Ja han passat les eleccions i hi han molts fronts oberts, masses fronts oberts potser. Per un costat l'alcaldia de Barcelona on ER(c) ha estat la força mes votada amb 10 regidors, seguit de Colau també amb 10, PSC amb 8, Valls amb 6, JxCat amb 5 i PP amb dos (ha entrat per molt poc a l'ajuntament). La CUP i Primàries Barcelona han quedat fora. Ara s'obren diferents escenaris i no es descartable un pacte Colau-PSC-Valls (és el que mes agrada a les elits). Estan pressionant des del minut cero practicament. I no veuen que vol dir això? Comuns acceptant els vots del feixista de Valls (que va en nom de Ciudadanos)? Colau pactant amb PSC d'Iceta? Repressors estatals amb pressos polítics? Si això acaba passant serà el suicidi de Colau i Comuns en general. Colau diu que vol fer un govern d'esquerres i és clar, JxCAt son la vella convergència, la dreta catalana i no volen saber res d'ells quan segurament és mes dreta catalana PSC i Valls però és clar, com els Comuns son equidistants no es volen mullar. I si es mullen pactant amb Iceta i Valls l'equidistància se'n anirà a pendre pel cul. Maragall busca acords amb JxCat i Comuns. No pot tenir el suport de ningú mes. Pot governar amb minoria si no es forma un govern alternatiu de 21 regidors i l'únic que suma això és Colau-PSC-Valls. Curiositats de la política. Potser amb llista unitària a Barcelona (com a Catalunya en general) no hi haurien aquests dilemes però em sembla que alguns partits no els interessa gaire la idea. Potser arribarà un dia (no molt llunyà) que serà la única opció per a sobreviure.
Un altre tema han estat les municipals a Catalunya. Han deixat el mapa pintat de groc ER(c), rosa JxCAt i vermell PSC. També és hora de pactes i estratègies. En principi tan a BCN, Girona i Lleida hi pot haver majoria independentista i a Tarragona ja es veurà. I encara n'hi ha alguns que s'entesten a dir que l'independentisme no és majoria. Doncs potser que mirin aquest mapa:
Les altres eleccions han estat les europees. Catalunya ha respost al President Puigdemont hi ha arrassat. Han tret dos diputats que seran ell i Toni Comín. Més d'un milió de vots contant a tot l'estat espanyol, on l'han votat unes 35 mil persones. I a dia d'avui ja els han vetat l'entrada al parlament europeu sense cap mena de justificació. No deien que era un conflicte intern? Doncs no ho sembla. En els propers dies veurem com es va resolen el tema. A Espanya no poden tolerar que el president sigui un ciutadà lliure a Europa i a més hauran de pagar més d'un milió d'euros a la candidatura de JxCat per haver ontingut els 2 escons. Està clar perquè van fer totes aquelles jugades per tal de que no es presentessin a les eleccions i per sort no els va sortir bé. El tema està molt embolicat i no hi ha ningú a l'altre banda disposat a acceptar que Catalunya és republicana. No només això sinó que és independentista. No es veu voluntat per part de ningú (ni PODEMOS o PUDIMOS que recordem que venien a canviar-ho tot, a asaltar los cielos, a poner a la casta en el banquilo de los acusados i que gràcies a les seves baralles internes Iglesias-Errejón s'han cargat un moviment que podia ser interessant i a sobre han perdut les alcaldies de les grans ciutats que tenien) amb ganes de buscar una solució pacífica i democràtica. Serà perquè no son ni pacífics ni demòcrates, sinó no s'enten. Bé, s'enten perquè Catalunya és motor d'Espanya i ja sabem que un cotxe sense motor no serveix per a res i, és clar, qui vol un cotxe sense motor?
Així està la cosa. També una dada interessant és que a Espanya s'han abstingut mes de 12 milions de persones (34%) i a Catalunya 1.900 mil (35%). No està gens malament. Gent que passa de tot, gent que no li interessa la política, gent sense ganes de transformar la societat.....És cert que la política cansa i està mes per als interessos dels poderosos que no pas per a representar a la societat (i a Catalunya ho sabem molt bé ja que ultimament el que votem sembla que no agrada al poder i per això mantenen als presos polítics com a ostatges, suspenen de diputats a la gent que votem i fan les mil i una per a silenciar el nostre vot) però segurament és la manera que tenim els humans per a resoldre conflictes sense l'ús de les armes i la força. Desde l'1 d'Octubre Espanya ha demostrat, segueix demostrant i seguirà demostrant que no sap fer política, que no vol fer política perquè és un estat, te poder d'estat, te armes d'estat i contra això només hi ha un camí, la desobediència civil. Creiem que Europa diria alguna cosa i el que ha fet ha estat vetar a Puigdemont i Comín, no sabem fins quan, però de moment els ha vetat. Una prova més de que no agrada allò que votem.
En quan al judici només puc dir que després d'aquesta setmana amb el visionat dels videos i totes les proves documentals, el judici és un pur tràmit per a la fiscalia i l'advogacia de l'estat. No han tingut interès per a res durant les 16 setmanes que ha durat. Han presentat videos que no sabien ni d'on eren ni de quan eren. Videos on en un tribunal normal, els propis videos que han portat exculparien a tots els acusats d'allò que se'ls acusa, sobretot la rebel·lió. És tan injust que evidentment no quedarà en res, n'estic segur. La (mes que possible) condemna espero que sigui l'espurna que fagi a l'independentisme tornar a la unitat, agafar el control i a actuar en conseqüència. Ara els ostatges estan pagant amb quasi bé 600 dies de presó preventiva, la venjança d'una gent no demòcrata i sense escrúpols. No pot tornar a passar; La següent ha de ser la que ens fagi culminar allò que no va poder ser a l'Octubre del 2017. Espero que així sigui.
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
Avui és el dia de reflexió i més d'un i de dos haurien de reflexionar bastant. Portem dies moguts, dies per no dir setmanes, mesos i o anys. La degeneració de la política espanyola està arribant a uns límits dificilment recuperables. És tan escandalós el que està passant que només el pas del temps farà que molta gent se'n adoni del que està passant. Qui no es vulgui enterar no s'enterarà però qui ho sap i fa com si no passés res o com si no anès amb ells no tenen perdó. S'ha vist que a la banda espanyola cap polític (cap és cap) te la intenció d'entendre o buscar una solució per a Catalunya que no sigui la represió. Parlen de diàleg amb la condició de no dialogar del que realment és el problema. Parlen de diàleg i mantenen a 9 ostatges en presó preventiva, jutjan-los com en el segle XIX. Parlen de diàleg i a la que poden suspenen els drets dels polítics votats per la gent. Parlen de diàleg i vulneren els drets de més d'un milió i mig de catalans que vem votar el passat 28A. La cosa no pinta gens bé.
Aquesta setmana ha estat especialment escandalosa; primer deixant que el presos polítics sortissin de presó per anar a buscar l'acte de diputats i prohibint-los parlar amb els periodistes (ningú s'ha queixat) ni fer rodes de premsa i tot seguit tornar a la presó no sigui cas que...... El dia següent els deixen sortir per anar al Congreso a jurar el càrrec. El propi Congreso fa la realització de les imatges i es veu com entren entre aplaudiments dels seus companys de partit. Junqueres saluda a Pedro Sánchez i a Pablo Iglesias entre d'altres. Arrimadas saluda a Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull. Rivera ni es digna a mirar-los a la cara. Quan els toca jurar o acatar la constitució els ultres de VOX, PP i Ciudadanos comencen a picar de peus i mans a les taules com autèntics primitius impedint que s'escolti el que diuen. Molt primari. I a sobre encara neguen que hi ha presos polítics? Haurien de reflexionar una mica més. Després de l'espectacle del Congreso, dimecres tornen a seure al banc dels acusats del judici ignominiós que estem veient en directe per la Tv. I allà, uns pèrits intenten colar la malversació amb uns arguments mes que discutibles. Realment no importa el que passa al judici ja que és probable que tinguin en ment una condemna exemplar (tot i saber que no hi ha ni rebel·lió ni sedició ni malversació). El mateix dia a la nit hi ha un debat a TVE on neguen la participació de Junqueras i Puigdemont diu que ell tampoc hi anirà. Mentres tot això passa no es para de parlar de que al presos polítics se'ls ha de suspendre com a diputats. Hi ha uns ultres que ho demanen abans de res. Uns altres diuen que no se'ls pot suspendre. La presidenta de la mesa del congreso, la catalana Meritxell Batet passa la pilota at TS que al cap d'un dia li torna dient que s'ho fagin entre ells. PP i Ciudadanos presionen amenaçant amb querelles. I com no, la socialista del partit dialogant PSOE opta per suspendre'ls. Ningú vol quedar malament i al final fagin el que fagin el liu continua. Ara representa que s'han vulnerat els drets dels presos polítics i a l'hora els de mes d'un milió i mig de persones. Te arreglo tot això??
Tot parteix d'una acusació de rebel·lió per part de VOX (acusació popular) i a partir d'aquí deformar tan el reglament i les lleis per adaptar-les a les seves necessitats. Necessitats d'estat. Poder de l'estat per sobre de qualsevol dret funamental. En aquest punt estem. Parlen molt de acceptar les regles del joc, d'acatar les lleis, de la constitución española que nos dimos entre todos (que milions de persones no hem votat) i merdes d'aquestes i ells son el primers en saltar-se les lleis i trencar les regles del joc. Un estatut votat al parlament, al congreso, votat en referèndum i després el porten al TC i el retallen com volen treien una sentència 4 anys després (2010). Aquí si que hi ha un cop d'estat. Aquí si que s'han carregat les regles del joc. I desde aleshores fins a dia d'avui, amb impunitat feixista pels carrers i amb presos/es polítics, exiliats i represaliats. Seria qüestió de reflexionar una mica, no??
Igual que estaria bé reflexionar sobre un tema; la unitat. Si a les eleccions de demà l'independentisme anés en una llista única no s'haurien de fer tants càlculs. A les europees tan Puigdemont, Comín, Ponsatí i Junqueres segurament entarien tots com a eurodiputats. No anant junts pot ser que algú es quedi fora. Junqueras practicament ho te assegurat anant en coalició amb gallecs i bascs però perquè no ha volgut a Puigdemont de 2on a la seva llista? A qui no li interessa anar junts? A les municipals tots sota una candidatura independentista i l'alcalde de barcelona seria independentista segur. Ara les enquestes diuen que l'alcaldia està entre Maragall (ER abans PSC) i Colau (Comuns, equidistants, part ja del règim del 78) A qui no li interessa la unitat? Encara no ho entenc; o bé, tristament si que ho entenc, masses interessos partidistes, crec. Total demà sortirem de dubtes i segur que s'obriran noves finestres i noves portes però a l'hora sorgiran nous problemes amb la (in)justícia espanyola. Veurem com evoluciona. Jo tinc clar els meus vots. Vosaltres??
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
D'aquí a una setmana estarem segurament escoltant tot tipus d'opinions respecte les eleccions europees i si el President Puigdemont pot o no ser eurodiputat. Falten just 7 dies per saber com aniran les eleccions. També seran municipals i veurem com es reparteix el poder entre els partits. La cosa està ben oberta. De moment només hi han especulacions. Jo confio en que Puigdemont porti la nostra veu a Europa (on potser tampoc serveix de res).
De mentres del que s'està parlant és de l'estat de dret espanyol. Un estat que manté empresonats a 4 diputats i un senador catalans. Gent votada pel poble, els nostres representants. Avui han tingut permís per anar a recollir les actes i demà seran al congrés dels diputats prenen possessió del càrrec. Però quan s'acabi l'acte correns cap a la presó no sigui cas que montin un altre referèndum i crein una altre rebel·lió. Llastimós. Innarrable, esperpèntic..... no se com definir-ho. Si ets corrupte o has robat milers de millons d'euros o estas posat en màfies de la construcció i demés no passa res, pots representar tranquilament la voluntat popular (aquí també entra intentar entendre com la gent segueix votant tant al PP com el PSOE ja que la de casos de corrupció que tenen son totals) però si ets demòcrata ho tens xungo en un estat de dret com l'espanyol. És la meva opinió. A més serà la mesa del congres la que haurà de decidir que fer amb el presos polítics. Si vulnerar els seus drets (i els nostres) i suspendre'ls, com ja demanen abans de res Ciudadanos i PP o bé deixar-los exercir les seves funcions. El Tribunal Suprem ha dit que ha de ser la mesa qui ho decideixi i no ho farà fins passades les eleccions del 26M. D'aquí a allà només sentirem que contaminació i (des)informació.
La República trigarà a consolidar-se però cada dia que passa és un dia menys que falta per a assolir-la; així doncs Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
Aquesta setmana només hi ha dos dies de judici això si, els presos/es polítics seguirant dormint a la presó cada putu dia. Aquests dos dies han servit perquè el jutge Marchena treiés el pitjor de sí. S'ha posat massa nerviós, s'ha encarat a advocats i testimonis. Dels testimonis destacaria a Mireia Boya (ex diputada del parlament per la CUP), Jaume Asens (tinent d'alcalde de barcelona pels Comuns), Marina Garcés (filòsofa), Jordi Pesarrodona, Ramon Font i la que va deixar amb una cara de no saber a on mirar als allà presents la Maria LLuïsa Carrillo, que va explicar davant del "totpoderós" Marchena com li van trencar la pelvis. Testimonis que han donat la seva visió dels fets i han posat contra les cordes als fiscals i l'advogacia de l'estat. Marchena no s'ho ha pres molt bé i ha deixat sortir la vena fatxenda, feixista o no se com dir-ho, ah si, autoritària. El resum que en faig és que per més que vagin testimonis de les defenses al tribunal li és totalment igual. No els hi importa el que expliquen; A més la diferència de tracte amb els testimonis de les defenses és tan aberrant que fa vergonya veure-ho. D'això se'n diu un judici just? Quin fàstic collons!!!
L'altre afer del dia és el debat que va haver-hi a TV3 per les eleccions europees. No han deixat intervenir a Junqueras i Puigdemont va dir que si Junqueras no hi era ell tampoc hi seria. I així ha estat. Han justificat l'absència de Junqueras dient que per horaris de presó era imposible que participés al debat. Quins collons!! Presons depen del ministeri de l'interior que depen del govern. Vaja que el PSOE no ha permés a Junqueras participar al debat i així de pas han aconseguit que Puigdemont tampoc hi fos. Els sortirà gratis?? Segurament a nivell polític si però el que no han pogut evitar (això sembla de moment) és que ERC i JxCat hagin dit que no votaran a Iceta per fer-l'ho president del senat. A sobre s'ho prenen malament tant el PSC com el PSOE. Quin fàstic de gent. El millor del debat va ser quan durant el primer minut de cada candidat el de JxCat, Aleix Sarri, (que és el cap de premsa de JxCAt) va abandonar el debat dient que no podem tolerar la repressió ni justificar-la de cap manera. Va ser segurament el millor del debat. Va deixar un pen drive amb el minut del President Puigdemont per passar-l'ho al final. ERC no va abandonar el debat. Pons de PP va aprofitar per a llüar Junqueras i estripar a Puigdemont i va demanar explicitament que no possessin el video de Puigdemont i oh! ah! sopresa!! que va fer TV3? Doncs si, no va emetre el video de Puigdemont i si el de Junqueras. Puigdemont ha decidit querellar-se contra els dos representants de la JEC que els van voler vetar. A veure com deriva tot això.
L'últim afer del dia és que la fiscalia demana de processar per organització criminal a quasi tots els investigats pel jutjat número 13 de barcelona. Vol endurir l'acusació a 28 investigats per l'oganització de l'1 Oct. Entre ells hi ha el director de TV3 i el de Catalunya Radio entre d'altres. Això és normal? És lògic d'un estat de dret? Fins a on arribarem? És un putu escàndol majúscul!!!
Quan ens plantarem?
(imatge extreta de twitter)
Continua el judici amb els testimonis de les defenses. De sobte hi ha un silenci informatiu en els mitjans espanyols i ningú comenta res del que passa al Suprem. És una vergonya i un escàndol. No em cansaré de repetir-ho.
Fa mal escoltar els testimonis relatan els fets de l'1 Oct. Fa mal perquè ens pensàvem que seria més fàcil del que és. Fa mal perquè creiem que els polítics anaven en serio (sembla que no del tot). Fa mal quan revius aquells dies i veus les cares d'emoció i el sentiment de la gent d'estar fent algo històric (que ho vem fer) i el resultat que tenim de moment son 9 presos polítics i 7 exiliats i uns quants (centenars o milers) de represaliats. Fan mal moltes coses i fan tant de mal que només es curarà quan siguem República de dalt a abaix, quan trenquem amb el règim, quan obrim les presons o quan fem el que fagi falta per a aconseguir-ho. El camí iniciat no te aturador. De moment la repressió els funciona (i tant que els funciona) però hem de persisitir.
Del judici sobren les paraules. Marchena cada cop mes irritable, els fiscals i l'advogacia de l'estat no tenen cap intenció d'entendre que va passar l'1Oct. Els hi és igual. Tenen el relart creat. Fan cara d'extranyats quan un dels testimonis explica com van arribar les urnes, o com es van constituïr les meses de votació i no poden entendre el fet de que la gent ens autoorganitzessim i desobeïssim colectivament una interlocutòria del TC. Simplement no ho poden concebre. Els sobrepassa. I quan veuen que el relat inventat de GC i PN trontolla es posen nerviosos i evidencien la manca d'imparcialitat del tribunal. Així de clar. També es cert que desfila cada testimoni que vist desde fora potser sobta però això és un altre tema. La qüestió mes bàsica i fonamental és que tot és un putu teatre i que quan jugues a posar a prova un estat (no gaire o gens) democràtic passen aquestes coses. S'ha vist clar que ens volen calladets, escarmentats i que no es torni a produïr un desafiament com el que vam viure i el mes trist és que sembla que alguna formació política catalana està comprant el marc mental espanyol. Això només ho veurem amb prespectiva i temps, però corren rumors. I ja se sap que quan el riu sona.......
D'aquí a 2 setmanes hi han les eleccions europees. Finalment el President Puigdemont podrà presentar-se en la llista de JxCat amb Toni Comín i Clara Ponsatí. La JEC va vetar la seva candidatura però els tribunals han donat la raó a Puigdemont. Almenys una bona notícia. El que ens toca és omplir les urnes amb vots i que puguin tenir veu a l'europarlament. A la vegada hi han eleccions municipals i la cursa per l'alcaldia de Barcelona està disputada sobretot entre Maragall (ERC) i Colau (EnComúPodem). Veurem cap a on es decanta la partida. Queden dos setmanes de ganivetades i atacs frontals entre uns i altres. Diuen que seria un bon cop d'efecte que Barcelona tingués un alcalde independentista. Suposo que ho deuen dir per Maragall. Recordem que abans era del PSC. Tot això va per la contaminació que hi ha ultimament amb ERC. Hi ha qui diu que s'han frenat i volen tornar a negociar un referèndum amb l'estat quan en paraules del seu president Junqueras l'estat mai s'assentarà a pactar un referèndum. Costa entendre que està passant. També queda clar que tots els atacs van cap a Puigdemont, tan els atacs espanyols com alguns catalans. Així m'ho posen fàcil. Ja se a qui votaré el 26M.
I la última reflexió és que l'altre dia va morir Alfredo Pérez Rubalcava, de la família dels socialistes, històric ministre de l'interior en èpoques fosques i que va dir allò de que -"el estado està dispuesto a llegar hasta donde haga falta para parar la independencia de Catalunya. M'estalviaré qualsevol tipus de comentari perquè em podria posar en problemes. Només diré que passi el que passi ell ja no ho veurà.
Així doncs, Salut i República Catalana.
(Joan Bonanit imatge extreta de twitter)
Aquesta setmana només hi ha dos dies de judici. Els altres 5, el presos/es polítics seguiran a la presó i els exiliats lluny dels seus. És una vergonya que en ple segle XXI estigui passant això però segueixen passant coses molt greus arreu del mon. Intentar buscar una explicació és molt difícil. La única que trobo és que quan poses en escac a un estat passen aquestes coses. Estem escrivint la història que d'aquí a uns anys s'estudiarà. Sempre ens han agradat les històries on unes quantes persones s'arrisquen per a intentar canviar certes coses i és clar, no és tan fàcil com sembla. N'hi ha hagut molts que ho han fet i mes encara que ho faran. Qui no vol un món millor? Qui desitja la guerra? (em sembla que en se d'uns quants) Qui estima la mort dels altres? (em sembla que en se d'uns quants). Jo no, ja us ho dic. La història va plena de lluites, venjances, cops d'estat, poder militar, reis sanguinaris........igual que va ple de contrapoders organitzats, lluitadors per causes justes, màrtirs ideològics i gent amb esperit constructiu; L'un alimenta a l'altre, poders duals, be i mal, bo i dolent, blanc i negre...... tema complex.
Centrat en el judici ha estat potent escoltar de viva veu i davant d'un tribunal inquisitorial els testimonis que van patir la violència extrema de PN i GC durant l'1Oct. Ciutadans amb la intenció de votar apallissats per les forces d'ocupació. Ciutadans autoorganitzats desobeïnt en massa les sentències d'un tribunal (in)Constitucional del segle passat o l'altre. Ciutadans pacífics i demòcrates utilitzant el poder de les urnes per decidir el seu futur. Jo hi era. No vaig patir la violència en primera persona, però estic patint la violència des del 2 d'Octubre del 2017 fins avui amb tot el que ha passat, està passant i veient aquesta farsa de judici que només pot acabar amb l'absolució. Vem desobeïr, si! però d'aquí a Rebel·lió i/o Sedició hi ha un abisme. Les lleis s'han d'adecuar a les societats. Una llei injusta s'ha de desobeïr. Evidentement demà ho tornaria a fer.
La setmana que ve el judici continuarà i suposo que el tribunal seguirà buscant alguna manera de fer quadrar unes sentències que no tenen bona pinta (espero equivocar-me). Mentrestant el presos/es polítics seguirant dormint entre reixes i els exiliats seguiran sense poder tornar a casa seva.
UNA PUTA INJUSTÏCIA!!!
Divendres tothom al carrer!!!
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
