No ho entenc.

 

 

 

      No ho entenc, o potser si..... potser te a veure amb els tribunals europeus però que algú m'ho expliqui. Com pot ser que ahir el Tribunal Supremo inhabilités al 131è President de la Generalitat, Quim Torra i avui no es publiqui al BOE? El que menys entenc és que demà, segons diuen algunes informacions, es publicarà al DOGC. Hi han coses que ens haurien d'explicar millor, tractar-nos com a ciutadans adults que som. Si volen seguir fent autonomia que ho diguin, que ens ho expliquin. Som grandets i el dia en que votem (encara que no serveixi el vot dels catalans) cadascú podrà triar lliurament entre seguir sent autonomia (tot i el que avui s'ha decidit a Madrid entre Gobierno mas progresista de la historia (PSOE/PODEMOS) i la comunidad de Madrid (PP/Ciudadanos/VOX) ja s'ha carregat el poc que queda de les autonomies en general) o realment construïr la República Catalana.

     Hi ha coses que em generen molta desconfiança. Si partim de les últimes eleccions del 21 de Desembre del 2017, després del gran subidón de tots els fets d'Octubre, em fa pena pensar que la unitat entre partits i la societat civil se l'han carregat des de Madrid i també des d' aquí. Des de Madrid a través de la represió, està clar i des d'aquí per mi ER ha tingut un paper llastimós. Per començar, lleigint els llibres del President Puigdemont, ER li va fer unes quantes jugades brutes (per dir-ho finament) i la CUP alguna que altre. Cal recordar que ningí, absolutament ningú ha sortit a desmentir res del que ha sortit publicat als llibres (i mireu que hi han jugades brutes). Després la investidura fallida del President Puigdemont, després la retirada d'actes de diputats als presos polítics i la retirada de l'acta de diputat al President Torra. Tot això lligat amb declaracions de Tardà dient que si cal es sacrificaria a Puigdemont i altres piulades de Gabriel Rufián que no cal ni esmentar. De fet Rufián ja va rebre una bona escridassada quan es va presentar durant els disturbis post-sentència a via Laietana. Han passat moltes coses i ara les protestes son amb poca gent i s'ha vist que només porten a més represió i més represaliats (també és cert que en moments de pandèmia es fa difícil ocupar els carrers sent centenars de milers de persones). Fa molta ràbia veure com uns quants polítics parlen, parlen i parlen i a l'hora de la veritat només fan que acatar i abaixar el cap. Penso que l'error de l'independentisme, sobretot el polític, és que no ha seguit l'embat. Des del meu punt de vista ER ha reculat, ha frenat i això ha frenat tot el moviment. I ara venen la moto de que cal ser mes, cal seguir sumant (que no dic que no) i cal tornar a teixir complicitats i no se quantes merdes que ells mateixos s'han carregat. A mes segueixen demanat eleccions quan, segurament, i potser m'equivoco, unes eleccions no canviaran gaire les coses, o potser si; Si ER queda per damunt de JxCat la rendició serà definitiva. Si JxCat queda per sobre de ER potser l'embat continua, ja es veurà.

     Fa ràbia pensar que si s'hagués continuat amb determinació potser no seriem on som, tot i que ningú ho sap. El que em queda clar és que sense unitat política com la unitat que hi ha al carrer no anirem a enlloc. I mes veient que l'estat del que volem fugir està controlat per uns poders hereus d'un règim franquista amb impunitat per a fer el que vulguin. El gobierno mas progresista de la historia ja pot fer el que vulgui que també te l'enemic a casa. Amb un rei desbocat i uns jutges amb mes poder que ningú no ho tenen gens fàcil, però enlloc d' enfrontar's-hi si alineen i això és llastimós.

    A l'espera dels nous aconteixaments i de les sentències dels tribunals europeus, Salut i República Catalana!!!

 

                                                         (imatge extreta de twitter)
                                    

Inhabilitats.

 

 

 

     Segurament demà inhabilitaran al President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra per penjar una pancarta en favor de la llibertat d'opinió, d'expresió i la llibertat dels presos polítics. Si, per penjar una pancarta. Bé, per no despenjar-la quan el van obligar sinó 3 dies mes tard. No per corrupció ni malversació, per desobediència. Desobediència a un òrgan que, segons alguns juristes, no és competent en la materia. És trist que tant la CUP com ER aprofitin per a demanar eleccions (com fan PSC, PP, Ciudadanos, Comuns) i es baixin els pantalons d'aquesta manera. Hi han masses batalletes internes en la política que fan que al final la gent se'n desencanti, es cansi i passi d'anar a votar. A l'hora jutjaran a Tamara Carrasco, activista independentista acusada de terrorisme, arrestada al seu domicili amb una careta de Jordi Cuixart i un xiulet. La represió no s'atura ni s'aturarà. Hi han mes de 2850 represaliats/es en el conflicte català, conflicte que cal recordar on mai hi ha hagut violència excepte la de la Guardia Civil i la Policia Nacional l'1 d'Octubre del 2017. 

     Si inhabiliten al President Torra ens inhabiliten a tots els catalans. De fet fa ja anys que ho estan fent. No els agrada el que votem i amb maniobres rastreres intenten guanyar als jutjats el que no guanyen a les urnes. I els nostres polítics, bé, bastants d'ells, a tragar. Lamentable. No s'enten com alguns encara creuen que arribarà un moviment, un gest, un algu del Gobierno de España. S'ha vist que sigui del color que sigui el Gobierno la UNIDAD DE ESPAÑA està per sobre de qualsevol cosa, per sobre de qualsevol dret. No cal perdre mes el temps. UNILATERALITAT!!

    De fet si girem la vista i mirem al país veí podrem observar les ganivetades que es llencen els uns als altres. Hi han els ultres de VOX i Ciudadanos que, juntament amb el PP son els grans defensors de l'Espanya Monàrquica, Borbònica, l'Espanya en blanc i negre. L'Espanya dels reis, els jutges i els militars. A mi em semblen molt perillosos. Centrat amb inclinacions cap a la dreta està el PSOE, antigament Partido Socialista Obrero Español, on el socialisme i els obrers han desaparegut. A més, un gran del PSOE com va ser Felipe Gonzàlez també repeteix aquella merda de "quien mejor representa los valores de la República és el rey Felipe VI". També em semblen molt perillosos (de fet son els del terrorisme d'estat contra els bascs, entre d'altres barbaritats). No hi ha futur ni esperança. A l'esquerra situariem a PODEMOS, tot i que en el tema nacionalista son iguals que els altres 4 partits, per mes que venguin la España Confederal, o las Repúblicas Españolas o qualsevol merda d'aquesta. Semblava que venien a canviar-ho tot i al final son ells qui han canviat (no cal recordar el cas de Colau acceptant els vots del racista xenòfob de Manuel Valls per a ser alcaldesa de Barcelona). Igual de perillosos que tots els altres. I per si no fos poc tot això estem amb la pandèmia del Covid amb Madrid com a focus principal d'europa en contagis i sembla que no prenen mesures dràstiques per a evitar el desastre. Estem governats per mediocres i pagarem molt cara la seva inoperància. I amb l'excusa de la pandèmia la gent no sortim, no protestem (bé si, a Vallecas van sortir a protestar i van acabar a cops de porra amb la Policia Nacional...) i quasi no ens mobilitzem. Al final les revolucions les fan els pobles i anavem per bon camí. Haurem de tornar-hi quan les condicions millorin. Cada dia som mes a prop però es fa difícil veure com es resoldrà tot això.

   Mentrestant Salut i República Catalana!!!

                                                      (imatge extreta de twitter)

 

Resum d'on som.

 

 

 

      Resum d'on som:

  Després d'anys de dictadura es reinstaura la Generalitat (mantenint el càrrec de president des de l'exili) i aquest any en fa 40 de la recuperació del Parlament. El Parlament és un lloc on s'hi debat. El Parlament és on hi ha la representació del poble que expresa la seva opinió a través de les urnes. Passen els anys '80 i '90, concretament 23, amb la presidència de Jordi Pujol de Convergència. Durant aquests anys es recuperen competències i hi ha sempre un estira i arronsa amb el Madrid polític per a aconseguir mes autogovern. Son anys pròspers (amb llums i ombres com no) i a part d'alguns casos de corrupció (endèmics en el sistema) s'aconsegueixen grans avenços pel país. Un dia se li acaba la majoria absoluta a Pujol i es forma el primer tripartit a la Generalitat. Comencen a haver-hi petits canvis encara inperceptibles.  Ja en l'època del segon tripartit entre ERC, PSC i Iniciativa és on es preten reformar l'estatut d'autonomia de Catalunya. Aconsegueixen posar-se d'acord i tiren endavant el nou projecte. Aquest es votat pel Parlament, per el congreso de los diputados, on ja el retallen una mica i després es posa a referèndum. ERC feia campanya per votar No, ja que deien que estava escapçat i quedava lluny de l'original. Tot i així en el referèndum surt que si, que els catalans l'aproven i el PP desconforme amb el que voten els catalans el porta at TC que l'acaba de retallar mes. Al 2010 es produeix una gran manifestació en rebuig a la sentència. Comencen els anys de mobilitzacions amb centenars de milers de persones reclamant un referèndum d'autodeterminació. Del 2012 al 2016 cada 11 de setembre és una demostració de civisme i de convicció. Els catalans volem decidir el nostre futur. Durant aquests anys es va a Madrid a demanar reformar la Constitució per a fer un referèndum legal i acordat. Madrid es nega sistematicament. El 9 de Novembre del 2014 es fa una votació simbólica (intent fallit de referèndum) on la participació és de 1 milió de persones i el resultat és clar. D'aquella votació en surten jutjats, condemnats i inhabilitats membres del govern d'Artur Mas, amb ell al capdavant. Al 2015 es despenalitza a Espanya la convocatoria d'un referèndum. Al mateix 2015 es crea JuntsxSi, coalició entre ERC i Convergència entre d'altres actors polítics. No treuen majoria absoluta i la CUP presiona perquè Mas fagi un pas al costat. Entra Puigdemont amb l'encàrrec de portar al país a la independència, o a les portes. Durant el 2016-2017 hi ha bullició. És un no parar d'estirar la corda entre Catalunya i el govern de M.Rajoy. També entre els propis catalans. Cal lleigir M'explico del President Puigdemont per a entendre moltes coses. Finalment i després de molt esforç s'aconsegueix fer un Referèndum Unilateral d'Independència. L'1 d'Octubre. En dies previs tant la Policia Nacional com la Guardia Civil s'encarreguen de calentar l'ambient, i els catalans aguantem. El dia 1 hi ha violència per part dels cossos i forces de seguretat de l'estat. Violència que podeu veure aquí (violencia). Els catalans aguantem. Acabem votant mes de dos milions de persones. Tot i així no se'ns reconeix el dret a ser un nou estat d'europa i el dia 10 d'Octubre el President Puigdemont proclama la independència i la deixa suspesa per a obrir negociacions que mai arriben. El 16 d'Octubre citen a declarar a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els tanquen a la presó preventivament i a dia d'avui encara hi son, condemnats amb penes de 12 anys. El dia 27 d'Octubre el Parlament firma una resolució declarativa d'independència. La gent està al carrer. Els polítics marxen de cap de setmana. Hi ha descontrol i por a la resposta de l'estat. La resposta és aplicar l'article 155 de la constitució i cessar a tot el govern, a part de posal's-hi una querella per rebel·lió. Uns quants es queden i uns quants marxen. Els que es queden passen a declarar el dia 2 de Novembre i els tanquen a la presó. Encara hi son ara ja condemnats per sedició i malversació de fons (cosa que no s'ha pogut demostrar mai). Als que van marxar els hi posen unes euroordres que Espanya ja veia com una victòria. De entrada no prosperen. al cap d'uns mesos cacen al President Puigdemont a Alemania i el detenen. Passa uns dies a presó i finalment el jutge el deixa lliure. No veu ni rebel·lió ni sedició. Ara tan el president Puigdemont, com Comín com Clara Ponsatí son eurodiputats. Els presos pasen mes d'un any en preso preventiva (tot i que alguns surten uns mesos) i finalment al febrer del 2019 comença el judici. Un judici que ni en la pitjor pel·licula ens podriem imaginar. Un judici que ahir, la exministra de justícia i ara fiscal general de l'estat del govern mes progressista de la història va dir que va ser exemplar... Una cúpula del poder judicial que fa dos anys se li va acabar el mandat i hauria d'haver estat canviada. El judici acaba amb penes de presó per a tots ells menys per a Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Quan surt la sentència del judici hi han disturbis a Barcelona. Apareix el Tsunami Democràtic, hi han barricades, hi ha lluita amb la policia, hi ha disturbis. Els catalans estem farts de tanta porqueria. La repressió comença a finals del 2017 i encara no s'ha aturat. Ara diuen que els CDRs i el Tsunami Democràtic son organitzacions terroristes nacionals. Hi ha milers de represaliats i els catalans encara aguantem. I el mes trist de tot és que els partits polítics que ens representen no estan a l'alçada del moment. Tenen masses baralles i han perdut, o això sembla, l'objectiu de la independència. De veritat creuen que l'estat negociarà alguna cosa? De veritat que ens ho volen fer creure? Espero que els catalans siguem com una ampolla de cava i tota la repressió acabi fent saltar el tap i sortim a dir PROU!!!

    I encara falta explicar tota la merda que hi ha Espanya, amb el rei emèrit fugat, els milers de casos de corrupció sense jutjtar i el gobierno mas progresista de la història dient que Martín Villa és massa vell per a entrar a la presó, no com Pujol...Un putu fàstic.

     Salut i República Catalana!!!

                             (imatge extreta de twitter)
                

Nou curs polític.

 

 

 

     Avui, 1 de setembre del 2020 comença un nou curs polític. I comença fort amb el President Puigdemont i una bona pila de polítics estripant el carnet del PdeCat i quedant-se a JuntsxCat. Hi han moviments en els partits polítics. Recordar que de l'antiga convergència podriem dir que s'ha dividit en tres partits. El PNC de Marta Pascal, el PdeCat de Bonvehí i JxCat de Puigdemont. Representa que els tres treballaran per la independència de Catalunya però cadascú des de la seva visió. ER segueix en la seva linia de voler convèncer que la taula de diàleg amb Espanya, amb el gobierno mas progresista de la historia de PSOE i UP, serà útil (quan ja han dit per activa i per passiva que res de referèndum ni res d'amnistia) i la CUP....on és la CUP?

    Ens espera una tardor-hivern plena d'interrogants ja no només polítics sinó en general degut a la pandèmia del Covid. No sabem que passarà amb les escoles, no sabem si ens haurem de confinar de nou, no sabem si ens quedarem sense feina, no sabem si pillarem el coronavirus i la palmarem, no sabem si l'economia s'enfonsara tant com diuen o encara mes....practicament no sabem res. El que si podem dir que sabem és que portem casi tres anys de represió ferotge per part d'un estat en fallida on avui, quatre ex-presidents del govern i en Borrel entre molts d'altres, han enviat una carta de suport a Martín Villa, exministre en l'època  franquista acusat presumptament de crims contra la humanitat. Si, si, expresidents espanyols donant suport a un franquista assegut al banc dels acusats. També sabem que el rei emèrit Juan Carlos de Borbón està als Emirats Àrabs fugit de la justícia Suïssa que l'investiga per corrupció, ja que la (in)justícia espanyola és igual per a tothom. Sabem que va fugir amb l'ajuda del Gobierno de Espanya, és a dir de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias entre molts d'altres. Sabem que Espanya te un passat franquista mai jutjat ni sentenciat per culpa d'una llei d'amnistia injusta. Els republicans segueixen a les cunetes mentre que els fills d'importants col·laboradors del règim franquista segueixen disfrutant de la vida. Sabem tot això i moltes coses mes que no acabariem mai, la llista seria infinita i tot i així hem de resistir, persistir i lluitar fins a la victòria final. No sabem ni quan ni com serà però cada dia hi som un pas mes aprop.

   Salut i República Catalana!!!

                                                 (imatge extreta de twitter)