Circ

 

   Vivim en un circ mal anomenat democràcia.  Cada dia apareixen noves informacions pitjors que les del dia anterior. Miris on miris, llegeixis el que llegeixis, la vergonya absoluta és total. L'interès del poder està mes que controlat a través dels mitjans de comunicació. No ens podem refiar del que escoltem, veiem o llegim. Tot està manipulat. Tot, absolutament tot. Crear estats d'opinió mai havia estat tan fàcil. Qui paga mana, no?

  La darrera setmana ha estat marcada pel tema de les llicències d'edat del parlament, una jugada legal però immoral perquè certs treballadors del parlament de Catalunya cobressin uns sous desorbitats sense treballar. S'ha muntat un gran rebombori arran de la publicació al diari ARA. Ara interessava treure això, segurament per a desviar l'atenció d'unes altres notícies també aparegudes fa dos setmanes on l'ex-comissari Villarejo relacionava els atemptats de les Rambles i Cambrils del 2017 amb el CNI espanyol, cosa que ja havia dit feia tres anys. Total, que les notícies es solapen i tenen distret al personal, als tertulians, als programadors de merdes televisives i radiofòniques. I no passa absolutament res. Ningú dimiteix. Tot continua com si no passes res. I nosaltres tragant. Tragant molt. I traguem perquè sabem que si sortim a protestar de poc servirà. Sabem que la violència no és el camí, a més, si cremem quatre contenidors els hi donem la foto que volen i això no ho podem permetre. Sabem que si fem això ens acusen de terrorisme. També sabem que la pròpia policia catalana te ganes de gresca i no s'arronsa a l'hora de detenir i acusar falsament als qui protestem. Sabem mes coses de les que sabíem abans. Sabem que quan el president de la generalitat, en Pere Aragonès, diu que el català no es toca, arran de la sentència que obliga a les escoles catalanes a fer un 25% de les classes en castellà, acabaran acatant (espero equivocar-me). Sabem que quan diuen que defenseran l'escò de Pau Juvillà de la CUP, ho faran fins que la sentència (injusta) sigui ferma. Sabem que els indults tenen un preu i el pagarem tots els catalans. Trist? Si però real. Sabem que agenollar-se davant del govern espanyol només serveix per fer encara mes visible la humiliació. Sabem que Espanya no negocia. Sabem que per al govern de PSOE i Unidas PODEMOS ER és el millor que li podia passar a Catalunya i evidentment això pels independentistes no és bo. Sabem que el govern espanyol ha enganyat una i cent vegades a ER i ho seguiran fent. Ara segurament amb la reforma laboral. Sabem alguna cosa de la taula del diàleg? Sabem alguna cosa de la agenda del reencuentro? Crec que no. el que si sabem és que la vuelta a Espanya començarà a Barcelona, que la selecció espanyola vindrà a jugar a Barcelona, al camp de l'Espanyol, mes de 60 anys després de fer-ho per última vegada i sabem que volen fer uns Jocs Olímpics d'Hivern entre Catalunya i Aragó. Fotem pena!!!

    Crec que ER, Junts i la CUP han vist les orelles al llop, i en part ho entenc. Han pagat les conseqüències de fer un referèndum unilateral d'INDEPENDÈNCIA. Que es pensaven, que Espanya negociaria? Si és així i ja han vist que no, que Espanya no negocia, el que podrien fer és apartar-se i deixar pas a la gent. S'ha vist, i més amb les informacions de la darrera setmana, que els partits polítics, TOTS, formen part d'aquest circ. Viuen d'aquest circ. I és clar, quan la gent, el poble, està tranquil no passa res però quan el poble es rebel·la comencen a patir. I aquí hi ha masses que no volen perdre els seus privilegis. Veiem com dia si dia també el President Aragonès fa proclames d'aquestes que ja comencen a cansar; L'escola no es toca, la llengua no es toca, blindarem el sistema educatiu català, no acceptarem que polititzin l'educació.....i al final patapam, acabant acatant. Com va acatar l'antic president de la mesa Roger Torrent les ordres que venien de mes amunt. I així funciona aquest circ. 

   Per sort hi ha un petit espai de lliurepensadors. També està controlat, evidentment, però el tenim al dispositiu mòbil (també controlat, evidentment). Es diu Twitter. Uns diuen que és un femer, d'altres diuen que només s'hi insulta, d'altres diuen que és pitjor que una barra de bar a les 4 de la matinada..... Per mi que diguin el que vulguin. Twitter per cadascú serà el que vulgui però és un espai d'expressió lliure. Cadascú s'ha de responsabilitzar del que diu. Gràcies a Twitter puc interactuar amb el President Puigdemont, o comentar a Gabriel Rufián que no estic d'acord amb el que escriu. Puc agraïr a Ramón Cotarelo la seva visió crítica de la política tan catalana com espanyola, puc dir-li a Tardà que em sembla que s'equivoca quan parla de Repúblicas Ibéricas ja que crec que no existeixen, puc felicitar a Gonzalo Boye per les victòries judicials a Europa, i a sobre em contesta, puc felicitar a Arnau Tordera pel concertàs d'Obeses, puc veure opinions totalment contràries a les meves i intentar entendre-les, puc assebentar-me de coses que no surten als mitjans de comunicació perquè no interessa que surtin ....i podria estar posant exemples fins demà.  

   Així doncs, Salut i República Catalana!!!

                                            (imatge extreta de twitter)
 

2022

 

      Doncs si, ja som al 2022 i encara hi ha exiliats i milers de represaliats. Han passat ja les vacances de Nadal amb restriccions per la pandèmia de la Covid i veurem que ens espera durant aquest nou any. Suposo que seguirem tenint el "govern mes republicà i d'esquerres" aquí i al "gobierno mas progresista de la historia" a allà, i ni un ni l'altre fent res per a resoldre el problema polític entre Catalunya i Espanya. Diuen que durant el 2022 s'aniran resolen algunes de les causes que son als tribunals europeus. Jo no tinc ni idea del que passarà però espero que passi el que passi estiguem a l'alçada de les circumstàncies, cosa que per a mi ha fallat des del 2017. Vam posar a l'estat contra les cordes i la repressió que han exercit cap a nosaltres ha passat factura. L'independentisme està dividit, sobretot el polític, però el social diria que no. Penso que milers de catalans, per no dir milions, no ens sentim representats per l'estat espanyol i això si que ja no te marxa en darrera i mes veient com està el país veí. De la política d'aquí poc espero però de la d'allà menys encara. No se com encara n'hi ha que creuen en taules de diàleg, no ho entenc, de veritat. Ja em rebut masses pedrades, no?

    A mi em sembla que Espanya, el Reino de España, és irreformable. De fet, dels fets del 2017 podria haver sorgit un moviment reformista a Espanya però ha passat el contrari. Fins i tot els partits anomenats progressistes han estat i continuen sent molt crítics amb l'independentisme. PODEMOS, que parlava de referèndums pactats per allà el 2016 ha canviat el seu discurs i ara que formen govern amb PSOE mantenen una línia vermella amb l'independentisme. De fet, partits reformistes a Espanya diria que no n'hi ha ni un, ja que a Espanya hi ha un estat profund capaç de tallar les ales o fer caure al primer que li passi pel cap reformar Espanya. Això ho estem veient dia si dia també des de fa ja uns anys. De fet fa ja no se quants anys que son els jutges els que van marcant el dia a dia polític a Espanya i de retruc a Catalunya. Aquí tenim al President Aragonès lligat primer per en Junqueras i després per l'aparell repressiu de l'estat i, és clar, si fa bondat potser pot acabar el seu mandat sense passar per la presó o l'exili. No com el cas del President Torra, que amb l'ajuda d'uns quants d'aquí se'l van carregar ràpid. Ho diré clarament, per mi ER s'ha venut al PSOE i aquest ja l'ha enganyat no se quantes vegades. Quan t'enganyen un cop d'acord, pot haver estat un error, però quan t'han enganyat tres o quatre o cinc vegades (tirant baix) ja és un problema. Espero que quan tornem a votar la gent sigui crítica amb la classe política que tenim. I parlant de la classe política podem fer un petit repàs; Vox ultra dreta que s'ha menjat molt vots de Ciudadanos, Ciudadanos a punt de desaparèixer, PP a Catalunya residual, PSC va quedar primera en vots però ja veiem que politicament és PSOE mes que res, els COMUNS mes del costat del règim que mai, a Junts hi ha merder intern i diferents caps visibles, ER amb els pantalons abaixats davant el PSOE dient si a tot, buscant la complicitat dels COMUNS i sabent que son en un carreró sense sortida, i la CUP fent assambleas internes per qüestionar-ho tot. Així ha acabat l'any 2021 i veurem que canvia aquest 2022.

Mentrestant Salut i visca la República Catalana!!!

                                                     (imatge extreta de twitter)

 

  

Quan direm PROU?

 

       PLANTEM-NOS!! Diguem prou!! Lluitem per la INDEPENDÈNCIA i deixem-nos de tonteries. El govern espanyol no voldrà negociar mai, mai, mai. Encara no ens ha quedat clar? Que coi fotem donant estabilitat a un govern que va dir que acabaria amb la judicialització, que respectaria els drets dels catalans i no se quantes coses mes que no ha complert? Jo, que no soc ningú, veig com se'ns estan pixant a la boca i em sento impotent amb els polítics que ens representen. Foten pena, llàstima, vergonya i ràbia, molta ràbia. En principi el govern "mes d'esquerres i republicà" sorgit de les últimes eleccions a Catalunya deia que treballaria per a acabar amb la repressió, amb la judicialització, que lluitaria per l'amnistia i no se quantes coses mes i tampoc està fotent res. Està sent enganyat dia si dia també pel "gobierno mas progresista de la historia" i ens venen com un èxit la quota de català a les plataformes. Quina gentussa!! També ens van dir que blindaven el català a les escoles i ara ja s'ha obert l'escletxa amb la imposició del 25% del castellà en una escola de Canet. I ells (els polítics) cobrant una pasta per a no fer res del que deien que venien a fer. Horrible. Diria que hauríem de començar a pressionar al nostre govern si no volem sortir gaire escaldats.

   D'Espanya jo no n'espero res. He perdut, fa ja massa temps, qualsevol esperança de que encarrilin el problema en la direcció correcte. És mes, veig que segueixen en la direcció contrària i evidentment no n'espero res. I menys escoltant algunes declaracions de Pablo Casado, que pot ser el futur president del govern espanyol, dient que a Catalunya, concretament a les escoles catalanes, no es deixa anar a fer un pipi als nens que ho demanen en castellà. Ah, i que se'ls hi posen pedres a les motxilles!! Aquest home és dolent. És dolent i perillós i com ell n'hi han milions. Estan intentant crear un problema de convivència des de fa ja massa temps. A veure, una família de Canet de Mar ha decidit que vol que el seu fill de 5 anys faci mes hores en castellà. Curiosament el pare d'aquest nen anava a les llistes de Ciudadanos. Un jutge els ha donat la raó i ara hi hauran 49 famílies mes que hauran de fer mes hores de castellà perquè una família ha utilitzat la (in)justícia per a fer política. I resulta que els nazis som nosaltres. Que els intolerants som nosaltres. Que els supremacistes som nosaltres. Aneu a prendre pel sac!!! No veuen la riquesa que suposa dominar dues llengües? No veuen que per a un nen de 5 anys no es problema aprendre el català i el castellà? Evidentment el problema els tenen els adults.

   Em fa la sensació que tard o aviat tot això acabarà esclatant. Si, és cert que fa temps també tenia aquesta sensació i certament va esclatar, va haver-hi foc als carrers, barricades, enfrontaments amb els mossos d'esquadra i en vam sortir encara mes escaldats. El nostre propi govern enviant-nos als mossos per a reprimir. I d'allò van sorgir encara mes represaliats. Però el problema s'està fent cada dia mes gros i ara que ja han començat a tocar la llengua i les escoles hauríem de PLANTAR-NOS!! O ens plantem o ens faran desaparèixer com tants cops han intentat i no han pogut. La part positiva que veig en tot el que està passant és que aquest cop tenim a uns exiliats treballant per Europa intentant donar veu a l'independentisme. És la peça que fa trontollar l'estratègia espanyola (i a una part catalana). Son lliures per parlar i explicar les vulneracions de drets que estem patint. I des d'aquí molts no només no li donen importància sinó que els ataquen com si fossin els seus pitjors enemics. A ER li sobra el President Puigdemont i el corrent aquest de confrontació amb l'estat. Per mi ER, una part de Junts (sobretot la que està al govern) i part de la CUP s'han rendit, s'han venut i el preu el paguem tots els catalans. No s'entén el canvi de discurs d'Oriol Junqueras o els silencis del mateix Jordi Cuixart. Aquest encara parla de lluites compartides amb els COMUNS i busca el suport del PSC amb el tema de la llengua. No ha vist ell com hem vist nosaltres que el PSC ja no està per aquestes coses? No ha vist ell com hem vist nosaltres que els COMUNS son espanyolistes? No ha vist que de lluites compartides amb l'esquerra espanyola no n'hi ha ni una? Si nosaltres ho veiem que ens volen fer creure? No serà els seu silenci el preu a canvi dels indults? Tot plegat llastimós!!! 

      Salut i visca la República Catalana!!!

 

                                           (imatge extreta de twitter)
 

De ridícul en ridícul.

 

    Doncs si, des del meu punt de vista anem clarament de ridícul en ridícul. Hem passat de reclamar la INDEPENDÈNCIA a negociar un % de català en les plataformes de streaming. Patètic és poc.  A sobre es carreguen la immersió lingüística i ens imposen un 25% de les classes en castellà. Que està foten ER pactant amb el PSOE? A mi que m'ho expliquin molt lentament perquè no entenc res. No entenc el canvi de discurs. Perquè Junqueras deia al 2016 que l'estat mai compleix les seves promeses i ara només fa que pactar amb PSOE sabent que incumplirà qualsevol d'elles? És a canvi dels indults? Jo no ho sé però no podem fotre mes el ridícul. Després d'haver despertat a la bèstia ferotge de l'estat no hem de recular, no hem de cedir, hem d'apretar, apretar i apretar. No donar suport a canvi de res, que ja ens ho coneixem no? I no, fem just el contrari. Bé, fan just el contrari. Rufián i companyia sustenten al gobierno mas progresista de la historia que ja han demostrat per activa i per passiva que de progressista  tenen el mateix que jo de xinès. De veritat que fot pena tot plegat.

     Ja ens van dir que veuríem coses que no entendríem però no se si es referien a aquestes precisament. La frenada ha estat tan bèstia que ara, veient com de còmode se sent el PSOE amb ER fa sospitar una mica. De fet al M'explico del President Puigdemont ja s'hi veuen coses lletges. Ja es veu una desconfiança entre Puigdemont i Junqueras. Els republicans tenen atravessats als convergents i això es veu clarament en diferents parts del llibre. Certament ningú ha sortit a desmentir res del que allà s'explica. També es veu una complicitat entre Puigdemont i la CUP que segurament a mes d'un convergent no deuria agradar gens.Van ser moments històrics, que, des de la meva prespectiva i amb la prespectiva del temps, van canviar el taulell de joc en la política catalana. ER ha volgut la Generalitat a qualsevol preu. Ho hem vist actualment i en la passada legislatura, on van deixar sol al president Torra. Ara que la tenen a Madrid estan tranquils i la única peça que no els encaixa és el President Puigdemont. S'estan saltant les regles europees per tal de detenir-lo i no se'n en surten. Penso que per a ER també és un problema el President Puigdemont. El curiós és que Meritxell Serret, exiliada durant tres anys, va tornar, es va presentar davant del jutge Llarena i ara es diputada al parlament de Catalunya per ER. Curiós, no? Digueu-me malpensat si voleu però no resulta estrany? A mi em grinyola. 

     I qui dia passa anys empeny deuen pensar a can ER. I a Junts també. Junts és una amalgama de pensaments on hi ha lliurepensadors com en Canadell (titllat de populista), Laura Borràs i pragmàtics com Puigneró o Calvet entre d'altres. Uns poden dir A i els altres B i no passa res. A ER si un diu A tots diuen A, encara que A grinyoli i mes tard es vegi que no era així (llei Celáa i protecció del català). I la CUP...que fa la CUP? Doncs no dona suport als pressupostos perquè ER no ha complert l'acord. Doncs molt ben fet. I el 52% del parlament INDEPENDENTISTA es veu trencat quan son els COMUNS els que aproven els pressupostos. De qui és culpa. CUP? ER? Treieu les vostres pròpies conclusions.

      Salut i visca la República Catalana LLiure!!!

                                                          imatge extreta de twitter

Teatret.

     Bé, hem assistit al teatret per l'aprovació dels pressupostos. Entenc que cal aprovar uns pressupostos i entenc que, com diuen alguns, sigui la llei mes important de la legislatura. El que no entenc, (o si), és que s'hagi aprovat sense la majoria independentista. Finalment tira endavant la tramitació dels pressupostos amb l'acord entre ER, Junts i oh, sorpresa, els COMUNS. Si, si, els COMUNS, els que diuen que Junts és la dreta xenòfoba i supremacista catalana. Si, els COMUNS, que van dir que no pactarien res amb Junts. Si, els COMUNS, que donen suport a canvi que ER els aprovi els pressupostos de Barcelona, els que fa ni una setmana Ernest Maragall deia que eren uns pressupostos molt dolents i que hi votarien en contra. La política té aquestes coses i per això la gent estem cada vegada mes desenganyats i diria que cabrejats. Els COMUNS, que titllen a Junts de dreta quan la veritable dreta xenòfoba i supremacista és la que li ha donat l'alcaldia a Barcelona, el grup de Manuel Valls. Diria que no cal afegir res mes. A si, només una cosa, formen part del règim del 78. Ja ho han demostrat masses vegades. I la deducció lògica seria pensar que potser ER també forma part del règim del 78, no?

   Veient com han anat les coses des de l'octubre del 2017 fins a dia d'avui podem pensar moltes coses. Podem pensar que alguns polítics mai haguessin cregut que la ciutadania catalana aniria tant lluny com vàrem anar aquells dies. També podem pensar que n'hi havia d'altres que potser suposaven el que podria passar després, presó, exili... També podem pensar que hi havien converses entre alguns personatges, que al 2016 deien A i ara diuen B, amb les altes esferes del poder... Per pensar i especular encara som lliures, crec. El que està clar és que hi ha fets que demostren certes coses. Una de les primeres coses és que el gobierno español mas progresista de la historia está molt còmode amb ER a la Generalitat. ER s'està portant bé. Fa cas. Progressa adequadament. Taula de diàleg? Ya si eso otro día... Quan va ser investit Quim Torra cal recordar l'actitud de Pedro Sánchez. A part de titllar-lo de supremacista i moltes d'altres coses no li despenjava les trucades. Van anar a per ell i se'l van carregar, amb la complicitat d'una part de l'independentisme, o suposat independentisme. Han passat tantes coses i tan grosses que cadascú, amb el seu criteri, faci l'esforç de treure les seves pròpies conclusions. Jo ho intento.

   El panorama està així; en les últimes eleccions l'independentisme, o suposat independentisme, treu un 52% dels vots. Suma d'ER, Junts i CUP. Va haver-hi suor per a investir al president Pere Aragonès. Aquest volia un govern ampli, volia que els COMUNS s'hi sumessin. Aquests no ho van fer ja que amb Junts no podien pactar res. ER pacta primer amb CUP un acord d'investidura a canvi de certes reformes importants per la CUP. Mes tard ER pacta amb Junts. I entre els tres partits investeixen Aragonès. Aquest es compromet a pactar els pressupostos amb la majoria independentista i si pot a sumar mes "complicitats" (neollenguatge Orwelià) referint-se a COMUNS que insisteixen que ells amb Junts son com l'oli i l'aigua. Es donen un marge de dos anys per a negociar amb l'estat. De moment han passat sis mesos i només s'ha reunit una vegada la "taula del diàleg" que tothom sap que serà un fracàs. ER s'està portant bé. I ara encara mes ja que els vots dels COMUNS als pressupostos son a canvi dels vots d'ER a l'ajuntament de Barcelona. Maragall diu una cosa l'altre dia i avui la contrària i no passa res. Tant que parlen de les necessitats dels ciutadans i no serà que miren mes per les seves necessitats de partit?  No se, dic jo.

    La veritat és que de la política no se si en podem esperar gaire cosa. En cert moment vàrem creure o pensar que si però va ser un miratge. Després de l'acte de desobediència tan gran de l'1 d'Octubre, fet per mes de dos milions de persones, DOS MILIONS DE PERSONES, els polítics es van fer en darrera i encara ho estem pagant. I el que falta... Però amb tot el que hem après diria que el proper cop no fallarem, no ens farem enrera i aguantarem fins al final. I cauran algunes caretes mes...

    Mentrestant Salut i República Catalana!!!

    

La cosa no avança.

 

    Doncs això, sembla que la cosa no avança. No només no avança sinó que va en retrocés. No cal repetir que l'independentisme està dividit perquè ja ho sabem.  El que no sabíem és que ER farà una reflexió amb els seus militants sobre el perquè de la INDEPENDÈNCIA. És fort però és així. Avui unes declaracions d'en Raül Romeva dient que el president Puigdemont va fer la DUI i ells el van seguir (crec que tots recordem el tweet de Rufián de les 155 monedes o les coses que s'han explicat de Marta Rovira i el President Puigdemont). A que ve això ara? No son pantalles passades? Sembla que per a ER no. Sembla que han de reflexionar sobre el perquè volen la INDEPENDÈNCIA. El govern espanyol diria que dona masses pistes del perquè necessitem ser un estat independent en forma de República com vam votar l'1 d'Octubre del 2017. Cal recordar-ho perquè sembla que molts volen que ho oblidem.

    Ara ve el paripé dels pressuposts espanyols. Amb tot els que ens han fet i ens estan fent (recordem que Pedro Sánchez va dir que acabaria amb la judicialització del procés, que derogaria la llei mordassa, que derogaria la reforma laboral... també ens va dir de qui depenia la fiscalia...)... amb tot això no se com encara s'estan pensant en aprovar el pressuposts. Per por a la extrema dreta? Tard o d'hora arribaran i quan això passi tots a lamentar-se, a llepar-se les ferides, com fan ara els de PODEMOS amb la inhabilitació i retirada de l'acte del diputat al càrrec electe Alberto Rodríguez. Es queixen per coses que ja han passat abans a Catalunya i mentre passaven ells es posaven de perfil. Des d'aquí vam avisar i es van fer els sords. Doncs ara tenen ells els tribunals en contra i estan veient que el monstre ha despertat i no serà fàcil de vèncer, però segur que no es vencerà aprovant uns pressuposts al maldit "govern mes progressista de la història d'Espanya". Això només farà que retrassar el moment en que l'extrema dreta de PP i Vox governi a Espanya. El mes trist és que Junqueras, ER, ens intenta vendre al PSOE com d'esquerres i progressista quan és en realitat la cara "amable" del règim. I dic amable per dir alguna cosa. No cal que ens enganyin, tenim ulls a la cara i orelles. Veiem i escoltem i d'esquerres i progressista el PSOE en te molt poc. Realment l'esquerra espanyola és abans espanyola que esquerra. El feixisme a Europa va ser derrotat però el franquisme a Espanya és mes viu que mai. El procés independentista ha fet treure la careta a l'estat i de pas també ha fet caure unes quantes caretes a Catalunya. ER representa que sempre ha estat independentista, o això pensava jo, però ara han de fer una ponencia i una reflexió del perquè de la INDEPENDÈNCIA? No entenc res.

    I mentre això passa, hi ha polèmica per el blindatge del català a les plataformes de streaming. Hem passat de demanar la INDEPENDÈNCIA a intentar blindar el català en un estat que mai l'ha respectat ni el respectarà. I en quant als pressuposts la meva opinió és clara i contundent; No es poden aprovar els pressuposts de l'estat que t'està oprimint encara que això impliqui que caigui el govern mes progressista de la història, perquè de progressista te el mateix que jo de eslovè, per dir alguna cosa. A mes, està demostradíssim que mai, mai mai es compleix amb el pressuposts. Que cony estem fent?

    I per altra banda, el President Puigdemont en una conferència ha comentat que el que ell busca és tornar amb l'aval dels tribunals europeus i aixecar la suspensió de la declaració d'INDEPENDÈNCIA. Això no estaria gens malamant però és el que passarà? Jo no en tinc ni idea.

    Mentre tant, Salut i visca la República Catalana!!!

  

1-O, quatre anys després.

 

   Doncs si, han passat ja quatre anys de l'1 d'Octubre i aquí seguim, tocats però encara dempeus. Va ser un acte espectacular. Una victòria contra tot pronòstic de dos milions i escaig de persones contra un estat repressor incapaç de trobar una solució al conflicte polític. Molts ho han pagat passant anys a la presó i d'altres encara continuen exiliats. També hi ha mes de tres mil persones de la societat civil encausades en diferents procediments tots relacionats amb els fets d'Octubre i posteriors, com el Tsunami democràtic o la resposta a les sentències del procés. I Espanya ha tornat a ensenyar aquella cara franquista que molts pensaven que ja havia passat a la història. I avui, 3 d'Octubre, quatre anys després del discurs del rei i de la vaga de país, crec que es veu clar que dins d'Espanya ens espera un futur no negre no, el següent. Per això mes que mai a treballar per la INDEPENDÈNCIA.

    A part d'això i tot el que ha passat, l'actualitat la marca el President Puigdemont. Està pendent de la possible extradició per part d'Itàlia, cosa que els seus advocats diuen que no passarà. Demà ens sabrem un capítol mes però queda clar que la peça de caça major per al Reino de España és el President Puigdemont. Son capaços de qualsevol cosa per tal de jutjar-lo i engarjolar-lo sense miraments. Per sort no se'n surten i estan creant un conflicte a nivell de justícia a Europa que diuen que portarà cua. Jo no en tinc ni idea però el ridícul de Llarena, Pedro Sánchez i tota la caspa espanyola quedarà escrita als llibres d'història. Ara mes que mai hem vist les diferents espanyes que hi ha. Una el gobierno (en principi mas progresista de la historia de PSOE i Unidas Podemos), enfrontat amb una espanya dels jutges, Lesmes, Marchena, Llarena i companyia, amb el mandat caducat del Consejo del Poder Judicial des de fa mes de tres anys, i com no, l'estat profund espanyol, representant a l'ombra els desitjos que el dictador Franco va deixar ben lligats amb el nomenament del rei Juan Carlos I, fugit fa ja mes d'un any per temes de corrupció. I així estem, vivint la decadència d'un estat que en boca de l'expresident Aznar no és ni plurinacional ni multinacional ni "la madre que los parió". Espanya és una nación, diu sense vocalitzar. Una sola nación. I entre això i paraules de l'exministre Ábalos l'altre dia, podem deduir clarament que l'estat MAI ACCEPTARÀ UN REFERÈNDUM A CATALUNYA I FARÀ EL QUE SIGUI PER EVITAR-HO. De fet ja ho va fer i amb violència es va assegurar que ningú reconeixes Catalunya com un estat independent en forma de República. Ens toca reinventar-nos i seguir lluitant per la llibertat de Catalunya.

   I com ho farem? Jo no ho se, però el mes trist és que veient als partits polítics, suposadament independentistes, catalans tampoc ho saben. ER s'ho juga a una "taula de diàleg/negociació" que sabem que neix morta. La CUP proposa un referèndum pel 2023, que no ha aconseguit el suport ni de Junts ni d'ER, i Junts, que per una banda son els de No Surrender, diuen que el referèndum ja es va fer i només es pot substituir el resultat per un referèndum acordat amb l'estat (que saben impossible). Tot sembla indicar que des de la política autonòmica catalana no s'aconseguirà res i l'eina que s'ha de fer servir és el Consell per la República. Jo ja hi soc però el que no entenc és perquè som només 100.000 inscrits. Potser no s'entén la feina del consell? Potser des dels mitjans de comunicació  se'l desvirtua? Se'l ridiculitza? Crec que si. I parlant dels mitjans... bé, no cal. Els mitjans es mouen per interessos i ja sabem que qui paga mana. La feina bruta que estan fent alguns diaris, ràdios i teles catalanes a l'estat espanyol és, per a mi, escandalós. Així de clar.

   Bé, la lluita continua i continuarà. No sabem quan temps mes durarà però la clau és no defallir. Alçar-se i lluitar, persistir i mes val morir de peu que viure agenollat.

   Així doncs Salut i Visca la República Catalana!!!

                                                      (imatge extreta de twitter)