S'ha acabat el judici. Ja està "visto para sentencia". Aquestes son les paraules que el jutge Marchena va dir just a l'acabar el torn de paraula de l'últim acusat, en Carles Mundó. Va dir això i "ya pueden marchar". Evidentment no a casa els presos polítics. Els advocats i el públic si però els presos son gent tan perillosa que segurament (i m'agradaria equivocar-me) els mantindran tancats fins que arribi la sentència i els hi caiguin uns quants anys de presó. Segurament al jutge Marchena només li van sortir aquestes paraules després d'haver vist com el dia abans els advocats defensors començant per l'Andreu Van den Eynde, en Jordi Pina i el Xavi Melero van destrossar el judici amb uns alegats increïbles. Van dir veritats com temples i la cara dels fiscals i advogacia de l'estat era de pasmats. Els tres advocats van fotre una canya que a qualsevol tribunal imparcial i just els faria replantejar les seves posicions però estem parlant de jutges espanyols, del Tribunal Supremo amb un llegat franquista massa gran com per pensar per si mateixos. L'espectacle de les defenses crec que passarà a la història i quan tot es posi a lloc (no sabem quants anys poden passar) tindran els seu reconeixament, que molts ja els hi donem ara. Igualment de potents van estar l'Olga Arderiu i la Judit Gené. De fet tots els advocats han fet una feina increïble. El mes trist és que ni amb mil arguments més (igualment tot el judici ha estat una farsa gegantina) aconseguirien la llibertat dels presos polítics. És una llàstima però crec que és així.
Al dia següent van acabar els advocats defensors i va ser l'últim torn de paraula dels acusats. No destacaria cap en concret i si a tots en general. Gent que veuen que passaran uns quants anys a la presó, amb dignitat, fidels a les seves idees i a les seves conviccions polítiques. Cuixart va fer els discurs mes revolucionari, mes desobedient, mes punyent. Sap que passarà anys a presó (espero equivocar-me) i tot i així no ha perdut l'esperança en la desobediència civil. De fet ell és l'únic que no era ni és polític. És el president d'Omnium. Qui no cregui que això ha estat un judici polític no te res a dir.
Ara toca esperar les sentències i veure quina reacció hi ha. Per part dels partits polítics no se si podem esperar res. Hi ha massa xivarri, massa merder, massa interessos. Cal una unitat que de moment no es veu. Està tothom massa callat. Indignats si però callats i obeïnt, no sigui cas que l'amo s'enfadi i ..... però collons, una mica de sang, hòsties!!
El resum és que aquest judici ha estat una farsa des del primer dia fins a l'últim. És un pur tràmit per fer pagar als presos polítics haver qüestionat l'estat. De fet és un dels judicis més ràpids que hi han hagut ultimament en comparació al judici de la Gürtel, los papeles de Barcenas, el caso Palma Arena, el PP del València i milers de casos de corrupció que mentres ha durat el judici als presos polítics catalans no hi ha hagut res mes. Ni saben encara qui és M.Rajoy dels papers de Barcenas. Normal? En un estat com Espanya tristament si. Així doncs la puta farsa judicial s'ha acabat però lo bo és que la vida continua. I demà serà un altre dia, una altra oportunitat i com demà cada dia que falti fins a proclamar la República Catalana. Costarà, costarà molt però no dubto que ho aconseguirem.
Visca la República Catalana, collons!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada