dijous, 12 de desembre del 2019

Feta la llei, feta la trampa.




     Doncs això, feta la llei, feta la trampa. I així anem. Qui dicten i apliquen les lleis tenen per la mà fer qualsevol cosa. Estaria bé predicar amb l'exemple. Portem massa temps discutint sobre l'aplicació de les lleis, els marcs legals, els criteris judicials, les normes, la sagrada constitución.... i així (i amb el fred que fa) s'ha anat esvaïnt l'única manera de pressionar a un estat com l'espanyol. Quan no és per una cosa és per una altra. També hi té a veure la repressió desfermada cap als catalans. Gent detinguda amb proves falses, atacs del Mossos a manifestants, violència tant policial com judicial que arrestrem desde fa anys i una llarga llista de casos que fan posar de molt mala llet!!! Està molt bé pensar que la política servirà per a resoldre un conflicte que cada cop s'ha fet mes gegantesc i ja te unes dimensions inassumibles per a un estat amb poc interés en èsser un estat democràtic exemplar. Està clar que amb voluntat política es pot arribar a uns punts ara mateix inimaginables. De fet, fa un mes semblava inimaginable que Pedro Sánchez negocies res amb cap independentista. 1 mes després de les eleccions el tema català ha passat de ser "un problema de convivencia entre catalanes" a ser "un conflicto político". Curiós, no? Mig PSOE (l'altre mig els hi fa el llit) parla d'ER com no havien fet fa just un mes El que falta, i molt, és voluntat política. Sobretot per part de l'estat. Per què serà?

   Passen els dies, els mesos i els anys i la solució no es veu molt propera. Ara la política està pendent d'un possible pacte de govern entre PSOE-UNIDAS PODEMOS amb l'abstenció en el debat d'investidura d'ER. Tot girà entorn a aquesta idea. Sembla que si es conseguis formar govern a Espanya no hi hauria majoria possible al congrés per una moció de censura per tant el govern de Sánchez s'asseguraria 4 anys al poder. Segur que hi han moviments per a intentar trencar aquest possible pacte. Estic segur que una gran part dels poders estatals no volen per a res un pacte així. A més la setmana vinent es resoldran temes com el de la inmunitat de Junqueras, i això afectarà també al president Puigdemont i Comín. Hi han masses coses judicialitzades i això no resol res, sinó al contrari; fa mes difícil arribar a trobar una solució. Mes de mitja espanya creu que ja està bé la sentència del tribunal suprem. A mes, els representants polítics de tota aquesta gent van molt forts. No entenen que és la democràcia. Per ells la llei ho és tot (excepte ens els centenars de casos de corrupció que tenen tant uns com altres). Fora de la llei no hi ha res, diuen. Així que podem esperar?

   I mentrestant el mon segueix girant, la gent seguim vivint, uns millors i uns pitjor. La gent segueix gastant, comprant, menjant, contaminant, fent bromes, cantant, escrivint, saltant amb paracaigudes o anant en moto. La vida és molt mes que les baralles polítiques per al poder (que hi son a tot arreu), però penso que ens ha tocat viure uns moments històrics com tants d'altres hi ha hagut i hi haurà. Disfrutem-los mentres podem i intentem ser el mes justos possibles.    

   LLibertat presos polítics, independència i visca la República Catalana!!!

          
                                                                                  (imatge extreta de twitter)
 

dilluns, 18 de novembre del 2019

Judicis polítics i mes.




      Avui hem tornat a viure un judici polític a Catalunya. Fa massa temps que la política s'ha judicialitzat i ara estan a punt d'inhabilitar al President de la Generalitat Quim Torra per no despenjar una pancarta a favor dels presos polítics i de la llibertat d'expresió durant un periode electoral on la Generalitat no hi tenia cap paper. A aquest punt és on està arribant la "democràcia" espanyola. El problema està en que en aquests judicis polítics, com en tots, hi han dos parts; els que acusen i els que es defensen. La part de les acusacions son, mai tan ben dit, de part i estan polititzades. El tema de la separació de poders és inexistent i ja pots tenir un dels millors advocats com Gonzalo Boye que, amb les seves brillants argumentacions (i espero equivocar-me), no aconseguirà l'absolució, quan seria el mes just. A més, és escandalós saber que els magistrats que han de jutjar i dictar sentència, han anat escampant les seves opinions sense cap mena de complexe. Qui es pot defensar així?  On son les garanties d'un judici just? Queda clar que cap judici polític és just. Per mes voltes que donguem fins que no es torni la política al seu lloc la cosa cada cop anirà a pitjor.

     A nivell polític s'està en un moment molt complex. El preacord Sánchez-Iglesias ha agafat descolocat a mitja espanya i només cal sentir a gent com Felipe González o Aznar per veure per on van el tirus. Aquests dos prefereixen clarament un pacte PSOE-PP sense Sánchez. Es veuen varies coses, entre elles la por que tenen a que PODEMOS formi part d'un govern espanyol (tot i lo descafeïnat que està PODEMOS ara mateix, si, si, aquells de acabar con la casta i el régimen del '78 i tot allò que van vendre). On està el podemos que qüestionava la monarquia espanyola heredera d'un règim feixista i posada a dit del dictador, que qüestionava el model territorial i defensava un referèndum d'autodeterminació (o això semblava) per a Catalunya? Aquell PODEMOS sembla que ha passat a ser una crosa mes del règim del '78. I amb tot aquest panorama que han de fer els partits catalans? Donar suport a aquest govern? Abstenir-se? Negar completament els seus vots? Tot dependrà del que es pugui aconseguir negociant però sincerament, tindran el que s'ha de tenir els polítics espanyols per a resoldre aquest problema polític? A mi m'agradaria pensar que si però veient i escoltant-los no tinc molt clar que pot passar. Penso que Iglesias podria fer concessions, Sánchez no tantes i per descomptat ni Casado ni Abascal ni Rivera, ah no, que Rivera ja no hi és....doncs ni Arrimades tindrien prou altura política com per fer-ho. S'ha de confiar amb Sánchez (que fa poc se li va escapar allò de que la fiscalia depen del govern, igual que se li va escapar, o mes ben dit, el van pillar a Fernández Díaz del PP que la fiscalia te lo afina...) veient que la repressió no s'ha aturat sinó que s'ha endurit? No dona gaire confiança, la veritat. De Iglesias algú es pot fiar després de deixar aparcat el tema de la monarquia, del referendum, de la llei mordassa, de la reforma laboral........em sembla que tampoc. Vaja, que no es veu gaire llum a l'horitzó.

   Només els temps ens ensenyarà com es debloquejarà la situació, si algun dia s'acaba desbloquejant.

    Salut i República Catalana!!!

             
                                                                                 (imatge extreta de twitter)

dimecres, 13 de novembre del 2019

Tsunami!!!




     Passen tantes coses que és impossible arribar a tot. Tsunami Democràtic ha tallat l'autopista AP7 a la Jonquera, banda francesa, ha muntat un escenari, cuina i un lavabo, hi han hagut concerts i la gent ha ressistit 30 hores ven bé, tot i el fred que fotia. Després, quan la gendarmeria francesa els ha desallotjat, després de petits talls a la NII i d'altres, hi ha hagut una jugada de despiste i s'ha tornat a tallar la AP7 a l'alçada de Salt, s'ha muntat l'escenari i hi han hagut mes concerts. A la vegada a la frontera basca hi ha hagut marxa lenta de cotxes que ha causat cues kilomètriques. I tot això convocat a través de l'aplicació de Tsunam Democràtic i les xarxes socials. Va començar el dia 11 al matí i ha acabat avui dia 13. Revolució digital. Noves formes de comunicació i talls de carreteres i autopistes com s'ha fet tota la vida. I així hem de seguir fins que algú es digni a afrontar el problema. Persistir!!!

    A nivell polític encara han passat mes coses. En les eleccions del 10N els resultats no han canviat massa. La millor notícia és que les dretes no sumen. Ciudadanos ha perdut 47 diputats (i amb això Alberto Rivera ha plegat de la política, per fi!!! I girauta també!!!) que han anat a parar a PP que n'ha aconseguit 88 i Vox que ha pujat fins a 52. El PSOE n'ha perdut 3, s'ha quedat en 120 i Unidas Podemos n'ha perdut 7 i s'ha quedat amb 35. A Catalunya ER ha perdut 150 mil vots, 2 escons i ha quedat amb 13 diputats. PSC ha perdut uns 100 mil vots i ha quedat 2a força amb 12 diputats. JxCat ha pujat en vots i ha aconseguit un diputat mes, ara en te 8. PPC'sVox han tret 2 cadascú i la CUP ha aconseguit 244 mil vots i 2 escons al congreso.  Curiosament 36 hores després de les eleccions Socialistes i Podemos han firmat un pre acord de govern. Fa una setmana semblava impossible que això passes basicament per l'actitud de Sánchez. I perquè no ho van fer a l'estiu? S'han hagut de repetir unes eleccions que han donat ales a l'extrema dreta de Vox gràcies al blanqueig que en fan tan PP, com Ciudadanos, com PSOE, PSC i tots els mitjans de comunicació espanyols. L'extrema dreta sempre ha existit a Espanya però abans estava dins del PP. Uns quants van passar a Ciudadanos i finalment, veient que el partit de Rivera havia perdut el nord han anat a parar a Vox, l'autèntic partit ultra dretà, xenòfob, homòfob, racista i franquista. La qüestió és que entre PSOE i UP sumen 155 diputats. Els falten uns quants per arribar a la majoria absoluta i qui pot tenir la clau d'això és ER. La pregunta és clara; Donarà ER els seus vots? Si ho fa serà a canvi de res? (tothom sap que en política res és gratis). Aquí està el dubte que omplirà tertúlies i pàgines de digitals d'aquí fins al dia del debat d'investidura. Jo no se que faran. Fagin el que fagin rebran elogis i crítiques. El meu vot, un cop mes, estic segur que no servirà per a investir a Pedro Sánchez. 

    Ja per últim destacaria que l'advocat de la UE ha resolt que un europarlamentari ho és des de que rep els vots dels electors. Això obre la porta a que el President Puigdemont i el Conseller Comín puguin ser europarlamentaris. En el cas del vicepresident Junqueras no està molt clar ja que està sentenciat amb 13 anys de presó pel Tribunal Supremo. Ara el tribunal haurà de decidir quin és el seu parer. 

    I mentres tot això passa la societat catalana segueix mes mobilitzada que mai. I així és com hem de continuar. I presionar al govern de la Generalitat que, per mes que estigui lligat de mans i peus i agafat pels collons per part de tot l'aparell judicial i represiu de l'estat, sabien on es fotien. Si no volen desobeïr i acabar a la presó o inhabilitats (en el millor dels casos) doncs que marxin!!! 


    Salut, República Catalana i TSUNAMIIII!!!

                                                            (imatge extreta de twitter)

divendres, 1 de novembre del 2019

La lluita continua.




      Si algú pensava que amb la sentència del procés l'independentisme abaixaria els braços anava equivocat. A nivell polític si que pot semblar que mes d'un ha abaixat els braços però a nivell social, la sentència, diria que ha reforçat el sentiment independentista. Hi han mobilitzacions per tot arreu (uns llocs mes que d'altres), talls de carreteres, concentracions a places, llançament de globus amb pintura i una llarga llista d'aconteixaments. Una que va començar ahir és una acampada a plaça Universitat de Barcelona. Joves estudiants plantant tendes i fent assamblees. Espero que duri.

   Estem a una setmana i poc d'eleccions espanyoles. Es parla que, dependent dels resultats, s'intentarà fer una coalisió de govern de PSOE i PP. És la última (o penúltima, o avantpenúltima.....) bala que te l'estat espanyol abans de desfer-se com un sucre a l'aigua. Està tot tan viciat i tan malament que poca gent veu una sortida democràtica al conflicte entre Catalunya i Espanya. El president en funcions Pedro Sánchez està fent, de llarg, un dels pitjors papers en la política espanyola. Per mi molt pitjor que Rajoy i Aznar, que ja és dir. Sánchez se'n en fot de les trucades del president Torra i no deixa de repetir que el conflicte de Catalunya és entre catalans. Quins collons!!! El conflicte és amb l'estat espanyol, amb la policia espanyola, amb els indigents mentals que hi han a la política espanyola, començant per Sánchez, seguint per Casado, Rivera, Iglesias, Garzón, Carmen Calvo, Cayetana Álvarez de Toledo, Inés Arrimadas, Borrell, Ábalos, i una llarga llista de noms. El conflicte és amb ells, fills del franquisme, que continua mes viu que mai tot i que fa una setmana van treure al dicatdor del Valle de los Caídos a crits de Viva Franco, Viva España i totes aquestes proclames que, en una democràcia consolidada, serien delicte. El conflicte és amb tota aquesta colla d'inmorals que van de demòcrates quan, en una democràcia consolidada, la meitat estarien a la presó per lladres i corruptes i l'altre meitat serien inhabilitats per ocupar càrrecs públics. També una menció especial per a Iceta i tota la gent del PSC que al 2012 defensaven un referèndum pactat amb l'estat (perquè segons ells en les democràcies avançades com l'espanyola s'ha de poder fer) i uns anys després es manifesten amb Societat Civil Catalana (extrema dreta). Iceta és de les pitjors persones que he vist. És fastigós, un cínic, un vividor del diner públic sense ofici ni benefici. El problema entre Catalunya i Espanya son totes aquestes coses i algunes mes. Especial menció també als Comuns, que tot i defensar la democràcia, es posen de perfil no sigui cas que els taqui la sang dels joves i no tan joves apallisats per la policia aquests dies. Molt defensar les llibertats però en el fons son espanyolistes, republicans espanyolistes i com a tals han tingut, tan ells com Podemos, una oportunitat per a posar en escac al règim del 78 i s'han cagat a sobre. Doncs a pendre pel sac!!!

    Per últim menció a la política catalana; Patètics. Sembla que també s'han cagat alguns. Rufián fa 4 dies volia donar suport a la investidura de Pedro Sánchez a canvi de res. Avui critica obertament al PSOE/PSC com si hagués oblidat que fa uns mesos donava els seus vots (i els dels seus votants) gratis. Tardà donant lliçons i presionant per a fer eleccions a Catalunya, pendre el lloc al president Torra i negociar a Madrid la rendició. Torra trucant a Sánchez sense que aquest li agafi el telèfon. Buch intentant fer veure que els mossos han actuat com han actuat perquè sinó Madrid els podia treure les competències sobre els mossos (com si no ho haguessin fet ja)... Els polítics catalans penso que no estan a l'altura del moment. Sabien on es posaven quan es van presentar a les eleccions i no han fet el que van dir que farien. Espero que això els passi factura a les urnes. I parlant de urnes, com ara venen eleccions, de repent sembla que ER torna a ser mes independentista que ningú. Segons les enquestes ER guanyaria a Catalunya per sobre del PSC. Fins al dia 10N no sabem que pasarà però segur que el dia 11N la cosa continuarà igual (o pitjor, ja que sempre va a pitjor).

     Si la gent continuem movilitzats això serà imparable. Ja han intentat, tan des de dins com des de fora, parar-nos. Ens reprimeixen, ens peguen, ens maltracten, ens detenen, ens empresonen i nosaltres seguim. I aquesta és la clau, seguir. Desbordar primer als polítics d'aquí i després als d'allà. Tsunami democràtic ja està considerada per la Guardia Civil com una organització criminal. Una organització que te mes de 380 mil seguidors a Telegram. Ja els han censurat pàgines web. Intentaran decapitar-los ràpid i sembla que els costarà. Se'ns titlla de violents i terroristes, quan els unics violents son la PN i els Mossos i els terroristes son els que van atacar a les Rambles al 2017 i ningú ho vol investigar. Se'ns titlla de violents i els centenars de videos que hi han d'aquest dies demostra qui son aquí els violents (AQUÍ).

   I acabo perquè em poso dels nervis!!

   Salut i República Catalana!!!

                                                    (imatge de Jordí Calvís extreta de Twitter)

dilluns, 21 d’octubre del 2019

La resposta continua.




      Fa una setmana que va sortir la sentència i portem una setmana de mobilitzacions continuades. Els primers dies van haver-hi batalles campals però curiosament, des de dissabte, no hi han hagut mes aldarulls. El resultat de moment és de 590 ferits, 154 mossos, 134 PN, 1 Guardia Urbà i 302 manifestans entre ells una seixantena de periodistes cubrint els disturbis. D'aquests manifestants n'hi ha 4 ferits greus, entre ells un PN, 4 manifestans han perdut un ull, hi han hagut 199 detencions, fins al moment, 107 han passat a disposició judicial, 76 han quedat en llibertat amb mesures cautelars i 28 estan a presó provisional sense fiança. Aquí van uns quants videos. 
 Clickeu aquí.
 Ara estem en un moment d'impàs. 

   A nivell polític la situació és lamentable. No s'ha articulat una resposta conjunta dels partits independentistes i s'estan veient superats per la gent. Clar que si!! Sembla que al President Torra li estan fent el llit. Hi ha massa intoxicació informativa i poca veracitat. Alguns parlen de contactes entre la Vicepresidenta Calvo, del govern espanyol i Aragonès, vicepresident del català. ER i JxCat estan en una lluita que només facilita que el govern espanyol fagi el que vulgui. Al carrer la gent cridem Independència i sembla que alguns no ho vulguin escoltar. Pel que fa al govern espanyol, avui el president en funcions Pedro Sánchez ha vingut a Barcelona per a visitar a un PN ferit a l'Hospital de St Pau i ha hagut d'entrar i sortir per Urgències sota els crits de "llibertat presos polítics" cantants pels treballadors de l'hospital. El president Torra sembla que l'ha trucat diverses vegades i no s'ha dignat ni a contestar. I avui, veient el panorama, tal com ha sortit de l'hospital ha marxat pitant cap a Madrid. Em sembla que no les te totes.

    El que està clar, i sense justificar cap mena de violència, és que els catalans aquests dies hem demostrat que no ens agenollarem davant de ningú per mes violència que ens exerceixin. La resposta ciutadana és increïble. Des de les marxes per la llibertat que van reunir a una gentada des de dimecres fins a divendres caminant des de diferents punts del territori fins a Barcelona on va haver-hi una gran manifestació fins a les protestes que es van fent cada dia a diferents punts del territori; Des de talls de carreteres a Gurb, a l'Ebre, a la Jonquera... fins a sentades davant de les delegacions del govern fins a talls a la Meridiana, Gran Via... No hem d'afluixar.


    Han passat moltes coses en molt poc temps. Càrregues indiscriminades tant dels mossos com de la PN, detencions de perdiodistes, abusos policials que s'haurien de investigar, manipulació informativa... Hem viscut uns dies molt moguts i s'està demostrant que si la policia no carrega no hi ha problemes. Que ha passat des de dissabte? És curiós si mes no. Hi han informacions que diuen que la PN no s'esperava una resposta per part de la ciutadania tan brutal com va ser. Crec també que el que ha quedat demostrat és que l'operatiu policial no ha sapigut controlar els disturbis que hi han hagut. S'han vist superats per l'autoorganització de la gent passant dels partits. I com no, la violència genera violéncia. Han carregat contra gent pacífica que protestava legitimament i després, a altes hores, estaven superats per un grup de radikals. Des de dissabte, tant violents que eren els CDRs, totes les concentracions que hi han hagut han acabat sense ni un disturbi. Dissabte, algun polític d'ER, va intentar quedar bé amb la gent que protestavem sense violència i en va sortir escaldat. Cal recordar que la majoria de protestes i concentracions son pacífiques i que els disturbis que van passar de nit, vulguem o no, formen part de les lluites socials perquè no hem de perdre de vista que, amb la sentència, se'ns estan retallants drets com el de manifestació i de reunió entre d'altres i s'ha comés una injustícia inmensa; Hi ha dos activistes que es pasaran 9 anys a la presó per haver pujat a un tot terreny de la GC per descombocar una concentració el 20 de setembre del 2017. La lluita continua.

    Salut i República Catalana!!!

                                                                                     (imatge extreta de twitter)


    PD: Avui la fiscalia espanyola ha imputat a Gonzalo Boye per blanqueig de diners. Casualitat??

dijous, 17 d’octubre del 2019

La Resposta.




     Estem vivint la resposta a una sentència injusta i a un procés judicial ignominiós. Quarta ni d'aldarulls a Barcelona. Dilluns, dimarts i dimecres ha estat una batalla campal pels carrers de Barcelona, Girona, Tarragona i LLeida entre d'altres llocs. Tot això està deixant en segon pla Les Marxes per la LLibertat on milers de persones estan venint a peu cap a Barcelona des de diferents llocs de Catalunya. Admirable, molt admirable i veure les imatges de columnes de milers de ciutadans caminant per l'autopista o per les carreteres posa la pell de gallina. Arribaran demà i coincidirà amb una vaga de país. Clar que si, cullons!!!

   I al final, com no, ha petat tot. Qui no s'ho esperava? Hi ha decepció, frustació i cabreig, molt cabreig amb tot el que estem aguantant. La violència genera violència. L'1-O van venir i ens van apallissar. S'han passat dos anys reprimint-nos i encara han enviat mes policia a fer que s'acati la sentència. Em sembla que ho tenen complicat. I tot això està passant amb el govern d'aquí intentant fer equilibris per justificar l'actuació dels mossos d'esquadra que és sencillament injustificable. De la Policia Nacional ja ho sabiem i dels mossos antigament també. Que ha passat durant els 8 anys que no hi ha hagut un sol aldarull? Qui ho sàpiga que ho expliqui. El que és inexpicable son els milers de videos que corren per les xarxes amb mossos apallissant a la gent d'una manera descontrolada fins arribar a atropellar gent amb les furgonetes. Si des d'aquí no es controlen els mossos que surti el conseller Buch i ens ho digui. O que dimiteixi. Que fagin el que sigui per aturar aquesta barbaritat. És sencillament escandalós i fastigós. S'ha tornat a calentar tot i de fet ja es veia a venir.
També és curiós que dimarts, després de les concentracions de ANC i Omnium per protestar per la sentència, just al acabar, a les 4 capitals comencessin aldarulls. Hi ha gent molt cremada si i segur que s'apunten al que sigui però també s'ha de saber que hi han infiltrats. Això ho sap tothom. A més hi han videos corrent per les xarxes. És obvi que hi han infiltrats però penso que al final molta gent s'ha cansat del processisme i de l'especatcle patètic de la política tan catalana com espanyola. Al final cal cremar containers i fer barricades per presionar. Cremar containers i fer barricades és vandalisme, no violència. Violència és agredir a la gent. La policia agradeix i és violenta i, deixem-nos de tonteries, les revoltes son així. En totes les societats hi ha gent violenta, aquí també. Però és que amb la sentència (faré un dia una reflexió sobre la sentència) s'ha posat a la presó durant 9 anys a dos activistes socials que en cap moment van ser violents. Això que vol dir? Que sense violència tampoc es pot parlar de tot.

    I ja la última és que avui, ara mateix, a Barcelona s'han trobat dos manifestacions; una feixista a Sarrià i una als jardinets de gràcia dels CDRs. Que ha passat? Doncs que els mossos han deixat baixar tranquilament als feixistes fins a on eren els CDRs. A sobre han anat avisant que baixaven amb pals de ferro i bats de beisbol. Son molt demòcrates. Imatges lamentables de la policia sense actuar en una mani feixista. Ja hi han videos d'un noi independentista apallissat per uns quants feixistes. 3 nits de pallisses policials. Això és el que ens espera si no assolim la República. 

   Així doncs salut i República Catalana ja!!!

                                                     (imatge extreta de twitter)

dilluns, 14 d’octubre del 2019

Sentència.




      Ja ha sortit la sentència, després d'unes filtracions interessades, i ha començat el mambo. Penes que van des del 13 anys d'en Junqueras, 12 anys per Romeva, Turull i Bassa, 11'5 anys per a Carme Forcadell, 10'5 per a Joaquim Forn i Josep Rull i 9 anys per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i l'absolució de Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Justicia? I uns collons!!!

   Ha començat la movilització ocupant l'aeroport del Prat. Ja hi han càrregues del mossos com si no hi hagués demà. Ens veiem als carrers!!!

   Salut i República Catalana!!!