Avui s'ha constituït el parlament europeu amb tres baixes; Puigdemont, Comín i Junqueras. La justícia europea de moment no els ha deixat ser-hi ni ha volgut aplicar mesures cautelars perquè hi fossin. Els advocats segueixen creient que la justícia (europea) els donarà la raó. En uns mesos sortirem de dubtes. De moment el que tenim és que els vots de més d'un milió de persones d'un estat membre no poden ser representats. La resposta ha estat una manifestació d'entre 6 mil i 10 mil catalans a les portes del parlament europeu a Estrasburg, on el president Puigdemont i Comín volien ser-hi i finalment no hi han anat alertats d'un dispositiu policial espanyol preparat per detenir-los sense cursar cap euroordre. Encara n'hi ha uns quants que critiquen a Puigdemont dient que sempre fa el mateix, dir que hi serà i no ser-hi. Segurament ho diuen els que voldrien veure'l detingut, esposat i entre reixes una llarga temporada. De moment hauran de continuar esperant. Tot molt democràtic.
A l'eurocambra ja s'han repartit càrrecs després de moltes hores de negociació i un d'ells és increïble. Borrell, el ministre català d'afers exteriors espanyol i lluitador incansable contra l'independentisme serà el nou cap de la diplomàcia de la UE. Si, si, Borrell, el que va dir que a Estats Units només es van matar a 4 indígenes abans de que fos una democràcia, entre moltes d'altres barbaritats. Mare meva quin panorama!!!
El procés, com tots els procesos, és llarg, costós, a vegades amb canvis d'ànim en un sol dia però ja ho diu la pròpia paraula; Procés. Potser ens pensavem que seria mes fàcil o que tot aniria millor o que Espanya s'aseuria a negociar. Hem vist que no. Que serà llarg (està sent), costós, amb presos/es polítics i milers de represaliats, amb lius interns entre el propis partits independentistes, amb canvis d'arguments per part d'uns quants..... amb moltes coses que després ompliran fulls i fulls de llibres igual que ara omplen hores i hores i hores i moltes hores de tertulies, debats, especulacions i qualsevol tipus d'opinió. I mentres tot això passa veiem en directe com a Hong Kong uns milers de manifestans entren al parlament protestant per a mesures que vol pendre el govern xinés i crec que hem de reflexionar sobre com seguir avançant cap a la culminació del procés cap a la República Catalana. D'Espanya no en podem esperar res. Tant ER com JxCat diuen que s'estan plantejant abstenir-se en la votació per a fer president del gobierno a Pedro Sánchez. Així penso que no anem bé, però vaja, és el que penso jo i puc estar equivocat. Ens falta sang. Està molt bé tot el que hem fet fins ara (segurament hi han moltes coses que hauriem d'haver fet millor) però cal replantejar-se la ruta i per mi cal una cosa per sobre de qualsevol altre; UNITAT. Unitat estratègica per plantar-se davant l'estat espanyol. Si això no passa ens costarà molt més culminar el procés.
Jo de mentres continuaré lluitant per la República Catalana.
(imatge extreta de twitter)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada