dimecres, 2 de setembre del 2020

Nou curs polític.

 

 

 

     Avui, 1 de setembre del 2020 comença un nou curs polític. I comença fort amb el President Puigdemont i una bona pila de polítics estripant el carnet del PdeCat i quedant-se a JuntsxCat. Hi han moviments en els partits polítics. Recordar que de l'antiga convergència podriem dir que s'ha dividit en tres partits. El PNC de Marta Pascal, el PdeCat de Bonvehí i JxCat de Puigdemont. Representa que els tres treballaran per la independència de Catalunya però cadascú des de la seva visió. ER segueix en la seva linia de voler convèncer que la taula de diàleg amb Espanya, amb el gobierno mas progresista de la historia de PSOE i UP, serà útil (quan ja han dit per activa i per passiva que res de referèndum ni res d'amnistia) i la CUP....on és la CUP?

    Ens espera una tardor-hivern plena d'interrogants ja no només polítics sinó en general degut a la pandèmia del Covid. No sabem que passarà amb les escoles, no sabem si ens haurem de confinar de nou, no sabem si ens quedarem sense feina, no sabem si pillarem el coronavirus i la palmarem, no sabem si l'economia s'enfonsara tant com diuen o encara mes....practicament no sabem res. El que si podem dir que sabem és que portem casi tres anys de represió ferotge per part d'un estat en fallida on avui, quatre ex-presidents del govern i en Borrel entre molts d'altres, han enviat una carta de suport a Martín Villa, exministre en l'època  franquista acusat presumptament de crims contra la humanitat. Si, si, expresidents espanyols donant suport a un franquista assegut al banc dels acusats. També sabem que el rei emèrit Juan Carlos de Borbón està als Emirats Àrabs fugit de la justícia Suïssa que l'investiga per corrupció, ja que la (in)justícia espanyola és igual per a tothom. Sabem que va fugir amb l'ajuda del Gobierno de Espanya, és a dir de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias entre molts d'altres. Sabem que Espanya te un passat franquista mai jutjat ni sentenciat per culpa d'una llei d'amnistia injusta. Els republicans segueixen a les cunetes mentre que els fills d'importants col·laboradors del règim franquista segueixen disfrutant de la vida. Sabem tot això i moltes coses mes que no acabariem mai, la llista seria infinita i tot i així hem de resistir, persistir i lluitar fins a la victòria final. No sabem ni quan ni com serà però cada dia hi som un pas mes aprop.

   Salut i República Catalana!!!


                                                 (imatge extreta de twitter) 

  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada