donde haga falta para parar la independencia de Catalunya. M'estalviaré qualsevol tipus de comentari perquè em podria posar en problemes. Només diré que passi el que passi ell ja no ho veurà.

   Així doncs, Salut i República Catalana.

                                         (Joan Bonanit imatge extreta de twitter)

dimecres, 1 de maig del 2019

Judici dies 37 i 38.




      Aquesta setmana només hi ha dos dies de judici. Els altres 5, el presos/es polítics seguiran a la presó i els exiliats lluny dels seus. És una vergonya que en ple segle XXI estigui passant això però segueixen passant coses molt greus arreu del mon. Intentar buscar una explicació és molt difícil. La única que trobo és que quan poses en escac a un estat passen aquestes coses. Estem escrivint la història que d'aquí a uns anys s'estudiarà. Sempre ens han agradat les històries on unes quantes persones s'arrisquen per a intentar canviar certes coses i és clar, no és tan fàcil com sembla. N'hi ha hagut molts que ho han fet i mes encara que ho faran. Qui no vol un món millor? Qui desitja la guerra? (em sembla que en se d'uns quants) Qui estima la mort dels altres? (em sembla que en se d'uns quants). Jo no, ja us ho dic. La història va plena de lluites, venjances, cops d'estat, poder militar, reis sanguinaris........igual que va ple de contrapoders organitzats, lluitadors per causes justes, màrtirs ideològics i gent amb esperit constructiu; L'un alimenta a l'altre, poders duals, be i mal, bo i dolent, blanc i negre...... tema complex.

    Centrat en el judici ha estat potent escoltar  de viva veu i davant d'un tribunal inquisitorial els testimonis que van patir la violència extrema de PN i GC durant l'1Oct. Ciutadans amb la intenció de votar apallissats per les forces d'ocupació. Ciutadans autoorganitzats desobeïnt en massa les sentències d'un tribunal (in)Constitucional del segle passat o l'altre. Ciutadans pacífics i demòcrates utilitzant el poder de les urnes per decidir el seu futur. Jo hi era. No vaig patir la violència en primera persona, però estic patint la violència des del 2 d'Octubre del 2017 fins avui amb tot el que ha passat, està passant i veient aquesta farsa de judici que només pot acabar amb l'absolució. Vem desobeïr, si! però d'aquí a Rebel·lió i/o Sedició hi ha un abisme. Les lleis s'han d'adecuar a les societats. Una llei injusta s'ha de desobeïr. Evidentement demà ho tornaria a fer.

     La setmana que ve el judici continuarà i suposo que el tribunal seguirà buscant alguna manera de fer quadrar unes sentències que no tenen bona pinta (espero equivocar-me). Mentrestant el presos/es polítics seguirant dormint entre reixes i els exiliats seguiran sense poder tornar a casa seva. 
UNA PUTA INJUSTÏCIA!!!
 
     Divendres tothom al carrer!!!
     Salut i República Catalana!!!

                               (imatge extreta de twitter)

dilluns, 29 d’abril del 2019

El dia després.





       Si, finalment ha arribat. Ja és aquí el 29A. I com està el panorama? Doncs podria ser molt pitjor. Finalment després de les eleccions espanyoles el tripartit de dretes (PPC'sVOX) no suma prou escons com per a governar. El PSOE ha estat la primera força amb 123 escons (n'ha pujat 38), la segona PP amb 66 (n'ha perdut 70), tercer Ciudadanos amb 57 (n'ha pujat 25), quart UnidasPodemos amb 42 (n'ha perdut 29), cinquena força VOX amb 24 (no tenia representació). Deixa això un Congreso de los diputados molt dividit i fragmentat. Hi han clares dues opcions. PSOE i Ciudadanos podrien formar un govern estable però com sempre en política algú s'haurà de menjar les seves paraules. En la campanya electoral i durant els debats Alberto Carlos Rivera (C's) va deixar clar que mai governaria amb Pedro Sánchez. Volia fer-li un cordó sanitari, preferia pactar amb PP i VOX però els números no quadren. El PSOE mai va tancar la porta a pactar amb C's però ahir, mentres celebraven la victòria els votants de Sánchez li cridaven -Con Rivera No, -Con Rivera NO! però Sánchez no va tancar la porta a res. Recordem el No és No de Sánchez a Rajoy que va acabar amb Sánchez expulsat del partit. Veurem com avança.

   Una altre opció és PSOE+UnidasPodemos+ERC+Altres. Cosa altament improbable veient l'estat de crispació generalitzat. Segurament als poders els hi interessa mes un pacte de Sánchez i Rivera que no pas amb Podemos i independentistes. 

   Una tercera opció és un govern en solitari de PSOE. Ja ho han comentat avui, un dia després de les eleccions. Ara s'obren unes setmanes d'especulacions, negociacions, titulars de tot tipus, declaracions en totes direccions.......vaja soroll de fons que només farà que crear estats d'opinió fins al dia que es formi un govern, si se'n forma algun.

   En quan a Catalunya els resultats han estat clars; ERC ha estat la primera força a Catalunya per primera vegada. Ha passat de 9 escons a 15. La segona força ha estat el PSC que ha passat de 7 a 12. La tercera ha estat En Comú Podem que ha passat de 12 a 7. La quarta ha estat JxCat que n'ha obtingut 7. Cinquena força ha estat C's amb 5 (ha quedat igual). La sisena força ha estat el PP que s'ha quedat amb 1 escó de 6 que en tenia i l'última força ha estat VOX que ha entrat amb 1 escó. La formació Front Popular no ha aconseguit representació degut a la alta participació. També és cert que no se'ls ha donat ni un segon de veu en cap espai i s'han hagut de muntar una campanya amb els mínims recursos. Tot i així han tret prop de 100 mil vots. Fent recompte l'independentisme aconsegueix 22 escons. Mes dels que tenia abans.

    I tot això quin panorama deixa? 

   És algo que s'anirà veient amb el temps. Després de com estava l'ambient els últims dies de campanya i veient els debats electorals diria que els resultats no son dolents. Tan a Catalunya com a Espanya. El daltabaix mes espectacular és el del PP i no m'extranya. Arroseguen massa merda i això els hi passa factura, igual que els hi ha passat factura a Catalunya presentar una persona com la Cayetana Álvarez de Toledo. Era horrible escoltar-la parlar. Ciudadanos penso que creien que tindrien mes força de la que al final han tingut. Podemos en general ha acusat totes les baralles internes que ha tingut durant aquests anys i ho ha pagat també. El PSOE s'ha beneficiat de les circumstàncies i ha tret un bon resultat tant a Catalunya com a Espanya. JxCat ha aguantat el tipus i es manté, tot i ser un partit nascut en les últimes eleccions, ser el partit del president Puigdemont, venir de Convergència i el PdCat i tot el liu que comporta. ERC semblava que podria pagar a les urnes el seu "frenassu" cap a la independència amb crítiques molt dures per part d'alguns i les urnes han dit el contrari. Per primera vegada a la història han guanyat unes eleccions generals. Del que fagin amb els vots ja ho veurem.

   I per si fos poc tot això avui la Junta Central Electoral a prohibit presentar-se a les eleccions europees a Puigdemont, Comín i Ponsatí. La llista de JxCat ha sigut impugnada per un recurs de Ciudadanos i PP. Alguns experts diuen que és una aberració jurídica. Jo, com no en tinc ni idea, penso que és un moviment més de l'estat per cargar-se al president legítim Puigdemont. Quan creiem que no podrien fer res pitjor sempre surten amb algo nou. A més ho han fet quan faltava 1 hora i mitja per a tancar llistes. Sense temps per a actuar; però ja estaven avisats i tenien els recursos preparats. En el seu lloc provisionalment hi aniran Boye, Trias i Talegon. Jo sincerament penso que no el deixaran presentar per mes recursos que presentin i com no en tinc ni idea no se com acabarà. El que em sembla si que se és que Espanya s'està autodestruïnt. I si no el temps ens ho dirà. Tots els grans imperis acaben destruïts, desde dins o desde fora. Això ja ho veurem.

Demà mes.

Salut i República Catalana!!!


                                                        (imatge extreta de twitter)

 

Judici dies 34, 35 i 36.




       Aquests tres dies de judici han servit per a posar una mica de llum després de setmanes escoltant falses declaracions de PN i GC. Hi han anat a declarar diferents testimonis de les defenses i el to ha canviat com de la nit al dia. Hi han anat demòcrates compromesos amb la llibertat i la democràcia. Hi ha hagut enganxades per part del jutge Marchena amb l'advocat Salellas entre d'altres. El tribunal no soporta classes magistrals de dret constitucional on es parli del dret a l'autodeterminació i ho veu com una burla. Patètic és poc per al paper de Marchena i els fiscals i l'advogacia de l'estat. Dels de VOX no cal ni parlar-ne. Jo destacaria sobretot la declaració de David Fernàndez. Aquí la teniu. Disfruteu-la!!

Declaració de David Fernàndez. 

   Salut i República Catalana!!! 

                                                       (imatge extreta de twitter)

dijous, 18 d’abril del 2019

Ostatges.




      Imatge d'un ostatge. D'un pres polític.

                                                 
                    
                                                                                        (imatge extreta de twitter)