No podem esperar res de la política espanyola. Portem anys en que hem arribat a un punt de no retorn. Espanya no vol saber res del problema polític que es viu a Catalunya. Ho ha deixat ben clar el candidat a president del gobierno Pedro Sánchez. Durant el debat d'investidura ni una sola referència al problema que estem vivint. Un monòleg de dos hores parlant de lo bé que ho farà el seu govern i bla bla bla..... No se com hi ha algú encara capaç de creure's a aquesta persona. Ell, que es va fer famós pel No és No, senyor Rajoy, demanant a PP i Ciudadanos que s'abstinguin per ser president del govern. Ell, menystenint als que han de ser els seus socis, PODEMOS, que no és que s'hagin abaixat els pantalons i posa't de genolls, és que simplement s'han tret els pantalons i han dit -farem qualsevol cosa per unes cadiretes, tot allò d'acabar con el régimen del '78, la casta, los poderes mediáticos eren bromes per a arribar a tenir poder.... Algú creu que volen fer un govern progressista i d'esquerres? Els propis del PSOE creuen que son progressistes? I d'esquerres?? Collons, quin fàstic!!! Ahir i avui hi ha hagut el debat d'investidura. De moment tant JxCat com ER han votat que no. Dijous es repetirà la votació i si aconsegueix majoria simple acabarà essent president del govern. És un especatcle patètic. No hi ha cultura política ni de pacte a Espanya. És simplement asquerós. Igual d'asquerós em semblen algunes declaracions de polítics catalans mes pendents de no quedar malament amb l'amo espanyol que no pas representar a la gent que els va votar. Jo ja ho vaig dir i ho repeteixo; amb els meus vots no s'està intentant fer president a Pedro Sánchez i estic tranquil però penso en la gent que va votar a ER i JxCat i....... prefereixo no pensar-hi. Espero que quan hi hagin eleccions els passi factura, però això ja ho veurem. La qüestió és que dijous hi haurà una segona votació i si Pedro Sánchez no te majoria (ara mateix jo penso que si que en tindrà) anirem a unes noves eleccions cap al novembre, ja que els polítics son incapaços de fer la seva feina. LLastimós tot plegat.
Un altre tema increïble son les informacions que van sortir la setmana passada al diari PÚBLICO sobre l'atemtat de les rambles i Cambrils del 17 d'agost del 2017. Informacions que cap dels altres mitjans de comunicació La Vanguardia, El Periódico, El País, El Mundo, La Razón, A3, La Se(c)xta, T5, TVE van escriure ni una sola línia. Informacions on se'n pot extreure fallos per part del CNI, de la polícia espanyola i de part d'alguns polítics. Ningú ha sortit ha dir res. De fet, PPSOECIUDADANOS ja van vetar una comisió d'investigació al congreso. Això no fa dubtar a ningú? No serà que tenen coses a amagar? No se, dic jo.
Penso que l'única manera que tenim de fer front a l'estat espanyol és plantar-nos. Plantar-nos de veritat. De fet els nostres representants polítics els vem votar amb la idea de que es plantarien i ja es van cagar quan el 30 de gener tenien que investir al President Puigdemont i no ho van fer. La represió de l'estat funciona sobre els polítics però la independència ningú ens la regalarà. El futur és incert i no sabem com acabarà tot això. Només espero que la societat sapiguem estar a l'altura de les circumstàncies i tornen a desobeïr massivament com l'1Oct. I aquest cop puguem culminar el procés. Fins aleshores........
Salut i República Catalana!!!!
(imatge extreta de twitter)
Vivim en una incertesa generalitzada. S'escolten opinions de tot tipus, declaracions de tot tipus i arguments vàlids per a qualsevol pregunta. Ningú sap ben bé que està passant ni que passarà però a mi em queden unes quantes coses ben clares;
1) L'independentisme està més unit al carrer (vull dir entre gent anònima voti a qui voti) que els partits polítics. Molts no entenem com es pot pactar amb el PSC. Segurament no sabem ni una mínima part de tots els mamoneos interns que hi han dintre dels partits (potser és millor així) i de tot el poder que es mou de totes dues bandes de l'independentisme. Hi ha una lluita de poders i nosaltres som abaix de tot. Ara, si de repent 200 mil persones s'uneixen i fan una desobediència col·lectiva els poderosos tremolen. Poden pensar i intentar arreglar el problema o reprimir. De moment veiem que a Espanya li agrada reprimir. I a Catalunya també. Hem vist mossos carregant contra antifeixistes. Quan els d' abaix s'uneixen també tenen poder. També es crea una lluita de poder.
2) A Catalunya hi ha una lluita històrica entre ER i els anomenats Convergents. Seria algo com esquerra/dreta. Penso que això és viure del passat. Pels interessos alguns continuen avivant la flama dels eixos dreta-esquerra quan han quedat, sota el meu punt de vista, desfasats. Sinó com s'enten que En Comú Podem (suposadament esquerra) accepti vots de Ciudadanos, Valls (dreta rància rància) i pacti amb PSC (que es pensen que son d'esquerres)?? Com pot ser que en alguns municipis CUP pacti amb PSC i ER per fer fora el mes votat de JxCAt? Com pot ser que en alguns JxCAt pacti amb PSC? Però a part de tots aquests pactes, on és la dignitat de la classe política (que representa que ens representa tant d'ER, com JxCat, com CUP) pactant amb PSC? PSC son còmplices de la repressió, la presó i l'exili. Jo em sento tranquil perquè els meus vots no s'estan fent servir per aixugar-se el cul però els milers o milions de persones que han votat a ER, JxCat o Cup i ara veuen que pacten amb PSC que deuen pensar? No m'ho vull ni imaginar... Això desfà els eixos i penso que canviarà també el mapa polític català.
3) Nosaltres tenim merder però l'estat del que ens volem separar encara en te més. A part d'escàndols que van sortint cada dia (espionatge a les delegacions catalanes a l'exterior per part del ministre Borrell, investigacions a diputats i diputades independentistes com Laura Borràs....) no tenen cultura de pacte. Estan montant un xou per la investidura o no investidura de Pedro Sánchez amb Podemos i abstenció d'alguns independentistes. Tenen allà un bon merder però cap intenció d'arreglar la situació, sinó no s'enten la pregunta de Sánchez a Iglesias sobre si estaria còmode formant part d'un govern espanyol aplicant el 155. Això dona pistes de per on van els tirus. Penso que no podem esperar res de l'altra banda. Però res de res. Sembla que aquí ER veu possible un pacte amb PSOE i Podemos per arreglar la situació. O potser tenen massa informació, saben que això no passarà mai i intenten aconseguir el millor per a ells, sense pensar en els mes de 2 millions de persones que mou l'independentisme. I això també crea conflicte.
4) Les lluites pel poder son desiguals. Uns acostumen a tenir el poder i els altres intenten aconseguir-lo. Fins ara sempre s'acabat i s'acaba fent servir la violència, la força perquè el poder canvi de costat. A vegades s'aconsegueix i a vegades no. A Catalunya, de moment, el moviment independentista de mes de 2 milions de persones, no hem utilitzat ni la força ni la violència. Han jutjat als nostres representants polítics escollits a les urnes per rebel·lió, sedició i malversació per haver posat urnes, per desobeïr. Els cauran anys de condemnes i ja porten mes de 500 dies en presó preventiva. Ens han reprimit i continuen i ho continuaran fent. No s'aturaran. Nosaltres ens hem de replantejar que toca fer. Jo ho tinc clar. Que tothom parli clar. Tant ER com JxCat com CUP. Que parlin, que expliquin camins, maneres, fòrmules. Si ens unim serem imparables, per separat ja veiem com va. La qüestió és saber si hi ha voluntat política per fer-ho. Voluntat social n'hi ha. Falta la política.
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
Continuem fent camí cap a la República, encara que no ho sembli. Vivim dies d'enfrontament entre els propis partits independentistes, si encara en queda algun. Molta gent em sembla que no estem entenent gaire el que està passant. Pactes tant d'ER com JxCat com CUP amb PSC en diferents àmbits i ara el xou de la diputació de Barcelona amb retrets creuats entre ER i JxCat. Algú hauria de sortir, donar la cara i parlar sense embuts. S'han fet enrera per a assolir la independència? Doncs que ho diguin clar i sense embuts. Com pot ser que partits que tenen presos polítics i exiliats pactin amb els seus carcellers? Han perdut la dignitat? Estan massa acollonits? No sabien com se les gastava el Reino de Espanya? Collons, sortiu i parleu clar!! És patètic veure com es tiren els plats pel cap entre uns i altres i la CUP desapareguda i criticant. Ara s'entén quan en alguns llibres d'història es parla de traïdors i butiflers. Diria que d'aquí a un temps s'ampliarà la llista amb noms il·lustres. Hauriem de saber que ningú ens regalarà la independència. L'haurem de lluitar. L'haurem de suar. Si quedarà gent pel camí però mes aviat o mes tard l'aconseguirem i aquell dia crec que ens podrem emborratxar fort, molt fort!!
Avui la fiscalia demana inhabilitar 20 mesos al president Torra i a pagar una multa de 30.000 euros per haver desobeït la junta electoral amb el tema de les pancartes dels presos i els llaços. Doncs molt bé, si es confirma serà el tercer president seguit inhabilitat. Mas, Puigdemont i Torra. Diàleg del PSOE per sobre de tot. I la GC ha entrat a la Generalitat a buscar paperassa de l'1 Oct. Sort que el govern socialista era diferent que al del PP. Quin fàstic. L'únic referent que parla de desobediència sense embuts és en Jordi Cuixart. Ho fa des de la presó on d'aquí a poc portarà 2 anys. Sense sentència. Presó preventiva. Calen mes dades? Diria que no.
Girant la vista cap a Espanya....... a part de veure coses horribles, diria que el més destacable, dins de tot l'embolic que hi ha muntat amb els pactes a algunes comunitats (on PP, C's i Vox) no s'acaben de posar d'acord, seria una de les traicions mes grans dels últims temps; Traició practicament consumada: Podemos, per a formar part d'un govern amb els socialistes (que aquests no volen i parlen de "gobierno de cooperación") estan disposats a oblidar la seva proposta per a Catalunya. Proposta que porten des del seu naixement. Proposta de referèndum pactat. Doncs res, a la brossa. Cambio referéndum por sillas. Podemos es treu la careta també. Ja va oblidar el referèndum Monarquia/República, ja ha oblidat la llei Mordaza, ja ha oblidat la Reforma Laboral, ja ha oblidat els morts al Mediterrani, ja ha oblidat per allò que va sortir; Assaltar los cielos, acabar con la casta y con el régimen del 78......Com quedaran els comuns amb tot això? Encara podran o voldran defensar un referèndum pactat amb l'estat? Els Comuns, aquests que han acceptat els vots de la dreta radical de Valls per fer alcaldessa a Colau. El panorama està molt malament, però un problema tan enquistat com aquest tard o d'hora s'acaba. I aquell dia ho disfrutarem molt, casi tan com ho estem patint ara!!
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
Com pot ser que el president del govern en funcions d'Espanya, d'un partit que es fa dir socialista i obrer amenaci a la ONG Open Arms amb multes de fins a 900 mil euros si va a rescatar persones que s'estan ofegant al mediterrani? Com pot ser que hi hagi gent que cregui que el millor és abstenir-se en la investidura de Pedro Sánchez? Com pot ser que encara hi ha qui cregui que els "socialistes" son l'esquerra espanyola? Com pot ser que els que venien a cargar-se el règim del '78, PODEMOS, siguin capaços de donar suport al PSOE? Estem en uns moments crítics de la història. No puc creure que encara hi hagi gent que cregui que el PSOE és d'esquerres. Igual que no puc entendre que gent dels comuns tinguin tan poc criteri. No cal ser independentista per veure el que està passant. No cal ser independentista per poder criticar obertament a l'estat espanyol i a tots els partits polítics que representa que son els representants del poble. No cal ser independentista per veure que mes aviat els polítics son representants dels poders fàctics. A Catalunya també, no diré que no, però una cosa està clara; A Catalunya desde la caiguda de Pujol han canviat moltes coses. A Espanya no. I si han canviat és a pitjor. Zapatero semblava que faria gestos cap a Catalunya i tots sabem com va acabar lo de l'estatut. Després va venir Rajoy i no cal comentar res. Ara Pedro Sánchez que, a part de que el van fer fora del seu propi partit amb unes imatges de pel·licula espanyola-italiana, va tornar, va derrotar a Susana Díaz (que tots els barons la volien) i en la primera entrevista a la Sexta va dir que Espanya era plurinacional i Catalunya una nació. I ara està disposat a cargar-se l'autonomia (si en queda alguna cosa) aplicant un altre 155, mentres tothom l'aplaudeix. I està disposat a multar a Open Arms per rescatar persones ofegant-se al Mediterrani. De veritat, és tan fastigós tot plegat que se'm acaben les paraules per descriure la porqueria que ens estem tragant cada puto dia. I per avui plego que si no acabaré dient coses massa fortes!!
Visca la República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
Avui s'ha constituït el parlament europeu amb tres baixes; Puigdemont, Comín i Junqueras. La justícia europea de moment no els ha deixat ser-hi ni ha volgut aplicar mesures cautelars perquè hi fossin. Els advocats segueixen creient que la justícia (europea) els donarà la raó. En uns mesos sortirem de dubtes. De moment el que tenim és que els vots de més d'un milió de persones d'un estat membre no poden ser representats. La resposta ha estat una manifestació d'entre 6 mil i 10 mil catalans a les portes del parlament europeu a Estrasburg, on el president Puigdemont i Comín volien ser-hi i finalment no hi han anat alertats d'un dispositiu policial espanyol preparat per detenir-los sense cursar cap euroordre. Encara n'hi ha uns quants que critiquen a Puigdemont dient que sempre fa el mateix, dir que hi serà i no ser-hi. Segurament ho diuen els que voldrien veure'l detingut, esposat i entre reixes una llarga temporada. De moment hauran de continuar esperant. Tot molt democràtic.
A l'eurocambra ja s'han repartit càrrecs després de moltes hores de negociació i un d'ells és increïble. Borrell, el ministre català d'afers exteriors espanyol i lluitador incansable contra l'independentisme serà el nou cap de la diplomàcia de la UE. Si, si, Borrell, el que va dir que a Estats Units només es van matar a 4 indígenes abans de que fos una democràcia, entre moltes d'altres barbaritats. Mare meva quin panorama!!!
El procés, com tots els procesos, és llarg, costós, a vegades amb canvis d'ànim en un sol dia però ja ho diu la pròpia paraula; Procés. Potser ens pensavem que seria mes fàcil o que tot aniria millor o que Espanya s'aseuria a negociar. Hem vist que no. Que serà llarg (està sent), costós, amb presos/es polítics i milers de represaliats, amb lius interns entre el propis partits independentistes, amb canvis d'arguments per part d'uns quants..... amb moltes coses que després ompliran fulls i fulls de llibres igual que ara omplen hores i hores i hores i moltes hores de tertulies, debats, especulacions i qualsevol tipus d'opinió. I mentres tot això passa veiem en directe com a Hong Kong uns milers de manifestans entren al parlament protestant per a mesures que vol pendre el govern xinés i crec que hem de reflexionar sobre com seguir avançant cap a la culminació del procés cap a la República Catalana. D'Espanya no en podem esperar res. Tant ER com JxCat diuen que s'estan plantejant abstenir-se en la votació per a fer president del gobierno a Pedro Sánchez. Així penso que no anem bé, però vaja, és el que penso jo i puc estar equivocat. Ens falta sang. Està molt bé tot el que hem fet fins ara (segurament hi han moltes coses que hauriem d'haver fet millor) però cal replantejar-se la ruta i per mi cal una cosa per sobre de qualsevol altre; UNITAT. Unitat estratègica per plantar-se davant l'estat espanyol. Si això no passa ens costarà molt més culminar el procés.
Jo de mentres continuaré lluitant per la República Catalana.
(imatge extreta de twitter)
