Què dir.

    Doncs això, què dir. Que es pot dir si dia si dia també apareix un escàndol nou i no passa absolutament res? Que es pot dir si t'assabentes d'un espionatge massiu a independentistes i no passa absolutament res? Que pots dir quan el President de la Generalitat es presenta davant del president espanyol i li somriu com si no passes res? Que es pot dir quan els teus representants diuen que blindarem el català i passa just al contrari? Que es pot dir quan sembla que ara alguns se'n adonen de la manipulació informativa de La Sexta amb Ferreras al capdavant? Que es pot dir quan en els àudios de Villarejo apareixen polítics, jutges, fiscals, pseudoperiodistes, directors de mitjans de comunicació, agents de cossos i forces de seguretat de l'estat, entre de molts altres, parlant sabent que son totalment impunes? Que es pot dir quan el rei emèrit fugat torna a veure regates i la gent va a aplaudir-lo? Que pots dir quan veus que encara ens volen vendre alguns la taula de diàleg com una solució, quan s'han reunit dues vegades en dos anys i no ha servit d'absolutament res? Que pots dir quan es demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per a Laura Borràs? Que pots dir quan alguns diuen que això no te res a veure amb l'1 d'Octubre (ja ho sabem que no te res a veure, però és innegable que és persecució política i mes quan tothom sap que la fragmentació de contractes era, desafortunadament, una pràctica habitual)? Que pots dir quan veus que els dos partits "independentistes" no tenen estratègia conjunta i a sobre s'odien? Que pots dir quan amb tot l'escàndol del Ferreras ningú d'ER ha piulat? Que pots dir quan el President Puigdemont pot trepitjar 26 països de la UE i no pot tornar a Catalunya? Que pots dir quan després de tantes victòries judicials europees va ara l'Advocat General i dona part de raó a Llarena quan diu que Bèlgica no pot entrar a valorar si el Suprem és autoritat competent per jutjar-lo, si no demostra “deficiències sistèmiques i generalitzades” en el funcionament de la justícia espanyola? I així podria passar-me dies posant exemples escandalosos del dia a dia que estem vivint.

    Però, que no n'hi ha prou amb tot el que està passant des del 2017, per no dir 1975 o 1936 per veure que Espanya està vulnerant sistemàticament els drets d'unes minories nacionals per defensar la indivisible unidad de la nación Española? Jo es que flipo. Flipo molt. Potser soc ingenu i peco d'optimisme però l'únic final que li veig a tot això és

LA INDEPENDÈNCIA.

   Salut i Visca la República Catalana Lliure!!

La crua realitat.

 

     Doncs si, la crua realitat. Miris on miris sembla que el mon hagi embogit. De fet cadascú ho veurà des del seu prisma i des del seu enfoc però està clar que no anem bé. Els llibres d'història van plens de moments on s'ha capgirat el curs de la pròpia història i m'agradaria pensar que no falta gaire perquè torni a succeir. Hem sortit d'una pandèmia global, ens han estat matxacant amb mesures pròpies d'estats totalitaris, ens han omplert el cap amb imatges i discursos de la por i per si això era poc fa ja uns mesos que ha esclatat una guerra, una mes, aquesta vegada a Europa i ràpidament els discurs oficial és el de sempre. Tinc clar que els interessos estan per sobre dels drets de les persones i així ens ho estan demostrant. 

   Les velles ferides de la segona guerra mundial no es van curar bé i segurament ara estan tornant a supurar. La lluita entre grans potències les paguem sempre els mateixos. I mai tant ben dit ja que la UE està proveint d'armes a una part d'Europa i ja sabem amb quins diners ho fan. És horrible però sembla que no hi podem fer res. I mentre tant es disparen els preus dels combustibles, de les energies i del menjar. I ho tornem a pagar nosaltres. Als gestors de tot aquest entremat polític econòmic els hi és igual el que ens passi. Nosaltres a callar i a pagar i ja ells es reparteixen els beneficis. I de tot això també en deriva el fet de la immigració. S'ha vist clarament el doble raser dels polítics amb els refugiats d'Ucraïna i amb els refugiats del nord d'Àfrica. Una vergonya mes al sac. I el discurs del president Pedro Sánchez del PSOE, del gobierno mas progresista de la historia de España és calcat al discurs del feixista Abascal de VOX. Serà que ens manen feixistes? (pregunta retòrica). Hem vist cadàvers apilats uns sobre els altres mentre les policies varies actuaven d'una manera infame. Recordem que fa un parell d'anys va haver-hi un vaixell d'Open Arms, amb un gran nombre de persones rescatades a alta mar, que se li va negar atracar a cap port europeu. Si, si, ni al de Barcelona de la Colau. Son persones que fugen de guerres i necessiten ajuda i asil i Europa mirant cap a una altra banda. Diuen que hi ha màfies, doncs clar que n'hi ha, però als polítics ja els interessa que n'hi hagin. Així és fàcil espolsar-se les culpes i dir que tot és culpa dels altres. Com a societat fotem pena i ràbia. És tot tant escandalós que ja no se ni que dir. 

   I aquí, del tema de la INDEPENDÈNCIA, que dir. Ja ho he repetit mil vegades. La classe política que tenim s'ha rendit, s'ha agenollat i ens estan fotent per totes bandes. ER encara creu en la taula de diàleg, que s'ha reunit dues vegades en dos anys i no ha servit per absolutament res. Junts critica molt però segueix al govern amb ER fent el mateix que aquest fa amb el govern d'Espanya. És a dir, molt criticar el que fan els altres quan tots, absolutament tots fan el mateix. A nivell espanyol està clar que ho passa alguna cosa molt grossa o el pròxim govern serà del PP. El PSOE segueix al poder gràcies a Unidas Podemos, ER i tots els partits que s'estan tragant els seus ideals (si és que en tenen) a canvi d'un sou. Si el cas de Melilla hagués passat amb Podemos a la oposició segurament el discurs no tindria res a veure amb el que han fet. El mateix es pot dir d'ER. Molt criticar al PSOE dient que vindrà l'extrema dreta quan, en el fons, el PSOE és un partit d'estat, com el PP. El PP no dissimula, és la única diferència. La cosa no pinta bé però a voltes, quan sembla que no hi hagi una sortida, tot canvia. No se si és el que passarà però està clar que és el que m'agradaria. 

   I mentre veiem aquest espectacle llastimós seguiré creient que tot està per fer i tot és possible. Visca la República Catalana Lliure!!!

                                                                    (imatge extreta de twitter)

    

Enganyats.

     Sento que hem estat enganyats. Amb el pas del temps hem constatat que els nostres representants polítics s'han rendit i nosaltres, la gent mobilitzada al 2017, no fem res. En part és normal perquè quan ens hem mobilitzat hem acabat pegats, detinguts i jutjats. La repressió que ha exercit l'estat espanyol ha estat tan bèstia que ens hem desmobilitzat. Hem rebut cada vegada que hem sortit a protestar per una injustícia i al final la gent es crema. Crec que també ens hem cremat després de veure com els qui aposten pel diàleg amb l'estat (cosa impossible ja que l'estat no dialoga) ens venen la idea de que blinden el català a les escoles, mentida, blinden el català a les plataformes, mentida, creuen en la taula del diàleg, mentida ja que en dos anys s'han reunit dues vegades i no ha servit per absolutament res i així amb moltes coses que passen dia rere dia. És llastimós.

     Aquesta setmana hem vist com per enèsima vegada el PSOE incumpleix les seves promeses amb ER i en Rufián ha fet molt bé desviant l'atenció i dient-li a Jaume Asens dels Comuns que no viatges tan a Waterloo. A veure, anem per parts; Rufián és el portaveu d'ER al congrés de diputats de Madrid. Ha estat l'encarregat de negociar amb el PSOE la investidura i els pressupostos i si, finalment hem vist que ha estat a canvi de res. Ell deia que gràcies a ER es blindava la llengua catalana com a llengua vehicular a l'escola i que ha passat?, Oh, sorpresa, un tribunal obliga a impartir el 25% de les classes en castellà i aquí, el nostre govern traga. S'inventen no se quin pacte entre ER, Junts, Comuns i PSC on diuen que el català és llengua vehicular i el castellà llengua curricular. Es pensen que som imbècils? Segurament si. El que han fet és acatar una (una mes) sentència injusta i fer veure que no, que amb aquesta llei es protegeix el català. Collons, foten molta ràbia!!! Rufián també va ser l'encarregat de negociar la llei de l'audiovisual on es marcava un % de produccions en llengua catalana. I que ha passat? Oh, sorpresa, finalment el PSOE s'ha fet enrere i ha pactat la llei amb PP, passant d'ER i incumplint una vegada mes els pactes. I que fa ER? Doncs desvia l'atenció i critica que Jaume Asens visités al president Puigdemont a Waterloo. Com és que els hi fa tanta nosa el president Puigdemont? Com és que li tenen tanta ràbia? No se'n adona ER o els seus votants que s'estan alineant amb els repressors? I si se'n adonen perquè ho fan? Realment son independentistes? Jo arriba un moment que ja no se que pensar. Crec que hi ha un sentiment bastant generalitzat que nota que tant Junts com ER com part de la CUP no estan per complir amb el mandat del 52% per culminar la independència. I que hem de fer aleshores? Desobediència civil està molt bé però si les institucions no ho secunden no serveix gaire. És mes la pròpia Generalitat està personada com a acusació en alguns casos d'activistes detinguts. El mon al revés o potser no tan...I això sense parlar del tema dels Jocs Olímpics d'Hivern amb l'Aragó i tot el merder que hi ha. Realment no entenc com ER i Junts segueixen amb un govern que és un engany. I realment tampoc entenc perquè ER continua donant suport al PSOE. Espero que ho paguin molt car en les properes eleccions.

   Penso que la política és l'art de posar-se d'acord en allò en que no estàs d'acord i el temps m'ha demostrat que en el país on vivim la política és l'art d'enganyar dient que faràs una cosa i fent la contrària. Només cal veure el llenguatge corporal del propi president Aragonès, o Marta Vilalta per veure que ni ells creuen allò que diuen. La política ha de servir per a canviar les societats i en la nostra societat, la política, només és una representació dels interessos d'uns poderosos sense escrúpols. No hi ha cultura democràtica o si n'hi ha és molt poca. Cert és que a Espanya encara n'hi ha menys i que el poder el tenen jutges, militars i gent amb molt poder. A Catalunya, tristament, passa el mateix. No tenim militars propis però els espanyols ja se'n carreguen d'això, igual que els jutges. Vivim pensant que això és una democràcia quan en realitat és una autocràcia i sabem qui és el que te el poder. Ningú l'ha escollit i és fill d'un Borbó posat a dit d'un dictador. Ras i curt. Qui no ho vulgui veure allà cadascú però el temps ens ho està demostrant. És com ara que surt l'advocat Xavier Melero, advocat durant el judici del procés, i diu que potser si que tenia raó la gent quan deia que el tribunal era injust i que s'estaven fent les coses molt malament. Collons senyor Melero, jo que no en tinc ni idea de dret ho veig des del primer dia!!! I ara que volen revisar els indults dels presos veig molts independentistes que se'n alegren. No m'estranya. Sobretot pel que estan fent i dient Junqueras i Jordi Sànchez. Ja es van vendre massa entregant-se a l'enemic i ara, a mes, els hi fan la feina bruta. La gent no som burrus. Catalunya és terra d'acollida si, però també és terra de lluites, i no compartides precisament. Tard o aviat cauran mes caretes i quan sembli que tot està perdut ressorgirem per acabar el que al 2017 vam deixar a mitges. Ho pagarem car, com ja ho estem fent, però no dubto que l'únic camí és la INDEPENDÈNCIA.

   Salut i visca la República Catalana Lliure!!! 

                                                                 (imatge extreta de twitter)

Cada vegada pitjor.

 Doncs si, penso que cada vegada anem pitjor. Però no ho penso d'ara sinó de fa ja massa temps. La setmana passada vam veure com Valtonyc finalment no serà lliurat a la (in)justícia espanyola i a la vegada vam veure com el rei emèrit fugat, perquè aquest si que es va fugar quan va haver-hi un intent de perseguir-lo per corrupció, ha tornat sense que gairebé ningú aixequi la veu. Això és un reflex del que és el país veí, Espanya. Uns exiliats per temes polítics o artístics que no poden tornar i un rei emèrit fugat, corrupte i caçador d'animals salvatges que torna entre aplaudiments dels seus súbdits que ben cofois i alegres el van a rebre entre  i crits de "Viva España, viva el rey viva el orden y la ley". Molt del segle XXI.

    I nosaltres, com a bons catalanets, discutin-nos tot el dia. Si no és per la llengua és per TV3, si no pels Jocs d'Hivern, si no per l'ampliació de l'aeroport...Total, que sembla que Espanya ha aconseguit allò que diuen de "divide y vencerás" perquè pel meu gust fa massa temps que ens han dividit. N'hi ha que pensem que contra Espanya només ens funcionarà la unilateralitat mentre que n'hi ha d'altres que segueixen defensant el diàleg amb el "gobierno mas progresista de la historia" que el formen uns socialistes molt monàrquics i uns d'esquerres que venien a acabar amb la casta i s'hi estan convertint en ella ràpidament. Total que penso que Espanya no te solució i que a Catalunya hi ha massa col·laboracionistes amb el règim espanyol i fins que aquí no ens plantem i diguem prou (l'octubre del 2017 semblava que era això) no ens en sortirem. Veure com s'arrosseguen pels terres dirigents d'ER és patètic, com igual de patètic és tot el rotllo de les eleccions a la ANC i el doble discurs de Junts. Fotem peneta i dit així encara és pitjor.

    De ben cert que no sabem que passarà. Seguim escoltant declaracions d'en Villarejo que en qualsevol estat seriós causarien dimissions i presó per a uns quants però ja sabem que Spain is diferent. Seguim sabent les barbaritats que Espanya està fent i disposada a fer perquè els Catalans no puguem ser allò que volem ser, un estat. Ja no ens sorprèn gaire res del que passa o del que es diu. Hem assumit que tenim les de perdre sempre fins que finalment algú foti un cop de puny sobre la taula (no la del diàleg precisament), es planti i digui que ja n'hi ha prou. Llàstima que el president Aragonès no tingui la mes mínima intenció de fer-ho. De fet, l'anterior president,  el president Torra ho va intentar, el van deixar sol, el van inhabilitar per unes pancartes i va marxar a casa seva. Tenia enemics dins del seu propi govern. Amb aquests precedents que podem esperar? Amb una mica de sort alguna sentència de la justícia europea que ens doni la raó i poca cosa mes. M'agradaria equivocar-me però no se...Alguns han reculat massa i ja fa quasi cinc anys que ho estem pagant. 

I mentre ho paguem, Salut i visca la República Catalana lliure!!!

                                                                   (imatge extreta de twitter)

PEGASUS

 

     Pegasus, a part de ser el nom d'una mítica banda de jazz-rock fusió formada a Barcelona l'any 1981, també és el nom d'un programa d'espionatge utilitzat pels governs per a espiar a la dissidència política. Ja sabíem que una seixantena d'independentistes havien estat espiats amb Pegasus. I que va fer el govern de Pedro Sánchez? Primer va negar-ho tot i va treure importància. De fet el mateix Pedro Sánchez no va dir ni una paraula fins passada ben be una setmana. I la ministra de defensa, Margarita Robles, va dir que a Espanya, una democràcia plena, no s'espia a ningú. Dos dies mes tard va acabar reconeixent en seu parlamentària que si, que s'havia utilitzat el programa per espiar i es preguntava que havia de fer un govern quan una part del territori declara la INDEPENDÈNCIA. Vaja, que reconeixia l'ús de Pegasus per a espiar polítics i activistes catalans independentistes. Això va provocar indignació i molts tuits però ni una dimissió. I quina ha estat la sorpresa avui.... Doncs ni mes ni menys que diuen que el telèfon del president del govern Pedro Sánchez i de la ministra de l'interior Margarita Robles havien estat infectats amb Pegasus. Oh, sorpresa!!!

    Han passat de ser els espies a ser espiats amb només quatre dies de diferència. I serà veritat? No serà una cortina de fum? El botxí passa a ser víctima? Jo no en tinc ni idea però no sona gens bé. S'està destapant el cas d'espionatge mes gran, segons diuen, succeït a Europa i aquí no dimiteix ningú. Diria que només és qüestió de temps que algú caigui però de veritat que Espanya està dia si dia també fent un ridícul majúscul, no menys que el que fan alguns dels nostres representants polítics, votats per a culminar el procés d'INDEPENDÈNCIA, en paraules del mateix President Aragonès, incapaços de plantar-se i dir prou. De veritat que cada dia és pitjor. De fet després del 2 d'Octubre del 2017 no hem parat de veure i escoltar coses que no ens podíem o no volíem ni imaginar. Fot llàstima tot plegat.

   També és curiós que des d'un suposat independentisme, com en boca d'en Sergi Sol, es critiqui el nom de CatalanGate i es digui que això no només afecta a l'independentisme sinó que afecta a tot demòcrata. I si, d'acord, en part puc estar d'acord però per una altra banda no hi puc estar gens d'acord. A veure, que surti l'alcaldessa Colau dient que si, que és escandalós el fet de l'espionatge però que si no son PSOE i UP qui governa serà el PP i VOX és una excusa de merda i mes venint d'algú que és alcaldessa gràcies als vots de la ultradreta de Valls. A Espanya no dubto que hi han demòcrates, el que dubto és que aquests es deixin veure en públic i a la llum del dia. Queda demostrat una vegada mes que a Espanya quan mana la dreta el deep state està tranquil, ja que te la paella pel mànec. Quan perden el poder son capaços de fer qualsevol cosa per a recuperar-lo i aquests dies ho estem veient. Al deep state no li agrada Unidas Podemos i el PSOE si perquè el te ben agafat per l'entrecuix i tothom sap que és un partit del règim. Total que un escàndol mes de moment sense gaires conseqüències però que espero que una vegada obert el meló no quedi de peu ni l'apuntador. I de pas que caigui algú d'aquí que encara creu en la taula del diàleg.

   Salut i visca la República Catalana Lliure!!!

                                    (imatge extreta de twitter)
   

  

ESPionatge

 

    Setmana marcada per un escàndol mes. S'ha destapat un cas d'espionatge a unes 60 persones relacionades amb l'independentisme al qual s'ha anomenat CATALANGATE. I hi ha hagut conseqüències? Doncs no, de moment no, o com bé diu un dels meus fills, Si, claro que no!! És a dir, de moment no ha passat res. No sabem ben bé perquè ha sortit ara la notícia ja que el 2020 ja es va saber que uns quants independentistes van ser espiats amb el programa PEGASUS, un programa d'una empresa israeliana que només poden, en principi, comprar els estats. En aquella ocasió és va saber que Roger Torrent i Ernest Maragall entre d'altres havien estat espiats amb aquest programa. I ara es veu que hi ha, com a mínim, 65 persones mes que han estat espiades. En 65 persones que utilitzen els sistema IOS s'ha pogut veure que han estat atacades per aquest programa mentre que el sistema ANDROID encara no s'ha pogut veure, per tant la xifra de 65 potser es queda mes que curta. I que ha passat? Doncs res rellevant. Si, tuits amb gent escandalitzada, una roda de premsa a Brussel·les dels representants dels partits polítics "independentistes" i les entitats socials, on es va tornar a veure la falta d'unitat i unes quantes declaracions del president Aragonès dient que el govern català congela la taula de negociació (o rendició), com si aquesta no estigués mes que morta. Vaja, que s'ha tornat a perdre una oportunitat per posar a l'estat contra les cordes. Ha estat un escàndol a nivell mundial. Se'n han fet ressò els grans diaris internacionals, se'n ha parlat a diferents mitjans i curiosament als grans diaris i televisions espanyoles ni una paraula. Bé, el País i el Diario.es si que se'n van fer ressò però poc mes. Han parlat moltes mes hores del cas Piqué i Rubial d'unes comissions per dur la Copa del Rei de futbol a l'Aràbia Saudita que no pas de l'espionatge a l'independentisme però això no ens ha de sorprendre, igual que ja no ens sorprèn que no hi hagi una resposta política a tot això. Era un bon moment per trencar relacions, trencar pactes amb el PSC i deixar de ser humiliats però no, va sortir en Jonqueras a dir que ells, ER, seguirien apostant pel diàleg. I si, tots els demòcrates creiem que el diàleg és la millor manera per a resoldre els conflictes però quan davant hi tens un estat que no vol ni sap dialogar la meva opinió és que has de tirar pel dret, però bé, que sabré jo.

   Si fem un exercici d'imaginació, que hagués passat si els espiats haguessin estat els polítics unionistes? Bé, l'escàndol i les conseqüències podem intuir per on anirien. Hores, hores i mes hores de tertúlies posant a parir als responsables, querelles, judicis ràpids i injustos.... I que diu el govern espanyol de tot això? Doncs que ha de dir, el de sempre, que no en saben res, que en una democràcia com l'espanyola no s'espia als opositors, que Espanya és uns democràcia plena etc etc etc... Vaja, que ja no ens sorprèn res. Ens hem deixat humiliar tant que ja no ve d'aquí. I que farà el congreso de los diputados? Obrirà una investigació? Es posarà en marxa per saber que ha passat? Crec que no. Tenen molt a amagar. Si no van voler investigar l'atemptat de les Rambles no crec que vulguin investigar el cas d'espionatge. I els que ens representen, tragant i tragant. S'estan carregant el model educatiu amb la imposició del 25% del castellà, estan preparant uns Jocs Olímpics d'Hivern amb l'estat que t'espia, no es poden abaixar mes els pantalons ja que en cert moment se'ls van treure i no se'ls han tornat a posar. I mentrestant la ciutadania veiem perplexos com dia si dia també els que vam votar per culminar el procés d'INDEPENDÈNCIA s'han venut a l'estat espanyol i enlloc de marxar es queden fent mal a l'INDEPENDENTISME. Haurem d'aprendre dels errors i quan ens toqui votar fer que ho paguin.

   Total, que seguim d'escàndol en escàndol i la resposta política és zero, nul·la, molta declaració buida i cap resposta política i qui dia passa anys empeny. Tenim el que ens mereixem?

    Salut i visca la República Catalana Lliure!!!!

 

                                            (imatge extreta de twitter)
        

 

Obedients.

 

     Com mes cedeixes mes et trepitgen, no? Això ho estem veient dia si dia també amb els polítics catalans. S'han rendit i cada dia els trepitgen mes i mes, bé, ens trepitgen mes a tots. S'hagués hagut de continuar amb l'embat contra l'estat i potser seriem a un altre lloc però som on som i cada dia anem a pitjor. Tenim encara el 155 però ara s'aplica des del nostre govern. Els repressors tenen col·laboracionistes. Només cal seguir una mica el dia a dia. La última ha estat amb el pacte per a complir la sentència del 25% del castellà a les aules. Que serà el següent? El 50%? Com es pot vendre un país així? Foten pena!!

    S'han rendit i no volen perdre els seus privilegis. On son els que deien que no hi havien prou presons per a tots? Els vam votar per culminar el procés d'INDEPENDÈNCIA  i s'estan carregant tot el que tant havia costat aconseguir. Ha tornat a jugar la selecció espanyola a Catalunya divuit anys després, amb la demostració de que l'esport no s'ha de barrejar amb la política, veient el camp de l'Espanyol ple d'energúmens alçant el braç dret, banderes d'Espanya preconstitucionals i crits tan explícits com "Puigdemont a prisión"on diuen que l'ajuntament va pagar 300.000 euros per ajudar a omplir el camp i no van aconseguir-ho... estan organitzant uns jocs olímpics d'hivern amb gran part de la societat en contra i enlloc de tenir dignitat i desobeir, no, es carreguen  el poc que ens queda. Ja hi han articles en diaris espanyols que parlen de la "buena relación con Cataluña". La culpa en part també és nostra. Hauríem d'estar protestant dia si dia també en cada una de les seus dels partits que (en principi) ens representen, hauríem d'estar  a la plaça Sant Jaume dient PROU!!, hauríem d'encerclar el parlament i no marxar fins que els representants democràticament escollits amb uns programes de govern compleixin allò que prometien que farien... però amb prou feines segueix el tall a la meridiana amb repressió per part dels mossos d'esquadra manats per ER (tampoc ho feien millor manats per Junts). El que està clar és que mentre hi ha una base social mes que sòlida a favor de la INDEPENDÈNCIA la representació política s'ha rendit i no para d'obeir  les sentències d'uns tribunals que no busquen justícia sinó venjança. I com mes cedeixes mes et trepitgen. És la història de sempre. Tenen por de ser inhabilitats, jutjats o perseguits? Molt fàcil doncs, que deixin la política. El problema diria que és que molts d'aquests fora de la política no son res. I no ha de servir la política per a canviar les coses? I quina arma hi ha mes poderosa que la desobediència? La veritat és que amb tot el que estem vivint el que tinc clar és que n'hi ha molts que molta boqueta amb consignes grandiloqüents que a l'hora de la veritat son uns venuts, venedors de fum, sense moral ni ètica i disposats a dir A i demà B sense despentinar-se. Foten fàstic. Com tota l'"esquerra" de postal que a la hora de la veritat son igual d'intransigents que alguns feixistes.

   Els mitjans de comunicació expliquen el que expliquen, curiosament tots en la mateixa direcció. Una discrepància i et veten, com el cas del professor Ramón Cotarelo, politòleg, entre d'altres coses, gran defensor de la República Catalana, molt crític amb la classe política catalana en general i que ha estat vetat a TV3, Catalunya Radio i la majoria de mitjans per no seguir una línia de pensament. Pot expressar-se lliurament a Twitter i en algun digital català però poc mes. I som molts els que el seguim i estem contents de tenir algú com ell lluitant per la causa catalana, parla sense pels a la llengua i diu el que molts pensem. 

   Total que no sabem que passarà però sabem que ha passat i que està passant. D'acord, cadascú tindrà la seva opinió però hi ha fets que son incontestables. Un d'ells és que els polítics, gran part d'ells, s'han rendit i amb la seva rendició, obediència ens estan trepitjant a tots. La qüestió és saber fins quan ho permetrem.

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                                                   (imatge extreta de twitter)