Tots ho sabem.

     Tots ho sabem. Sabem que els polítics menteixen (com tothom m'atreviria a dir). Qui no ha mentit mai? Jo he mentit, tu has mentit, ell/a ha mentit, nosaltres hem mentit, vosaltres heu mentit i ells/elles han mentit. A partir d'aquí parlem-ne. Jo a vegades he mentit per un bé comú per exemple; a vegades he mentit per no ferir a algú (potser l'ha ferit mes que mentís que no pas haver dit la veritat), altres vegades he mentit descaradament i amb ganes (ummm, que bo t'ha quedat l'arròs!!), a vegades he mentit sense ganes.....qui no ho ha fet mai? 

   Ara bé, una petita diferència és que quan he mentit ningú em gravava. Diria que ni amb càmera oculta. No he vist cap video meu on surti mentint. Potser si miro tots els videos famíliars que tinc de dinars o festes o algun video fet amb els amics, potser si escolto atentament escoltaré alguna mentida com -oh, que guapo aquest jersei
-gràcies, em ve de gust un café
-aquesta canço mola molt!!
-tu has currat molt venint a veure'm avui que estic malalt.....
però per lo general diria que no deuen haver-hi molts videos meus on menteixo.

    En els cicles electorals els polítics diuen moltes coses. No caldria ara fer una llista d'exemples. L'últim cicle amb 3 eleccions en un mes de diferència n'hi han uns quants. Desde Pedro Sánchez dient que amb Catalunya ha d'haver-hi diàleg, Rivera dient que no farà president ni a Sánchez ni a Casado, Casado dient que el PP és un partido de centro, Iglesias dient que ni amb PP ni Ciudadanos s'ha d'arribar a cap acord, Abascal dient....... i així infinitament. A Catalunya evidentment també passa. L'exemple mes clar és el que s'està veient per l'alcaldia de Barcelona. I aquí van els exemples:

1 Colau dient coses de Ciudadanos.
Click 
2 Colau dient coses de PSC
Click 
3 Collboni parlant de Colau
Click 
4 Collboni criticant el govern de Colau
Click 
5 Valls contra Colau
Click 
6 Valls contra Colau
Click 
7 Iglesias sobre Valls
Click 
 i així podriem posar exemples infinits. Navegueu per la xarxa.

   El més curiós d'aquest cas és que ara Colau necessita els vots de PSC i 3 de Valls per a ser alcaldesa. S'han passat tota la campanya (i el mandat) criticant-la i dient que era el pitjor per a Barcelona; pel que sembla és molt pitjor un alcalde independentista com Maragall (ER(c)). En campanya diuen el que ni ells es creuen i després, a l'hora de pactar, s'ho han de menjar amb patates. Bé, ells no perquè ja sabien que un cop la gent votés farien el que voldrien, qui s'ho acaba menjant amb patates (o sense) son els votants. Un votant de Colau voldrà el suport de Valls? I de Collboni? Perquè no fan una consulta amb les bases dels Comuns per a veure amb qui pactarien si ER(c) o PSC-C'S? A és clar, no la fan perquè si la gent decideix el contrari del que proposa el poder llavors queden massa malament. Tot això ve d'allò de que els polítics menteixen mes que parlen. Abans no es podia documentar tant com ara. La xarxa està plena de videos que deixen en evidència el nivell polític en general. 

   La qüestió és que si val qualsevol cosa per tal de mantenir el poder. Colau acceptant vots de Valls. En serio? Colau acceptant vots del PSC. En serio? Colau deia que volia fer un govern progressista i d'esquerres. Enlloc de parlar amb ER(c) ho farà amb PSC i C's. Molt d'esquerres i progressista, si senyora. Queda ideologia? Queda carregar-se el règim del 78? Queda algo de l'activista antisistema? Si l'independentisme hagués fet una llista unitària potser no estariem en aquesta situació. O potser si. Si volem sortir de dubtes a les pròximes eleccions ho podriem provar.

   Tots ho sabem també. Sabem que al judici li falten dos dies (només recordar que a la sala del costat del tribunal que està jutjant als presos polítics han decidit parar l'exhumació de la mòmia del dictador Franco i a més li han atorgat el rang de Jefe de estado desde el 1 de Octubre de 1936. Una aberració democràtica propia d'un estat autoritari. No te cap mes definició). Aquesta setmana les acusacions han presentat els seus raonaments finals. La fiscalia s'agafa a la rebel·lió amb un argumentari autoritari i gens democràtic. Durant hores han estat intentant convencer al tribunal d'algo insòlit acusant de Rebel·lió als membres del govern i el cap en Junqueras. L'advogacia de l'estat l'ha contradit i intenta convencer al tribunal del que hi ha hagut ha estat sedició i malversació. De l'acusació popular ni en parlaré (sabent que tot va començar amb una querella seva). Tot el que han explicat sembla que ja ho tenien escrit (com part de la sentència) i tant els testimonis com els videos de les defenses no han servit per a res. La farsa continua. La setmana que ve serà el torn de les defenses. Quedarà vist per sentència i quan aquesta surti espero que el carrer bulli com no ho ha fet desde l'Octubre del 2017. Només amb persistència ho aconseguirem.

    Salut i República Catalana!!!

                                                     (imatge extreta de twitter)