Incertesa generalitzada.

         Vivim en una incertesa generalitzada. S'escolten opinions de tot tipus, declaracions de tot tipus i arguments vàlids per a qualsevol pregunta. Ningú sap ben bé que està passant ni que passarà però a mi em queden unes quantes coses ben clares;

   1) L'independentisme està més unit al carrer (vull dir entre gent anònima voti a qui voti) que els partits polítics. Molts no entenem com es pot pactar amb el PSC. Segurament no sabem ni una mínima part de tots els mamoneos interns que hi han dintre dels partits (potser és millor així) i de tot el poder que es mou de totes dues bandes de l'independentisme. Hi ha una lluita de poders i nosaltres som abaix de tot. Ara, si de repent 200 mil persones s'uneixen i fan una desobediència col·lectiva els poderosos tremolen. Poden pensar i intentar arreglar el problema o reprimir. De moment veiem que a Espanya li agrada reprimir. I a Catalunya també. Hem vist mossos carregant contra antifeixistes. Quan els d' abaix s'uneixen també tenen poder. També es crea una lluita de poder. 

   2) A Catalunya hi ha una lluita històrica entre ER i els anomenats Convergents. Seria algo com esquerra/dreta. Penso que això és viure del passat. Pels interessos alguns continuen avivant la flama dels eixos dreta-esquerra quan han quedat, sota el meu punt de vista, desfasats. Sinó com s'enten que En Comú Podem (suposadament esquerra) accepti vots de Ciudadanos, Valls (dreta rància rància) i pacti amb PSC (que es pensen que son d'esquerres)?? Com pot ser que en alguns municipis CUP pacti amb PSC i ER per fer fora el mes votat de JxCAt? Com pot ser que en alguns JxCAt pacti amb PSC? Però a part de tots aquests pactes, on és la dignitat de la classe política (que representa que ens representa tant d'ER, com JxCat, com CUP) pactant amb PSC? PSC son còmplices de la repressió, la presó i l'exili. Jo em sento tranquil perquè els meus vots no s'estan fent servir per aixugar-se el cul però els milers o milions de persones que han votat a ER, JxCat o Cup i ara veuen que pacten amb PSC que deuen pensar? No m'ho vull ni imaginar... Això desfà els eixos i penso que canviarà també el mapa polític català.

   3) Nosaltres tenim merder però l'estat del que ens volem separar encara en te més. A part d'escàndols que van sortint cada dia (espionatge a les delegacions catalanes a l'exterior per part del ministre Borrell, investigacions a diputats i diputades independentistes com Laura Borràs....) no tenen cultura de pacte. Estan montant un xou per la investidura o no investidura de Pedro Sánchez amb Podemos i abstenció d'alguns independentistes. Tenen allà un bon merder però cap intenció d'arreglar la situació, sinó no s'enten la pregunta de Sánchez a Iglesias sobre si estaria còmode formant part d'un govern espanyol aplicant el 155. Això dona pistes de per on van els tirus. Penso que no podem esperar res de l'altra banda. Però res de res. Sembla que aquí ER veu possible un pacte amb PSOE i Podemos per arreglar la situació. O potser tenen massa informació, saben que això no passarà mai i intenten aconseguir el millor per a ells, sense pensar en els mes de 2 millions de persones que mou l'independentisme. I això també crea conflicte.

   4) Les lluites pel poder son desiguals. Uns acostumen a tenir el poder i els altres intenten aconseguir-lo. Fins ara sempre s'acabat i s'acaba fent servir la violència, la força perquè el poder canvi de costat. A vegades s'aconsegueix i a vegades no. A Catalunya, de moment, el moviment independentista de mes de 2 milions de persones, no hem utilitzat ni la força ni la violència. Han jutjat als nostres representants polítics escollits a les urnes per rebel·lió, sedició i malversació per haver posat urnes, per desobeïr. Els cauran anys de condemnes i ja porten mes de 500 dies en presó preventiva. Ens han reprimit i continuen i ho continuaran fent. No s'aturaran. Nosaltres ens hem de replantejar que toca fer. Jo ho tinc clar. Que tothom parli clar. Tant ER com JxCat com CUP. Que parlin, que expliquin camins, maneres, fòrmules. Si ens unim serem imparables, per separat ja veiem com va.  La qüestió és saber si hi ha voluntat política per fer-ho. Voluntat social n'hi ha. Falta la política.

   Salut i República Catalana!!!

                                                      (imatge extreta de twitter)