Avui és el dia de reflexió i més d'un i de dos haurien de reflexionar bastant. Portem dies moguts, dies per no dir setmanes, mesos i o anys. La degeneració de la política espanyola està arribant a uns límits dificilment recuperables. És tan escandalós el que està passant que només el pas del temps farà que molta gent se'n adoni del que està passant. Qui no es vulgui enterar no s'enterarà però qui ho sap i fa com si no passés res o com si no anès amb ells no tenen perdó. S'ha vist que a la banda espanyola cap polític (cap és cap) te la intenció d'entendre o buscar una solució per a Catalunya que no sigui la represió. Parlen de diàleg amb la condició de no dialogar del que realment és el problema. Parlen de diàleg i mantenen a 9 ostatges en presó preventiva, jutjan-los com en el segle XIX. Parlen de diàleg i a la que poden suspenen els drets dels polítics votats per la gent. Parlen de diàleg i vulneren els drets de més d'un milió i mig de catalans que vem votar el passat 28A. La cosa no pinta gens bé.
Aquesta setmana ha estat especialment escandalosa; primer deixant que el presos polítics sortissin de presó per anar a buscar l'acte de diputats i prohibint-los parlar amb els periodistes (ningú s'ha queixat) ni fer rodes de premsa i tot seguit tornar a la presó no sigui cas que...... El dia següent els deixen sortir per anar al Congreso a jurar el càrrec. El propi Congreso fa la realització de les imatges i es veu com entren entre aplaudiments dels seus companys de partit. Junqueres saluda a Pedro Sánchez i a Pablo Iglesias entre d'altres. Arrimadas saluda a Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull. Rivera ni es digna a mirar-los a la cara. Quan els toca jurar o acatar la constitució els ultres de VOX, PP i Ciudadanos comencen a picar de peus i mans a les taules com autèntics primitius impedint que s'escolti el que diuen. Molt primari. I a sobre encara neguen que hi ha presos polítics? Haurien de reflexionar una mica més. Després de l'espectacle del Congreso, dimecres tornen a seure al banc dels acusats del judici ignominiós que estem veient en directe per la Tv. I allà, uns pèrits intenten colar la malversació amb uns arguments mes que discutibles. Realment no importa el que passa al judici ja que és probable que tinguin en ment una condemna exemplar (tot i saber que no hi ha ni rebel·lió ni sedició ni malversació). El mateix dia a la nit hi ha un debat a TVE on neguen la participació de Junqueras i Puigdemont diu que ell tampoc hi anirà. Mentres tot això passa no es para de parlar de que al presos polítics se'ls ha de suspendre com a diputats. Hi ha uns ultres que ho demanen abans de res. Uns altres diuen que no se'ls pot suspendre. La presidenta de la mesa del congreso, la catalana Meritxell Batet passa la pilota at TS que al cap d'un dia li torna dient que s'ho fagin entre ells. PP i Ciudadanos presionen amenaçant amb querelles. I com no, la socialista del partit dialogant PSOE opta per suspendre'ls. Ningú vol quedar malament i al final fagin el que fagin el liu continua. Ara representa que s'han vulnerat els drets dels presos polítics i a l'hora els de mes d'un milió i mig de persones. Te arreglo tot això??
Tot parteix d'una acusació de rebel·lió per part de VOX (acusació popular) i a partir d'aquí deformar tan el reglament i les lleis per adaptar-les a les seves necessitats. Necessitats d'estat. Poder de l'estat per sobre de qualsevol dret funamental. En aquest punt estem. Parlen molt de acceptar les regles del joc, d'acatar les lleis, de la constitución española que nos dimos entre todos (que milions de persones no hem votat) i merdes d'aquestes i ells son el primers en saltar-se les lleis i trencar les regles del joc. Un estatut votat al parlament, al congreso, votat en referèndum i després el porten al TC i el retallen com volen treien una sentència 4 anys després (2010). Aquí si que hi ha un cop d'estat. Aquí si que s'han carregat les regles del joc. I desde aleshores fins a dia d'avui, amb impunitat feixista pels carrers i amb presos/es polítics, exiliats i represaliats. Seria qüestió de reflexionar una mica, no??
Igual que estaria bé reflexionar sobre un tema; la unitat. Si a les eleccions de demà l'independentisme anés en una llista única no s'haurien de fer tants càlculs. A les europees tan Puigdemont, Comín, Ponsatí i Junqueres segurament entarien tots com a eurodiputats. No anant junts pot ser que algú es quedi fora. Junqueras practicament ho te assegurat anant en coalició amb gallecs i bascs però perquè no ha volgut a Puigdemont de 2on a la seva llista? A qui no li interessa anar junts? A les municipals tots sota una candidatura independentista i l'alcalde de barcelona seria independentista segur. Ara les enquestes diuen que l'alcaldia està entre Maragall (ER abans PSC) i Colau (Comuns, equidistants, part ja del règim del 78) A qui no li interessa la unitat? Encara no ho entenc; o bé, tristament si que ho entenc, masses interessos partidistes, crec. Total demà sortirem de dubtes i segur que s'obriran noves finestres i noves portes però a l'hora sorgiran nous problemes amb la (in)justícia espanyola. Veurem com evoluciona. Jo tinc clar els meus vots. Vosaltres??
Salut i República Catalana!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada