Quina setmana. Han passat varies coses i si, encara no hi ha govern independentista. I diria que no n'hi haurà. La setmana va començar semblant que hi havia un acord entre ER i Junts. Dimarts van haver-hi eleccions a Madrid i el PP va arrassar. Pot governar Ayuso amb el suport de Vox. I si com deien en campanya "Madrid es España" i "España es Madrid" ens podem fer una idea del que ens espera. Unidas Podemos va pujar 3 escons i tot i millorar els seus resultats la notícia va ser que Pablo Iglesias deixa la política. I no m'extranya. No m'extranya gens. Pablo Iglesias, uns dels pocs polítics espanyols que parlava clar i que ha estat linxat constantment per tots els mitjans de comunicació, tertulians, editorials de diaris, editorials de radio.... És cert que venia a "atracar los cielos" i s'han quedat ni a la meitat diria jo. Ha arribat a ser vice-president del govern d'Espanya, en una coalisió per primer cop en la història de la "democràcia espanyola" i no ha pogut fer res del que volia o pretenia fer. Aquestes eleccions de Madrid diria que han demostrat que España és irreformable. No només irreformable sinó que si canvia serà a pitjor. Fins i tot els barris tradicionals de Madrid que votaven esquerres han votat a Ayuso, una dona que, com a presidenta de la comunitat de Madrid, ha mantingut els bars oberts per, segons deia, mantenir un equilibri entre la salut i l'economia però resulta que tenen el pitjor índex de mortalitat d'Espanya. I els hi és igual. La gent és el que ha votat i jo, sincerament, no ho entenc. Ciudadanos ha desaparegut de Madrid. Ha passat de 26 diputats que tenia a 0. Això demostra que a Espanya el bipartidisme aguanta i fa el que sigui per tal de continuar. Tan Iglesias com Albert Rivera venien a fer nova política i resulta que el règim del '78 se'ls ha cruspit. Diria que el que falta a Espanya és cultura, cultura democràtica sobretot. I espero que no em diguin supremacista per pensar això.
Seguint la setmana, divendres JxCat fa una roda de premsa i anuncia que l'acord amb ER està casi llest Jordi Sànchez grava una entrevista, desde la presó, que s'emetrà dissabte i diu que només falta superar petits matisos. Dissabte Aragonès sorprén tothom i diu que s'han trencat les negociacions i que buscaran governar en solitari (i ho fa des d'un faristol on s'hi pot llegir VIA AMPLIA). Això vol dir que els COMUNS han de donar suport a la investidura, la CUP també i JxCat ha de cedir 4 vots. Si Junts no ho fa no hi ha majoria simple i hauran de buscar vots del PSC. Al mateix dia Junqueras escriu un article on diu que s'ha de preparar el país a deu o vint anys vista. Curiós. Curiós que al 2016 tinguessin tanta pressa i al 2021 diguin que cal preparar el país deu o vint anys. Jo no ho entenc. No ho entenc i sento ràbia i decepció. Els arguments d'ER de fer el govern que representi el 52% del vot independentista no s'aguanten per enlloc ja des del principi de les negociacions on van anar a parlar primer amb els COMUNS, que ja han dit que no son independentistes, i després tancant un preacord amb la CUP. Els hi agradi o no a ER JxCat va ser la segona força independentista mes votada amb un escó menys que ER i son els últims amb qui han parlat Aquí hi ha masses desconfiances i de fet només cal llegir el M'explico per saber dels moviments bruts d'ER. El que no entenc és que la gent no ho vegi. O no ho vulgui veure. És acollonant. Em resulta increïble. ER es cansa de negociar amb Junts però no es cansa de ser enganyats pel PSOE amb la taula de diàleg o els fons europeus. De veritat que no ho entenc. El que si que veig clar és que si no hi ha voluntat de fer un govern independentista no és per culpa d'uns. És per culpa de tots. I per cert, ER ja podria haver dit en campanya que calia una visió a deu o vint anys vista perquè no era això el que deien.
Bé, entre uns i altres estan desaprofitant l'oportunitat de tornar a posar contra les cordes al govern espanyol que tard o d'hora canviarà de color i segur que el que vindrà serà igual o pitjor ja que del govern Rajoy al govern Sánchez no hi ha hagut cap deferència. CAP. Ha continuat la represió (i continuarà), ha continuat la judicialització (i continuarà), ningú derrogarà la ley Mordaza, ni la reforma laboral ni tot el que van prometre. Segurament vindran temps encara pitjor i ens els haurem de menjar amb patates desunits i tirant-nos els plats pel culpa per culpa de baralles sectàries partidistes. Foten pena i ràbia a la mateixa vegada.
I aquí ho deixo. Salut i República Catalana!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada