Trencament.

     Doncs si, s'ha trencat el govern. Ja tocava. Ha estat una setmana marcada per la consulta de Junts als seus militants sobre si tenien que seguir al govern o trencar amb ell i després d'una participació de casi el 80% s'ha decidit sortir del govern. La cara i les paraules d'analistes i tertulians ha estat el millor dels resultats. Molts d'ells deien aquell argument típic de els convergents volen el poder, els convergents son gent de seny, els convergents son gent d'ordre i no se quantes tonteries mes que s'han acabat menjant amb patates al veure el resultat. Un plaer visual i auditiu.

   Una cosa està clara; ER va començar la legislatura amb 74 diputats donant-los suport i ara mateix en son només 33. I diuen que seguiran treballant per a ser al costat de la gent. Ja, com van ser al costat de la gent a la diada o a la concentració de l'1 d'Octubre. Diuen que governaran en solitari amb suports externs. Molt bé, amb suport externs dels COMUNS i del PSC, el partit repressor del 155. I de tot això que en diuen els militants i votants d'ER? Doncs sembla que fins que no els diuen el que han de fer o dir ningú diu res.

   Aquests dies s'ha tornat a veure clar que tot l'establishment mediàtic te com a únic enemic a Junts. Doncs molt bé. Que vagin fent mentre molta de la gent independentista veu cada vegada mes clar que l'únic camí per a assolir la INDEPENDÈNCIA, paraula que no ha sortit ni una vegada de la boca del president de la Generalitat, és la DUI, la via unilateral portada a l'extrem. No hi ha terme mig. S'ha provat durant masses anys buscar un referèndum pactat i es veu clar que això és impossible i a part, jo ja començo a pensar, i no dec ser l'últim, que si algun dia s'acaba fent aquest referèndum pactat serà perquè el perdem els independentistes. Ho tinc molt clar.

   També ha passat mig inadvertit als mitjans de comunicació (o de desinformació) l'actuació de Josep Costa al tribunal que jutja l'antiga mesa del parlament. Josep Costa que és acusat i advocat a la vegada, va fer un al·legat espectacular dient veritats com un temple a la cara dels jutges, es va alçar i va marxar. Va dir que no reconeixia una justícia que te al cap de l'estat penjat en un retrat que presideix la sala. Amb dos collons. Allò que ningú va fer ni al judici del procés ni ningú de la CUP, els grans "antisistema" han fet. Un gran aplaudiment per al senyor Costa!!! 

   I així estan les coses, tots contra tots i Pedro Sánchez i Espanya en general veient-ho des de la distància. El trencament ara mateix no sabem si afavorirà a ER o a Junts, només el temps ho dirà però com a observador dels moments que vivim diria que el fet de renunciar al poder pot ser beneficiós per a Junts ja que molts votants, no militants de Junts feia temps que ho demanaven. ER no ha complert allò per qual va ser investit el president Aragonés i primer la CUP i ara Junts li han retirat el suport. I si algú no li agrada parlar de botiflers i traïdors doncs que es tapi les orelles però el temps ens demostra que a part de botiflers i traïdors també hi han col·laboracionistes i per mi son tots aquells que, en moments com els actuals, donen suport a un govern espanyol que del que promet no compleix res, absolutament res. I tots som lliures de pensar el que vulguem.

   Així doncs, Salut i visca la República Catalana Lliure!!!

                                                               (imatge extreta de twitter)

Cinc anys menys un dia.

 

    Demà farà cinc anys de l'1 d'Octubre i espero que s'ompli el passeig Lluís Companys de Barcelona igual que espero que a qualsevol poble o ciutat de Catalunya hi hagi un crit unànime; INDEPENDÈNCIA.

   Veien el paper lamentable dels polítics ja des del 3 d'Octubre del 2017 crec que l'esperança rau en la gent, en la ciutadania, en la organització popular. La política (dissortadament) no ens durà a la INDEPENDÈNCIA. Ni els d'aquí ni els d'allà estan per fer-ho. Els d'aquí ens venen una taula de diàleg on a l'altra banda no hi ha ningú. Els d'allà mai, mai, mai acceptaran la INDEPENDÈNCIA de Catalunya. I ja ens han enganyat masses vegades tant uns com altres com per pensar que trobarem una solució conjunta. Ho sento, jo ja no em crec res. El que si penso és que l'1-O va ser una victòria claríssima del poble de Catalunya. Ni els d'aquí s'ho esperaven i ara tots a posar-se medalletes. Si, Espanya ens va apallissar i penso que mai ho oblidarem. I per més que alguns s'hagin rendit, sobretot dirigents polítics, la gent hi som. I estem fins als cullons del ridícul que estan fent dia si dia també. Espero que demà notin la pressió d'un poble fart d'enganys. 

Visca la República Catalana Lliure!!!

(imatge extreta de twitter) 

20-S 5 anys després.

 

     Si, avui és 20 de Setembre i fa cinc anys el carrer bullia amb les intervencions de la Guardia Civil a la conselleria d'economia i a la seu de la CUP. Va ser un dia llarg, molt llarg. Van haver-hi escorcolls i detencions. Cada minut que passava s'aplegava mes gent davant de la seu d'economia. La GC pretenia entrar a la seu de la CUP sense cap ordre judicial. Va haver-hi mobilització popular per evitar-ho. Allà tots anàvem a una. Pensàvem que els polítics també. Aquest, en part, va ser l'error.

   Avui, cinc anys mes tard, corren per twitter missatges de membres d'ER dient que la repressió no els aturarà i no se quines històries mes. Creuen que encara queda algú que els cregui? Doncs penso que si, tristament si. Cinc anys enrere semblava que tot era possible. És mes, vam acabar fent el referèndum i el vam guanyar. Allà va ser quan, vist amb perspectiva, la classe política es va cagar i van aturar allò que semblava una estocada, potser definitiva, a l'estat espanyol. I a partir de llavors només hem anat de malament en pitjor. Hem culpat a Espanya de tots els mals, i en part és així, però hem exculpat als d'aquí que no van fer el que tocava. El 20 de setembre del 2017 tan Jordi Cuixart com Jordi Sànchez, van fer que la gent marxés, que la gent reprimís la ràbia continguuda, que deixessim que ens violessin les institucions sense oposar resistència. Van fer crear un passadís per deixar sortir a la comitiva. I de que va servir? De res. I els polítics que s'havien compromès a declarar la INDEPENDÈNCIA si el resultat del referèndum era favorable tampoc van fer el que tocava. I de que va servir? De res. I amb l'excusa de la presó preventiva i els presos polítics es va desviar l'atenció cap a Espanya sense rendir comtes amb els d'aquí. I l'exili, amb molts intents d'acabar amb ells, silenciant-los i deixant-los en ridícul masses vegades per part també d'alguns d'aquí, manté encara una mica la flama d'allò que va ser i no es va acabar. També està be recordar en aquest punt que Anna Gabriel, de la CUP, ha passat quatre anys a Suïssa, que per a ser ella d'esquerres i anticapitalista podria haver buscat un altre destí, doncs ha passat de dir que no reconeixia els tribunals espanyols a presentar-se davant del jutge Llarena. Tot això hauria de tenir conseqüències i no te pinta. Cert és que en les últimes eleccions l'independentisme va perdre 700.000 (que es diu ràpid) vots. Vots de gent desenganyada i cabrejada i tot i aquesta pèrdua de vots l'independentisme va assolir el 52% dels vots i te majoria absoluta al parlament. El que farien si fossin independentistes de debó seria declarar la DUI amb tota la legitimitat i afrontar les conseqüències. Si no ho fan deu ser que no son independentistes.

   Arribats a aquest punt i a falta de pocs dies per a l'1 d'Octubre, cada dia que passa la classe política catalana està mes per les seves baralletes internes que no pas pel bé comú de gran part de la societat catalana. I això no pot acabar bé. Ahir, en un acte a Girona que va aplegar a tot el govern del 2017, amb l'absència de Junqueras (misteri...) va sortir una noia represaliada que els va cantar la canya com hauríem de fer tots cada vegada que ens els trobem pel carrer. Diuen que no hi ha represaliats de segona? I uns collons, n'hi ha mes de 4 mil. Que la Generalitat fa d'acusació en molts d'aquests casos és aberrant i indignant. Gent que ens vam mobilitzar pel moviment i que ara afronten penes de presó. ER defensant la taula del diàleg que tots sabem que no serveix per a res i donant estabilitat al govern d'Espanya a canvi dels seus indults és simplement fastigós, repugnant, execrable. La classe política ens ha deixat tirats per mantenir els seus privilegis i això acostuma a no acabar bé.

   Si realment un dia hi ha una majoria absoluta INDEPENDENTISTA al parlament , no calen mes referèndums ni històries, la legalitat internacional avala les DUI. Això és per a tots aquests que es pregunten com es fa la INDEPENDÈNCIA. Doncs així, amb la legitimitat de les urnes i defensant el territori, que veien l'1 d'Octubre del 2017 o el 3 d'Octubre o en mobilitzacions posteriors no tinc cap dubte que en som capaços. 

   Salut i visca la República Catalana!!!

                           (imatge extreta de twitter)
 

  

12 de Setembre

 

    Qui vulgui dir que l'independentisme està en hores baixes, és lliure per dir el que vulgui, però no cal manipular la realitat. Ahir la Guàrdia Urbana deia 150.000 persones i la ANC deia 700.000. Jo hi era i no se quanta gent hi havia però érem molts. Centenars de milers com a mínim. I si, criticàvem al govern, al nostre govern, el que deia que treballaria per a culminar el procés d'INDEPENDÈNCIA i està fent tot el contrari. Criticàvem a ER i a Junts, socis de govern. Nosaltres hi érem. hi som i hi serem. Els que no hi eren eren els representants d'ER. Ells sabran perquè però amb declaracions fetes els dies previs s'han exclòs del carrer i espero que això els passi factura. Junts hi eren però si no fan moviments els passarà factura també. Els tertulians dels principals programes (des)informatius desitjaven mes que mai que la manifestació punxés i em sembla que encara ho estan digerint. No només no va punxar sinó que segons les xifres de la G.U. hi havia un 50% de participació, comptant que l'any passat van calcular que hi havia 100.000 persones. Avui diuen algunes informacions que és la manifestació mes gran d'Europa després de la pandèmia empatada amb una protesta anticovid a París. No se si serà cert, ja que de les informacions te'n pots fiar ben poc, però havent estat en primera persona ahir puc dir que hi havia molta gent. I servirà d'alguna cosa?

   Suposo que aquesta és la pregunta. Segurament ha servit per veure que la estratègia d'ER no tothom la considera la millor, segurament ni alguns votants d'ER que ahir eren a la manifestació. Ha servit per veure que el moviment independentista és ara mateix un dels moviments socials mes grans d'Europa i si, segueix sense llançar un paper a terra. Segueix essent un moviment transversal, amb gent de diferents edats i segurament ideologies però amb un objectiu comú; la INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA. Ha servit per veure que tot i la repressió de l'estat espanyol volem ser lliures, vam fer un referèndum i el vam guanyar. Cal implementar el resultat. 

   Per mi que diguin el que vulguin però quan veus tanta gent tan diversa amb un objectiu tan clar em fa pensar que tot està per fer i tot és possible!!!

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                                (imatge extreta de twitter)
 

Tornem-hi.

 

   Després d'un estiu lamentable políticament parlant ja som a Setembre i aquest diumenge se celebra la Diada. Anem de malament en pitjor. S'han carregat la unió que va haver-hi al 2017 i ara tot son retrets i acusacions entre uns i altres. ER es queixa que la convocatòria de la ANC va contra ells. En part és normal, s'han abaixat tant els pantalons davant del govern espanyol que molta gent n'estem tips, mes que tips. S'han carregat la immersió lingüística, han retornat competències a Madrid, segueixen venent la taula del diàleg com a camí per assolir la independència, quant tots sabem que a l'altra costat de la taula no hi ha ningú i si hi ha algú es vol que es respecti la Constitució espanyola... i com aquestes mil coses mes, la mes bèstia, per mi, és que segueixen donat estabilitat al govern espanyol de Sánchez que no ha complert ni una sola de les promeses que havia dit. Ni desjudicialització ni diàleg.

   Una altra consigna clara és anar tots contra Junts, contra Laura Borràs, contra Albano Dante Fachín, contra Lluís Llach. Ramón Cotarelo, el president Puigdemont...En qualsevol tertúlia ja sigui de TV3, Catalunya Radio, Rac1 la consigna és clara. I és clar, canta una mica. Hi ha molts independentistes que no som de cap partit polític, tenim esperit crític i opinió pròpia i això últimament sembla que està mal vist. Si critiques a ER diuen que ets un convergent o un hiperventilat. Fins i tot et poden dir racista o supremacista. I ara segons ER, segons Junqueras, la manifestació convocada per la ANC, que recordem que va néixer per intentar unir a tot l'independentisme d'una manera transversal i des del meu punt de vista ho va aconseguir durant uns anys, doncs segons Junqueras la manifestació de l'11 de Setembre va contra els independentistes, va contra el partit majoritari de l'independentisme. Està venent que tothom qui vagi a la mani voldrà dir que està contra ER. De bojos. Ja s'està preparant el terreny per si hi ha aldarulls vendre-ho com un triomf de ER. Jo no entenc res.

   El poble mana i el govern obeeix, no? Si no és així el poble tenim tot el dret a protestar, a criticar i si cal forçar a que hi hagi noves eleccions. Vam votar INDEPENDÈNCIA i ens estan oferint AUTONOMISME i RENDICIÓ. Tenim dret a escridassar-los i que notin el malestar. És mes, hem de pressionar i els hem de fer notar el cabreig que portem. I als qui diuen que a la INDEPENDÈNCIA no hi arribarem sense els polítics els hi haurem de fer veure que tampoc hi arribarem sense el carrer, sense la gent. La consigna és clara, desmobilitzar-nos i deixar que passi el temps. Doncs crec que la gent hi som, hi érem a l'Octubre del 2017 i els polítics la van cagar. El mateix president Puigdemont ho sap, sap que es va equivocar però en Junqueras segueix dient que no som prous. 

   Passi el que passi aquesta diada se'n faran diferents lectures. Uns diran que l'independentisme està ferit, uns altres diran que ha estat un èxit,  uns altres diran que som uns violents... Que diguin el que vulguin que només el pas del temps ens dirà que ha passat. De moment mirant enrere podem veure clar un canvi de discurs d'ER, Junts menjant-se tots els gripaus i no sortint del govern, podem veure que els COMUNS molta boqueta i poca acció, podem veure que Ciudadanos casi ha desaparegut, que el PSC és una sucursal del PSOE i que la CUP, on és la CUP? La CUP és votant amb ER i PSC per suspendre a la presidenta del parlament Laura Borràs un dia després que la ONU treies un informe on diu que Espanya va violar els drets de Junqueras, Rull, Turull i Sànchez suspenent-los els drets polítics abans no hi hagués una sentència ferma. Han fet el mateix amb Laura Borràs. Doncs així està el panorama.

   Salut i visca la República Catalana Lliure!!! 

                                                                  (imatge extreta de twitter)
 

17-A 5 anys després.

 

    Ja han passat 5 anys dels atemptats de les Rambles i Cambrils i l'estat espanyol segueix sense voler fer una investigació a fons del que va passar. Per a mi amb això ja n'hi ha prou per a deduir que amaguen informacions. Sabem que Margallo va dir que "a mediados de agosto pasarían cosas en Catalunya". També saben que l'Imam de Ripoll era confident del CNI fins al mateix dia de l'atemptat. També s'ha sabut recentment gràcies als audios de Villarejo que "querían asustar a los Catalanes pero se les fue de las manos." Sabem masses coses com per no sospitar res. És terriblement trist. I també és trist que en l'acte que s'ha celebrat avui en honor als familiars dels morts en l'atemptat dues persones, perquè han estat dues, no hagin respectat el minut de silenci. Ara, d'aquí a dir que l'independentisme ha rebentat l'acte hi ha un mon. D'aquí a dir que en l'acte si ha anat a fer partidisme per part d'uns també hi ha un mon. Partidisme en fan tots i mes trist és, per mi, que siguin els propis que no volen investigar els fets els que vagin a donar el condol a les famílies. Mes que trist ho trobo cínic. 

   Però és clar, estem en un conflicte. Vam fer un referèndum per la Independència, el vam guanyar però ningú n'està aplicant els resultats. I ja han passat 5 anys. No només no apliquen els resultats sinó que a mes alguns podem dir que treballen contra tot allò que es va construir durant uns quants anys. Hi ha dia si dia també baralles partidistes entre ER, Junts i CUP. Junqueras, que tan deia al 2012, 13, 14 que Espanya mai seuria a negociar i que Espanya mai complia la seva paraula ara és el ferm defensor del diàleg. És un pres indultat. Potser el millor seria que deixés la política, no? Igual Jordi Sánchez. Perquè enlloc de marxar es queden treballant contra el moviment independentista? Ens ho haurien d'explicar molt a poc a poc per poder entendre alguna cosa. Fotem pena. Bé. foten pena i com a representants electes als qui hem votat per a culminar el procés nosaltres també fotem pena. Potser hem cregut massa que a través de la política es poden canviar coses però el cert és que si volem canviar-ho tot aquí cal una revolta popular, una revolució. Cremar-ho tot per a tornar a començar. Així de simple i complicat a la vegada. I mentre tinguem una vida mes o menys digna, una feina encara que sigui de merda amb un sou de merda, aigua calenta, un sostre i uns mitjans de comunicació manipulant exageradament la veritat, aquí no hi haurà revolta ni res, només submissió, com ara.

   I mentre continuen les baralletes de partits. ER, CUP i PSC s'alien per a fer fora a Laura Borràs de la Presidència del Parlament. Sembla que els incomode. Paral·lelament apareixen informacions que diuen que en unes naus de la família del President Pere Aragonès s'hi cultivava marihuana i, sorpresa, silenci absolut. També es diu que les mateixes naus és on el piolins aparcaven les furgonetes durant l'octubre del 17 i oh sorpresa, silenci absolut. A mi que em diguin el que vulguin però tot això em fa molt mala pinta. De col·laboracionistes i traïdors la història en va plena i  l'actualitat no podia ser una excepció. El temps posarà a cadascú al seu lloc i espero veure-ho per saber si anava equivocat o no.

   Sigui com sigui només hi ha un camí, la INDEPENDÈNCIA.

   Visca la República Catalana Lliure!!!

                                         (imatge captada a Girona)
  

Què dir.

    Doncs això, què dir. Que es pot dir si dia si dia també apareix un escàndol nou i no passa absolutament res? Que es pot dir si t'assabentes d'un espionatge massiu a independentistes i no passa absolutament res? Que pots dir quan el President de la Generalitat es presenta davant del president espanyol i li somriu com si no passes res? Que es pot dir quan els teus representants diuen que blindarem el català i passa just al contrari? Que es pot dir quan sembla que ara alguns se'n adonen de la manipulació informativa de La Sexta amb Ferreras al capdavant? Que es pot dir quan en els àudios de Villarejo apareixen polítics, jutges, fiscals, pseudoperiodistes, directors de mitjans de comunicació, agents de cossos i forces de seguretat de l'estat, entre de molts altres, parlant sabent que son totalment impunes? Que es pot dir quan el rei emèrit fugat torna a veure regates i la gent va a aplaudir-lo? Que pots dir quan veus que encara ens volen vendre alguns la taula de diàleg com una solució, quan s'han reunit dues vegades en dos anys i no ha servit d'absolutament res? Que pots dir quan es demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per a Laura Borràs? Que pots dir quan alguns diuen que això no te res a veure amb l'1 d'Octubre (ja ho sabem que no te res a veure, però és innegable que és persecució política i mes quan tothom sap que la fragmentació de contractes era, desafortunadament, una pràctica habitual)? Que pots dir quan veus que els dos partits "independentistes" no tenen estratègia conjunta i a sobre s'odien? Que pots dir quan amb tot l'escàndol del Ferreras ningú d'ER ha piulat? Que pots dir quan el President Puigdemont pot trepitjar 26 països de la UE i no pot tornar a Catalunya? Que pots dir quan després de tantes victòries judicials europees va ara l'Advocat General i dona part de raó a Llarena quan diu que Bèlgica no pot entrar a valorar si el Suprem és autoritat competent per jutjar-lo, si no demostra “deficiències sistèmiques i generalitzades” en el funcionament de la justícia espanyola? I així podria passar-me dies posant exemples escandalosos del dia a dia que estem vivint.

    Però, que no n'hi ha prou amb tot el que està passant des del 2017, per no dir 1975 o 1936 per veure que Espanya està vulnerant sistemàticament els drets d'unes minories nacionals per defensar la indivisible unidad de la nación Española? Jo es que flipo. Flipo molt. Potser soc ingenu i peco d'optimisme però l'únic final que li veig a tot això és

LA INDEPENDÈNCIA.

   Salut i Visca la República Catalana Lliure!!