Indults.

 

    Doncs això, ara es parla d'indults. Indults per als nou presos polítics. Jo no soc ningú per dir que haurien de fer, si acceptar l'indult o no però està clar que l'indult no és la solució, és un pegat, un partxe... El Tribunal Supremo ja ha dit que s'oposa als indults i en el seu escrit continua fent política. Evidentment PP, Ciudadanos i Vox s'oposen també als indults com les mòmies d'Alfonso Guerra, Felipe González i tota aquesta colla de "demòcrates". És mes, el PP ja ha dit que farà una recollida de firmes. Que originals!!! No saben com acaba tot això de recollir firmes??  

  A Catalunya els indults poden aportar felicitat i alegria als familiars i amics dels presos però seguirant havent-hi exiliats i mes de tres mil represaliats!!!. A Espanya segurament portaran portades i portades i tertúlies i hores consumides parlant de la sagrada unidad de España, de los presos golpistas i tota una infàmia argumental que, per salut mental, millor estar-ne allunyat. Ja s'ha convocat una manifestació a la Plaza Colón de PP, C's i Vox per al 13 de juny per mostrar disconformitat amb Sánchez. Sánchez, superb, diu que el temps de venjança ja ha passat i que és moment de gestos conciliadors. Si, si, el mateix Sánchez que no despenjava el telèfon al President Torra, el mateix que deia que a Catalunya hi havia un problema de convivència entre catalans, el mateix que va dir en campanya que es comprometia a portar al President Puigdemont i asseure'l al banc dels acusats....si si el camaleònic Pedro Sánchez. Se li tiraran a sobre tots els grups mediàtics, tota la oposició, tota la judicatura i mes de la meitat d'espanyols.Serà que rep presions i no precisament del seu propi partit? Tot pot ser...

  Pel que fa aquí a Catalunya veig diferents opinions. Uns diuen que amb els indults el govern espanyol vol fer un gest. Acostumen a ser els mateixos que diuen que s'ha de passar pàgina. Uns altres diuen que amb els indults no n'hi ha ni per començar. Hauria de ser una amnistia generalitzada, netejar el taulell de joc i començar de nou i uns altres ja han decidit enviar-ho tot a la merda i passar del que diuen uns i altres. 

   Però a Catalunya hi ha debat, hi ha opinions, hi ha idees...L'altre dia llegint un fil de twitter (que és on es parla mes clarament, si si, mes que a les tertúlies) vaig veure una descripció dels fets força interessant. Te a veure amb la relació entre ER, Junts i PSOE. Era un fil d'un històric independentista que venia a resumir la situació actual com una jugada bruta d'ER ja no només cap a Junts sinó cap al poble de Catalunya en general. Recapitulem: Agost 2017 atemptats a les Rambles, Setembre 2017 conselleria d'economia, 1d'Octubre violència per part de Policia Nacional i Guardia Civil, 10 d'Octubre declaració d'Independència suspesa, 16 d'Octubre citen a declarar a Sànchez i Cuixart i els tanquen a la presó, 27 d'Octubre resolució al parlament de Catalunya votada per 72 diputats, article 155 de la Constitució Espanyola del govern d'Espanya que destitueix tot un govern escollit democraticament (cop d'estat), imposició d'eleccions per al 21 de Desembre. 2 de Novembre part del govern destituït s'entrega a la (in)justícia espanyola i allà els deixen tancats, 21D Guanya Ciudadanos però no pot formar govern. Aquest el formen els independentistes amb Junts com a força independentista mes votada, 31 de gener Roger Torrent (president del parlament i membre d'ER) es nega a investir al President Puigdemont i mes tard els hi retira l'acte de diputats als presos polítics. A Jordi Sànchez (num 2 de Junts i en presó) no el deixen presentar, a Jordi Turull (en llibertat durant uns mesos com d'altres ostatges)  se'l enduen una altre vegada a presó a mig debat d'investidura (molt democràtic). Finalment es presenta Quim Torra que és investit 131è President de la Generalitat. No es posa la medalla de president i no utilitza el despatx del President a l'exili Puigdemont. Se li diu de tot des del primer dia, xenòfob, supremacista i una llarga pila d'insults. També des del seu propi govern i opinadors, tertulians i mitjans de comunicació se li posen pals a les rodes dia si dia també.  Decideix desobeir a un tribunal totalment de part i despenja tard una pancarta on s'hi pot llegir "LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS" i una altre que diu "LLIBERTAT D'OPINIÓ I EXPRESSIÓ". Per la pancarta se'l inhabilitarà i qui farà les funcions de president és el vicepresident Pere Aragonès qui, durant un llarg aplaudiment cap al President Torra al Parlament abans de deixar forçadament el càrrec, no s'aixeca a aplaudir-lo. És l'únic. Mentrestant ER a Espanya dona suport a Sánchez a canvi de res. Li aprova els pressuposts. Finalment es convoquen eleccions a Catalunya i un cop mes son els tribunals qui diuen quan s'han de fer. El resultat d'aquestes son que el PSC guanya però no pot formar govern. ER ha estat la primera força "independentista" i després d'uns mesos fent-ho tant malament com han pogut acaben formant govern amb Junts. Aragonès rep la medalla de president i entra al despatx del President Puigdemont. A la investidura d'Aragonès assisteix Miquel Iceta en representació de l'estat, fet que no passava des del 2015. En la primera entrevista feta l'altre dia a TV3 no hi havia la senyera, la bandera Catalana.

  Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                                   (imatge extreta de twitter)
 

Govern Republicà??

 

    Doncs si, finalment hi ha hagut acord entre ER i Junts, com no podia ser d'una altra manera. Ha costat però al final s'han entès. Tot i així això ha provocat sobretot tres reaccions;

   La primera és la de l'oposició de PSC, PP, Ciudadanos, Vox i els COMUNS. Diuen que és un govern destinat al fracàs (que han de dir!!!). Els COMUNS estan molt enfadats ja que diuen que Junts ha guanyat als despatxos el que no han guanyat a les urnes (us sona???). Sembla que la Jèssica Albiach s'oblidi que Junts va ser la tercera força amb 32 escons i els COMUNS sisena força amb 8. Diria que amb això queda tot dit. A mes, escoltant el discurs d'Aragonès, el mes lògic seria que els COMUNS s'hi sumessin però és clar, com es deuen a PODEMOS no poden pactar res amb l'independentisme. Fan pena. Entre pena i ràbia, però ja s'ho faran. 

   La segona reacció és d'una part de l'independentisme que creu que aquest acord acaba amb el mandat de l'1 d'Octubre. Preferien anar a eleccions una altra vegada. Aquí es corria el risc de perdre tant la majoria en vots i en escons però estaven disposats a jugar-s'ho tot deixant la decisió ens mans de la gent que encara tingués ganes de votar de nou (amb tot el desencantament que hi ha).

    La tercera reacció és la de la gent que creia que només hi havia un camí possible i aquest era l'entesa entre ER i Junts, tenin en comte que ER és la primera força "independentista" i amb el suport de la CUP. 

   Com sempre passa hi han opinions i gustos per a tot. Mai estarà tothom content amb les decisions que es prenguin però una cosa està clara, ho han fet tant malament com han pogut. Han passat mes de tres mesos des de les eleccions per acabar posant-se d'acord, i pel camí hi han hagut retrets, mirades de desconfiança i tota mena d'especulacions. Han donat molta xixa perquè tots als contraris a l'acord es posessin les botes. Espectacle lamentable.

   El que passarà a partir d'ara no ho sabem. El discurs d'Aragonès està ple de retòrica que duta a la pràctica hem vist com acaba. Està molt bé parlar d'una Generalitat Republicana, de lleis socials, d'ecologia, de feminisme, de democràcia radical....doncs això retòrica. Segons he entès la idea és AMNISTIA I DRET A L'AUTODETERMINACIÓ. Està molt bé si no fos perquè el govern Espanyol ja ha repetit infinitats de vegades que l'amnistia és impossible igual que un referèndum. LLavors que collons estan dient? Que ha canviat del 2017 a avui per creure que l'estat acceptarà un referèndum? Soc jo l'únic que ho veu això? Espero que no. De fet se que no perquè lleigint artícles o mirant twitter veig que som molts els que veiem que això és així. Evidentment els presos (tant Sànchez com Junqueras) son ostatges. No poden estar en posició de negociar i tot i així sembla que son els que han dut el pes de la negociació. Lamentable. Igual de lamentable que Rufián insistís en que Junts era la dreta catalana (que en part pot ser-ho) i l'altre dia al congrés fes un repàs de lleis que s'han aprovat amb Junts i digués que potser Junts no és tant de dretes com es diu. Quins collons!!! Foten pena tots plegats.    

   La cosa és que el nou govern d'ER i Junts amb el suport de la CUP dona dos anys de marge per a negociar amb l'estat l'amnistia i l'autodeterminació i si passat aquest temps les coses no han canviat pendrà decisions. Mentrestant intentaran gestionar una autonimoa sota mínims amb tot el que la pandèmia ha deixat i deixarà. No serà fàcil i segur que la represió continuarà. Veurem com s'ho faran.

   Esperant els aconteixaments, visca la República Catalana!!!

                                                                              (imatge extreta de twitter)

    

Intoxicats.

 

    Vivim intoxicats. Intoxicats pels mitjans de comunicació. Jo no milito a cap partit polític i ben tranquil estic. Tinc les meves opinions i son igual de respectables que qualsevol altre, sempre que siguin democràtiques evidentment. El que si que no puc acceptar de cap manera és el recargolament argumental que fan servir alguns mitjans i tertulians per transformar la realitat en algo difús, enganyós i que acaba repercutint en la opinió pública. Comparar JxCat amb Vox és simplement fastigós. Jo entenc la ràbia que se li pugui tenir a l'antiga Convergència però d'aquí a comparar-ho amb l'extrema dreta hi ha un bon tros. Quan la Jèssica Albiach dels COMUNS demana els quatre vots de Junts per un tripartit d'esquerres i a la vegada exigeix a Aragonès que trenqui relacions o negociacions amb Junts és lamentable. El COMUNS son la sisena força del parlament, tenen 8 diputats i diria que no tenen legitimitat per exigir tantes coses. Es ven molt la idea que els catalans volem un tripartit d'esquerres (que per si sol no suma) i és una evident mentida. Si els catalans volguessim un tripartit d'esquerres els números donarien. Una altre cosa és que vulguem un tripartit ER, PSC, COMUNS, que els números donen però les bases d'ER ho volen? Jo no ho se. 

   Es deforma tant la realitat com quan es diu que el Consell per la República vol tutelar al govern. Ja han sortit varies vegades a desmentir-ho. Quan Rufián diu al congreso de los diputados que la derecha y la extrema derecha tienen a veces los mismos argumentos que la derecha independentista s'està referint als votans de JxCat que, per si no ho recorda, te nomès un escó menys que ER i 45 mil vots menys. Està dient Rufián que tothom qui ha votat a Junts és de dretes? Diria que a Junts hi ha gent mes d'esquerres que a ER. Els hi agrada massa intoxicar. 

   I una cosa. Arribats fins aquí com pot ser que l'independentisme estigui dividit? Entenc els recels entre ER i l'antiga Convergència però hauriem d'avançar, no? Convergència no existeix. Que s'ho posin al cap. Existeix Junts i existeix el PdCat. Pdcat s'ha quedat sense representació. A Junts hi ha antics convergents, d'acord no ho negarem igual que no podem negar que a ER hi ha antics socialistes. Això és el de menys. El que em costa d'entendre és com alguns han normalitzat que ER vulgui seguir dialogant amb l'estat (l'excusa és que hi ha un govern de coalició PSOE/UP que del que tenia que fer com derrogar la ley mordaza o la reforma laboral entre d'altres coses no ha fet res) quan l'estat ja ha dit per activa, per passiva i utilitzant la judicialització de la política que ÉS IMPOSSIBLE UN REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ. No entenc com quan el 2017 era REFERÈNDUM O REFERÈNDUM ara sigui no, donem dos anys mes de taula (farsa) de diàleg. Tenen al seu president Junqueras a la presó, a Marta Rovira exiliada, a Forcadell a la presó, a Romeva a la presó, a Bassa a la presó.... Tenim presos, exiliats i mes de 3000 represaliats!!! És que no ho puc entendre. I no entenc com les bases d'ER ho accepten. No ho entenc. Que algú m'ho expliqui siusplau. I encara entenc menys quan surten sentències del TJUE favorables a l'independentisme no en diguin res i calin. Quan veig que tots els aparells de propaganda estan contra el Consell per la República, JxCat i el President Puigdemont se on m'haig de situar. A qui li agradi bé i a qui no també.

    Salut i República Catalana!!!

                                                               (imatge extreta de twitter)

(DES)informació.

    Vivim en la (des)informació. És pitjor que el joc del telèfon. Si, si aquell de per aquí m'han preguntat perquè serveix una cullera i per aquí m'han respost que per tenyir la roba...Doncs diria que el que passa és això. Estem tan informats que en el fons vivim desinformats. Hi han masses versions i tothom explica la que li interessa. I els grans mitjans de comunicació ja s'encarreguen de crear una opinió pública. I curiosament sempre sembla a favor dels mateixos.

   M'explico. S'han escrit moltes columnes, molts editorials, molts (potser masses) llibres, s'han fet milers de tertúlies i sembla que jugar amb el relat sigui divertit. Doncs no, no ho és. És perillós diria jo. Una cosa son els fets que podem veure amb els nostres pròpis ulls, com per exemple el fet que el dia 1 d'Octubre del 2017 vem fer un referèndum, va venir la policia i la Guardia Civil a apallisar-nos, vem resistir, vem aguantar cops i vem demostrar que la força de la gent només s'atura amb violència. I no van poder tancar les escoles. Si que van robar uns centenars de milers de vots però aquell dia va obrir un nou camí que ara, sembla que n'hi ha uns quants que volen que ho oblidem. A mes avui, el dia en que un jutjat ha dit que no s'investigaran les càrregues de la Policia i la Guardia Civil ja que sembla que ningú va donar l'ordre de carregar. I ja està. Com si no hagués passat res. També vem veure amb els nostres ulls els fets dels següents dies, la declaració d'independència i la suspensió, els carrers bullien. Hem anat sabent interioritats explicades perls protagonistes, això si, cada un ha donat la seva versió. I aquí és on es comença a deformar la realitat. Uns expliquen que Marta Rovira el mateix dia 1 d'Octubre volia parar el referèndum. També expliquen que Puigdemont va rebre el dia 10 una trucada amb intencions d'obrir negociacions, que mes tard es va veure que no era veritat. També s'ha explicat que el President Puigdemont el dia 26 tenia pensat anar a eleccions i això a ER no agradava. Diuen que el 27 el van empènyer Rovira i Junqueras a tirar endavant amb la signatura de la declaració d'INDEPENDÈNCIA... Han passat moltes (per mi masses) coses. No cal repetir que el M'explico del President Puigdemont n'explica unes quantes que ningú ha desmentit, per cert. I casualmet son jugades brutes d'ER. El temps diria que ha anat posant a cadascú al seu lloc i per això estem com estem. I com estem??

   Doncs aquí és al que venia. Som a 14 dies per acabar el plaç de negociacions per a formar govern i en els quatre últims dies hi ha hagut un bon teratrèmol. ER trenca negociacions amb Junts i busca el suport dels COMUNS que s'hi posen bé. El PSC, avui mateix, diu Illa que si s'ha de formar un govern d'esquerres l'ha de presidir ell i no donaran vots a ER. Govern d'esquerres del PSC!!! No se ni com s'atraveixen. Junts, bé, Jordi Sànchez, va dir fa dies que si tenien que donar 4 vots per a la investidura d'un govern d'ER amb COMUNS i CUP els donarien. Avui ja diuen que no els donaran. A mes avui Jaume Asens (que sembla en nou portaveu d'ER) ha dit el que ni Rufian ni Tardà ni Junqueras s'atraveixen a dir. Ha dit que ER no està per la INDEPENDÈNCIA en aquesta legislatura. Ho ha dit després que ahir Rufián es reunís amb Yolanda Díaz (vicepresidenta del govern espanyol en substitució de Pablo Iglesias) i escenifiquesin una entesa i el govern espanyol agraís a Rufián donar estabilitat a Espanya. Sembla mentida però les coses van així. Després de les paraules d'Asens ja ha sortit Rufián a dir-li que no s'equivoqui, que el "somni" de la INDEPENDÈNCIA segueix allà però, ah, quina curiositat que ER no parli d'INDEPENDÈNCIA, ni Junqueras en els seua artícles, ni Tardà en els seua artícles... De fet les (des)informacions diuen que ER ha pactat els indults a canvi de renunciar a la INDEPENDÈNCIA. Qui vulgui que s'ho cregui i qui no doncs que no s'ho cregui. 

   La qüestió és que tots sabem com ha anat la cosa. Hem vist la farsa del judici on s'ha condemnat a 9 persones injustament. Hem vist com els exiliats han seguit lluitant per la causa i son lliures (de moment i després de molts entrebancs) per moure's per Europa. Hem vist i seguim veient que el govern espanyol, sugui quin sigui, no te intencions d'arreglar el conflicte. Hem vist tantes coses que és difícil entendre les merdes de baralles partidistes quan tots tenen presos o exiliats o represaliats!!! És de idiotes. Cal recordar que quan Mas va fer un pas al costat faltava un dia per acabar el termini. Quan van investir a Torra quedava un dia (o potser 4) de termini. Pot ser que en l'últim moment hi hagi un moviment i es formi un govern independentista. No pot ser d'una altre manera.

    Salut i Visca la República Catalana!!!

                                                       (imatge extreta de twitter)
 

 

Quina setmaneta!!

 

     Quina setmana. Han passat varies coses i si, encara no hi ha govern independentista. I diria que no n'hi haurà. La setmana va començar semblant que hi havia un acord entre ER i Junts. Dimarts van haver-hi eleccions a Madrid i el PP va arrassar. Pot governar Ayuso amb el suport de Vox. I si com deien en campanya "Madrid es España" i "España es Madrid" ens podem fer una idea del que ens espera. Unidas Podemos va pujar 3 escons i tot i millorar els seus resultats la notícia va ser que Pablo Iglesias deixa la política. I no m'extranya. No m'extranya gens. Pablo Iglesias, uns dels pocs polítics espanyols que parlava clar i que ha estat linxat constantment per tots els mitjans de comunicació, tertulians, editorials de diaris, editorials de radio.... És cert que venia a "atracar los cielos" i s'han quedat ni a la meitat diria jo. Ha arribat a ser vice-president del govern d'Espanya, en una coalisió per primer cop en la història de la "democràcia espanyola" i no ha pogut fer res del que volia o pretenia fer. Aquestes eleccions de Madrid diria que han demostrat que España és irreformable. No només irreformable sinó que si canvia serà a pitjor. Fins i tot els barris tradicionals de Madrid que votaven esquerres han votat a Ayuso, una dona que, com a presidenta de la comunitat de Madrid, ha mantingut els bars oberts per, segons deia, mantenir un equilibri entre la salut i l'economia però resulta que tenen el pitjor índex de mortalitat d'Espanya. I els hi és igual. La gent és el que ha votat i jo, sincerament, no ho entenc. Ciudadanos ha desaparegut de Madrid. Ha passat de 26 diputats que tenia a 0. Això demostra que a Espanya el bipartidisme aguanta i fa el que sigui per tal de continuar. Tan Iglesias com Albert Rivera venien a fer nova política i resulta que el règim del '78 se'ls ha cruspit. Diria que el que falta a Espanya és cultura, cultura democràtica sobretot. I espero que no em diguin supremacista per pensar això.

    Seguint la setmana, divendres JxCat fa una roda de premsa i anuncia que l'acord amb ER està casi llest Jordi Sànchez grava una entrevista, desde la presó, que s'emetrà dissabte i diu que només falta superar petits matisos. Dissabte Aragonès sorprén tothom i diu que s'han trencat les negociacions i que buscaran governar en solitari (i ho fa des d'un faristol on s'hi pot llegir VIA AMPLIA). Això vol dir que els COMUNS han de donar suport a la investidura, la CUP també i JxCat ha de cedir 4 vots. Si Junts no ho fa no hi ha majoria simple i hauran de buscar vots del PSC. Al mateix dia Junqueras escriu un article on diu que s'ha de preparar el país a deu o vint anys vista. Curiós. Curiós que al 2016 tinguessin tanta pressa i al 2021 diguin que cal preparar el país deu o vint anys. Jo no ho entenc. No ho entenc i sento ràbia i decepció. Els arguments d'ER de fer el govern que representi el 52% del vot independentista no s'aguanten per enlloc ja des del principi de les negociacions on van anar a parlar primer amb els COMUNS, que ja han dit que no son independentistes, i després tancant un preacord amb la CUP. Els hi agradi o no a ER JxCat va ser la segona força independentista mes votada amb un escó menys que ER i son els últims amb qui han parlat Aquí hi ha masses desconfiances i de fet només cal llegir el M'explico per saber dels moviments bruts d'ER. El que no entenc és que la gent no ho vegi. O no ho vulgui veure. És acollonant. Em resulta increïble. ER es cansa de negociar amb Junts però no es cansa de ser enganyats pel PSOE amb la taula de diàleg o els fons europeus. De veritat que no ho entenc. El que si que veig clar és que si no hi ha voluntat de fer un govern independentista no és per culpa d'uns. És per culpa de tots. I per cert, ER ja podria haver dit en campanya que calia una visió a deu o vint anys vista perquè no era això el que deien.

   Bé, entre uns i altres estan desaprofitant l'oportunitat de tornar a posar contra les cordes al govern espanyol que tard o d'hora canviarà de color i segur que el que vindrà serà igual o pitjor ja que del govern Rajoy al govern Sánchez no hi ha hagut cap deferència. CAP. Ha continuat la represió (i continuarà), ha continuat la judicialització (i continuarà), ningú derrogarà la ley Mordaza, ni la reforma laboral ni tot el que van prometre.  Segurament vindran temps encara pitjor i ens els haurem de menjar amb patates desunits i tirant-nos els plats pel culpa per culpa de baralles sectàries partidistes. Foten pena i ràbia a la mateixa vegada. 

   I aquí ho deixo. Salut i República Catalana!!!

                                                  (imatge extreta de twitter)