Resum d'on som:
Després d'anys de dictadura es reinstaura la Generalitat (mantenint el càrrec de president des de l'exili) i aquest any en fa 40 de la recuperació del Parlament. El Parlament és un lloc on s'hi debat. El Parlament és on hi ha la representació del poble que expresa la seva opinió a través de les urnes. Passen els anys '80 i '90, concretament 23, amb la presidència de Jordi Pujol de Convergència. Durant aquests anys es recuperen competències i hi ha sempre un estira i arronsa amb el Madrid polític per a aconseguir mes autogovern. Son anys pròspers (amb llums i ombres com no) i a part d'alguns casos de corrupció (endèmics en el sistema) s'aconsegueixen grans avenços pel país. Un dia se li acaba la majoria absoluta a Pujol i es forma el primer tripartit a la Generalitat. Comencen a haver-hi petits canvis encara inperceptibles. Ja en l'època del segon tripartit entre ERC, PSC i Iniciativa és on es preten reformar l'estatut d'autonomia de Catalunya. Aconsegueixen posar-se d'acord i tiren endavant el nou projecte. Aquest es votat pel Parlament, per el congreso de los diputados, on ja el retallen una mica i després es posa a referèndum. ERC feia campanya per votar No, ja que deien que estava escapçat i quedava lluny de l'original. Tot i així en el referèndum surt que si, que els catalans l'aproven i el PP desconforme amb el que voten els catalans el porta at TC que l'acaba de retallar mes. Al 2010 es produeix una gran manifestació en rebuig a la sentència. Comencen els anys de mobilitzacions amb centenars de milers de persones reclamant un referèndum d'autodeterminació. Del 2012 al 2016 cada 11 de setembre és una demostració de civisme i de convicció. Els catalans volem decidir el nostre futur. Durant aquests anys es va a Madrid a demanar reformar la Constitució per a fer un referèndum legal i acordat. Madrid es nega sistematicament. El 9 de Novembre del 2014 es fa una votació simbólica (intent fallit de referèndum) on la participació és de 1 milió de persones i el resultat és clar. D'aquella votació en surten jutjats, condemnats i inhabilitats membres del govern d'Artur Mas, amb ell al capdavant. Al 2015 es despenalitza a Espanya la convocatoria d'un referèndum. Al mateix 2015 es crea JuntsxSi, coalició entre ERC i Convergència entre d'altres actors polítics. No treuen majoria absoluta i la CUP presiona perquè Mas fagi un pas al costat. Entra Puigdemont amb l'encàrrec de portar al país a la independència, o a les portes. Durant el 2016-2017 hi ha bullició. És un no parar d'estirar la corda entre Catalunya i el govern de M.Rajoy. També entre els propis catalans. Cal lleigir M'explico del President Puigdemont per a entendre moltes coses. Finalment i després de molt esforç s'aconsegueix fer un Referèndum Unilateral d'Independència. L'1 d'Octubre. En dies previs tant la Policia Nacional com la Guardia Civil s'encarreguen de calentar l'ambient, i els catalans aguantem. El dia 1 hi ha violència per part dels cossos i forces de seguretat de l'estat. Violència que podeu veure aquí (violencia). Els catalans aguantem. Acabem votant mes de dos milions de persones. Tot i així no se'ns reconeix el dret a ser un nou estat d'europa i el dia 10 d'Octubre el President Puigdemont proclama la independència i la deixa suspesa per a obrir negociacions que mai arriben. El 16 d'Octubre citen a declarar a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els tanquen a la presó preventivament i a dia d'avui encara hi son, condemnats amb penes de 12 anys. El dia 27 d'Octubre el Parlament firma una resolució declarativa d'independència. La gent està al carrer. Els polítics marxen de cap de setmana. Hi ha descontrol i por a la resposta de l'estat. La resposta és aplicar l'article 155 de la constitució i cessar a tot el govern, a part de posal's-hi una querella per rebel·lió. Uns quants es queden i uns quants marxen. Els que es queden passen a declarar el dia 2 de Novembre i els tanquen a la presó. Encara hi son ara ja condemnats per sedició i malversació de fons (cosa que no s'ha pogut demostrar mai). Als que van marxar els hi posen unes euroordres que Espanya ja veia com una victòria. De entrada no prosperen. al cap d'uns mesos cacen al President Puigdemont a Alemania i el detenen. Passa uns dies a presó i finalment el jutge el deixa lliure. No veu ni rebel·lió ni sedició. Ara tan el president Puigdemont, com Comín com Clara Ponsatí son eurodiputats. Els presos pasen mes d'un any en preso preventiva (tot i que alguns surten uns mesos) i finalment al febrer del 2019 comença el judici. Un judici que ni en la pitjor pel·licula ens podriem imaginar. Un judici que ahir, la exministra de justícia i ara fiscal general de l'estat del govern mes progressista de la història va dir que va ser exemplar... Una cúpula del poder judicial que fa dos anys se li va acabar el mandat i hauria d'haver estat canviada. El judici acaba amb penes de presó per a tots ells menys per a Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Quan surt la sentència del judici hi han disturbis a Barcelona. Apareix el Tsunami Democràtic, hi han barricades, hi ha lluita amb la policia, hi ha disturbis. Els catalans estem farts de tanta porqueria. La repressió comença a finals del 2017 i encara no s'ha aturat. Ara diuen que els CDRs i el Tsunami Democràtic son organitzacions terroristes nacionals. Hi ha milers de represaliats i els catalans encara aguantem. I el mes trist de tot és que els partits polítics que ens representen no estan a l'alçada del moment. Tenen masses baralles i han perdut, o això sembla, l'objectiu de la independència. De veritat creuen que l'estat negociarà alguna cosa? De veritat que ens ho volen fer creure? Espero que els catalans siguem com una ampolla de cava i tota la repressió acabi fent saltar el tap i sortim a dir PROU!!!
I encara falta explicar tota la merda que hi ha Espanya, amb el rei emèrit fugat, els milers de casos de corrupció sense jutjtar i el gobierno mas progresista de la història dient que Martín Villa és massa vell per a entrar a la presó, no com Pujol...Un putu fàstic.
Salut i República Catalana!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada