I seguim....

       Passen els dies, les setmanes, els mesos, els anys i seguim. Seguim amb presos polítics, exiliats i represaliats. Seguim escoltant declaracions indecents d' expresidents del reino. Seguim escoltant declaracions igual d'indecents d'alguns dirigents polítics catalans. Seguim sabent que tot el judici és, ha estat i serà una farsa. Seguim veient cada dia com se'ns vulneren alguns drets. Seguim veient com a l'altre banda no hi ha ningú que ens pugui representar (tot i que des d'aquí se'ns vol fer veure, per part d'alguns, que si, que hi ha un "brí" (com diuen ells mateixos) d'esperança. Els mateixos que gràcies a la hemeroteca podem veure què deien i com mantenien un discurs totalment contrari a l'actual. Seguim veient massa descontrol. Seguim lleigint masses titulars contaminats i editorials d'alguns mitjans de comunicació amb molt mala intenció. Seguim escoltant tertúlies on certes persones, ja siguin periodistes, juristes, professors de dret o simples opinadors deformen la realitat i les paraules per intentar justificar algo injustificable com és la presó preventiva i la "revancha" de l'estat cap als presos polítics i al poble de Catalunya. Seguim sense saber masses coses que van passar a l'Octubre del 2017. Seguim tenint polítics que no parlen clar i a més deuen pensar que som burros. Seguim tenint part d'un govern legítim (realment no sé per quanta gent) exiliat i empresonat sense sentència ferma. Seguim en una anormalitat democràtica que poc a poc s'ha anat tornant normal. Seguim veient barbaritats com que traslladin els presos de tornada a Catalunya des de Madrid i triguin tres dies amb tot el que això els comporta. A l'hora veurem com a les preses polítiques Carme Forcadell i Dolors Bassa les traslladaran en un dia. Anormalitats normalitzades. Seguirem escoltant com es criminalitza el moviment independentista equiparant-lo al nazisme, així amb dos collons. Seguirem veient com es criminalitzen professors, per adoctrinadors. Seguirem escoltant com diuen que som supremacistes, racistes i xenòfobs. Seguirem veient com alguns continuarant arrencant llaços grocs dient que el llaç divideix. Seguirem escoltant per part d'alguns que diran que aquí hi ha problemes de convivència, fractura social, que la sociedad està dividida por culpa del procés. Seguirem veient com mai reconeixarant part de la culpa que tenen en tot això. Potser veurem com s'intenten il·legalitzar partits independentistes. Potser veurem una nova aplicació del 155...

    Potser rebrem notícies (no se si bones o dolentes) per part de la justícia europea. Sabem que en la justícia espanyola no hi podem confiar. Una de les poques coses on de moment podem esperar algo positiu és en la internacionalització del conflicte. De cara a Espanya no tenim res a fer però representa que formem part d'una Unió Europea amb una justícia que uneix a tots els estats membres. Segons alguns analistes Espanya està vulnerant sistematicament tractats internacionals. Tot això tindrà una resposta. El liu que s'està formant és col·losal i segurament es trigarà bastants anys a resoldre el conflicte. L'equip d'advocats te molta fe en europa (no se si nosaltres en tenim tanta) i esperen que tan Puigdemont com Comín puguin ser eurodiputats. El cas de Junqueras és tan escandalós que quan es resolgui segurament a uns quants se'ls caurà la cara de vergonya. D'aquí a una setmana justa es fa el primer ple a l'eurocambra. Serà el 2 de juliol i hi ha programada una manifestació independentista a Estrasburg, on és la seu de l'europarlament. Ningú sap que pasarà demà (a part de que els presos polítics arribaran a les presons catalanes) ni d'aquí a una setmana ni d'aquí a un mes, però nosaltres, durant aquest temps, seguirem veient i escoltant opinions de tot tipus però sobretot criminalitzan-nos al màxim. 

      Temps al temps.......

      Salut i República Catalana!!!!

                                                                (imatge extreta de twitter)

Pactes.

      Els partits ja han pactat i s'han repartit moltes alcaldies. Hi ha pactes difícils d'entendre. D'acord que la política és un tema complexe però hi han coses que no acabo d'entendre. El que menys entenc és que hi hagin dos partits polítics amb presos i exiliats i entre ells es fagin "putades" pactant sobretot amb PSC i d'altres partits independents per quedar-se o treure's alcaldies. En uns moments com els que estem vivint aquestes coses costen d'entendre. Hi ha hagut molt soroll amb el pacte entre En Comú Podem (Colau), PSC i Valls (que es presentava en un partit en coalició amb Ciudadanos) per a fer alcaldesa a Colau. És bastant increïble però així ha estat. Valls ha donat 3 dels seus 6 regidors a Colau per a la investidura. Els ha donat gratis (no se si hi ha algú que s'ho pot creure). És a dir Colau ha preferit els vots de la dreta espanyola (i part de la catalana) de Ciudadanos que els vots del que ells anomenen dreta catalana de JxCat. ER, Comuns i JxCat sumaven 25. Comuns PSC i 3 de Valls sumaven 21 (majoria absoluta). Colau venia la moto de voler fer un govern a l'ajuntament d'esquerres i progressista. Creia que el millor era Comuns, PSC i ER. Aquests dos últims es vetaven mutuament, sobretot PSC a ER. Colau buscava l'impossible i ha aconseguit ser alcaldesa amb els vots de la dreta de Valls. Això ha provocat que Ciudadanos trenqui amb Valls i dels 3 regidors que han donat suport a Colau en queden 2, Valls i la número 2. Això deixa el govern amb 20 regidors (sense majoria absoluta) tres dies després de la investidura. També és bo recordar que fa uns dies es va publicar com s'ha finançat a Valls. Empresaris catalans contraris a la independència pagant un sou de 20 mil euros nets al mes a Valls per a fer fora a Colau i al final ha estat Valls qui ha mantingut a Colau en l'alcaldia. Increïble però cert. També és cert que tot aquest debat per l'alcaldia de Barcelona ha deixat en segon pla que tant a Tarragona, Girona i LLeida l'independentisme te majoria absoluta en les diputacions i que entre JxCat, ER i CUP sumen 748 alcaldies, el PSC es queda en 89, Comuns amb 12 i PP amb 1. Ciudadans manté les 0 que ja tenia. Qui no vulgui veure que Catalunya és republicana i independentista que miri el mapa. Crec que amb això està tot dit. Han fet qualsevol cosa abans que Barcelona, tant ciutat com capítal sigui també dels independentistes. I per això s'ha fet un pacte tan a contra natura com Comuns (que no deixen de ser part de Podemos) amb PSC i amb Ciudadanos. És bèstia però és així. Igual de bèstia va ser la sessió d'investidura del dissabte. La plaça ST Jaume plena de gent cridant i protestant i ja només per això ens criminalitzen. Aneu a cagar!!! Veure'm cap a on tira tot això. 

    L'altre tema rellevant és com no el de Puigdemont, Comín i Junqueras com a eurodiputats. Aquest últim no l'han ni deixat sortir de la presó per a recollir la seva credencial. Realment no se si esperaven que Puigdemont es presentés o no però tenien un dispositiu policial preparat. Gonzalo Boye, l'advocat de Puigdemont i Comín, es va presentar amb diferents documents que no van ni mirarse'ls. Hi han precedents de eurodiputats que no han anat fisicament ni presencialment a recollir les credencials i a acatar la constitució i han estat eurodiputats, però és clar, no eren "unos fugados de la justicia" com diuen d'ells. Boye anava preparat amb diferents documents i actes notarials, però és clar, España és mucha España. Total, no els han donat les credencials i esperem que el Tribunal de Luxemburg dicti alguna resolució. Ja no és només un tema espanyol, també és europeu, afecta a eurodiputats votats per milions de persones. Si Espanya no volia internacionalitzar el conflicte està fent el pitjor que pot fer en cada cas. Tot i així jo no les tinc totes de que puguin exercir com a eurodiputats. El dia 2 de juliol hi ha el primer ple a l'eurocambra i veure'm que passa.

    Una cosa està clara; el conflicte és tan profund que no s'arreglarà facilment. S'estan cometent tantes barbaritats que no pot acabar bé. No cal oblidar que falta la sentència dels presos polítics però jo diria que la unitat és la clau. La unitat va permetre el referèndum. La unitat ha de permetre assolir la independència. Així que dins de la diversitat UNITAT, collons!!!

    Salut i República Catalana!!! 

                                                     
                                                                                            (imatge extreta de twitter)
 

Final del judici o El Judici Final.

       S'ha acabat el judici. Ja està "visto para sentencia". Aquestes son les paraules que el jutge Marchena va dir just a l'acabar el torn de paraula de l'últim acusat, en Carles Mundó. Va dir això i "ya pueden marchar". Evidentment no a casa els presos polítics. Els advocats i el públic si però els presos son gent tan perillosa que segurament (i m'agradaria equivocar-me) els mantindran tancats fins que arribi la sentència i els hi caiguin uns quants anys de presó. Segurament al jutge Marchena només li van sortir aquestes paraules després d'haver vist com el dia abans els advocats defensors començant per l'Andreu Van den Eynde, en Jordi Pina i el Xavi Melero van destrossar el judici amb uns alegats increïbles. Van dir veritats com temples i la cara dels fiscals i advogacia de l'estat era de pasmats. Els tres advocats van fotre una canya que a qualsevol tribunal imparcial i just els faria replantejar les seves posicions però estem parlant de jutges espanyols, del Tribunal Supremo amb un llegat franquista massa gran com per pensar per si mateixos. L'espectacle de les defenses crec que passarà a la història i quan tot es posi a lloc (no sabem quants anys poden passar) tindran els seu reconeixament, que molts ja els hi donem ara. Igualment de potents van estar l'Olga Arderiu i la Judit Gené. De fet tots els advocats han fet una feina increïble. El mes trist és que ni amb mil arguments més (igualment tot el judici ha estat una farsa gegantina) aconseguirien la llibertat dels presos polítics. És una llàstima però crec que és així.

    Al dia següent van acabar els advocats defensors i va ser l'últim torn de paraula dels acusats. No destacaria cap en concret i si a tots en general. Gent que veuen que passaran uns quants anys a la presó, amb dignitat, fidels a les seves idees i a les seves conviccions polítiques. Cuixart va fer els discurs mes revolucionari, mes desobedient, mes punyent. Sap que passarà anys a presó (espero equivocar-me) i tot i així no ha perdut l'esperança en la desobediència civil. De fet ell és l'únic que no era ni és polític. És el president d'Omnium. Qui no cregui que això ha estat un judici polític no te res a dir.

    Ara toca esperar les sentències i veure quina reacció hi ha. Per part dels partits polítics no se si podem esperar res. Hi ha massa xivarri, massa merder, massa interessos. Cal una unitat que de moment no es veu. Està tothom massa callat. Indignats si però callats i obeïnt, no sigui cas que l'amo s'enfadi i ..... però collons, una mica de sang, hòsties!!

   El resum és que aquest judici ha estat una farsa des del primer dia fins a l'últim. És un pur tràmit per fer pagar als presos polítics haver qüestionat l'estat. De fet és un dels judicis més ràpids que hi han hagut ultimament en comparació al judici de la Gürtel, los papeles de Barcenas, el caso Palma Arena, el PP del València i milers de casos de corrupció que mentres ha durat el judici als presos polítics catalans no hi ha hagut res mes. Ni saben encara qui és M.Rajoy dels papers de Barcenas. Normal? En un estat com Espanya tristament si. Així doncs la puta farsa judicial s'ha acabat però lo bo és que la vida continua. I demà serà un altre dia, una altra oportunitat i com demà cada dia que falti fins a proclamar la República Catalana. Costarà, costarà molt però no dubto que ho aconseguirem. 

   Visca la República Catalana, collons!!!

                                                          (imatge extreta de twitter)

Principi de la fi.

      Demà comença el principi de la fi del judici. Seran en principi dos dies on els advocats defensors tindan temps limitat per a defensar als presos polítics. Han estat més de 4 mesos, aquesta serà  la 18ª setmana, han passat mes de 500 testimonis i de principi a fi està sent una farsa com una catedral. 
   
   El judici en si és un pur tràmit per a fer pagar a unes persones el fet d'haver qüestionat al propi estat en el que vivim. Polítics electes, representants del poble que els vota per a dur a terme uns projectes polítics. D'acord, en aquest cas era crear la República Catalana a través d'un refernèndum no pactat amb l'estat per manca de voluntats polítiques. Feia temps que a Espanya haurien d'haver vist que el problema és polític, de maneres de pensar, de maneres de gestionar (corrupció n'hi ha a tot arreu), de maneres de fer i, no oblidem, que a part de tot això hi ha un conflicte històric que, gràcies a la memòria i esforç de molta gent, perdura en el temps. Els que van bastant temps enrrera son els que parlen de 1714. Ja és temps. Després està tot el tema dels cops d'estats militars a Espanya i les Repúbliques enderrocades per més cops d'estat i la Guerra Cívil del 36 i la dictadura a partir del 1939, amb tot el que això comporta. I de la història mes recent no cal repetir l'Estatut del 2006 i la sentència del mateix al després de "cepillarse'l" al 2010. A partir d'aquí la corda es va anar tensant, fent-se mes fort el nus, cada cop una bola de neu mes gegantina, sense ganes d'afrontar el problema de cara. Si hi ha un problema la manera de solucionar-lo primer és acceptar-lo. Espanya no ho acceptarà mai. Mai ho ha fet i no te pinta de que ho fagi. El problema és de dominament, de sometiment, de que ells tenen el poder i nosaltres no podem decidir si ens volem gobernar o gestionar o com collons se li hagi de dir. Ens volem autodeterminar i Espanya no pot acceptar que ens autodeterminem. Perquè no! Por sus cojones que no! Sois Espanya i punto!!.

     Doncs per això estan jutjant als antics membres del govern, als presidents de ANC i Omnium i a molta d'altre gent. Per haver qüestionat el dret a l'autodeterminació. De fet els estant jutjant per permetre el dret a l'autodeterminació. I per això els acusen de Rebel·lió, quan la rebel·lió requereix alzamiento violento y tumultuario. Perquè ells son l'estat. Ells tenen la força (i ve que ho vem veure i viure el dia 1 Octubre del 2017). Ells tenen els jutges i aquí, certament, que podem fer si tot és una farsa? A més ho han retransmés en directe per TV. Tots hem vist les maneres, les mirades, les interrupcions, el tracte amb els advocats, el tracte amb alguns testimonis....... Hem vist testimonis mentir en directe en un judici com aquest. Hem vist a Rajoy, Soraya i Zoido mentir en directe. Hem vist a Coronels de la GC mentint en directe. Hem vist PN mentint en directe. Hem vist funcionaris de l'estat mentint en directe. Hem vist relats inventats en directe. Hem vist i escoltat indecències morals. Que podem fer si tot això ha passat i no ha passat res? Que podem fer si s'ha permès aquest escàndol? Cal recordar que 7 dels 8 caps dels operatius policials de l'1Oct havien estat condemnats per tortures. És tot tant aberrant que sembla impossible que sigui real. Però si, ho és. Tristament tot això ha passat durant 4 mesos i continua. I continuarà quan hi hagi una sentència d'aquí a pocs mesos.. Potser tres o quatre. I que passarà llavors??

    Total, el judici és un pur tràmit de venjança d'un estat malat (bé, d'un sistema malat en el que vivim), corrupte i feixista per acabar amb els desitjos de llibertat d'un poble. 9 persones que probablement passaran uns quants anys a la presó (espero i m'agradaria equivocar-me) per haver dut a terme un referèndum d'autodeterminació.
   
    Clar i Català!! 

                
                                                                  (imatge extreta de twitter)
 

Tots ho sabem.

     Tots ho sabem. Sabem que els polítics menteixen (com tothom m'atreviria a dir). Qui no ha mentit mai? Jo he mentit, tu has mentit, ell/a ha mentit, nosaltres hem mentit, vosaltres heu mentit i ells/elles han mentit. A partir d'aquí parlem-ne. Jo a vegades he mentit per un bé comú per exemple; a vegades he mentit per no ferir a algú (potser l'ha ferit mes que mentís que no pas haver dit la veritat), altres vegades he mentit descaradament i amb ganes (ummm, que bo t'ha quedat l'arròs!!), a vegades he mentit sense ganes.....qui no ho ha fet mai? 

   Ara bé, una petita diferència és que quan he mentit ningú em gravava. Diria que ni amb càmera oculta. No he vist cap video meu on surti mentint. Potser si miro tots els videos famíliars que tinc de dinars o festes o algun video fet amb els amics, potser si escolto atentament escoltaré alguna mentida com -oh, que guapo aquest jersei
-gràcies, em ve de gust un café
-aquesta canço mola molt!!
-tu has currat molt venint a veure'm avui que estic malalt.....
però per lo general diria que no deuen haver-hi molts videos meus on menteixo.

    En els cicles electorals els polítics diuen moltes coses. No caldria ara fer una llista d'exemples. L'últim cicle amb 3 eleccions en un mes de diferència n'hi han uns quants. Desde Pedro Sánchez dient que amb Catalunya ha d'haver-hi diàleg, Rivera dient que no farà president ni a Sánchez ni a Casado, Casado dient que el PP és un partido de centro, Iglesias dient que ni amb PP ni Ciudadanos s'ha d'arribar a cap acord, Abascal dient....... i així infinitament. A Catalunya evidentment també passa. L'exemple mes clar és el que s'està veient per l'alcaldia de Barcelona. I aquí van els exemples:

1 Colau dient coses de Ciudadanos.
Click 
2 Colau dient coses de PSC
Click 
3 Collboni parlant de Colau
Click 
4 Collboni criticant el govern de Colau
Click 
5 Valls contra Colau
Click 
6 Valls contra Colau
Click 
7 Iglesias sobre Valls
Click 
 i així podriem posar exemples infinits. Navegueu per la xarxa.

   El més curiós d'aquest cas és que ara Colau necessita els vots de PSC i 3 de Valls per a ser alcaldesa. S'han passat tota la campanya (i el mandat) criticant-la i dient que era el pitjor per a Barcelona; pel que sembla és molt pitjor un alcalde independentista com Maragall (ER(c)). En campanya diuen el que ni ells es creuen i després, a l'hora de pactar, s'ho han de menjar amb patates. Bé, ells no perquè ja sabien que un cop la gent votés farien el que voldrien, qui s'ho acaba menjant amb patates (o sense) son els votants. Un votant de Colau voldrà el suport de Valls? I de Collboni? Perquè no fan una consulta amb les bases dels Comuns per a veure amb qui pactarien si ER(c) o PSC-C'S? A és clar, no la fan perquè si la gent decideix el contrari del que proposa el poder llavors queden massa malament. Tot això ve d'allò de que els polítics menteixen mes que parlen. Abans no es podia documentar tant com ara. La xarxa està plena de videos que deixen en evidència el nivell polític en general. 

   La qüestió és que si val qualsevol cosa per tal de mantenir el poder. Colau acceptant vots de Valls. En serio? Colau acceptant vots del PSC. En serio? Colau deia que volia fer un govern progressista i d'esquerres. Enlloc de parlar amb ER(c) ho farà amb PSC i C's. Molt d'esquerres i progressista, si senyora. Queda ideologia? Queda carregar-se el règim del 78? Queda algo de l'activista antisistema? Si l'independentisme hagués fet una llista unitària potser no estariem en aquesta situació. O potser si. Si volem sortir de dubtes a les pròximes eleccions ho podriem provar.

   Tots ho sabem també. Sabem que al judici li falten dos dies (només recordar que a la sala del costat del tribunal que està jutjant als presos polítics han decidit parar l'exhumació de la mòmia del dictador Franco i a més li han atorgat el rang de Jefe de estado desde el 1 de Octubre de 1936. Una aberració democràtica propia d'un estat autoritari. No te cap mes definició). Aquesta setmana les acusacions han presentat els seus raonaments finals. La fiscalia s'agafa a la rebel·lió amb un argumentari autoritari i gens democràtic. Durant hores han estat intentant convencer al tribunal d'algo insòlit acusant de Rebel·lió als membres del govern i el cap en Junqueras. L'advogacia de l'estat l'ha contradit i intenta convencer al tribunal del que hi ha hagut ha estat sedició i malversació. De l'acusació popular ni en parlaré (sabent que tot va començar amb una querella seva). Tot el que han explicat sembla que ja ho tenien escrit (com part de la sentència) i tant els testimonis com els videos de les defenses no han servit per a res. La farsa continua. La setmana que ve serà el torn de les defenses. Quedarà vist per sentència i quan aquesta surti espero que el carrer bulli com no ho ha fet desde l'Octubre del 2017. Només amb persistència ho aconseguirem.

    Salut i República Catalana!!!

                                                     (imatge extreta de twitter)

Règim del 78.

         Està clar que a dia d'avui, 3 de juny del 2019, l'únic moviment que pot intentar acabar amb el règim del 78 és l'independentista. Fa uns anys ens van vendre que Podemos venia a acabar amb la casta i a assaltar los cielos. El resultat és que tenen 0 dirigents polítics a la presó, 0 exiliats i 0 represaliats. A més, una part dels Podemos catalans, En Comú Podem, estan a punt d'acceptar 3 regidors de Ciudadanos per tal que un "independentista" republicà no sigui l'alcalde de Barcelona. Així estan les coses. El presos/es polítics i exiliats/es son tots independentistes. Concretament d'ER(c) i JxCat. Segons els Comuns aquests últims no son d'esquerres ni republicans, per tant no volen ni sentir de pactar amb ells. Segueixen amb el tema d'esquerres i dretes. És una manera de fer-se l'equidistant com qualsevol altre però l'únic que deixa entre veure és que depen de la decisió que acabin triant formaran (si ja no en formen) part del règim del 78. En general tot el que està passant és un escàndol de dimensions majúscules però no deixa de ser un problema mes dins d'aquest mon dominat per un capitalisme extrem, desigual entre molts països i amb uns interessos clarament enfocats a uns pocs. La setmana passada va sortir una resolució de la ONU demanat l'alliberament inmediat dels presos i que s'analitzi bé tot el procés judicial que està passant. Que ha fet Espanya? A part d'eixugar-se el cul amb la resolució l'ha desacreditat, no li ha donat importància i evidentment no farà cap tipus de cas. Cap país pot obligar a Espanya a cumplir-ho. Això perjudicarà la "democràcia" (no deixa de ser una monarquia parlamentaria) espanyola a ulls d'altres països però és que LA UNIDAD DE ESPAÑA ESTÁ POR ENCIMA DE CUALQUIER LEY O DERECHO FUNDAMENTAL, i així ens va. Ni PODEMOS que venia a tencar amb tot això vol tenir res a veure amb l'independentisme i potser, quan comencin a anar a per ells (a por ellos oe....) se'n adonaran, però ja serà massa tard.

    Pel que fa aquí hi ha merder, no hi ha unitat, alguns representants de primera línia, entre ells Torrent, Aragonés i uns quants més s'han cagat. Sap greu dir-ho però és així. Només cal recuperar videos antigs per veure que deien i veure que diuen ara. Vale que la represió fa, i fa molt però ells sabien a que s'exposaven. No estan disposats a pagar el preu? Doncs tingueu valor i dimitiu. Deixeu el càrrec i la pagueta i deixeu pas a gent compromesa (que segur que n'hi ha uns quants). No podem desaprofitar les passes que hem fet. No podeu abaixar el cap i dir EL AMO ÉS BUENO, EL AMO NOS CUIDA........deixem-nos de collonades. La independència no te la regalen. La independència es guanya. Volem fer-ho sense sang? D'acord fem-ho sense sang però fem-ho. Som més lluny que mai i som més que mai. No ho desaprofitem, seguim, persistim, lluitem i si perdem perdem però ho haurem intentat. Ho vem fer l'1 d'Octubre i ho haurem de fer tants cops com fagi falta.

      Salut i República Catalana!!!!

    Ah, i aquí la imatge de la separació de poders espanyola.

 
                                                                    (imatge extreta de twitter)